XIPRE, anem a Nicòsia la capital dividida...(05)

• La història comença aquí...

Avui, dimarts 3 d'abril, sortim amb destinació a la capital de la República de Xipre, NICÒSIA (en grec Λευκωσία, Lefkosía; en turc Lefkoşa). 


Potser una de les úniques capitals al món que encara resten dividides, com podem llegir en aquest rètol a tocar del "check point", després de l'ocupació turca del nord de l'illa l'any 1974.

Començarem la ruta pel casc antic de la zona Sud, envoltada per les poderoses muralles venecianes del segle XVI, de gairebé cinc kilòmetres de longitud.

El nostre programa d'avui serà visitar en primer lloc el Museu d'Arqueologia, després la petita església de Sant Joan el Teòleg, del s.XVII, decorada amb uns frescos espectaculars... Dinar al centre històric i després creuar el "check point" per entrar a la zona ocupada turca, i visitar la catedral gòtica de Santa Sofia, ara convertida en mesquita, i després el famós caravanserai "Buyuk Han".

Comencem per l'important Museu d'Arqueologia, on podrem trobar autèntics tresors de l'època Calcolítica, com algunes figuretes treballades en pedra amb formes humanes en actitud oferent que durant aquest perìode van evolucionar amb claredat cap a formes abstractes cruciformes (*)

Durant el Calcolític, 4000-2300 a.C., s'inicia l'explotació de les mines de coure de la serralada de Troodos. La nova economia del coure obliga a una transformació important de la societat amb l'aparició d'estructures de poder i una religió més desenvolupada. Jaciments diversos, poblats i necròpolis, santuaris amb estatuetes de deesses de la fecunditat i imatges de toros, i la ceràmica vermella esmaltada... (*)

Vegeu alguns magnífics exemples d'aquestes ceràmiques

El Museu conté una meravellosa col·lecció de peces que abasta la dilatada història de l'illa de tres i quatre mil·lenis a.C.

Crida l'atenció l'enorme quantitat d'estatuetes, que eren ofrenes votives als santuaris xipriotes durant l'edat del bronze, que foren abandonats o destruïts per terratrèmols i les ofrenes van romandre "in situ" (*)

Edat del bronze, 2300 - 1200 a.C., Alasia/Enkomi es converteix en el gran port del comerç del coure. Les riqueses de Xipre a l'edat final de bronze són importants, es conserven lingots de coure. I cap al final de l'etapa hi ha invasions dels pobles del mar, migracions micèniques, el culte d'Afrodita, i l'apogeu de ciutats com Salamina, Kourion, Lapithos i sobretot Enkomi. 

Moltes d'aquestes ciutats en l'època clàssica van tenir relats i mites fundacionals amb presència d'herois grecs. En santuaris d'Enkomi s'han trobat imatges de culte dels anomenats "Déu del llingot", 
i "Déu de les banyes"... (*)

Acabem la visita al Museu abans que caigui damunt nostre la maledicció d'aquesta deïtat que guardava una de les tombes, per les moltes imatges que vam captar dins el museu

malgrat la típica i habitual prohibició del "no photo". 

Però qui es podia sostreure a conservar tanta meravella...!!

* * *

Ens traslladem tot seguit a conèixer l'església de Sant Joan el Teòleg, passant per davant de l'edifici de l'arquebisbat de l'Església ortodoxa xipriota

bust de l'arquebisbe Kyprianos, que era el cap de l'Església ortodoxa xipriota a principis del s.XIX, en el moment que va esclatar la guerra de la independència grega.

i a la dreta el campanar de l'església Ayios Ioannis, l'evangelista, que fou construïda per l'arquebisbe Nikiforos en 1662, al costat de l'abadia benedictina de Saint John of Bibi 

(abreviatura de la paraula àrab "habibi" que significa "estimat",
 en referència a Sant Joan com el deixeble estimat de Jesús).

L'església està decorada interiorment amb uns espectaculars i magnífics frescos del s.XVIII, impossible de reproduir-los.

