Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sintra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sintra. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de gener del 2019

Cap d'any a Portugal: avui viurem experiències místiques, esotèriques i iniciàtiques... (02)

Ens dirigim a primera hora d'aquest matí del 29 de desembre, cap a la localitat de Sintra, on visitarem el Palau Nacional, una antiga residència reial fins a la instauració de la República, però abans de veure el palau, anem cap a l'indret anomenat...

La Quinta da Regaleira que ens oferirà moltes sorpreses aquest matí, on també es troba el Palau del mateix nom.

Pel camí cap a la Quinta podem veure algunes mostres ceràmiques força interessants.
 



















El Palácio da Regaleira és l'edifici principal i el nom més comú de la Quinta da Regaleira. També anomenat Palácio do Monteiro dos Milhões (Palau de Monteiro, el dels Milions) pel cognom i el malnom del seu propietari, António Augusto Carvalho Monteiro.
El palau està situat en ple centre històric de Sintra i està clasificat com Patrimoni Mundial por la Unesco

Carvalho Monteiro, amb l'ajuda de l'arquitecte italià Luigi Manini, construeix en aquesta quinta de quatre hectàrees un palau, luxosos jardins, llacs, grutes i edificis enigmàtics, llocs que amaguen significats relacionats amb la alquímia, la masoneria, els templaris i la Rosacreu

Modela tota la quinta amb construccions que evoquen les arquitectures romànica, gòtica, renaixentista i manuelina
 (aquí una font amb decoració típicament manuelina)
(detall del cap del drac a la font)
Carvalho i Manini van crear un conjunt sorprenent, producte directe de l'esperit del s. XIX, temps en el que es donava molta importància a les forces de la naturalesa i s'evidenciava la fragilitat de l'home.

La quinta és una conseqüència del romanticisme —moviment iniciat a Portugal després de la revolució de 1820—, compartint amb ell el gust per allò sublim, exòtic i misteriós... 
 
 (aquí la porta d'accés a la finca amb una rica ornamentació)
 El bosc, que ocupa la major part de l'espai de la quinta, no està disposat a l'atzar. Comença de manera més ordenada i acurada en la part més baixa però progressivament  es va fent més salvatge a mesura que puja cap a la part més alta.
 Des de la part més alta del jardí tenim una bona visió del castell dels àrabs, dalt de tot de la serra
Diversos camins que circulen per tota la finca, uns de més amples i d'altres més estrets, es van entrecreuant formant itineraris diversos a voltes una mica laberíntics. Tot plegat per donar aquesta sensació d'estar viatjant a través d'un univers imaginari de símbols i metàfores
La Torre da Regaleira, que trobem a mitja pujada, fou construïda per a donar la il·lusió, a qui s'hi enfila, de trobar-se en l'eix del món.

Una de les parts més originals del recorregut el trobem en l'anomenat "pou iniciàtic".

Una galeria subterrània amb una escala en espiral, sostinguda per columnes, descendeix fins al fons del pou per mitja de nou replans. 
Els nou replans circulars del pou, separats cadascun d'ells per quinze graons, evoquen referències a La Divina Comèdia de Dante, i poden representar els nou cercles de l'infern, del paradís, o els del purgatori.
Segons reputats ocultistes com Albert Pike, René Guénon y Manly Palmer Hall, és en La divina comèdia on es troba per primera vegada exposada la Orde Rosacruz.

En el fons del pou està encaixat en marbre una rosa dels vents sobre una creu templaria, l'emblema heràldic de Carvalho Monteiro
El pou es diu iniciàtic per que se sap que era usat en rituals masònics d'iniciació.
La simbologia del lloc està relacionada amb la creença que la terra es com l'úter matern d'on prové la vida, però també la sepultura a on tornarà. 















Molts dels ritus d'iniciació fan referència als aspectes del naixement i de la mort lligats a la terra o al renaixement. L'existència de 23 nínxols situats a sota dels graons del pou iniciàtic, constitueix un dels molts misteris que amaga aquesta construcció.
(hi ha vida a l'exterior... la visió del forat superior des del fons del pou)

El següent vídeo dóna una imatge més viva de la sensació de profunditat que s'experimenta al fons del pou...
El pou està comunicat per diverses galeries o túnels (sortides a l'exterior) amb altres punts de la quinta: l'entrada dos guardiões (dels guardians), el llac de la cascada y el pou imperfecte.


(creuant el llac per damunt d'uns pilars)

Aquests túnels estan recoberts amb pedra importada de la costa marítima de la regió de Peniche per tal de suggerir un mon submergit.
Després de sortir del pou ens trobem a pocs metres del Palau, 


i també de nou veiem la Torre des de baix.

