Hem fet un breu parèntesi en la nostra rutina habitual per passar uns dies de natura a l'Alt Empordà.
La tramuntana ens ha mostrat la seva força increïble, també la seva magnífica aportació per netejar el paisatge.
Ocasió única per trepitjar el Cap de Creus i veure l'infinit fins a les costes franceses.
També hem visitat el país veí, l'estimada Catalunya nord, on tot és molt "Le catalan", però on costa cada cop més trobar algú que el parli...
Ens hem escruixit una mica repassant la memòria històrica a la Maternitat Suïssa d'Elna, i llegint la història de la seva impulsora, l'Elisabeth Eidenbenz...,
però el claustre magnífic de la seva Catedral, Elna, ens ha aixecat l'esperit...
I finalment ens hem amarat d'història antiga, molt antiga, a la imponent Ciutadella de Roses.
De tot això trobareu un bell resum al post que la Marta ha fet a Todoreh, i que us convido a visitar.
Ahir comentava que estàvem a l'espera d'una gran tempesta aquí a l'Empordà. Ho estaven anunciant per activa i per passiva, i la realitat ha estat que ha fet quatre trons a les cinc del matí i unes hores de pluja fina i normal durant bona part del dia.
Ara són les set de la tarda, el cel està trencat amb núvols i clarianes, hem pogut sortir a caminar una estona per la vora del Ter que baixa força ple, però sense cap esverament...
Pel Baix Llobregat i l'Anoia sí que sembla que ha plogut amb ganes. Però em pregunto... calia tantíssima prevenció? Potser sí, no ho sé... penso que a vegades espanten una mica massa a la gent. I només trobo justificació si el que es preten és exagerar la nota per evitar les imprudències de la gent forassenyada que si no és a base d'això es poden exposar a perills innecessaris.
Ara mateix acabo de veure un cotxe amb uns "camacus" circulant per una pista xopa i ben mullada a la vora del riu Ter, i si rellisca o l'aigua té una pujada sobtada, s'en van navegant en cotxe fins a l'Estartit... Potser sí, doncs, que tot plegat està justificat...!!!
Amb tot, penso que l'ofici de meteoròleg és ben complicat, perquè dominar els núvols i els aiguats no està precisament al seu abast del tot per més tecnologia moderna que cada dia més tinguin al seu abast.
Afortunadament encara els homes no podem governar la natura al nostre gust i hem de fer una cura d'humilitat davant el seu lliure comportament.
Aquesta breu estada esporàdica a l'Empordà m'ha servit per fer aquestes simples i evidents reflexions...
Potser demà donarem la raó a els homes del temps, però de moment tens la sensació de que n'estan fent un gra massa amb tants advertiments i tant espantar el personal.
La borrasca que s'acosta pot deixar uns bons litres d'aigua, però de moment ja ens han posat la por al cos. Haurem de passar la nit d'avui en vetlla per si tenim inundacions al garatge?.
Potser no podrem dormir tranquils?. Si hi ha llamps i trons, segurament sí que costarà dormir, però les tempestes i la "natura desfermada" com a mi m'agrada dir, són fenòmens naturals que m'agrada admirar i contemplar si puc.
El meu passat excursionista i muntanyenc m'ha permès veure i experimentar en propia persona algunes tempestes ben solemnes i realment cal tenir respecte, però amb prudència i bon sentit comú, cal no deixar-se sorprendre.
Comprenc que avui en dia molta gent es llença a la muntanya sense el més mínim coneixement ni preparació, en plan "dominguero", i aleshores passa el que passa. També a les carreteres cal tenir precaució quan fa aquests aiguats i no puc entendre alguns conductors que corren esperitats malgrat la pluja. La inconsciència i la manca de prudència són el pa de cada dia...
Són les 20 hores aproximadament del dissabte, des del balcó d'on ara mateix sóc, a Torroella de Montgrí, el cel és ben negre de núvols amenaçadors, però fa força vent i humitat, i de moment no plou gens.
