MONTENEGRO, el petit país dels Balcans... (10)

• La història comença aquí...

Montenegro és un petit país, el més petit dels Balcans, encaixat entre Croàcia i Bosnia-Hercegovina, Serbia, Kosovo, i Albània.

Abans de visitar aquest país ja ens semblava interessant perquè aquí fa molt pocs anys es va poder fer l'experiència polìtica que a molts de nosaltres ens agradaria poder fer a casa nostra...

L'any 1992, Serbia i Montenegro van decidir seguir com a República federal de Yugoslavia, però les tensions posteriors per la desigual posició que les dos parts tenien dins la federació va fer que l'any 2002 es formés la federació de Serbia i Montenegro.

No obstant això, alguns grups van començar a presionar per obtenir la independència, la qual es va poder aprovar a través d'un referèndum realitzat el 21 de maig de 2006, amb un resultat del 55,5% dels votants.

Finalment el Parlament de Montenegro va proclamar la independència de l'estat, el 3 de juny de 2006. Fou reconegut per diversos estats, fins i tot per Serbia, el 15 de juny, i finalment va ingressar com el membre 192è. de l'Organització de la Nacions Unides.

Us diu res aquest procés...?, a mi sí, i tant de bo aviat poguéssim viure un procés semblant a casa nostra.

* *

Després de la pinzellada política, anem a conèixer mínimament aquest país.

Té una petita frontera que ens va costar de travessar, però més pels controls de 

la banda croata, que no pas pels propis.

Al costat de la duana vam fer una paradeta tècnica i la sorpresa va ser veure que aquí tot funciona amb euros. És un país tant petit que no tenen moneda pròpia, i malgrat que encara que no estan integrats a la U.E., ja funcionen amb l'Euro..., per cert tot molt més barat que a casa nostra: un cafè 0,70€.

En uns quants kilòmetres de carretera vam arribar a un dels llocs més emblemàtics del país, la Badia de Kotor.

Està considerada com el fiord més meridional del continent. És realment enorme. Aquí podeu veure un esquema de la badia.

i algunes imatges de la badia i de les dues petites illes,

una la de Sant Jordi, on hi ha un petit monestir que no es visita, 

i l'altre l'illa de la roca, que visitarem embarcant-nos des del petit poble de pescadors de Perast.

Gospa od Skrpjela (la Mare de Déu de la Roca), és particularment interessant atès que és l'única illa artificial construïda a l'Adriàtic, amb una superfície de 3.030 m² - que va ser construïda sobre una roca (Škrpjel) després que dos mariners venecians de Perast van trobar una imatge de la Mare de Déu sobre ella l'any 1452.

L'illa és realment petita ja que només conté l'edifici del santuari, per cert amb un interior ricament decorat

i un annex on hi ha un petit museu, i on aprofitem per prendre algunes vistes interessants

Retornem tots contents de la visita a la petita illa, per continuar el nostre camí cap a la capital Kotor

En arribar a Kotor ens esperava un guia local que en poc més d'una hora ens va fer una curt recorregut pel casc antic de la ciutat. 

 Visitem en primer lloc la Catedral, dedicada a sant Trifon, que conté elements artístics força interessants com aquest baldaquí de marbre molt treballat,

 i altres restes de frescos i pintures del segle XII

i després visitem les esglésies ortodoxes, en especial la més antiga de Sant Nicolau amb unes icones molt interessants...

A l'interior hi ha un bonic iconòstasi...

 i una capella lateral ricament decorada...

 detall d'un fragment...

Acabem la visita a la ciutat de Kotor davant la impressionant muralla.

Per dinar ens traslladem encara uns quants kilòmetres més avall per la costa fins arribar a la ciutat de Butva, que actualment és una típica ciutat balneària,

aquí el centre de la població...

La llàstima va ser que, degut a la manca de temps i apressats per l'horari i per la por de fer cues a la duana en el camí de retorn cap a Croàcia, no vam poder visitar el seu casc antic, ple d'història, com podeu veure aquí...

Les muralles venecianes de Budua (Budva) en una postal del 1900.

