Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mosaics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mosaics. Mostrar tots els missatges

dissabte, 5 de maig del 2012

XIPRE, aquí va néixer la deessa Afrodita... (06)



Estant a l'illa d'Afrodita seria imperdonable no anar a visitar aquell lloc on, segons la tradició i la llegenda, va néixer la deessa grega de la bellesa, l'amor i la sexualitat. 
El lloc s'anomena "Petra tou romiou".

El mite diu que va néixer dels genitals del déu Urà que li va tallar el seu fill Cronos, durant la Titanomàquia, i els va llençar al mar, i de les ones fecundades i entre l'escuma del mar es va anar formant i nasqué un nou ésser, la deessa Afrodita, de qui la mitologia en parla moltíssim (vegeu aquí)

Un cop es va crear la figura de la deessa va ser portada fins a la superfície en una enorme closca o petxina marina. Potser la imatge més coneguda d'aquest relat sigui el famós quadre de Botticelli: El naixement de Venus (nom que té en la mitologia romana). 

El culte d'aquesta divinitat era universal, i els temples principals eren els de Pafos (que visitarem), a l'illa de Xipre, Gnido a la Caria, Citerea al Peloponès, i el del mont Erix a Sicília.
Praxíteles va fer una estàtua de Venus considerada com una obra mestra.

Després de contemplar aquest lloc tant emblemàtic i tant lligat a la història i al mite de l'illa, ens traslladem fins a la propera localitat de Kouklia, assentada al mateix lloc on hi havia hagut l'antiga ciutat del regne de Palaipaphos, i visitarem el santuari d'Afrodita i el museu.


 

En aquest santuari, històricament i amb molta probabilitat, es devia practicar l'anomenada prostitució sagrada o ritual: Aquest costum, desenvolupat essencialment en les festes anuals, hauria estat ampliada amb una prostitució professional, femenina i masculina, lligada als santuaris d'una manera permanent (hierodulia) i justificada per ritus propiciatoris de fecunditat.
La fama internacional d'alguns santuaris d'Astarté / Afrodita, a Pafos, Amathonte i Kition, devia ser motivada precisament per aquesta activitat permanent de les hieròdules i dels prostituïts (qualificats en l'epigrafia com a "gossos" o "gatets") al servei de la deessa.
No podem ignorar la importància social d'aquesta activitat, emmascarada sota ritus diversos, i la presència en els Afrodísia costaners, sobretot si tenim en compte que una de les normes consuetudinàries de la navegació, vigent durant tota l'Antiguitat, va ser la prohibició expressa de tenir relacions sexuals a bord dels vaixells (*)

La gran i agradable sorpresa que vam tenir tots plegats, i en especial els arqueòlegs especialistes que ens acompanyaven, fou veure al museu una magnífica arca de pedra recentment descoberta en les excavacions, encara per datar i catalogar, amb uns gravats perfectament conservats després de tants segles, i amb representacions d'alguns episodis de la Odissea d'Ulisses... (prohibidissim fer fotos).

* *
Abans de dinar encara faríem dues visites interessants. En la mateixa localitat de Kouklia i ben aprop del mar anem a veure les anomenades tombes reials, que són com unes coves excavades a la roca, sovint aprofitant coves naturals retocades i engrandides depenent de la importància del personatge i que fins i tot havien servit d'habitacle per tota una família...
(vegeu algun exemple)







La segona visita fou la zona arqueològica on hi ha l'església ortodoxa de Agia Kyriaki Chrysopolitissa edificada damunt d'una antiga basílica bizantina paleocristiana i on es conserva i es venera un pilar de marbre on, segons la tradició, l'apòstol Pau va ser lligat i assotat abans de convertir al cristianisme al governador romà Sergi Paulo.




Després de dinar ens dirigim fins a la zona arqueològica de Kato Pafos  excavada el 1962 i recentment declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. 

Durant l'ocupació egípcia de l'illa, va ser-ne la capital, i posteriorment els romans la van embellir i ampliar. A més de les restes d'un Odeon i del temple d'Asklepios -déu de la medicina- cal destacar les viles de Aión, de Dionís, i en especial la de Teseu, on podrem admirar un conjunt de mosaics amb motius mitològics de la Grècia clàssica, considerats com uns dels més importants i rics del Mediterrani.
(vegeu algunes mostres)












Després d'admirar tots aquests mosaics tan bells, i amb una mica de síndrome de Sthendal, volíem reposar una mica vora el mar i refrescar-nos tot prenent un cafè al port...,


 i tant ens vam refrescar, suats com anàvem, que allí vam agafar un refredat tan fantàstic que encara l'arrosseguem...

Així vam completar el dia, i de camí de l'hotel ja pensàvem en les meravelles que veuríem demà visitants alguns dels monestirs ortodoxes de la serralada de Troodos.

* * *
  • La crònica continua aquí... (07)

dimarts, 10 de novembre del 2009

TURQUIA - les joies d'Istanbul - Sant Salvador en Chora (06)

  • La crònica del viatge comença aquí...

Aquest segon matí de la nostra estada a Turquia, ens dirigim a conèixer una altra de les joies d'Istanbul, l'Església de Sant Salvador en Chora, del segle XI, que ara és el Museu Kariye. Compta amb una de les millors col·leccions de mosaics bizantins del món, i està considerada com un dels més bells exemples d'Església bizantina que es pot contemplar en l'actualitat.

El nom de Chora significa "en el camp", perquè estava situada fora la muralla.