Si l'amenaça i les previsions es compleixen tal com ens diuen, i després de passar la nit del lloro, demà ho tornarem a comentar.
Us deixo un parell de vistes d'aquest matí un xic ennuvolat a l'Estartit...
Parlar de l’Empordà i parlar de la tramuntana sembla una obvietat, oi?
Però ho faig perquè aquests darrers dires hem tingut l’oportunitat de ser a l’Empordà, concretament a l’Escala, gaudint d’uns dies de descans.
El temps ha estat molt variable. Hem tingut tramuntanades i dies esplèndids, i això comporta uns canvis en la natura i en els paisatges, d’unes qualitats extraordinàries, d’un cromatisme meravellós.
I m’ha semblat interessant compartir-ho amb tots aquells que llegiu el meu bloc, i que també pogueu gaudir d’aquests espectacles que la natura ens ofereix de tant en tant.
Vam començar la nostra estada amb un parell de dies de forta tramuntana, aquella que transforma la superfície del mar i el fa lluent i d’un blau intens amb les escumes de les onades com petits vaixells que naveguen a tota velocitat... Les muntanyes i l’horitzó es retallen nítidament...
El nostre refugi va ser un petit apartament en el conjunt anomenat “El Ducat de l’Escala”,
que és a tocar del passeig peatonal que dona accés a les platges d’Empúries. Allà hem fet les millors banyades d’aquests dies, sucant-nos en les aigües plenes d’història on ja ho feien fa uns segles grecs i romans.
Algún dia l’hem tingut totalment núvol i aleshores hem aprofitat per fer alguna excursió, als aiguamolls de l’Empordà a veure fauna...
i penjada al mig de la serra de Sant Salvador, on hi ha el monestir de Sant Pere de Rodes,
... i amb una vista magnífica sobre la badia de Roses, també vam visitar el monestir i mentre la Marta prenia un refresc, vaig pujar fins al cim per veure les runes del castell de Sant Salvador
Un altre dia ennuvolat ens vam arribar fins a la punta del Milà, el penya-segat que tanca la cala de Montgó, a veure el paisatge magnífic de la costa “brava”.
El darrer dia de la nostra estada a l’Empordà va tornar a fer acte de presència la tramuntana. Això va proporcionar un dia esplèndid, ventós, però amb una quantitat de núvols extraordinaris i d’una gran bellesa
Vam anar a la platja igualment, arrecerats a prop de les roques a la cala Montgó
... i el bany va ser magnífic amb una aigua gelada, però amb tota la cala per mi sol, altre vegada...!!! (Aquest cop no era una piscina d’un poble de la Conca de Barberà, no, aquest cop era tota la superfície d’aigua de la cala Montgó per mi sol...)
Oh, miracles de la natura, i dels homes... quan fa vent no es banya ningú...!!!
I la darrera tarda de la nostra estada a l’Empordà vam poder gaudir d’un espectacle insuperable. Desde la platja de l’Estartit a ran de mar, on èrem, vam poder veure com la magnífica lluna plena emergia del mar entre mig de la costa i de les Illes Medes, a més el dia ventós va acumular nuvolades que amb la posta del sol anaven prenent un color porpra que transformava el paisatge com si fos un decorat d’una òpera wagneriana..., només hagués faltat sentir la música per tal que l’espectacle fos complet.
Tant la Marta com jo vam quedar extasiats davant aquells fenòmens de la naturalesa. Vam fer moltes fotografies de tota la seqüència d’aquesta coincidència de la natura, la lluna plena emergint esplendorosa i el sol caient amb tota la seva força, després d’un dia extraordinàriament lluminós.
Si algú vol veure més seqüències d’aquest fenòmen, m’ho dieu i us enviaré un petit àlbum de Picassa amb tota la sèrie.
Ens hem escruixit una mica repassant la memòria històrica a la Maternitat Suïssa d'Elna, i llegint la història de la seva impulsora, l'Elisabeth Eidenbenz..., 