(vegeu aquest interessant enllaç, sobre la història antiga de Budva, i d'aquest sector de costa anomenada la Albania veneciana)

De retorn cap a la frontera, i per tal de no tornar a donar tota la volta a l'immens fiord de la Badia de Kotor, vam prendre un ferri.

mentre ens acomiadàvem de la tranquila badia...

 i a l'arribada a les portes de Dubrovnik, 

encara vam poder veure els fulgors de la posta del sol.

* * *

L'endemà, 8 d'agost, era el dia de la nostra tornada cap a casa, però abans d'anar cap a l'aeroport encara ens podem aturar uns segons a la carretera per donar el nostre adéu al país, a Croàcia, a Dubrovnik, 

i a tots els fantàstics paisatges d'aquesta meravellosa costa dàlmata de l'Adriàtic, dels que hem pogut gaudir durant aquests deu dies...

Adéu Dubrovnik...!!!  -  zbogom

Adéu Adriàtic...!!!

HVALA

* * *

• La història, ara sí, acaba definitivament aquí.

Croàcia - Bòsnia i Hercegovina - Montenegro, terres balcàniques martiritzades que, a poc a poc, van sortint del caos i el malson de la guerra...(00)

Amb un grup d'amics amb els que acostumem a viatjar junts, aquests darrers dies hem anat a conèixer alguns dels països balcànics que fa pocs anys van conquerir la seva independència.


Hem començat per Croàcia, que l'hem recorregut de baix a dalt i de dalt a baix.


Començant per Dubrovnik (la perla de l'Adriàtic) fins a la capital Zagreb i retornat per la costa per Rijeka i Zadar i Split, altre cop fins a Dubrovnik. 

 Ciutat sempre en bullició on entremig de la multitud de turistes i dels espectacles de carrer pots trobar músics, cantaires i personatges tan estrafolaris com aquest que veieu una mica més avall que toca la flauta...


De camí cap a Zagreb vam poder visitar el meravellós Parc nacional dels llacs de  Plitvice, declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1979, per la Unesco, amb les seves múltiples cascades i llacs, del que en parlarem més endavant.

Després visitàrem Zagreb la capital, i a l'endemà ens vam traslladar per la tarda fins a Opatija i Rijeka, en el golf que forma a dalt de tot el mar Adriàtic.

L'endemà seguírem fins a Zadar, Trogir i Split, ciutats totes elles situades a la bellíssima costa de l'Adriàtic.

restes arqueològiques, Zadar

detall del portal romànic de l'església de Sant Lovro
o de Sant Llorenç, a Trogir

A Split, durant tot un matí, vam visitar l'impressionant Palau d'estiu de Dioclecià, 

acabat l'any 305 d.C.

i on vam tenir la sorpresa de poder escoltar en viu les magnífiques veus d'un grup que cantaven cançons tradicionals dàlmates, anomenat "klapa vestíbul" perquè actuaven al lloc que era el vestíbul del Palau de l'emperador Dioclecià

 (vegeu aquí una de les cançons que van interpretar davant nostre)

A la tarda del mateix dia ens vam traslladar, creuant fronteres, fins a Hercegovina, per residir-hi durant un parell de nits, i hem conviscut a Mostar amb els horrors de la darrera guerra, amb la presència encara ben viva dels seus edificis visiblement metrallats i alguns totalment rebentats.

Tot just fa ara 20 anys que van sortir d'aquell infern de lluites fratricides entre les diferents comunitats que viuen a Mostar.

Actualment sembla que han arribat a conviure amb una pau més o menys estable després dels acords internacionals, però aquesta pau potser molt trencadissa en qualsevol moment.

El Pont vell (Stari Most) d'on reb el nom la ciutat de Mostar, fou destruït el 9 de novembre de 1993, durant la guerra, i es va convertir en un símbol del conflicte que durant tres anys va destruir el país. D'aquesta manera es va enderrocar el símbol de la convivència entre les tres cultures de les que la ciutat havia estat sempre un exemple ben clar.

El magnífic i simbòlic pont d'unió de les tres cultures es va refer amb ajut de la Unesco i es va reinaugurar l'antic pont que havia estat construït pels arquitectes turcs cinc segles abans.