Des d'aleshores, sempre totes les consagracions dels nous arquebisbes tenen lloc en aquesta petita església-catedral

Es troba ubicada dins un complex que inclou l'edifici de l'Arquebisbat i el Museu d'art Bizantí, que conté una impressionant col·lecció d'icones antigues datades entre els segles IXè al XVIIIè, que també visitàrem.


Les joies d'aquest museu, a part d'algunes icones valuosíssimes, són els mosaics de Kankaria, obres paleocristianes del segle VIè. amb representacions de diversos sants i apòstols.

* * *
Anem a dinar a un restaurant típic del centre històric de la ciutat


En acabar el dinar ens traslladem tot seguit fins al pas fronterer "check point" situat al bell mig  del famós carrer de Ledra, l'eix comercial de la ciutat, per poder creuar fins la zona ocupada turca de Nicòsia.

Actualment està obert però sota un estricte control dels passaports de cada persona, i passen llista un per un comprovant la teva identitat.

Impresiona veure a pocs metres les barricades encara ben visibles que durant anys han impedit el pas d'un costat a l'altre de la ciutat.

El carrer de Ledra de la zona turca no té més importància que la de ser un gran basar ple de botigues estil "tot a 100", on diuen que tot es pot comprar a preus molt barats, segurament també perquè tot fa olor a mercaderies "made in china"...

Ens acostem en primer lloc a visitar la grandiosa i espectacular catedral gòtica de Santa Sofia, on a l'Edat mitjana eren coronats els reis, i transformada en la mesquita Selimiye durant el segle XVI, després de la conquesta de l'illa pels turcs.

Després de descalçar-nos, com exigeix la tradició musulmana, penetrem a la mesquita on et sorpren d'entrada veure l'interior d'una catedral gòtica totalment blanca sense cap imatge.

Observem la seva bellesa en silenci, mentre uns homes fan les seves pregàries rituals...

Sortint de la mesquita ens dirigim ben aprop a visitar un edifici ben interessant. Es tracta d'un antic "caravanserai" o posada, la Buyuk Han del segle XVI, que servia per acollir els comerciants 

Aprofitem per prendre un cafè i fer un respir per gaudir i contemplar aquest edifici tant peculiar i tant ben conservat

L'edifici consta de dues plantes amb 68 habitacions que s'obren a un pati interior per una galeria de voltes. 

Aquest edifici des de fora sembla una fortalesa. De fet, durant el període colonial, els britànics el van usar com a presó central de Nicòsia. Les finestres sempre a la part alta eren en part per a dissuadir els lladres, ja que s'hi allotjaven mercaders rics en les seves estances.

* *

Acabada la visita d'aquest interessant edifici, retornem al centre per passar altre cop el "check point" i un cop som a la zona comercial greco-xipriota aprofitem per a comprar algun petit record i cap a l'autocar que ens retornarà a la nostra base a Làrnaca.

* * *

Demà ens submergirem en la mitologia grega i anirem a conèixer el lloc on, segons la tradició, va nèixer la deesa Afrodita..., i també la zona arqueològica de Kato Pafos.

• La crònica continua aquí...(06)

ANATÒLIA - KONYA - la Ruta de la seda... (16)

• La crònica del viatge comença aquí...

Avui ens disposem a travessar un part de la immensa plana Anatòlica.

Partim de Nevsehir mentre diem adéu a Uçhisar, i contemplem per darrera vegada els sorprenents paisatges i habitatges troglodítics de la Capadòcia.

Però abans d'emprendre la ruta, fem una breu parada a Avanos per conèixer un obrador de catifes. On ens expliquen l'interessant procès per obtenir els fils de seda dels capolls, i visitem els tallers i l'exposició.

Veiem com les teixidores, amb una paciència infinita, van teixint aquestes meravelloses catifes

i fan autèntiques filigranes...


La bellesa d'algunes catifes ens impressiona, són d'una gran qualitat, i el preu també ens impressiona, no en comprarem cap, evident, però això no ens priva d'admirar els dissenys preciosos d'alguns exemplars. Veiem-los...

i aquí una autèntica filigrana, gairebé una peça de museu...

Seguim després fins al centre del poble d'Avanos, famós pels seus obradors de ceràmica...,

i passegem pel centre i al costat del riu mentre fem unes fotos del lloc,

observem el tarannà de la gent i la peculiar manera de vestir de les senyores, especialment de les més grans.

Acabada la visita, agafem ja la carretera i enfilem cap a Konya per travessar la immensa meseta.

(endavant Doan, carretera i manta...)

El nucli principal de Turquia està constituït per la meseta anatòlica, que ocupa tota la part central de la península amb una altitud mitjana de 800 a 1000 mtrs.

El nostre destí d'avui era arribar a la ciutat de Konya, però abans durant el llarg trajecte travessant estepes i grans extensions de cultius de cereals (Turquia és un dels grans productors de blat del món), a través del que antigament era coneguda com la famosa "Ruta de la seda", ens vam aturar per conèixer un dels famosos Caravanserais, les fondes o posades d'aquells temps, on reposaven i feien nit els homes i els animals que venien de l'orient amb les mercaderies, robes, sedes, espècies, etc.

El caravanserai Sultanhani de l'època selèucida, que vam veure, és un dels més bonics de Turquia, construït el 1229.

Es troba a mig camí entre Aksaray i Konya, i està format per un gran pati rodejat de pòrtics o habitacions, i en el centre hi ha una petita mesquita.

Al fons del pati hi ha una enorme sala de cinc naus amb una gran volta, sembla gairebé com una catedral, on es guardaven els animals i els carruatges amb les mercaderies...

Sorpren realment aquesta magnífica estructura.

Exteriorment és com una fortalesa, estructura necessària a l'època per protegir-se dels bandolers i dels robatoris

Continuem la nostra ruta cap a Konya on arribem a l'hora de dinar i ho fem també en un antic caravanserai, ara reconvertit en restaurant pel descans d'uns altres "animals", aquest cop racionals i turistes...

Acabat el dinar anem a visitar el Monestir de Mevlâna, un dels llocs més importants del misticisme islàmic.
Fou construït en el segle XIII per Jalal ad-Din Rumi, fundador de l'ordre dels dervixos giròvags o Mevleví.

A Konya se la considera com a ciutat santa, per ser un dels pilars del sufisme.
Tot aquest complex impressiona per la riquesa de la ornamentació, la qualitat dels objectes exposats, i pel valor dels documents que il·lustren la vida de Mevlâna.
Des d'internet hem pogut agafar un parell d'imatges del seu interior que no es pot retratar de cap manera.

(la riquíssima tomba del mestre...)

(i un manuscrit de l'obra de Mevlâna)

Aquest Monestir, museu i mausoleu, anomenat també "el llindar de la presència", fou la casa mare de tots els monestirs fundats a Anatòlia, Egipte i Siria per l'ordre dels dervixos giròvags, que van ser dissolts el 1925 per Atatürk.
La seva màxima autoritat, el Çelebi Efendi, posseïa el privilegi d'entregar l'espasa al sultà que ascendia al tron

La ciutat de Konya té uns orígens antiquíssims. S'han trobat restes de l'Edad Calcolítica, corresponents al III mileni a.C.
Quan els apòstols Pau i Bernabé foren expulsats d'Antioquia de Pisidia, es van refugiar a Claudiconium (nom assumit per la ciutat en honor a l'emperador Claudi), on van exercir la seva predicació entre els anys 47 i 53 d.C. Després de convertir-se en seu episcopal va prendre el nom de Ikonium

Abans de marxar veiem encara el petit cementiri on reposen les restes d'alguns dervixos i en les làpides podem observar la forma dels seus barrets rituals...

A tocar del monestir es troba la Selimiye Camii, una mesquita construïda entre 1512-1520 per Selim II, que és el monument otomà més bell de la ciutat de Konya.

Després d'un breu passeig pel centre de la ciutat, ens recull l'autocar per portar-nos a l'hotel Rixos situat a les afores de la ciutat.

Força espectacular i no pot amagar que estem al mateix cor de la tradició dels dervixos giròvags..., els trobem fins i tot a la porta de l'hotel.

* * *
Acabem aquí un altre dia complert del nostre itinerari per Turquia. Demà ens dirigirem cap a Antalya, important centre de la costa mediterrània.

• La crònica del viatge continua aquí (17)...