- La crònica del viatge comença aquí...
Avui, quart dia de la nostra estada a Tunisia, promet ser un dia relativament tranquil, però ple d'aventures i noves sensacions...
Avui no canviem de localitat i tornarem a dormir a Tozeur, d'on sortim de bon matí per visitar un dels espectaculars Oasis de muntanya.
A la sortida de l'hotel ens esperaven uns magnífics 4x4 Toyota, tots ells pràcticament nous i després de recórrer uns 30 kms. per zones semi-desèrtiques en direcció a la cordillera de l'Atlas que teníem just al davant al nord, arribem al poble de Chebika.
El poble actual és nou i substitueix l'antic poble, que podem veure aquí en aquesta foto inferior,
que fou abandonat després de la gran riuada de 1969, (com també va succeir a Tamerza i en altres ciutats de Tunisia, com Matmata).Iniciem la petita excursió que ens portarà a visitar l'oasi tot pujant la muntanya fins a trobar un marabú (o morabito) local..., que tal com podreu llegir en l'enllaç que poso aquí, es tracta d'una tradició que hi ha en alguns països musulmans, quan es venera una persona considerada especialment pietosa a la que popularment s'atribueix certa santedat -un sidi- en àrab.
La mateixa paraula designa, per extensió, o bé al lloc on viu un marabú o morabito -zawiya- en àrab (una espècie d'ermita), situada en lloc despoblat, o la tomba d'un personatge d'aquestes característiques que és objecte de veneració popular.Aquest fenomen dels morabits o marabús és típic dels països del Magreb,
En aquest viatge també vam aprendre la diferència entre el Magrib o Magreb (el Ponent) i el Màixriq o Máshrek (el Llevant). La divisòria és la frontera entre Libia a ponent, i Egipte a llevant.
Tot això ho comentàvem mentre anàvem ascendint per la muntanya per fer un petit circuit que ens portaria fins a les fonts de l'oasi de Chebika.
Hem de passar per un estret pas per accedir a l'altre costat de la muntanya i després baixar fins a trobar les fonts d'aigua que alimenten l'oasi de palmeres
Aquesta és la font que raja abundant de la muntanya
i forma un petit engorjat, una estreta vall -wady o el uadi- en àrab, pel que anirem descendint fins arribar al punt de partida
Acabada l'excursió per l'oasi de muntanya, allà ens esperaven els 4 x 4 per emprendre una nova aventura. Anar cap al desert de dunes....
enmig d'aquesta solitud i desolació...
de sobte apareix un ciclomotor...
i evidentment, l'inevitable venedor de collarets...!!A partir d'aquí el desert ja s'intuia...
i confiats en la pericia del nostre xofer, Alí el tuareg, ens llencem a l'aventura d'anar a saltar dunes amb els vehicles 4 x 4
Ara cordeu-vos els cinturons de seguretat que venen emocions fortes...encarem la pujada a les dunes,
i després la baixada vertiginosa,
Us poso una filmació que dona una petita idea de com es viu des de dins d'aquests vehicles, amb l'alicient que el nostre xofer ho amenitzava amb una música a tot volum
El nostre tuareg, sense immutar-se ens feia anar amunt i avall de les dunes sense donar-nos temps a respirar..., aventura total...
El final d'etapa és portar-nos al mig del desert on encara es conserven les restes de la ciutat fantasma que es va muntar per filmar la pel·licula de la Guerra de les Galaxies...,
i els personatges que surten a rebre'ns no són galàctics, no, són venedors de collarets i d'altres souvenirs que aborden els turistes sense pietat...
El desert és omnipresent per tot arreu i ens fem la foto de record abans de marxar,
i el nostre tuareg amb mà segura ens retornarà cap a la tranquil·litat de l'hotel on podrem reposar una mica de les emocions de l'intens matí.
* * *Després de dinar i d'una petita migdiada sortim ara en direcció a la propera localitat de Neftà, on pujarem a unes atrotinades calesses per visitar el laberint de camins i caminets per dins de l'immens oasi de "La Corbeille", que conté més de 400.000 palmeres.
El recorregut és agradable amb el sol de tarda que va caient, i a mig camí fem una parada per entrar en una de les parcel·les on un natiu ens explica com fan la recol·lecció
i les excel·lències dels seus dàtils que ens faran tastar, així com també ens obsequien amb un licor de palmera
L'objectiu principal, però, era vendre'ns caixes de dàtils a molt bon preu: 5 dinars, i que realment són molt bons. Durant les passades festes de Nadal els hem tastat i tothom ha coincidit a dir que són un dàtils de primera,I també ens van fer fumar fulla de palmera que no té massa gust de res, però per fer el numeret i marejar una mica queda força bé.
Dins del palmerar es troba un dels centres de peregrinació més importants del país, el morabito o marabú de Sidi Ali Ben Moussaili (que no es pot visitar). Aquest home sant va morir a Neftà al s.XIII, i segueix sent objecte d'una profunda veneració...Acabada la visita a l'oasi vam recòrrer els carrers de Neftà, veient la peculiar arquitectura dels seus edificis
i alguns dels seus menuts habitants que ens seguien encuriosits.
La posta del sol ens acompanya en el nostre retorn a Tozeur,
i aprofitem les darreres llums del dia per anar a conèixer el seu centre comercial i prendre un excel·lent té amb amb pinyons, típic i característic del lloc,
asseguts en un bar cèntric rodejats de personatges autòctons del país.
Amb les llums que també aquí guarneixen la població i anuncien les properes festes nadalenques que s'acosten, acabem els nostre recorregut d'avui.
Demà abandonarem ja la zona d'oasis i travessarem una bona part del país per retornar altre cop cap a Hammamet, visitant però abans diversos objectius molt interessants del país.
* * *
- La crònica del viatge continua aquí... (05)
