- La història comença aquí...
El darrer dia de la nostra estada per terres valencianes tindrà aspectes força variats, documental i artístic en primer lloc, nautico-lúdic en segon lloc, també gastronòmic, i de circuït naturalístic amb caminada i posta de sol inclosa per acabar. Dia completíssim.
En primer lloc, doncs, visitem la Casa Museu Joan Fuster a Sueca.
El Museu, amb el Centre de Documentació i l'Aula didàctica de Cultura Contemporània, formen l'Espai Joan Fuster.
El conjunt està situat en un àmbit de gran valor visual i arquitectònic, en dos edificis modernistes de primers del segle XX, obra de l'arquitecte Bonaventura Ferrando.
A l'interior de l'edifici podem veure algun dels llocs íntims on en Fuster llegia i es relaxava, com aquest que veiem aquí a l'esquerra...
També, a l'escala d'accés al pis superior, veiem aquesta pintura al·legòrica de la República de l'any 1936. Obra que el pare de Fuster va guardar amagada al propi domicili durant molts anys.
Paral·lelament, també diversos documents personals, manuscrits, llibres, cartes, notes de treball, fotografies, originals de les seves obres, etc. que permeten resseguir la trajectòria vital, literària i cívica d'aquest extraordinari assagista.
I una interessant mostra de dibuixos i caricatures d'autors diversos que es conserven i s'exposen en aquesta casa-museu de Sueca on ell va viure.
* * *
En acabar aquesta interessant visita, tot seguit ens vam traslladar fins a la població Pedania d'El Palmar a on ens esperava una clàssica embarcació de pesca per anar a fer una petita ruta de navegació per les aigües de l'Albufera.
Prèviament el patró de l'embarcació ens feu una explicació sobre la formació de l'Albufera tal com podem apreciar en aquest esquema...
Un cop embarcats, ens disposem a navegar durant una mitja horeta per aquell indret tant emblemàtic.
Encara que el temps no acompanyava gaire perquè era força núvol i ventós.
Comencem a navegar veient alguns exemples de les típiques barraques valencianes dels pescadors i dels cultivadors de l'arròs...
Ja de retorn, després de l'experiència de la navegació, ens dirigim al poble de
El Palmar per dinar un bon arròs. Veiem una de les cases antigues tradicionals, així com també una decoració de tipus festiu i religiós en una finestra del poble...
Comencem a navegar veient alguns exemples de les típiques barraques valencianes dels pescadors i dels cultivadors de l'arròs...
(el patró a popa dirigint l'embarcació a mar obert)
(podem veure ben a prop aquest bonic exemplar de bernat pescaire)
El Palmar per dinar un bon arròs. Veiem una de les cases antigues tradicionals, així com també una decoració de tipus festiu i religiós en una finestra del poble...
Són un tipus de decoracions que mostren el fervor i les creences de la gent del poble i a les que nosaltres, gent de ciutat, no estem gens acostumats.
Són respectables i força entranyables de veure encara avui en dia a poc que t'endinsis en l'àmbit del món rural...
A part de constatar aquest fet cultural tradicional i religiós, també vam poder gaudir d'un altre vivència, aquesta de tipus gastronòmic, ja que en un restaurant local vam gaudir d'un suculent arròs tradicional boníssim, i molt abundant.
* * *
En acabar el dinar, per tal d'estirar les cames i aprofitar les darreres llums del dia, ens vam arribar fins l'indret anomenat la "Dehesa del Saler", considerat el major pulmó verd de la ciutat de València i que forma part del Parc natural de l'Albufera.
Tot caminant per la Dehesa hem arribat fins a tocar del mar
Comença a caure el dia i aprofitem aquests últims minuts per a fer una petita caminada per l'itinerari naturalístic de la Gola del Pujol,
fins arribar altre cop a la vora de l'Albufera per contemplar la posta del sol...
* * *
Amb aquesta bonica llum crepuscular acaba aquesta intensa jornada, i també acaba aquesta nostra estada per terres valencianes on hem celebrat la sortida del 2017 i l'entrada d'un nou any 2018, en contacte amb la natura.
He trigat molt en completar tota la crònica d'aquest cap d'any tan especial, els esdeveniments polítics del nostre país m'han tingut massa entretingut..., però l'acabo avui, 20 de març, inici astronòmic de la primavera, que ens ha sorprès amb una sortida de sol esporuguit, amb un fred glacial i amb una nevada a bona part del territori, fins i tot ha enfarinat la Serra de Collserola amb el cim del Tibidabo que el tenim aquí darrera mateix de casa nostra.
- Aquí sí que acaba definitivament aquesta crònica.