Ara mateix, les tres comunitats de la ciutat conviuen aparentment en pau. Els Serbis (de religió ortodoxa), els Croates (de religió catòlica), i els Bosniacos (de religió musulmana), però quan poden competeixen soterradament entre elles per veure qui edifica més esglésies, més mesquites, les creus més altes o els minarets més impressionants.

Déu vulgui i hi faci més que nosaltres, perquè d'un dia per l'altre no es tornin a enfrontar i barallar tant brutalment com ho van fer fa ben pocs anys.

Viure uns dies a Mostar i passejar pels seus carrers i per la ciutat antiga, travessant d'un cantó a l'altre l'antic i famós Pont Vell que fou brutalment destruït, ha estat una experiència ben especial, vius com a turista entremig d'un poble, d'uns homes i unes dones que porten al seu rostre la imatge del dolor, de la por, i això causa una sensació ben estranya... almenys a mi m'ho va causar, i així ho vaig viure...

L'endemà vam visitar el Santuari Marià de Medugorje, on multitud de joves celebraven una trobada-festiva de la qual en parlaré més endavant.

Finalment vam sortir de Bòsnia i Hercegovina per tornar altre cop cap a Dubrovnik on vam passar les dues darreres nits de la nostra estada. Per la tarda encara ens vam embarcar cap a l'illa propera de Lokrum on alguns vam poder gaudir d'un magnífic bany a les aigües transparents de l'illa.

L'endemà vam creuar una nova frontera, després de llargues cues per entrar i de controls de passaports per part de la policija croata, per conèixer Montenegro, la tercera nació balcànica del nostre viatge,  que visitàrem fugaçment.

La part més interessant de la visita va ser conèixer la magnífica Badia de Kotor, considerat com el fiord més meridional del continent. Allà en una petita barca ens traslladem fins a la diminuta illa de la roca on podem visitar l'església dedicada a la Mare de Déu de la Roca (Gospe od Skrpjela) just davant del poblet de pescadors de Perast .

Després seguim viatge fins a Kotor on fem una breu visita guiada. Dinàrem a Budva -visto i no visto- i de retorn altre cop cap a Croàcia, Dubrovnik, amb creuament de fronteres, aquest copo sense aturar-nos.

L'horari del vol del darrer dia encara ens va permetre gaudir d'un matí lliure que alguns vam aprofitar per banyar-nos altre cop a les transparents aigües de l'Adriàtic, i d'altres per tornar a Dubrovnik per afers diversos.

Camí de l'aeroport vam dinar al bonic poble de Catvat i cap a l'avió que ens retornà en un parell d'horetes a Barcelona.

* * *

Volia, abans d'acabar aquesta primera crònica "tastet" abreujat del nostre viatge, fer una menció especial del nostre guia Juan Carlos, home nascut a l'Uruguay però afincat a Croàcia de fa molts anys, que inicialment no va encaixar gaire bé en el grup per la seva peculiar manera de dir i explicar les coses i la història d'una manera insistent i monòtona, però que al final es va anar integrant al grup i nosaltres amb ell, i va acabar essent una persona gairebé entranyable, i que tot el grup va coincidir a valorar com un bon guia i un bon company de viatge.

Així li vam expressar i ell també va reconèixer que el nostre havia estat un dels millors grups que mai havia tingut, o potser fins i tot, el millor. Crec que, tant ell com tots nosaltres, vam arribar a fer una bona simbiosi i això va fer que el viatge fos un èxit.

Des d'aquí, vull fer arribar el nostre agraïment al "JuanCa". 

Guardarem un bon record d'ell, el nostre guia per terres balcàniques

* * *

Amb aquesta llarga pinzellada acabo aquest inventari com un "tastet" del que han estat aquests deu dies voltant per terres balcàniques i de la costa dàlmata.

Amb més calma i detall, aniré desgranant algunes de les visites i de les meravelles d'art i de paisatge que hem pogut contemplar durant aquests dies. Si teniu paciència i aneu visitant el Blog de tant en tant, anireu trobant novetats...

* * *

• La història continua aquí... (enllaç 01)