Aquest darrer cap de setmana hem visitat la regió de l'
Aude Pays Catahre, amb els amics i companys de POL viatges.
Es tractava de visitar alguns dels seus famosos Castells càtars, i passejar per la regió vitivinícola de la
Fenolleda i de l'
Haute Vallée de l'Aude.
Des de
Rivesaltes vam agafar el petit tren turístic
"Le Train rouge" que ens portaria fins a
Axat.
Pel camí podem veure les vinyes com comencen a groguejar al peu mateix del castell de Quéribus, dalt la carena...
També durant el trajecte en el tren descobert, vam anar contemplant el paisatge, els castells i les vinyes de la vall...
(l'imponent castell de Puilaurens, al damunt de Lapradelle)
(arribant a Axat)
(s'intueix ja la tardor...)
I d'aquí anirem en autocar fins a Quilhan, on faríem nit.
Abans però, a la tarda, vam visitar la localitat i castell d'Arques,
Després, acabada la visita, ens vam enfilar fins a la petita localitat de Rennes-le-Château, estratégicament situada en un lloc elevat, i on ja es comença a flairar el "misteri de Bugarach", ja que des d'aquest indret es té una visió privilegiada d'aquest Pech de Bugarach (1230 m.) el punt culminant de la serralada de les Corbières.
i és aquí on els rumors populars i esotèrics situen l'únic lloc on serà possible la salvació del gènere humà quan arribi la propera fi del món, que segons el Calendari Maya, hauria de ser el proper 21/12/2012.... Bufa...!!! ja hi arribem...!!
Sembla ser, també, que aquest rebombori ja fa temps que es comenta i es coneix, i els habitants del petit poble de
Bugarach comencen a estar més que preocupats per la invasió de gent il·luminada i una mica peculiar que els està començant a arribar. Tant és així que ja estan demanant ajuda a les autoritats franceses per protegir-los de la invasió que els pot venir a sobre de gent pintoresca de tota mena i de tot arreu...
En els enllaços que us poso, podreu seguir una mica per on van els trets de tota aquesta "moguda"...
Ha estat divertit i interessant trobar-nos amb tot aquest fenòmen que desconeixia, i del qual hi ha fins i tot publicacions que pretenen ser serioses:
The Bugarach phenomenon, by
Thomas Gottin (en anglès). Les llibrerires de la zona, i en especial a
Rennes-le-Chateau, van plenes de llibres sobre temes esotèrics, de misteris, d'aparicions, de afiliacions, etc.
Vegeu sinó la inscripció que hi ha al damunt de la porta d'entrada de l'església
“Terribilis est locus iste” (Aquest lloc és
terrible) és la inscripció que dóna la benvinguda a l'església de
Rennes-le-Château,
un mal presagi d'allò que han de trobar aquells que
ingressin, tot esperant trobar un lloc de recolliment..., i on, a més, just a l'entrada et rep una figura inquietant, la del dimoni Llucifer...
Hi influeix també la rocambolesca història del mossèn del poble que diuen va trobar uns manuscrits on es parlava de la família de Jesús, de la seva dona i dels seus fills...
¿Va ser aquest capellà Francois Bérenguer Saunière el responsable de guardar el secret de la descendència de Jesús i Maria Magdalena a Europa? Un document inèdit, que de ser cert, podria fer trontollar els fonaments del catolicisme?, etc. etc. ... i embolica que fa fort...!!!.
(llegiu l'enllaç que us poso en el nom del capellà, on hi ha material abundant sobre el tema).
Tot plegat ha fet que aquesta regió, i tant aquest lloc de
Rennes, com el de
Bugarach, siguin llocs on, els molts partidaris de l'esoterisme, diuen que les forces tel·lúriques es manifesten d'una manera especial.
Marxem d'aquest indret tot contemplant la visió entre bromes, del lloc escollit per les previsions catastrofistes, per refugiar-nos i preparar-nos per la fi del món que s'acosta..., el Pech de Bugarach
* *
Nosaltres hem tornat tots sans i estalvis de la visita, a no ser que a mi personalment, que sóc una mica descregut, el mal de panxa que vaig patir a l'endemà, i que em va deixar una mica descomposat i fora de combat, fos conseqüència d'un
"càstig" de les forces del mal per no fer cas de tot el que allà s'hi respirava... Està per veure...
L'endemà, doncs, havíem de visitar el castell de Peyrepertuse i de Quéribus.
Al primer d'ells no hi vam poder accedir per un malentès de l'organització... no sabíem del cert si l'autocar podia arribar al peu del castell, i ens vam haver de conformar amb una explicació i una contemplació des de lluny, al peu del poble de Duilhac.
(després hem comprovat que sí que es pot accedir amb vehicle privat fins al peu de la taquilla on venen l'entrada..., per tant la nostra intenció serà tornar en una altra ocasió. Hem de trepitjar aquest lloc tant emblemàtic...)
El segon, el de
Quéribus, sí que va ser accessible per la majoria del grup, no pas per mi que estava força "grogui", i pel que van dir els companys, sembla que està molt més reconstruït de quan el vam visitar nosaltres, ara fa exactament 15 anys. També hi haurem de tornar.
Vam anar a dinar al poble proper de
Cucugnan, al seu
Auberge,
i finalment després de dinar, vam anar al petit teatre
Achille Mir de la localitat, a veure un audiovisual titulat:
"El sermó del capellà de Cucugnan"
una adaptació del conte burlesc per l'escriptor
Henri Gougaud.
És una història força simpàtica i originalment construïda, amb dibuixos d'una gran simplicitat i bellesa...
la llàstima és que en ser originalment en francès no vam poder seguir gaire bé tot l'argument.
* *
Marxem finalment de Cucugnan, amb una última ullada al seu castell,
i notant en les cames encara una certa tremolor tel·lúrica...
* * *
