Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Figueira da Foz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Figueira da Foz. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de febrer del 2019

Cap d'any a Portugal: hem travessat el llindar, ja som al 2019... (07)


Ahir vam acomiadar l'any 2018 amb el típic sopar de cotillon, sempre excessiu, sempre super animat, sempre un xic forçat i superficial...

No ens vam retirar gaire tard a descansar, i com que aquest matí teníem el temps lliure fins l'hora de dinar, vam aprofitar el bon temps i la calma per sortir a passejar per la ciutat.

La calma del riu Mondego al seu pas pels peus de Coïmbra és una bona mostra de la benignitat del clima i dels bons auguris que la natura semblava desitjar-nos.

Ens vam arribar fins al pont que es veu al fons, el Ponte de Santa Clara.
 que té una magnífica perspectiva de la ciutat de Coïmbra 
amb els edificis de la Universitat dalt de tot.
  (la bandera de la ciutat)
 Tornem al centre fins el Largo da Portagem
punt neuràlgic i porta d'entrada a la ciutat, a la riba del riu Mondego, i tot seguit seguint ruta per la Rua da Sofia, retornem fins al nostre hotel Vila Galé


(aquí la bonica piscina de la que no vam poder gaudir a causa de la temperatura força fresca d'aquest primer dia de l'any)

* *
Encara, però, per omplir la tarda d'aquest primer dia, ens desplaçarem fins a una població propera a Coïmbra, Figueira da Foz, situada just a la desembocadura del riu Mondego, amb unes extenses platges de sorra blanca.
 
 (just a tocar de la desembocadura hi ha les restes del Forte de Santa Catarina)

L'enorme extensió de platges permet utilitzar-les per molts altres usos com llocs d'esport, de lleure, amb circuits per fer caminades, etc.


 (Aquest fragment de platja porta el nom de la població annexa que veiem al fons, 
 praia i poble de Buarcos)

 En aquest indret es dóna el contrast d'un poble de pescadors i el cosmopolitisme heretat dels temps de la Belle Époque que la seva privilegiada situació com a lloc de platja i d'estiueig li ha donat.



Gaudim les darreres hores del primer dia de l'any 2019 amb aquest bonic crepuscle 
 a la desembocadura del riu Mondego.

* * *
Demà, darrer dia de la nostra estada a Portugal, ens endinsarem de ple en el món dels Templers i dels cavallers de la important ordre del Convent de Crist, visitant la ciutat fortalesa de Tomar, i també el Castell d'Almourol.
Però tot això, com sempre, ho veurem en la meva propera crònica... 





dilluns, 7 de gener del 2019

Cap d'any a PORTUGAL - Lisboa - Sintra - Cascais - Estoril - Óbidos - Nazaré - Alcobaça - Coimbra - Serra de Bussaco - Figuerira da Foz - Tomar - Almourol - Batalha, tot seguint la petjada dels Templers... (01)

Quan des de POL viatges ens van fer l'oferta del viatge de cap d'any per a anar a Portugal a seguir la Ruta dels Templers, ens va semblar un tema interessant i de seguida ens hi vam apuntar.  
Coneixíem ja Portugal i alguna de les localitats ara programades, per algun dels nostres dos viatges anteriors de fa ja alguns anys. La primera a l'agost del 2002, amb motiu de celebrar-se a Lisboa l'Aplec internacional de la sardana.
La segona al març del 2007, en una estada de 7 dies a Ericeira, un bonic poble de pescadors, des d'on vam voltar per diverses localitats del país, Òbidos, Nazaré, i els monestirs d'Alcobaça i Batalha.

Després de més de 10 anys ens vam animar a reviure aquella experiència, sobretot per l'al·licient afegit de conèixer una mica més de prop el tema dels Templers de la mà d'un bon especialista. 

Així, doncs, l'inevitable vol de Vueling ens va deixar a Lisboa cap a primera hora de la tarda del divendres 28/12. I tot seguit l'autocar ens va traslladar cap a l'històric Barri de Belém, a l'entrada del riu Tejo, on visitarem l'impressionant Monestir dels Jerònims.  
Una meravella arquitectònica d'estil manuelí desenvolupada a Portugal a partir del primer terç del s.XVI, i que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal.   
És el punt més àlgid de l'estil manuelí i el conjunt monàstic més notable del segle xvi a Portugal.
 En destaca el seu claustre completat el 1544,
i la porta sud d'un complex disseny geomètric, davant del riu Tejo. 
Els elements decoratius són plens de símbols de l'art de la navegació 
i les escultures de plantes i animals exòtics.
 A part d'aquest símbol mariner, també és ben visible al claustre la creu de l'Orde de Crist  
(de la que en parlarem més endavant)

 
 El monument és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i el 7 de juliol de 2007 va ser escollit com una de les set meravelles de Portugal.

 
Encarregat pel rei Manuel I de Portugal, poc després que Vasco da Gama hagués tornat del viatge a l'Índia, fou finançat en gran part pels beneficis del comerç de les espècies.

La tomba de Vasco és situada en un dels laterals de l'església, 
així com també aquesta altra tomba, la de Luis Vaz de Camoes

(escriptor i poeta portugués [Cap a 1524–Lisboa, 10 de juny de 1580], 
generalment considerat com el més gran poeta en llengua portuguesa)
S'escollí la ubicació al costat del riu a Santa Maria de Belém el 1502 i es començà a treballar amb diversos arquitectes i constructors, entre ells Diogo de Boitaca (el pla original i l'aplicació) i João de Castilho (les cúpules de la nau i el transsepte -amb una xarxa de venes en forma d'estrella- els pilars, la porta sud, la sagristia i la façana.


 (preciós aquest sostre del transsepte)

En el regnat de Don Joan III s'hi va afegir el cor

(vista de l'església des del cor amb el sant Crist)

El nom del monestir ve del fet que fou lliurat a l'orde de Sant Jeroni, que s'hi va establir fins al 1834. Sobrevisqué al terratrèmol del 1755, però va ser malmès per les tropes franceses enviades per Napoleó a principis del segle XIX.

Cal destacar també una de les belles estances com és la sala del refectori de la comunitat, 
 amb unes boniques ceràmiques típiques portugueses tot al voltant de les parets, 
i un quadre de la nativitat força interessant...

* * *
En acabar la visita al monestir, el guia ens va voler portar a tastar una de les especialitats gastronòmiques de més fama a Lisboa, els anomenats "pastéis de Belém"  o "pastissets de crema", farcits d'una mena de crema catalana,  molt típics de la cuina portuguesa i una de les seves especialitats més conegudes internacionalment. 

 

















Són originaris de Santa Maria de Belém, al segle XIX. Sembla que en aquesta època, igual que estava de moda a Barcelona anar a berenar un mató de monja a Pedralbes, a Lisboa ho era anar a Belém a menjar aquests dolços, que encara són molt freqüents a cafeteries, pastisseries i fleques. Una llegenda diu que la recepta és secreta, i que només la coneixen tres persones al món. 


Es tanta la popularitat i la bogeria per menjar aquest dolç que la cua que hi havia a la fàbrica, propera als Jerònims, on els elaboren, era espectacular i sortia al carrer al llarg d'uns quants metres. Dins del local era impossible trobar lloc i la cua per comprar-ne era molt llarga. Per sort el nostre guia coneixia els intríngulis de l'establiment i va aconseguir comprar -ne uns quants per a cada un de nosaltres perquè en un park proper els poguéssim assaborir amb tranquil·litat. 
Tot un crack el nostre Guia, per cert es deia João.

* * *

Demà dedicarem el dia a visitar llocs emblemàtics dels entorns més pròxims a Lisboa, com seran la ciutat de Sintra, La Quinta da Regaleira i el seu palau (amb històries i secrets de la maçoneria i dels templers), i també ens arribarem fins al fantàstic mirador del Cabo da Roca, la punta més occidental del continent europeu... Però tot això ho veurem en la propera crònica.


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin