Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barça. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barça. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 d’abril del 2012

Lluitar contra les forces del mal...


Impossible fer bon futbol, si en qualsevol jugada se't tiren a sobre tres energumens d'aquest calibre.

Això no és ni futbol ni res que se li assembli, és lluita lliure pura i dura.

Quina vergonya que un equip que segurament guanyarà la lliga, ho faci jugant a tancar-se porugament al darrera, amb una muralla de 10 jugadors, esperant als pobres contraris que vulguin penetrar la barrera per saltar-los a la iugular, donar-los empentes i patades, i tirar-los per terra (en Ramos és un mestre) amb la massa sovint complicitat dels àrbitres.

D'això se'n diu futbol de qualitat ?, sí senyor..., i un rave...!!! -  Visca el Barça...!!!

Encara ens queda la Copa i la Champions, que guanyarem segur...!!!

* * *

diumenge, 20 de desembre del 2009

BARÇA - Tocar el cel amb les mans...


Aquesta magnífica fotografia, que segurament a hores d'ara haurà donat la volta al món, ens omple de satisfacció, com a "culers" afeccionats al Barça, i sobretot també com a Catalans.

Com a culers perquè no es pot demanar res més d'un equip que ha estat capaç d'una gesta com aquesta, guanyar tots els títols possibles en un sol any, 6 copes.

I com a catalans, perquè és el triomf d'un equip cohesionat, jove i amb il·lusió, on hi ha molts nois del planter que han treballat amb esforç i amb molta fe i molta il·lusió, i sobretot també per l'entrenador, en Pep Guardiola, un home jove que ha sabut infondre aquest esperit exigent de treball, d'esforç, de concordia, i de bon rotllo en el vestidor. I tot això amb una gran dosi d'humilitat, de sinceritat, sense fatxenderies, i sempre tocant de peus a terra.

Les seves llàgrimes d'ahir a peu de gespa, descarregant tota la tensió acumulada durant el partit, ens van omplir d'emoció, perquè eren unes llàgrimes sinceres, incontenibles, una descàrrega d'emocions que durant aquest any increible ha anat acumulant i que ahir davant les càmeres de televisió, van poder veure tothom, les d'un home senzill, valent, coratjós, que amb fe i treball, ha portat l'equip a les fites més altes mai imaginades i mai igualades.

Podríem dir moltes més coses d'aquest entrenador i d'aquest equip, però ara només em ve al cap que el Barça és més que un club, que el Barça pels catalans és un orgull. Que vagis per on vagis del món, si diues que ets de Barcelona tothom et somriu, diu Messi, Messi... Visca el Barça, i sap d'on som i d'on venim.

Si tots els catalans, si tot el poble de Catalunya, sapiguéssim imitar el que ha fet el Barça aquest any, lluitar amb tenacitat, amb valentia, amb constància, amb esforç, amb il·lusió, amb Fe..., d'aquí a poc temps tindríem el resultat que molts estem esperant, la gran fita social, la nostra independència total i absoluta, el reconeixement a nivell mundial com a Nació que som i que volem ser...

Que algun dia no gaire llunyà poguem penjar una foto semblant a aquesta d'un Guardiola volant, amb les mans tocant el cel, on l'enlairat sigui el lider capaç d'aconseguir el nostre objectiu d'alliberament nacional... i com deia el poeta:
"Perque encara tot està per fer i encara tot és possible".

divendres, 29 de maig del 2009

La feina ben feta...



Una de les meves conviccions ha estat sempre aquesta: la feina ben feta no té fronteres...





Ho acabem de veure i viure amb entusiasme aquests dies amb les esclatants victòries del Barça.

Copa, Lliga i Champions



Una orquestra sense un bon director no funciona. Aquest equip sota la batuta del Pep Guardiola, ha funcionat molt bé i ens ha demostrat que els valors que ell els ha inculcat, de l'esforç, de la constància, de la humiltat, i de la feina ben feta, ha obtingut tots els premis possibles i tot el reconeixement de tothom.
I quin gran exemple sobre tot per totes les joves generacions.

Aquests darrers anys tothom constata que les noves generacions han perdut molt els valors de l'esforç, del treball, del sacrifici... En Jordi Pujol ho reflectia també en les seves memòries que acabo de llegir... i és ben veritat, i l'exemple que acabem de viure ho confirma una vegada més.

No em vull extendre més, tothom en parla i tothom en seguirà parlant encara durant molts dies, però han estat unes vivències que penso faran reflexionar a molta gent, i a més, amb un últim element afegit.

Per Catalunya ha estat una festa i un impuls a nivell internacional. És evident que el Barça és més que un club. Cada vegada se'ns coneix més com a país, i això a la llarga ens ha de ser beneficiós. A la curta o la llarga, tots esperem que el reconeixement com a país lliure i sobirà sigui un fet a tots nivells, també en l'internacional. I si pot ser com més a la curta encara millor...

Moltes més coses voldria dir sobre el que hem viscut aquests dies, però la M. ja ho ha exspressat molt bé en el seu bloc "Todoreh". Llegiu-lo que val la pena.



* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin