NAPOLI, el comiat.... (12)

(La sèrie comença aquí...)

Les poques hores lliures que ens quedaven cada tarda en retornar a Nàpols després de les sortides del matí, les vam aprofitar per passejar una mica pel centre i descobrir indrets interessants de la ciutat, que ara vull reflexar aquí abans de tancar aquesta llarga crònica del nostre viatge a la Campania italiana.

Ens hem assegut diverses vegades a la terrassa de l'històric i famós Cafè Gambrinus, a la plaça Trento e Trieste tot veient passar la vida de Nàpols davant nostre,

vam trepitjar les galeries Umberto I, amb la seva magnífica estructura metal·lica,

vam veure els dos Castells, el Nuovo

i el de l’Ovo,

i també vam aprofitar per visitar magnífiques esglésies com les de San Lorenzo
i San Domenico Maggiore,

així com l’espectacular carrer dels pessebres, la via San Gregorio Armeno, on molts artesans des de molt antic es dediquen a l’art de les figuretes de pessebres.

S’hi poden descobrir autèntiques meravelles.

Vam passar per davant del Municipio, l’Ajuntament de Nàpols,

i no vam gosar ficar-nos, només vam treure el nas, en algun dels bigarrats carrers de l'antic
“quartieri spagnoli”.

I també tot prenent un gelat a la Via Partenope, davant del port de Santa Lucia, vam poder contemplar a l’horitzó la silueta retallada de l’illa de Capri,

uns nuvis que s’acabaven de casar,

i el sempre omnipresent volcà adormit, el Vesuvi, presidint’ho tot.

* * *

No ens queda res més que tancar a poc a poc els ulls i recordar amb calma totes les sensacions viscudes, totes les meravelles contemplades, totes les obres d’art, monuments, i tots els paisatges que ens han acompanyat aquests dies, mentre deixem sonar una música alegre i napolitana que ens recordarà aquestes terres cada vegada que la sentim de nou...

* * * * *

SORRENTO, i la Villa di Arianna... (07)

(La sèrie comença aquí...)

La península sorrentina és un sortint muntanyós de formació calcària amb unes vores d’impressionants penya-segats i forma de ganxo que constitueix el braç meridional del golf de Nàpols. Al seu extrem, formant part de la mateixa formació rocosa calcària, emergeix de l’aigua l’illa de Capri.

Gran part d’aquesta costa septentrional de la península no té gaire interès perquè en bona part està ocupada per l’ampla franja habitada que espatlla el paisatge del sud de Nàpols. Però just quan s’arriba a prop de Sorrento, el paisatge canvia de sobte i ens trobem amb una bella població costanera d’estiueig plena d’encants,

i especialment famosa per la cançó que l’ha immortalitzada, el “Torna a Surriento” que podreu escoltar aquí sota mateix, magníficament interpretada per en Luciano Pavarotti.

Contràriament, a la costa meridional, just a l’altre costat de Sorrento, trobem la costa Amalfitana, també anomenada pels italians la “Costa Divina”, i no sense raó, a causa de la seva bellesa, però d’aquest indret ja en parlarem més endavant quan la visitem d’aquí a tres dies.

Al centre de Sorrento trobem la Piazza Tasso, una bella plaça italiana. I també té interés el centre històric amb carrers estrets plens de botigues

–que malauradament recorden una mica les poblacions turístiques de les nostres costes, Lloret, Calella, etc.- i on es ven una de les artesanies locals més interessants, el típic intarsio que és un treball artesanal de marqueteria molt fina, que també podem contemplar en les portes, en el cor i en un preciós Via Crucis del Duomo que visitem tot seguit.

Té especial bellesa el claustre del convent dels franciscans,

i també té interès un edifici del segle XV, la Sedile Dominova, actualment convertida en club social, on podem contemplar uns interessants frescos del segle XV.

El punt més espectacular de la costa són les escalinates que baixen fins al mar tot superant el gran desnivell dels penya-segats, per arribar al que anomenen la Marina Grande, una sèrie d’instal·lacions de banys per poder disfrutar de l’aigua.

* * *

A la tarda després de dinar ens traslladem per visitar la Villa de Arianna en el terme de la ciutat de Castellammare di Stabia, l'antiga ciutat romana de Stabiae.

Aquest lloc arqueològic té l’interès de veure una Villa romana del segle I d.C. que fou emplaçada en una situació privilegiada amb una vista panoràmica del golf de Nàpols i del Vesuvi, conserva encara algun mosaic i frescos d’aquella època, encara que els principals s’han traslladat al Museu Arqueològic.

Des de la Villa contemplem a l'horitzó la silueta del Vesuvi enmig d'un breu ruixat d'una tarda calorosa d'estiu.

* * *

En tornar força d’hora a Nàpols, encara vam tenir temps de sortir a donar un tomb per conèixer altres indrets de la ciutat. Entrant per la comercial Via Chiaia,

vam arribar-nos fins a la Piazza dei Martiri,

i la Piazza Vittoria,

fins a sortir al passeig marítim o Via Partenope amb magnífiques vistes sobre el Castel dell’Ovo,

que visitarem i des de la terrassa del qual hi ha també unes belles vistes

del port esportiu Santa Lucia i del Vesuvi dominant la badia de Nàpols.

* * *

Demà visitarem la important ciutat de Paestum i els seus tres temples...

(La història continua aquí... 08)

NAPOLI, Museo Archeologico Nazionale... (06)

(La sèrie comença aquí...)

Museo Archeologico Nazionale
di Napoli

Aquest és un dels museus arqueològics més importants del món, gràcies a les seves impressionants col·leccions, la majoria procedents del sud d'Itàlia, i conté un sens fi de mosaics, pintures murals i objectes preciosos procedents de les excavacions de Pompeia i Ercolano, i d'altres jaciments.

Conté també, a més, la Col·lecció Farnese, amb escultures clàssiques de 300 anys d'antiguitat, la majoria d'elles acumulades a Roma per Alexandre Farnesio durant el seu pontificat com a papa Pau III (1534-1549). Algunes són obres romanes originals, la majoria trobades a les Termes de Caracalla de Roma. I altres peces són còpies romanes d'originals grecs. Entre les grans escultures es troben la gigantesca de l'Ercole Farnese (l'Hercules), la del Toro Farnese, o el Doriforo, o portador de llança, una rèplica d'una escultura del 440 a.C. del mestre grec Policlet.

Al museu hi ha unes 15 sales dedicades sobretot als mosaics, molts d’ells procedents de Pompeia i d’Ercolano. Són unes autèntiques meravelles. Tots ells construïts amb unes peces (tessel·les) petitíssimes. Molts panels de mosaic mostren escenes quotidianes encantadores, com podreu apreciar aquí sota. Altres són peces espectaculars com és el cas d’un dels mosaics més importants del museu, que representa a Alexandre el Magne, quan va derrotar la flota persa de Dario III en la batalla de Isos el 333 a.C.

* * *

Vegeu ara una sèrie d’aquests meravellosos mosaics, escultures i algun objecte preciós, i pintures murals...

Mosaics diversos...

Escultures i objectes...

Pintures murals...

* * *

El Gabinetto Segreto

Aquesta secció del Museu conté una col·lecció d’art eròtic de Pompeia i Ercolano, que durant molts anys s’ha mantingut tancada amb clau. Als romans no els ofenien les imatges explícites, tot al contrari, es recreaven amb l’art eròtic i no feien judicis morals sobre les conductes sexuals.

Les sales de vapor dels banys públics exhibien murals i mosaics de caràcter sexual, i sovint Mart o Júpiter i altres déus estaven representats participant en orgies. Per tot arreu hi havia imatges de fal·lus –amb ales, gorres, campanetes, etc.- considerats com a talismans contra el mal d’ull o símbols de la fertilitat, virilitat o bona sort.

Fins i tot un forn de pa podia ostentar o mostrar un fal·lus amb el propòsit de suggerir una abundància de pa fresc a l’interior.

El Gabinetto, amb tot, no és visita recomanable per aquella gent que pugui escandalitzar-se fàcilment, de fet ja està prohibit als menors d’edat, ja que algunes imatges poden ser escandaloses, com per exemple l’estatueta del déu Pan, agafat in fraganti amb una cabra, la qual cosa era sens dubte un tabú fins i tot a l’època romana.

Vegeu uns exemples...

* * *

Una mica marejats després de contemplar tantes obres d'art, marxem cap a l'hotel.

Demà anirem a la costa, a Sorrento...

(La història continua aquí... 07)