- La història comença aquí...
Estant a l'illa d'Afrodita seria imperdonable no anar a visitar aquell lloc on, segons la tradició i la llegenda, va néixer la deessa grega de la bellesa, l'amor i la sexualitat.
El lloc s'anomena "Petra tou romiou".
El mite diu que va néixer dels genitals del déu Urà que li va tallar el seu fill Cronos, durant la Titanomàquia, i els va llençar al mar, i de les ones fecundades i entre l'escuma del mar es va anar formant i nasqué un nou ésser, la deessa Afrodita, de qui la mitologia en parla moltíssim (vegeu aquí)
Un cop es va crear la figura de la deessa va ser portada fins a la superfície en una enorme closca o petxina marina. Potser la imatge més coneguda d'aquest relat sigui el famós quadre de Botticelli: El naixement de Venus (nom que té en la mitologia romana).
El culte d'aquesta divinitat era universal, i els temples principals eren els de Pafos (que visitarem), a l'illa de Xipre, Gnido a la Caria, Citerea al Peloponès, i el del mont Erix a Sicília.
Praxíteles va fer una estàtua de Venus considerada com una obra mestra.
Després de contemplar aquest lloc tant emblemàtic i tant lligat a la història i al mite de l'illa, ens traslladem fins a la propera localitat de Kouklia, assentada al mateix lloc on hi havia hagut l'antiga ciutat del regne de Palaipaphos, i visitarem el santuari d'Afrodita i el museu.
En aquest santuari, històricament i amb molta probabilitat, es devia practicar l'anomenada prostitució sagrada o ritual: Aquest costum, desenvolupat essencialment en les festes anuals, hauria estat ampliada amb una prostitució professional, femenina i masculina, lligada als santuaris d'una manera permanent (hierodulia) i justificada per ritus propiciatoris de fecunditat.
La fama internacional d'alguns santuaris d'Astarté / Afrodita, a Pafos, Amathonte i Kition, devia ser motivada precisament per aquesta activitat permanent de les hieròdules i dels prostituïts (qualificats en l'epigrafia com a "gossos" o "gatets") al servei de la deessa.
No podem ignorar la importància social d'aquesta activitat, emmascarada sota ritus diversos, i la presència en els Afrodísia costaners, sobretot si tenim en compte que una de les normes consuetudinàries de la navegació, vigent durant tota l'Antiguitat, va ser la prohibició expressa de tenir relacions sexuals a bord dels vaixells (*)
La gran i agradable sorpresa que vam tenir tots plegats, i en especial els arqueòlegs especialistes que ens acompanyaven, fou veure al museu una magnífica arca de pedra recentment descoberta en les excavacions, encara per datar i catalogar, amb uns gravats perfectament conservats després de tants segles, i amb representacions d'alguns episodis de la Odissea d'Ulisses... (prohibidissim fer fotos).
* *
Abans de dinar encara faríem dues visites interessants. En la mateixa localitat de Kouklia i ben aprop del mar anem a veure les anomenades tombes reials, que són com unes coves excavades a la roca, sovint aprofitant coves naturals retocades i engrandides depenent de la importància del personatge i que fins i tot havien servit d'habitacle per tota una família...
(vegeu algun exemple)
La segona visita fou la zona arqueològica on hi ha l'església ortodoxa de Agia Kyriaki Chrysopolitissa edificada damunt d'una antiga basílica bizantina paleocristiana i on es conserva i es venera un pilar de marbre on, segons la tradició, l'apòstol Pau va ser lligat i assotat abans de convertir al cristianisme al governador romà Sergi Paulo.
Després de dinar ens dirigim fins a la zona arqueològica de Kato Pafos excavada el 1962 i recentment declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Durant l'ocupació egípcia de l'illa, va ser-ne la capital, i posteriorment els romans la van embellir i ampliar. A més de les restes d'un Odeon i del temple d'Asklepios -déu de la medicina- cal destacar les viles de Aión, de Dionís, i en especial la de Teseu, on podrem admirar un conjunt de mosaics amb motius mitològics de la Grècia clàssica, considerats com uns dels més importants i rics del Mediterrani.
(vegeu algunes mostres)
Després d'admirar tots aquests mosaics tan bells, i amb una mica de síndrome de Sthendal, volíem reposar una mica vora el mar i refrescar-nos tot prenent un cafè al port...,
i tant ens vam refrescar, suats com anàvem, que allí vam agafar un refredat tan fantàstic que encara l'arrosseguem...
Així vam completar el dia, i de camí de l'hotel ja pensàvem en les meravelles que veuríem demà visitants alguns dels monestirs ortodoxes de la serralada de Troodos.
* * *
- La crònica continua aquí... (07)