La història de l'edifici i la distribució dels mosaics i frescos està molt ben explicat en aquest enllaç i per tant no ho repetiré aquí. Només destacar que l'església es va transformar en mesquita a finals del segle XV, agafant el nom de Kariye Camii, i que els treballs de restauració iniciats el 1948 per l'Institut Bizantí Americà, van acabar el 1959.

Tant els mosaics com els frescos es remunten als anys 1315-1321. El projecte iconogràfic del cicle decoratiu, complexe i no sempre fàcil de seguir, inclou representacions dels episodis tradicionals de la vida de la Verge Maria, la genealogia de Crist, la seva infància i miracles.
I en la part de la Parekklesia, els frescos mostren a la Verge, així com també escenes del Judici final i de la Resurrecció.

En poso aquí uns quants exemples per tal que en pogueu apreciar la seva bellesa...

(Maria i Josep anant cap a Betlem)

(l'adoració dels Mags)

(Cúpula amb la Verge Maria i el nen Jesús i rodejada d'àngels)

(tota l'església és una filigrana de mosaics)

(el miracle de les noces de Canaan)

(uns rostres perfectes)

(cúpula amb Crist pantocrator)

(un altre Crist pantocrator al dintell de l'entrada)

(cúpules plenes de mosaic, aquí el baptisme de Jesús al Jordà)

I finalment veiem alguns frescos de la Paraekklesia contigua

(la Anastasis o Resurrecció de Crist)

(tres sants patriarques o apòstols)

(i un arcàngel...)

Com heu pogut comprovar, la quantitat de mosaics amb representacions bíbliques és tant gran que gairebé mareja. Cada tros de pared, cada bòveda o gran cúpula estan profusament decorades amb aquests mosaics bizantins, prodigi d'un treball de filigrana dels artistes, tenint en compte el milers de petites peces (tessel·les) de que es composen cada un dels conjunts.

Per acabar, aquesta meravella...

* * *
Acabada la visita a Sant Salvador, i de retorn a l'autocar, anem assaborint tanta bellesa mentre ens traslladem cap al centre de la ciutat on visitarem ara una cosa ben diferent... el Gran Basar d'Istanbul.
Canvi radical que ens farà baixar del núvol bizantí del que hem gaudit aquest matí...,
però això serà en el proper post...


dimarts, 5 d’agost del 2008

NAPOLI, Museo Archeologico Nazionale... (06)

(La sèrie comença aquí...)
Museo Archeologico Nazionale
di Napoli


Aquest és un dels museus arqueològics més importants del món, gràcies a les seves impressionants col·leccions, la majoria procedents del sud d'Itàlia, i conté un sens fi de mosaics, pintures murals i objectes preciosos procedents de les excavacions de Pompeia i Ercolano, i d'altres jaciments.

Conté també, a més, la Col·lecció Farnese, amb escultures clàssiques de 300 anys d'antiguitat, la majoria d'elles acumulades a Roma per Alexandre Farnesio durant el seu pontificat com a papa Pau III (1534-1549). Algunes són obres romanes originals, la majoria trobades a les Termes de Caracalla de Roma. I altres peces són còpies romanes d'originals grecs. Entre les grans escultures es troben la gigantesca de l'Ercole Farnese (l'Hercules), la del Toro Farnese, o el Doriforo, o portador de llança, una rèplica d'una escultura del 440 a.C. del mestre grec Policlet.





















Al museu hi ha unes 15 sales dedicades sobretot als mosaics, molts d’ells procedents de Pompeia i d’Ercolano. Són unes autèntiques meravelles. Tots ells construïts amb unes peces (tessel·les) petitíssimes. Molts panels de mosaic mostren escenes quotidianes encantadores, com podreu apreciar aquí sota. Altres són peces espectaculars com és el cas d’un dels mosaics més importants del museu, que representa a Alexandre el Magne, quan va derrotar la flota persa de Dario III en la batalla de Isos el 333 a.C.

* * *
Vegeu ara una sèrie d’aquests meravellosos mosaics, escultures i algun objecte preciós, i pintures murals...
Mosaics diversos...










































Escultures i objectes...













































Pintures murals...
















* * *
El Gabinetto Segreto
Aquesta secció del Museu conté una col·lecció d’art eròtic de Pompeia i Ercolano, que durant molts anys s’ha mantingut tancada amb clau. Als romans no els ofenien les imatges explícites, tot al contrari, es recreaven amb l’art eròtic i no feien judicis morals sobre les conductes sexuals.
Les sales de vapor dels banys públics exhibien murals i mosaics de caràcter sexual, i sovint Mart o Júpiter i altres déus estaven representats participant en orgies. Per tot arreu hi havia imatges de fal·lus –amb ales, gorres, campanetes, etc.- considerats com a talismans contra el mal d’ull o símbols de la fertilitat, virilitat o bona sort.
Fins i tot un forn de pa podia ostentar o mostrar un fal·lus amb el propòsit de suggerir una abundància de pa fresc a l’interior.
El Gabinetto, amb tot, no és visita recomanable per aquella gent que pugui escandalitzar-se fàcilment, de fet ja està prohibit als menors d’edat, ja que algunes imatges poden ser escandaloses, com per exemple l’estatueta del déu Pan, agafat in fraganti amb una cabra, la qual cosa era sens dubte un tabú fins i tot a l’època romana.
Vegeu uns exemples...






















* * *
Una mica marejats després de contemplar tantes obres d'art, marxem cap a l'hotel.
Demà anirem a la costa, a Sorrento...
(La història continua aquí... 07)


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin