- La història comença aquí...
El segon dia de la nostra visita a la Gascunya, dilluns 19, constà d'una visita guiada i comentada al conjunt majestuós de la ciutat d'AUCH, que és la capital històrica de la Gascunya.Començarem, en primer lloc, per la Catedral de Santa Maria, la Torre d'Armagnac, actual seu del museu del Tresor, l'escala monumental amb l'escultura de d'Artagnan, i finalment passejarem per alguns dels carrerons del casc antic.
L'autocar ens va deixar just al centre de la ciutat, a tocar de l'Ajuntament.
Al davant mateix, a pocs metres tenim la Catedral, que visitarem en primer lloc
Durant l'Edat Mitjana, Auch fou capital dels comtes d'Armagnac (segles X i XI). La vila fou perduda i reconquistada en múltiples ocasions per les querelles entre els poders eclesiàstics, municipals i senyorials. L'escut de la ciutat mostra, encara avui, la lluita entre el lleó rampant vermell (símbol dels Armagnac),
i l'anyell (símbol dels arquebisbes).
Per a demostrar el seu poder els arquebisbes (en especial Francesc de Saboya) va fer construir damunt les runes de l'antiga catedral romànica incendiada, una de les catedrals més majestuoses del sud-oest de França (segles XV-XVI).
La catedral de Santa Maria, que el 1906 va ser catalogada com a monument històric, i el 1998 declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Malgrat que el seu aspecte exterior no és gaire espectacular, en el seu interior sí que descobrirem autèntics tresors artístics.
Començant pels dos orgues...
el gran i principal orgue major, majestuós, situat al cor superior de la nau
(del s.XVII), de Jean de Joyeuse.
i el petit, situat al mig del creuer, que separa la nau principal de l'església del gran presbiteri, gairebé tant gran com la mateixa nau.
Començant pels dos orgues...
(del s.XVII), de Jean de Joyeuse.
Hi ha dos elements artístics, que ara us presentaré, que van demanar molt la nostra atenció, dos autèntiques obres d'art de dos estils diferents, cadascun d'ells d'una exclusivitat i d'una exquisidesa molt remarcables.
En primer lloc, en el presbiteri, darrera l'orgue petit, veurem un espectacular cadirat del cor dels canonges, verdadera obra mestra (amb 113 escons de roure, 69 d'ells alts i coronats amb un dosser flamíger, en els que hi ha representats 1.500 personatges) que va necessitar 50 anys de treballs, i on entrarem a continuació...
Veiem un tastet dels vitralls, abans de seguir veient el cadirat...
Són molt destacables les cadires i/o escons més solemnes, reservats pels arquebisbes i altres autoritats eclesials com aquestes...
I per acabar de considerar la bellesa i l'immens treball d'aquesta obra d'escultura sobre fusta, veiem encara uns exemples dels laterals que emmarquen els graons que donen accés al segon pis de cadires.
El terra del presbiteri també destaca per la seva bellesa i antiguitat...
* *
I ara finalment, anem a gaudir de la bellesa d'aquests fantàstics vitralls ubicats en les diferents capelles de la girola...
aquest dedicat a sant Pere i sant Pau
aquest dedicat a sant Andreu
i aquest a sant Jaume, representat com a pelegrí de Compostela...
aquest dedicat a sant Jonàs...
amb aquest magnífic detall inferior
I també aquest preciós detall d'un naixement en la part inferior dreta
d'un altre vitrall
En acabar la volta a la girola del presbiteri, on hi ha tots aquests vitralls, en el darrer trobem la signatura del mateix autor, Arnaut de Moles, acabat l'any 1513. A diferència de les pràctiques del seu temps l'autor va deixar la seva signatura i la data dels seus vitralls.
Encara un bonica obra d'art escultòrica en aquest altar lateral
* *
En sortir a l'exterior per una porta lateral de la catedral, ens dirigim cap a la torre d'Armagnac, antiga presó, per veure el tresor, i després veurem l'escalinata i la figura en bronze de d'Artagnan.
Acabarem la nostra visita a la ciutat, caminant per alguns dels seus carrers medievals on podrem veure, entre d'altres edificis interessants, aquest on va residir el monarca Enric IV, de França i també rei de Navarra
Acabem aquí el nostre itinerari d'aquest matí, als peus d'aquest edifici del s.XVI.
Dinarem en un restaurant italià de la mateixa ciutat d'Auch, i descansarem per ordenar tot el que han vist els nostres ulls en tant poc temps...
* * *
Aquesta tarda ens esperen noves emocions. Hem de conèixer el Castell de Lavardens, que fou capital militar dels comtes d'Armagnac, i després ens acostarem a una important destil·leria, el "Domaine du Grand Comté", on farem un interessant tastet de vins i també de les varietats del seu famós licor d'Armagnac, i de la seva elaboració...
Però tot això ho veurem en una propera crònica...
Dinarem en un restaurant italià de la mateixa ciutat d'Auch, i descansarem per ordenar tot el que han vist els nostres ulls en tant poc temps...
* * *
Aquesta tarda ens esperen noves emocions. Hem de conèixer el Castell de Lavardens, que fou capital militar dels comtes d'Armagnac, i després ens acostarem a una important destil·leria, el "Domaine du Grand Comté", on farem un interessant tastet de vins i també de les varietats del seu famós licor d'Armagnac, i de la seva elaboració...
Però tot això ho veurem en una propera crònica...
- La crònica continua aquí (04)
