80 anys de vida...

La data ha arribat lentament però implacablement... tal dia com avui,

26 de desembre, sant Esteve, 

de l'any 1940, a les 8h del matí, 

vaig néixer en una clínica del carrer Torrent de les Flors del barri de Gràcia.

Això vol dir, fent una senzilla operació matemàtica, que avui és el meu 80è aniversari. Avui he passat a formar part de l'honorable conjunt de les persones Octogenàries..!!

Són molts anys de vida, he tingut moltíssimes vivències i experiències de tot tipus, unes bones o molt bones, altres no tant, algunes de dolentes, però en definitiva res pel que m'hagi de penedir o de lamentar. 

Si dic que han passat volant seria un tòpic, però si que és veritat que quan arribes a aquesta fita et pares a reflexionar i et fa valorar de manera molt especial allò que has aconseguit al llarg de tota la vida i tot allò que has pogut conservar...

Tinc parella, tinc fills i tinc néts. Tinc també molts amics, grups d'amics de procedències diverses. He estudiat, molt, he treballat, molt, i des de ben jovenet, i ara, com dic en el meu "lema" del Blog, de twitter, o de facebook, sóc un home feliçment jubilat, i blocaire convençut... També he cantat molt, m'agrada, i canto encara en una gran coral, ajuda a viure i rejoveneix l'esperit.

També he trepitjat moltes muntanyes i cims, i els darrers anys, un cop els fills independitzats, hem viatjat amunt i avall per diferents països tant com hem pogut, juntament amb la meva esposa M., gràcies a la salut que ens ha respectat, i als estalvis.

No es tracta d'explicar res més, cal preservar la intimitat, però si que he volgut deixar aquest apunt del 80è aniversari en el meu Blog (que vaig inaugurar el 25 de febrer de 2007), per que considero marca una fita important en la vida de tota persona. Canviar de dècada sempre impressiona, però la que comença per 8 potser és de les més fortes...!! També ho creieu així?. 

Una forta abraçada a tots els meus lectors habituals o esporàdics, amb el desig que puguem superar aviat aquesta pandèmia que ens té a tots amoïnats i l'any 2021 sigui la data per començar a viure amb una certa normalitat. Tots ho esperem i ho desitgem vivament..!!

* * *

(la muntanya sempre somniada)

(el comiat de Florència)

(el poble de la nissaga Sorrosal, on va néixer el meu pare i l'avi).

(Pirineu aragonès: Tramacastilla de Tena, -al peu de Peña Telera- (serra de la Partacua) Valle de Tena - Osca)

 

Quan les coses es compliquen...

El meu darrer post el vaig publicar el 11/04, i he passat més de 15 dies totalment en blanc.
Ara fa un mes vaig patir la pèrdua d'un ésser estimat, d'un germà (aquí), i aquest fet m'ha trasbalsat i m'ha deixat amb els ànims en baixa forma...

Això ha estat el motiu que no hagi publicat res més i que fins i tot hi ha moments en que sento com una mandra inexplicable per continuar fent cròniques de les nostres sortides, i ara concretament la perjudicada ha estat la darrera de la nostra recent escapada a Alemanya.


Van passar la Setmana Santa i la Pasqua, gairebé sense adonar-nos...

Vaig acabar la crònica de la Toscana (aquí), que tenia pràcticament enllestida, i vaig fer un apunt ràpid, una mena de "tastet" (aquí), sobre l'estada a Alemanya.

Intento, doncs, remuntar l'esperit i reprendre les meves cròniques de viatges, i ara li tocaria parlar de la important ciutat de Dresden, capital de l'Estat Lliure de Saxònia. Carregada d'històries reials, però també de desgràcies a conseqüència de la II Guerra Mundial. Però tot això ho veurem en una nova i propera aportació.

* * *

Encarem el nou Any 2010...

Ja acabem de deixar enrera les festes de Nadal, Any nou i Reis, i ara hem de començar a mirar endavant, que tenim molta feina a fer.

Si, ara si que no hi ha excuses per encarar definitivament aquest nou any 2010 (el twenty-ten) que diuen els americans.

I l'encarem d'una manera ben freda i congelada..., tenim mig país o més de mig sota la neu, i segons ens diuen el fred més rigorós encara ha d'arribar...

Malgrat això hem de fer camí..., un llarg camí...

Un any que es presenta ple d'incerteses, ple de reptes per superar.

La crisi apreta de valent i molta gent pot arribar a sentir-se desesperada...

Ens hem de preparar per una llarga travessia del desert...

La natura ens regala espectacles sorprenents,
aliena a les nostres preocupacions i als nostres neguits.

Els animals, benaurats, no noten la crisi,

però ells estan a les nostres mans si no rectifiquem els nostres mals costums i ens anem carregant aquest magnífic planeta que tenim.

(aquesta formosa guineu, "zorro" és la meva mascota preferida, no en va és el meu àlies "el sorro")

* *

A nivell de país també ens espera un any "mogudet"... la societat civil sembla que va passant a prendre la iniciativa en moltes qüestions molt abans que els polítics reaccionin, tancats com estan en la seva mirada curta sense perspectiva de futur,

sempre només pensant en com guanyar les properes eleccions, i no en com fer sortir el país de la crisi, i en com fer-se valer davant les injustícies i el menyspreu d'aquells que ens volen uniformats, encasillats, i espanyolitzats...

* *

I nosaltres, després d'uns dies de desconnexió del món blocaire, tornem a l'activitat amb la mateixa il·lusió amb que ho vam aparcar a final d'any.

L'any passat per nosaltres va ser un any molt intens, especialment a nivell de bellugar-nos i d'anar amunt i avall. Els qui em seguiu habitualment -que heu superat ja les 30.000 visites- ja ho heu pogut comprovar. Tothom ens deia que no paràvem quiets.

Aquest any ens hem proposat que sigui un any més tranquil i reposat, no en va van caient els anys a sobre i ens hem de cuidar i controlar...

Malgrat això, l'any 2009 em va quedar un post per penjar, el del nostre darrer viatge de l'any que aquest cop ens portà una altra vegada a terres del magreb, a TUNISIA.

A partir d'avui, doncs, aniré penjant la crònica d'aquest darrer viatge, que ens portà a conèixer de dalt a baix aquest nou país de Tunisia (vegeu aquí)..., i així no perdo l'hàbit.

En vuit dies de viatge vam recòrrer bona part del país: de Barcelona a Hammamet, i després vam conèixer Sousse, Monastir, l'anfiteatre del Jem, Sfax, l'illa de Gerba, Matmata, Douz i, travessant l'enorme llac salat de Chott el Jerid, fins a Tozeur, ja a tocar del desert del Sahara

-el gran Erg oriental-, Nefta i el seu immens oasi, i l'oasi de muntanya de Chebika, les runes de l'antiga ciutat romana de Sbeïtla, la ciutat santa de Kairouan amb la seva gran mesquita, i finalment la ciutat de Tunis, les runes de la històrica Cartago

i el bonic poble de Sidi Bou Said,
per acabar altre cop a Hamammet visitant la seva medina.

Un altre bona experiència que ens ha permès conèixer una mica un dels països més oberts del magreb i del món musulmà. A poc a poc us ho aniré explicant (vegeu)

* * *

TURQUIA - volta que comença a Istanbul... (01)

- aquesta crònica té un pròleg aquí...


Hem viatjat a Turquia, un destí al que feia molt de temps teníem ganes d'anar-hi.
No ens ha decebut gens ans al contrari.
Contemplant per una petita finestra les primeres imatges del país, ja ens ha fet un salt el cor...






Hem recorregut mig país fent un periple circular que després de tres dies a Istanbul veient les seves meravelles, ens va portar fins Ankara, la capital

després a Nevsehir a la Capadòcia, on vam fer un fantàstic vol en globus, i vam visitar Avanos, la ciutat subterrània d'Ozkonak,i les esglésies decorades de Göreme.

Travessant la gran planura anatòlica vam fer parada a un Caravanserai de l'època selèucida, enmig de l'antiga ruta de la seda

fins arribar a Konya, la que fou capital del poderós sultanat selèucida de Rum, i actualment considerada ciutat santa per ser un dels pilars del sufisme, que es concentra bàsicament en el monestir dels dervitxos de Mevlâna.

Baixant cap a la costa mediterrània vam visitar la ciutat antiga de Side i, amb base a la ciutat d'Antalya, coneguda com la Riviera Turca, vam visitar Aspendos amb el seu important teatre, un dels més bells del món

i la ciutat antiga de Perge

(sense oblidar els importants museus arqueològics dels que anirem parlant en cròniques posteriors).

Pujant a continuació en busca de la costa de l'Egeu, a prop de Denizli visitem la ciutat greco-romana d'Afrodisias, i després Pamukkale amb les seves cèlebres cascades i terraces de calç.

Allà mateix coneixerem les runes arqueològiques de Hieràpolis i la seva important necròpolis. I un cop arribats a la costa del mar Egeu, coneixerem les importants runes d'Efes, la que fou el principal port de la mediterrània des del segle IV a.C. fins al segle II d.C. amb els seus monuments i el teatre que fou el més gran d'Àsia menor amb capacitat per a 24.ooo espectadors.

Aterrem finalment a Izmir (l'antiga Esmirna), des d'on encara visitarem la històricament important ciutat i acròpolis de Pèrgam, i finalment passejarem pels carrers d'Izmir, totalment plens de banderes i d'imatges de Atatürk amb motiu de la celebració a l'endemà de la seva Festa nacional, el 86è. aniversari de la declaració del país com a República Democràtica, l'any 1923.

Tot aquest llarg periple que ens ha permès veure molts aspectes de la important història antiga i actual de Turquia, ens ha omplert d'informacions i d'imatges que anirem assimilant a poc a poc.

No diré que hagi estat un excès, sinó que contràriament, gràcies als dos bons guies que ens van acompanyar, en Haluk de Turquia, i en Lluís Miquel de Catalunya, tots dos són actualment professors d'història, i per tant amb les seves explicacions autoritzades i ben documentades, ens han fet gaudir doblement del viatge.

En properes aportacions aniré desgranant les meves impressions i vivències, com faig habitualment, que són moltes, encara que aquest destí és molt conegut de molta gent, però a mi m'agrada comentar-ho i al mateix temps que em documento, faig participar de la meva experiència a tot aquell qui tingui interès per fer-ho, i evidentment, tampoc tothom ha estat a Turquia.

(Al marge dret del Blog ja podeu veure imatges de la Capadòcia i alguns personatges del país...)

* * *

- La crònica del viatge continua aquí (02)...