A uns 18 kms. al sud de Parma, trobem la petita localitat de Langhirano. La singularitat que més crida l'atenció d'aquest lloc és el castell de Torrechiara, enfilat dalt d'un turó que domina la plana circumdant...
La localitat també és força coneguda com un important centre de producció per al Prosciutto di Parma.
El Castell va ser construït entre el 1448 i el 1460, per Pier Maria Rossi (Berceto, 1413 - Torrechiara, 1482), i és un dels exemples més importants i dels més ben conservats a Itàlia de l'arquitectura de castells del segle XV,
i malgrat que aquest està ubicat dalt d'un petit turó, la seva estructura és la típica d'un castell situat en terreny pla.
S'aixeca damunt les ruïnes d'una construcció anterior, citada en els documents del s.XIII com a una "domum" (una simple casa fortificada).
S'aixeca damunt les ruïnes d'una construcció anterior, citada en els documents del s.XIII com a una "domum" (una simple casa fortificada).
El castell i l'antic Borgo s'eleven a uns 80 metres per damunt de la vall per on flueix el riu Parma.
La fortalesa està protegida per tres murs de defensa i per quatre torres angulars
(Léon, Lys, S.Nicomède, i Chambre d'Or).
(Léon, Lys, S.Nicomède, i Chambre d'Or).
(aquí el pati interior entre torres)
En aquesta darrera cambra, la d'Or, es troba pictòricament representat el relat de l'història d'amor entre Pier Maria Rossi i Bianca Pellegrini, ben coneguda a la cort de Milà.
Les rajoles de terracota que cobreixen les parets d'aquesta cambra, que originalment eren recobertes d'or, mostren motius d'escuts d'armes, dels cors, i les inicials dels amants entrellaçades.
Molts altres salons amb escuts i pintures ben originals es poden observar al llarg del recorregut per l'interior del castell, així com la capella dedicada a Sant Nicomedes
D'aquesta capella podem destacar el magnífic retaule policromat del que només podem gaudir d'aquesta reproducció, ja que ha estat traslladat al museu de Milà.
Les múltiples decoracions del Castell també tenen un cert interès com podeu veure i apreciar en aquesta petita mostra.
I destaquen especialment els escuts nobiliaris de les diverses famílies que van habitar aquest castell al llarg dels segles.
Quan ja començava a fosquejar abandonem el castell, però abans fem una curta passejada pels tranquils carrers del Borgo que resta en silenci i en pau sabent-se ben protegit per la presència imponent de la fortalesa...
Abandonem definitivament aquesta petita vall per dirigir-nos cap al nostre refugi de Bolonya, i us deixo amb aquesta magnífica panoràmica de Torrechiara perquè pugueu apreciar la bellesa de l'entorn.
* * *
Demà, el darrer dia de la nostra estada a la regió de l'Emília-Romanya, visitarem una de les ciutats més importants de la zona, Ravenna, també declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
- La crònica continua aquí (10)...
