Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lleis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lleis. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 d’octubre del 2016

La Constitución i la Ley... etc. etc.



La que ens espera a partir d'avui: 
    la Constitución y la Ley..., 
        la Constitución y la Ley..., 
            la Constitución y la Ley..., etc. etc. etc.
I Així amb aquest enrocament i cantarella fins a la fi dels temps...... (?)

Tot seguirà igual gràcies al "Mariano i sus mariachis...!!"


Quan calgui, doncs, haurem d'aplicar la desobediència civil...!!

* * *

dimarts, 4 de desembre del 2012

Una altra estocada del govern contra Catalunya...


Total insubmissió i menyspreu davant d'unes lleis injustes...

Com va dir en Thomas Jefferson: 
"Si una llei és injusta, un home no només té dret a desobeir-la, sinó que s'ha de comprometre a fer-ho".

* * *

divendres, 29 d’agost del 2008

SOLBES amenaça..., Ui... quina por !!


El Solbes ara, davant el flamant incompliment del govern, contraataca amenaçant amb que imposarà per Llei un finançament unilateral si no hi ha acord.

FANTÀSTIC, senyors polítics catalans, ja teniu la coartada perfecta per respondre a les amenaces... Oi que les Lleis, quan ells volen se les passen per els cataplines ? (vegeu aquí). Doncs, vinga, que facin lleis, que ja tenim l'exemple i el model del què hem de fer amb aquesta nova LLei, el que ells mateixos fan quan els convé, i a més a sobre encara intenten justificar-ho amb malabarismes linguístics pensant que ens poden enredar una vegada i una altre. I a més a sobre, i amb tota la barra, esgrimeixen l'argument de que hem de ser "responsables" i "solidaris"... Però Quina Barra...!!!

Aquí la seva tècnica, que se'ls veu el llautó, és anar allargant el procés, esperar a veure si arriba la sentència del T.C., que acabi de retallar les expectatives d'un bon finançament, i al final intentar "in extremis" arribar a un mal acord amb els catalans, que sigui una almoina que no satisfaci a ningú, fent veure que al final són generosos i tot, i que fins i tot sembli que tots hi hem guanyat...

Això últim, no s'hauria d'admetre, i si no reaccionem i plantegem ja el "tancament de caixes", retenim els diners a Catalunya, i els obliguem a baixar del burro i a negociar, no tenim res a fer.

Si s'ha d'incomplir alguna llei, doncs, què hi farem..., hem tingut molts bons mestres en aquesta pràctica, oi?.

divendres, 15 d’agost del 2008

Les Lleis es fan per passar-se-les pel “forro”... -quan convé-

L’espectacle lamentable que estem vivint a Catalunya amb tot el tema del finançament i de l’Estatut, ens permet fer les següents reflexions i afirmacions tot recollint opinions i expressions de diversos polítics, comentaristes, lectors i periodistes que s’han fet aquests darrers dies...

Tenim un govern de l’Estat que incompleix les lleis quan vol i a sobre encara intenta justificar-ho...

El govern de l’Estat ha incomplert l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Això és sense pal·liatius, una actitud antidemocràtica i il·legal de l’executiu espanyol.

Zapatero passarà a la història per ser el president més fals que hi ha hagut al govern espanyol.

Aquí no es compleix ni amb la llei ni amb el dret.

Aleshores, ¿Amb quin autoritat poden demanar als ciutadans el compliment de les lleis, fins i tot de lleis menors?.

Si s’ha fallat a la democràcia i a la llei, perquè els ciutadans si no paguen a Hisenda els ha de caure el pes de la llei?, i un rave... (Castells)

De l’Estat espanyol no en sortirà mai res de positiu envers Catalunya, això està tant demostrat com la llei de la gravetat. Per tant només queda una solució...

¿Per què els ciutadans de Catalunya, no ens coordinem i promovem un tancament de caixes amb l’estat espanyol davant la seva actitud il·legal i antidemocràtica?. A partir de l’any vinent paguem el nostre IRPF a la Generalitat de Catalunya en lloc de pagar-lo a l’Estat espanyol. Ja sé que no és fàcil perquè hi han de participar els empresaris, però ara tenim nosaltres més autoritat per fer això, que no pas l’Estat per demanar-nos que els paguem a ells.

Al cap i a la fi, a pagar l’IRPF a l’Estat només ens hi obliga una llei, i com està àmpliament demostrat aquests dies, a Espanya les lleis hi són per incomplir-les, per... com deia al començament, per passar-se-les pel forro...!!!

Apa doncs, o ens hi posem ara, o deixem-ho estar. Primer lluitem, per la independència i després ja ho farem per millorar el nostre govern.

¿Oi que ells, quan els interessa, no agafen sempre la Constitució, brandant-la com si fos la Sant Bíblia, per invocar el compliment de la llei?... quina barra, i quina hipocresia...!!!

Mireu que ha dit en Solbes: ...que ha de ser la Constitució (la Bíblia, altre cop) qui en determini el nou model, que ha de garantir el finançament de totes les altres comunitats –és clar, el “café para todos”-. Però aquest equilibri que preten Solbes és impossible, perquè si l’Estat no aporta més diners al fons, d’on han de sortir? Si Catalunya ha de guanyar més diners, qui està disposat a perdre’ls?. Ningú... i aquí està la mare dels ous...!!!

S’han publicat després de més de 20 anys les famoses Balances fiscals, però què?... paper mullat, també se les passen pel “forro”... S’ha de posar límits als fons de solidaritat, però què passa?, que les Comunitats autònomes més beneficiades de la nostra solidaritat s’han negat en rodó. Més que solidaritat, elles entenen que l’aportació de Catalunya és com una obligació.

El debat del govern de Catalunya amb el de l’Estat en el front del finançament no pot acabar bé. Perquè Catalunya guanyi algú haurà de perdre. I ningú està disposat a fer-ho...!!! I el govern de Zapatero, malgrat les irresponsables promeses del seu president, ha estat incapaç de fer l’esforç necessari perquè els que més guanyen amb aquest sistema injust no guanyin tant. Perquè el perdedor habitual no perdi tant.

Som on èrem. Catalunya no guanyarà aquesta partida. La situació és gravíssima. L’Estatut no s’ha acomplert, malgrat ser una llei –recordem’ho una vegada més-. I encara hi ha miserables que afirmen que no passa res perquè una llei recorreguda davant el T.C. no ha de ser complerta. (Sanchís)


I la sempre super elegant vicepresidenta –elegància amb diners catalans, potser?- té la barra de dir, amb cara d’emprenyada, que el president Montilla, quan s’ha atrevit a posar les cartes sobre la taula, “s’ha excedit verbalment”. Però com s’atreveix a renyar a tot un president de Catalunya?. Que és que potser el govern s’ha irritat perquè els catalans comencem a bellugar-nos i ha dir les veritats? Doncs que es preparin, perquè això no ha fet més que començar. Quina barra, ja n’hi prou de fer el prèssec i el messell.

Si els catalans no ens unim tots, ciutadants, govern, partits polítics -ei, sobretot-, empreses, institucions, i tots junts ens plantem. Tanquem la caixa, i ens administrem nosaltres mateixos…, o l’Estat, fals, manipulador i mentider que tenim, continuarà fent volar coloms, fent promeses de mal pagador, i a sobre pixant-nos a sobre, i encara dient-nos, a més, que som insolidaris.

Encara avui, 14 d’agost, a la roda de premsa d’en ZP, després del consell de ministres, amb cara de contrariat i seguint el mateix discurs “ranci” i tronat de la vicepresidenta, ha tingut la barra de mantenir el discurs que el govern ha complert el compromís i el termini dels dos anys pactats a l’Estatut per resoldre el finançament, perquè ells ja han fet una proposta. “Jo he complert”... Quina cara...!!! una merda de proposta han fet, i es queden tan amples i tan satisfets, i a sobre pretenen enganyar a la resta dels ciutadans. A partir d’ara, aquí ja no ens creiem res de res, de gent sense paraula, mentiders i trileros...



S’ha acabat el bròquil...!!!

* * *


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin