La Camarga - La Provença - Avignon - Nîmes... (05)

➢ La història comença aquí…

Avui és l'últim dia de la nostra estada a la Provença francesa.

Anem a visitar el famós pont d'Avignon...

El guia local ens explicarà la llegenda de la construcció del pont per un jove pastor, Bénezet, que va realitzar la proesa de col·locar ell sol la primera pedra del pont que pesava moltes tonelades, i això va fer que finalment la tradició ho considerés un miracle i el jove fos canonitzat, i aquí es venera com a Saint Bénezet. Hi té una capella al bell mig del pont.

Edificat a partir dels s.XII va ser diverses vegades destruït i tornat a reconstruir, i després de la darrera destrucció per una gran riuada del Rhône, va quedar el tros de pont que ara podem contemplar...

Tant el pont, ara anomenat Le Pont Saint-Bénezet, com la famosa cançó que hi té associada han tingut una fama extraordinària que ha perdurat a través dels segles...

Escolteu aquesta divertida cançó en una versió ben original...

En un matí força fred i molt ventós, anem a trepitjar i contemplar el famós pont...

El riu baixava magnífic, i això que aquest només és un dels dos braços del Rhône al seu pas per Avignon

I aquí estem nosaltres per deixar constància històrica de la nostra visita al Pont...,
no vam ballar "tout en rond" però el vent gairebé ens fa volar...


Després d'haver trepitjat un indret tant famós, ens dirigim ara a veure el Palau dels Papes d'Avignon.

El que fou residència dels papes des del segle XIV, i considerat el palau gòtic més gran del món, és realment un edifici impressionant, Palau, església i fortalesa. Benet XII i Climent VI van edificar en menys de 20 anys aquest magnífic palau gòtic.

la seva grandiositat d'entrada mareja...


Des de l'any 1309 amb Climent V, Avignon es va convertir en residència papal, i ho fou durant cent anys, fins el regnat dels anomenats antipapes Climent VII i Benet XIII que van fer d'Avinyó la seva seu fins al 1408.

Aquest impressionant Palau fou el símbol del poder de la cristiandat i del poder temporal i espiritual que va exercir el papat en aquella època (vegeu la història en aquest interessant enllaç...)

des del seu interior s'aprecia ben bé l'aspecte que té d'una fortalesa...


Visitem l'exposició permanent on, com es habitual, no deixen fer fotos... (ni sense flaix..., per tant hem de tornar a fer pecats de desobediència...), i podem admirar rajoles de ceràmica recuperades de les antigues dependències,

uns magnífics frescos de Simone Martini, un dels grans pintors del Trecento a Itàlia


contemplem unes sales enormes i magnífiques que servien per les recepcions,


i les capelles i apartaments privats dels papes, amb uns interessants frescos atribuïts a un gran pintor italià, Matteo Giovannetti


Acabem la visita al Palau i tot sortint a l'exterior constatem una vegada més el seu aspecte de fortalesa imponent...

Diem l'adéu definitiu a la ciutat d'Avignon, i tot travessant el Rhône, podem contemplar el conjunt de l'enorme Palau dels papes com domina damunt la ciutat.

* * *
Tornem a dinar a la ciutat de Nîmes, i en la darrera tarda lliure que tindrem a la regió, aprofitarem per visitar la Maison Carrée, el parc, i el casc antic

En aquest parc una font natural alimentava en l'antiguitat a tota la ciutat de Nîmes


La Maison Carrée, perfectament conservada, temple romà del segle I, és una joia dels romans que ha arribat gairebé intacta fins els nostres dies.


A dins es fa un audiovisual en 3D que ens va decebre una mica, amb el so molt fluix, amb poca lluminositat i molts efectes especials, molt elemental i una mica per escolars...

En el passeig de la tarda vam voler veure els famosos cocodrils que tenen penjats al sostre de l'ajuntament, i que donen sentit a l'escut de la ciutat, una palmera amb un cocodril...


i després d'un descans en una terrassa tot prenent el té, vam donar per acabada la nostra visita a la ciutat.

* * *
Demà, carretera i manta, una paradeta a Perpignan per estirar les cames, amb el Canigó nevat de fons,

dinar a la Jonquera, i cap a Barcelona falta gent.


En definitiva ha estat un agradable viatge en el que hem descobert aquesta zona de França encara inèdita per nosaltres i que recomanem vivament...

* * *

- i aquí sí definitivament s'acaba aquesta crònica...

La Camarga - La Provença… (01)

➢ La història comença aquí…

Una sortida a França, gairebé sempre és garantia de veure i descobrir coses noves i interessants. Així ha succeït en aquest darrer viatge a la Camarga i la Provença, que són dos dels patrimonis naturals per excel·lència de tot el territori francès.

La natura es combina amb vestigis històrics que ens transporten a l’època de grecs i romans. I el resultat és una ruta plena de tresors en forma de anfiteatres, ponts i palaus, que no deixa de costat la bona gastronomia amb la carn de toro, els espàrrecs o la brandada de bacallà com a ingredients estrella juntament amb el vi i l’oli.

La Camarga és un dels paratges naturals més bonics d’Europa gràcies a la seva fauna i a la diversitat de la flora, protegits com a Parc natural. Definit com un territori on els homes conviuen amb els cavalls blancs camarguesos, els toros negres, les aus, els flamencs, el cel i l’aigua, es tracta d'una zona humida d’unes 100.000 Ha., la més gran de França, i en la qual habiten més de 400 espècies animals.

Sortim de bon matí de Barcelona en autocar camí de la frontera i anem deixant enrera Perpignan, les llacunes de Port Barcarès i Port Leucate, Sigean, Narbonne, Le Cap-d’Agde i Béziers, on fem una paradeta per estirar les cames.
Seguim vorejant la gran llacuna que tanca la bonica ciutat de Sète, i passem pels afores de Montpellier fins arribar finalment al nostre destí, la ciutat de Nîmes, i a l’hotel Nimotel, situat una mica a l’exterior en una zona comercial, amb espais verds i agradables, però si mai hi voleu anar-hi, un consell, no us quedeu mai a dinar, és deplorable i amb un mal servei, falta d’organització i de professionalitat. Em sap greu dir-ho però pot servir d’advertència per algú que vulgui allotjar-se.

Un cop instal·lats i mal dinats a l’hotel, per la tarda començàrem les nostres visites. Al peu de l’Arena de Nîmes, ens esperava la guia local, Silvie, una senyora elegant i molt simpàtica. Amb ella vam fer la visita d’aquest impressionant monument amfiteatre de l’època romana, construit el 70 a.C. i que manté perfectament la seva estructura formidable després de més de 2.000 anys.

Es considera com l’amfiteatre millor conservat del món romà.

Avui, l'amfiteatre és utilitzat per a nombrosos espectacles, en particular per les curses de braus, a les quals cal afegir el teatre i espectacles musicals.

Acabada la visita a l’Arena passegem pel casc antic de Nîmes, encara que per ser diumenge a la tarda tot és pràcticament tancat. Veiem la Catedral de Notre Dame et St. Castor,

i fem una ullada exterior a la Maison Carrée –temple romà del segle I a.C.- que visitarem el darrer dia,

i als Jardins de la Fontaine, just al costat, d’on brolla la font d’aigua que abasteixia la ciutat de Nîmes a l'època romana.

Nîmes està situat al departament du Gard, a la regió del Llenguadoc-Rosselló
(la seva història aquí…)

Per ser el primer dia d’aterrar en aquesta regió de França, donem per acabada la visita i ens preparem per les emocions fortes de demà quan visitarem la magnífica i sorprenent Camarga…

* * *

➢ La història continua aquí… (02)