"PORQUÉ NO TE CALLAS"... Aznar...!!!

Com que aquest cop el Rei no li dirà a aquest personatge, li dic jo mateix...

Per què no calles, Aznar...!!!,
algú ho havia de dir, no?

El seu jacobinisme i el seu dogmatisme li traspuen per tot arreu. El seu discurs és anacrònic i desfasat, i a més ple de ressentiment i d'injustícia.

Ell mateix, que ni tan sols avalava la sacrosanta Constitució que ara ens encotilla, ara diu que l'estat de les autonomies no és viable. Doncs, que sàpiga que això ara és irreversible. Es va crear per diluir les aspiracions de Catalunya d'un tractament diferenciat com a nació històrica, com també ho reclamaven el País Basc i Galícia, i la por i la mala fe els va impulsar a crear aquesta entelequia de les autonomies, que ara que s'ho han mig cregut, va el senyoret aquest i diu que no funcionen.

Algunes autonomies diu que volen ser "mini-estats", doncs sí, no mini, sinó Nacions com Déu mana, i per tant, la solució la tenen ben clara, deixeu-nos anar d'una vegada i veureu què passa quan no disposeu de la mamella catalana que dona més del 18 o 20% del producte interior brut de l'estat.

Quan Catalunya no pateixi aquest intolerable expoli fiscal de 22.000 milions que l'estat no ens retorna, Catalunya podrà funcionar lliure i amb empenta cap a una economia sostenible. Si la situació econòmica que ara està ofegant Espanya té alguna possibilidad d'acabar-se, serà a través de l'economia catalana que ja està començant a despuntar amb força, especialment en el camp de l'exportació.

Si, si, l'Aznar ens té tant en el seu punt de mira per motius inconfesables, perquè atacant Catalunya es pensa que guanya vots a Espanya, doncs que ens deixi solets i a veure com se'n surten.
I si, probablement Espanya sense Catalunya, pot acabar molt bé essent un estat de segona fila.

I que no ens posi a més el Tribunal Constitucional pels nasos, ja que ha estat una farsa de tribunal, desprestigiat i fins i tot ilegítim per caducat. Aquests "senyors" del puro i de la corrida de toros, no poden de cap manera condicionar les decisions i aspiracions de tot un poble...

Encara, finalment, potser li haurem d'agrair que ell solet vagi creant cada cop que obre la boca una massa cada dia més gran i més compacte d'independentistes. I a més en l'expressió màxima del seu desgavell de raons, ens posa de referent a Alemanya que és un país federal que funciona i que serà el motor d'Europa, va crèixer un 3,6% al 2010, i aquí no es pot ni plantejar un federalisme perquè les espanyes no saben ni que vol dir aquesta paraula... Són immobilistes, centralistes, i pateixen allò que en castellà es diu "cerrazón", que és una malaltia preocupant avui en dia...

En fi, per tot plegat, i ja estic perdent massa temps amb tot això, no puc més que tornar a repetir l'eslogan inicial: POR QUE NO TE CALLAS, AZNAR... calladet estàs més mono...!!!

* * *

Catalunya, desperta i alça't...!!!

"Solidaritat és la terra, ho sents?. És la terra que s'alça en els seus homes. No has sentit mai dir allò de: <>. Doncs ara som en això: que les pedres s'alcen; que cada home és un tros de la terra nadiua amb cara i ulls i esperit i braç"
(L'alçament, de Joan Maragall, 1907)

Amb aquest vers de fa 100 anys i que manté la seva actualitat més que mai, va començar l'acte que ahir va organitzar Omnium Cultural a l'auditori Winterthur, sota el lema de: Nosaltres decidim: Dignitat Nacional. Reafirmem la voluntat popular expressada al Parlament, perquè ara més que mai som una nació.

Més de sis-centes persones van assistir ahir a l'acte que Òmnium Cultural va fer a Barcelona amb el lema 'Nosaltres decidim: dignitat nacional'. L'objectiu era traslladar a la societat civil i a la classe política la necessitat de mobilitzar-se i fer un esforç conjunt per a defensar l'autogovern de Catalunya, ara que l'estatut és amenaçat de ser retallat encara més. Els oradors van ser Jordi Porta, president d'Òmnium, i Isidor Marí, vocal de l'entitat, tal com es pot veure en aquest vídeo de VilaWeb TV.

Unitat i coratge
Van parlar Isidor Marí i Jordi Porta, que van insistir en què la unitat política és més necessària que mai, vistes l'amenaça del Tribunal Constitucional espanyol de retallar encara més l'estatut i les diverses mostres d'invasió de competències del govern espanyol. Tots dos van coincidir també a constatar un cert desencís per l'estancament de la política catalana.

És en aquest context que el president d'Òmnium va demanar coratge al govern de la Generalitat i, als ciutadans, que no caiguin en el desànim. Per Porta, cal aprofitar l'ampli consens que va aixecar l'estatut del 30 de setembre, aprovat per tots els grups del Parlament excepte el PP, i recuperar la unitat d'acció d'aleshores per defensar aquell estatut. És a dir, deixar enrere les pugnes partidistes. Així mateix, Porta creu que és hora de plantejar-se una reforma de la constitució espanyola si els tribunals sentencien un pas enrere en l'autogovern de Catalunya. Aquesta hipòtesi tornaria a demostrar l'esgotament de la via autonomista.

Per la seva banda, Isidor Marí, va subratllar que, si bé cal que la classe política defensi l'autogovern, la responsabilitat és de tots i cal que la societat es mobilitzi. En aquest sentit, Marí va posar com a bon exemple la reivindicació empresarial a favor d'un aeroport del Prat transoceànic. L'acte va finalitzar amb el cant dels Segadors, crits a favor de la independència i la veu d'un espontani que reclamava als polítics que en prenguessin nota.