Separada per uns pocs metres del palau hi ha la Capella de la Santíssima Trinitat que fou construïda en pedra blanca i en estil manuelino
 


(escultura  damunt la porta d'entrada)

En el seu interior, la capçalera de l'altar és decorada amb un mosaic on es representa la coronació de la Verge, la qual és vestida amb els tres colors alquímics: el blanc, el vermell i el blau. 
Les finestres tenen vitralls on es representen, entre altres motius, 
la llegenda de la Dama de Nazaré.
(Aquesta llegenda prové de 1182, quan l'alcalde D. Fuas Roupinho es trobava en plena cacera, perseguint a un cérvol. A causa de la boira i de la velocitat de la carrera, la presa que pretenia atrapar es va precipitar a l'abisme. Aleshores l'alcalde, veient que anava a córrer la mateixa sort, va invocar a la Verge de Nazaré, i aquesta el va salvar de la caiguda i de la mort en frenar a temps el seu cavall.)
* *

El Palau, és l'edifici principal de la quinta, la seva façana evidencia la  influència de l'estil manuelino. La decoració del palau es concentra en els balcons, les columnes, les portes i les finestres, contant amb el repertori decoratiu típic d'aquest estil:
motius del tipus vegetal, cordes i nusos, escuts, etc.

A més, en aquesta construcció es troben representats diferents sants cristians. Tota l'exuberant decoració va ser a càrrec de l'escultor José da Fonseca. 

En l'interior trobem una biblioteca i un laboratori alquímic situat en una torre de planta octogonal, clara referència al mon maçònic, el qual atorgava un especial significat a aquest número. 

També el palau disposa de diversos salons, destacant especialment el "Saló de Caça", presidit per una impressionant llar de foc plena d'elements decoratius d'un color blanc extrem,


entre els que destaca la figura en relleu d'un caçador acompanyat del seu gos, flanquejat per dos frescos ben bonics.
Els sostres del saló són decorats amb múltiples nervadures, recordant una mica les voltes angleses en forma de vano, i portes i finestres estan rematades amb caps d'animals com cérvols o porcs senglars.
I altres detalls ceràmics com aquest, els trobem per tot arreu.
 * *
Després d'aquesta original experiència, d'haver baixat al fons d'un pou iniciàtic i d'haver sortit vius... ens apropem al centre de Sintra per la visita del Palau Nacional.

Nosaltres dos ja el vam visitar en la nostra anterior estada a Portugal, l'any 2007, per això vam decidir anar a prendre una beguda calenta per reaccionar una mica de la fredor que havíem agafat, i posteriorment, mentre la resta del grup feia la visita vam aprofitar per a prendre el sol en la plaça davant el Palau.

Tot seguit anàrem a dinar, i per la tarda ens vam encaminar cap al punt més occidental del continent Europeu. El famós Cap de la Roca (Cabo da Roca) en portugés.
* *
És un cap situat en el punt més occidental de l'Europa continental, de tota Euràsia i de la península Ibèrica i Portugal. Era conegut pels romans com el Promontorium Magnum i durant l'era de la navegació a vela com la Roca de Lisboa.
Està situat en el districte de Lisboa al terme municipal de Sintra; a 40 quilòmetres a l'oest de la capital lusitana, en el Parc Natural de Sintra-Cascais. Les seves coordenades estan inscrites en una placa de pedra del monument del lloc. 

  

El penya-segat emergeix de l'oceà Atlàntic i arriba a una altura de 144 metres sobre el nivell del mar. Damunt del penya-segat hi ha un far i una botiga per a turistes.

 La gentada que vam trobar era clarament excepcional... potser perquè era dissabte?, en tot cas la feina va ser poder gravar o fer algunes fotos en bones condicions... Jutgeu vosaltres mateixos


 Aquí un altre exemple evident de les multituds que circulàvem per aquest indret tant popular i emblemàtic.
 Sortint d'aquest punt, tot fent el comiat de la costa 
amb una bonica posta del sol,


 vam fer camí cap a Lisboa tot passant per Cascais, antic lloc de descans de la reialesa, i per Estoril, una petita ciutat que té fama d'elitista per haver servit durant el segle XX com a residència a l'exili de diversos reis i polítics europeus.

* * *

Demà abandonarem ja la ciutat de Lisboa i ens dirigirem cap al Nord, objectiu final Coimbra, però abans visitarem Óbidos, Nazaré, i l'abadia d'Alcobaça.
Però tot això ho veurem en la propera crònica.
 



dilluns, 7 de gener del 2019

Cap d'any a PORTUGAL - Lisboa - Sintra - Cascais - Estoril - Óbidos - Nazaré - Alcobaça - Coimbra - Serra de Bussaco - Figuerira da Foz - Tomar - Almourol - Batalha, tot seguint la petjada dels Templers... (01)

Quan des de POL viatges ens van fer l'oferta del viatge de cap d'any per a anar a Portugal a seguir la Ruta dels Templers, ens va semblar un tema interessant i de seguida ens hi vam apuntar.  
Coneixíem ja Portugal i alguna de les localitats ara programades, per algun dels nostres dos viatges anteriors de fa ja alguns anys. La primera a l'agost del 2002, amb motiu de celebrar-se a Lisboa l'Aplec internacional de la sardana.
La segona al març del 2007, en una estada de 7 dies a Ericeira, un bonic poble de pescadors, des d'on vam voltar per diverses localitats del país, Òbidos, Nazaré, i els monestirs d'Alcobaça i Batalha.

Després de més de 10 anys ens vam animar a reviure aquella experiència, sobretot per l'al·licient afegit de conèixer una mica més de prop el tema dels Templers de la mà d'un bon especialista. 

Així, doncs, l'inevitable vol de Vueling ens va deixar a Lisboa cap a primera hora de la tarda del divendres 28/12. I tot seguit l'autocar ens va traslladar cap a l'històric Barri de Belém, a l'entrada del riu Tejo, on visitarem l'impressionant Monestir dels Jerònims.  
Una meravella arquitectònica d'estil manuelí desenvolupada a Portugal a partir del primer terç del s.XVI, i que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal.   
És el punt més àlgid de l'estil manuelí i el conjunt monàstic més notable del segle xvi a Portugal.
 En destaca el seu claustre completat el 1544,
i la porta sud d'un complex disseny geomètric, davant del riu Tejo. 
Els elements decoratius són plens de símbols de l'art de la navegació 
i les escultures de plantes i animals exòtics.
 A part d'aquest símbol mariner, també és ben visible al claustre la creu de l'Orde de Crist  
(de la que en parlarem més endavant)

 
 El monument és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i el 7 de juliol de 2007 va ser escollit com una de les set meravelles de Portugal.

 
Encarregat pel rei Manuel I de Portugal, poc després que Vasco da Gama hagués tornat del viatge a l'Índia, fou finançat en gran part pels beneficis del comerç de les espècies.

La tomba de Vasco és situada en un dels laterals de l'església, 
així com també aquesta altra tomba, la de Luis Vaz de Camoes

(escriptor i poeta portugués [Cap a 1524–Lisboa, 10 de juny de 1580], 
generalment considerat com el més gran poeta en llengua portuguesa)
S'escollí la ubicació al costat del riu a Santa Maria de Belém el 1502 i es començà a treballar amb diversos arquitectes i constructors, entre ells Diogo de Boitaca (el pla original i l'aplicació) i João de Castilho (les cúpules de la nau i el transsepte -amb una xarxa de venes en forma d'estrella- els pilars, la porta sud, la sagristia i la façana.


 (preciós aquest sostre del transsepte)

En el regnat de Don Joan III s'hi va afegir el cor

(vista de l'església des del cor amb el sant Crist)

El nom del monestir ve del fet que fou lliurat a l'orde de Sant Jeroni, que s'hi va establir fins al 1834. Sobrevisqué al terratrèmol del 1755, però va ser malmès per les tropes franceses enviades per Napoleó a principis del segle XIX.

Cal destacar també una de les belles estances com és la sala del refectori de la comunitat, 
 amb unes boniques ceràmiques típiques portugueses tot al voltant de les parets, 
i un quadre de la nativitat força interessant...

* * *
En acabar la visita al monestir, el guia ens va voler portar a tastar una de les especialitats gastronòmiques de més fama a Lisboa, els anomenats "pastéis de Belém"  o "pastissets de crema", farcits d'una mena de crema catalana,  molt típics de la cuina portuguesa i una de les seves especialitats més conegudes internacionalment. 

 

















Són originaris de Santa Maria de Belém, al segle XIX. Sembla que en aquesta època, igual que estava de moda a Barcelona anar a berenar un mató de monja a Pedralbes, a Lisboa ho era anar a Belém a menjar aquests dolços, que encara són molt freqüents a cafeteries, pastisseries i fleques. Una llegenda diu que la recepta és secreta, i que només la coneixen tres persones al món. 


Es tanta la popularitat i la bogeria per menjar aquest dolç que la cua que hi havia a la fàbrica, propera als Jerònims, on els elaboren, era espectacular i sortia al carrer al llarg d'uns quants metres. Dins del local era impossible trobar lloc i la cua per comprar-ne era molt llarga. Per sort el nostre guia coneixia els intríngulis de l'establiment i va aconseguir comprar -ne uns quants per a cada un de nosaltres perquè en un park proper els poguéssim assaborir amb tranquil·litat. 
Tot un crack el nostre Guia, per cert es deia João.

* * *

Demà dedicarem el dia a visitar llocs emblemàtics dels entorns més pròxims a Lisboa, com seran la ciutat de Sintra, La Quinta da Regaleira i el seu palau (amb històries i secrets de la maçoneria i dels templers), i també ens arribarem fins al fantàstic mirador del Cabo da Roca, la punta més occidental del continent europeu... Però tot això ho veurem en la propera crònica.


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin