Andrea Motis & Joan Chamorro, i la Big Band

Ahir al vespre vam ser a una sessió del Jamboree... per conèixer el nou fenòmen de l'univers de la música de Jazz al nostre país... 

És l'ANDREA MOTIS, la sobrietat militant de la reina catalana del Jazz.

Dolça i fluixeta, gairebé com un xiuxiueig. Així és la veu que la cantant, trompetista i saxofonista Andrea Motis (Barcelona, 1995) projecta en la seva vida quotidiana. La veu que fa servir durant les hores, cada vegada menys, que no és sobre un escenari, atenent els seus múltiples compromisos.

Té l'agenda plena, ja sigui amb l'Andrea Motis & Joan Chamorro Big Band 
(aquí a la foto)

O també amb la Sant Andreu Jazz Band, o qualsevol altra aventura musical d'interès que se li posi al davant, com la recent col·laboració amb The New Catalan Ensemble: per primera vegada ha cantat en català per a un disc.

Escoltem aquí una petita mostra de la seva veu càlida...

i també un altre fragment...

La Big Band d'en Joan Chamorro és realment espectacular, amb uns 15 músics, tots ells solistes molt eficients, encara que el local del Jamboree va quedar petit per tanta música i tanta potencia de sonoritat.

El mateix concert en una sala més gran hagués estat molt més satisfactori.

Amb tot, una vetllada esplèndida i un concert de Jazz molt recomanable. Si teniu ocasió d'escoltar a l'Andrea i en Chamorro, i amb la Big Band, no us ho perdeu...!!

* * *

JAMBOREE again...

Per acabar amb la febrada jazzística que ens ha agafat recentment, ahir divendres al vespre vam assistir a la darrera sessió que havia programat la sala Jamboree per celebrar el 50è. aniversari de la seva inauguració aquell llunyà 9 de gener del 1960, amb un quintet liderat per Tete Montoliu i alguns dels millors músics de jazz del nostre país i altres artistes nord-americans.

Ahir, doncs, es va cloure aquest cicle de celebracions amb un magnífic trio liderat també per un altre pianista invident i excepcional, l'Ignasi Terraza, de qui ja vaig parlar a bastament en el meu post anterior (vegeu aquí).

Ahir el trio el formaven el mateix Terraza al piano, sempre espectacular i amb molt de virtuosisme, en Jules Bikoko al contrabaix, magnífic i sobri, i Esteve Pi, a la bateria, explossiva.

Poso aquí una petita mostra de l'actuació del trio, però en aquest cas és una mostra una mica psicodèlica com veureu, ja que la vaig grabar amb el mòbil i en vertical, i no he trobat la manera d'adreçar-la..., amb tot el que més importa és la música que no entén de verticalitats o horitzontalitats...!!



La vetllada va tenir una petita sorpresa ja que casualment hi havia al Jamboree un cantant irlandes que coneixia l'Ignasi Terraza i que el va invitar a unir-se a la festa i a interpretar un parell de cançons.

Es tractava de l'Austin O'Brian, qui amb una bona veu i amb molta simpatia ens va obsequiar amb aquesta versió del "night and day"



En definitiva una altra bona sessió de Jazz a la mítica cova del Jamboree...

Com deia en el meu post anterior... A la vejez viruelas... i JAZZ...!!!

* * *

El JAZZ de les velles glòries catalanes...

Ahir vam tornar a sentir Jazz al Jamboree. Era una nit plujosa i desagradable, i en conseqüència vam estar com en família, per escoltar un concert que es va titular: "The Jamboree Gold Stars".

Dins de la interessant programació que la sala ha preparat aquests mesos de gener i febrer, per commemorar el seu 50è aniversari, ahir tocava l'actuació de les patums del jazz clàssic a Catalunya, dels pioners del gènere afroamericà a la nostra ciutat. Alguns d'ells d'edat força avançada ja havien actuat al Jamboree als inicis ara fa 50 anys.

Eren, ni més ni menys, que el barceloní Francesc Burrull, tota una institució del piano que als anys 60 ja protagonitzava sessions d'antologia... (sentiu-lo aquí)



Des de feia uns quants anys sembla que no s'havien tornat a ajuntar aquests veterans del Jazz, i ahir va ser una trobada entranyable que va agradar a tothom. En aquest fragment de vídeo podem sentir més que veure a Francesc Burrull al piano, J.M.Farràs a la trompeta, i Joan Albert al saxo.



Durant l'hora i mitja de recital es van anar alternant els típics solos d'instruments, i aquí he volgut recollir una petita mostra d'alguns d'ells.

Així, doncs, un altre virtuós va ser en J.M. Farràs, l'ànima i presentador del concert, i un bufador esplèndid que toca la trompeta amb una energia envejable



I també van actuar els terrassencs Joan Albert, saxo, i Adrià Font, bateria, impulsors del jazz egarenc i sidemans d'artistes nacionals i internacionals. Sentim aquí un fragment del saxo de Joan Albert...



Darrera d'ell i en plena acció hem pogut observar a Dimitri Skidanov, el contrabaixista titular del trio d'Ignasi Terraza.

I finalment completava la formació el jove Federico Mazzanti, fill del "Negro" Mazzanti de l'escuderia de "La Porteña", que precisament actuen aquest mateix vespre al Jamboree.




Els dos bufadors van descansar uns minuts i aleshores el mestre Francesc Burrull, amb més de 70 anys a les espatlles, acompanyat per la bateria i el contrabaix, ens van delectar amb una peça de jazz suau que fou una delícia...




Per acabar la vetllada, els quatre tòtems del Jazz català ens van obsequiar amb una interpretació recuperada dels arxius musicals jazzístics, que precisament portava per títol: Jamboree

Mai més ben triada la peça per aquesta banda "ad hoc", i que no podia faltar en ocasió de la celebració del cinquantenari d'aquest històric club de Jazz...

* * *

A la vejez... viruelas...!!!

Fa uns dies, una companya de la coral en la que hi participo ens va informar de que al mític local del Jamboree, actuava l'Ignasi Terraza, amb motiu de l'homenatge que la sala feia al Tete Montoliu, dins del programa de concerts que la sala ha programat amb motiu del 50è. aniversari de la inauguració del mític lloc.

"Així fou, el 9 de gener de 1960, a les 18 h. un quintet liderat pel gran Tete Montoliu i format per alguns dels millors músics de jazz del nostre país i altres artistes nord-americans inaugurava el Jamboree".

L'Ignasi Terraza és un pianista extraordinari, invident des de fa molts anys, i amb un domini del teclat realment sorprenent, impressionant... Vegeu aquest video...

Com que la nostra coral va poder gaudir de l'acompanyament del "Ignasi Terraza trio", en un memorable concert que es va anomenar "Jazz amb cor" que realitzàrem el 20 de juny passat (vegeu aquí), i vam poder admirar la gran qualitat pianística de l'Ignasi Terraza, és per això que ens vam animar a agafar entrades al Jamboree per anar a escoltar-lo. Ell va actuar al piano acompanyat d' Horacio Fumero al contrabaix, i d'Esteve Pi a la bateria, la nit del 15 de gener d'enguany.

Per mi i per la meva dona, era la primera vegada a la nostra vida que anàvem al Jamboree, es va inaugurar la sala fa 50 anys, i nosaltres no havíem estat mai. Per això he titulat aquest post "A la vejez, viruelas"

Aquest fet ens va fer agafar una mena de cuquet pel Jazz que encara no havíem pogut gaudir mai en directe i en un ambient totalment apropiat com és el de la cova del Jamboree.

Tant és així que a la setmana següent hi vam tornar, aquest cop per escoltar al famós bufador Abdu Salim, un personatge afro-americà ben peculiar, qui fou fundador el 1982 de l'energètic "Freedom Jazz Quartet", en un concert que era un homenatge a John Coltrane, i qui ja havia protagonitzat anteriorment sessions antològiques a la cava de la plaça Reial.

I encara no s'acaba aquí la nostra "febre jazzística", perquè hi vam tornar a l'altre setmana, divendres passat, vaja. Aquest cop era un concert homenatge a un altre gran home del jazz, el teclista Lou Bennet. Aquest concert també memorable el va protagonitzar un històric del jazz francès, Philip Catherine, un guitarrista excepcional, antic company de viatge de Bennet a París -i al Jamboree dels 60- que encapçalava aquesta banda de tribut a aquell jazzmen que va regalar nits memorables a aficionats de diferents èpoques.

Us poso una breu filmació que vaig fer amb el telèfon mòbil, de no gaire qualitat, però és un petit tastet del virtuosisme d'aquest impressionant guitarrista francès. La veritat és que jo no havia vist mai tocar la guitarra elèctrica amb aquella passió i virtuosisme.

(Amb tot, si mireu l'enllaç que us he posat en el seu nom, el veureu i sentireu tocar de manera molt més clara i diàfana)

Mai és tard per experimentar noves sensacions i viure situacions inèdites, i així hem decidit seguir ara aquesta vena del jazz. Tant és així que ens hem apuntat a un Taller de jazz en el Centre cívic "Casa Sagnier" (vegeu aquí) i també (aquí).

I a més tenim programat anar a un parell més de concerts dels que ofereix aquest més de febrer el Jamboree, un proper de Gold Stars, i un darrer en el que tornarà a actuar l'Ignasi Terraza amb el Donald Harrison Quartet, -el rei del nou swing- un mestre del jazz nord-americà que va nèixer a Nova Orleans el mateix any que obria les portes el Jamboree.

* * *
I és que realment... a la vejez... JAZZ...