dijous, 22 de desembre del 2022

Jubilació de la Coral Espígol d'en Salvador S.P.

 Després de més de 25 anys de cantar en corals (10 anys amb el Cor Drassanes + 15 amb la Coral Espígol) ha arribat el dia de posar fi a aquesta activitat tant gratificant.

El passat dimarts 20, va ser per mi un dia d'emocions FORTES que vull compartir amb tots vosaltres: La Coral ESPÍGOL celebrava el seu concert de Nadal i jo hi vaig ser com a espectador, i en acabar vam anar tots plegats a celebrar el sopar de comiat del curs, que alhora va ser el sopar del meu comiat de la coral després d'haver cantat durant gairebé 25 anys..!!, sempre sota la direcció d'en Quim Manyós. A l'hora del cafè el president de la coral, en Xavier Fàbrega, va anunciar la sopresa que el meus companys de la corda dels Baixos, som uns 12, m'havien preparat una cançó dedicada... amb lletra i música d'en Lluís Domingo (que és el més músic de la colla), i que podreu escoltar en aquest vídeo adjunt

I com a complement d'aquesta commemoració us adjunto la partitura que em van regalar, la lletra de la cançó per si la voleu seguir, i l'audio gravat i cantat a dues veus (baixos 1ers. i baixos 2ns.) pel mateix autor, en Lluis Domingo.


 Aqui la lletra de la cançó...


 SALVADOR SORROSAL.mp3

(cliqueu damunt l'enllaç del mp3 i se us obrirà una pantalla en negra amb el símbol del reproductor, li doneu al petit triangle i podreu sentir l'audio sencer)

* * * 

Va ser una festa molt entranyable i molt emotiva, en especial per a mi que era el protagonista. Un record perdurable i amable, molt bonic, després de tants anys de participar amb la coral. 

 

dimarts, 29 de novembre del 2022

"In memoriam" de l'estimat amic Martí Buch

In Memoriam

Fa tot just unes poques hores ens acabem d'assabentar de la mort del company Martí Buch.

Dia trist avui per tots els que hem pogut compartir molts anys de la nostra vida amb en Martí, l'amic i company de tota la vida.
L'amic entranyable, ple de bonhomia, de bon humor, de generositat, el més alt de la colla... 
a qui hem d'acomiadar per sempre.
 
El recordarem ben especialment en les nostres sortides de joventut a la muntanya,
records d'aquelles mítiques excursions d'estiu pels pirineus com aquestes que vull reviure ara amb molta nostàlgia...
(al refugi de la Vall d'Estós, 10-08-1960)

(la vigília de pujar a l'Aneto,
al refugi de la Renclusa)
(al cim de l'Aneto amb tota la colla)
-agost 1960-
 
El cor se'm posa com un puny del dolor per la pèrdua d'un amic tant estimat.
De tantes trobades de la colla en les sortides de muntanya, i en els molts dinars i trobades que hem anat mantenint al llarg dels darrers anys, i que ara, aquesta mort sobtada ens ha impedit de continuar, malauradament, ens ha pres un dels millors amics.
 
(aquí en una trobada a Montserrat, anys 60)

La nostra anomenada "Colla dels Lluïsos", formada dins la secció excursionista de l'entitat, allà pels anys 60, ha perviscut en el temps, i ara, on tots rondem i/o superem els 80, darrerament ja va patint algunes baixes.
 
Guardem, doncs, tots els records ben vius dels que ja no hi són, i cada cop que els recordem els farem ben presents en el nostre cor i en la nostra vida.
 
* * *
Descansa en pau, estimat amic Martí...!! 

Que els àngels et portin al Paradís, 
que a la teva arribada et rebin els màrtirs
i et condueixin a la ciutat santa de Jerusalem.
El cor del àngels et rebi i amb Llàtzer, ell que fou pobre, 
tinguis el repós etern... 
 
(cliqueu aquest enllaç)


* * *

dimarts, 1 de novembre del 2022

MARC CHAGALL, l'obra bíblico-religiosa d'un pintor d'origen jueu

 Marc Chagall (en rus: Марк Захарович Шага́л; en bielorús: Мойша Захаравіч Шагалаў Mojša Zacharavič Šahałaŭ) (Vítsiebsk, 7 de juliol de 1887Saint-Paul de Vence, 28 de març de 1985) va ser un pintor jueu-rus, nascut a Bielorússia, aleshores part de l'Imperi rus. És un dels més destacats pintors del segle xx, associat amb els moviments d'avantguarda posteriors a l'impressionisme. 

 L'any 1973 es va inaugurar a Niça el Musée National Message Biblique Marc Chagall (Museu Chagall), que aquests darrers dies d'octubre hem tingut l'oportunitat i el goig de visitar-lo.

                                                            (vista exterior del museu)


 

Chagall va inspirar-se en els costums de la vida a Bielorússia i va interpretar molts temes bíblics, reflectint la seva herència jueva. En els anys 1960 i 1970 es va involucrar en grans projectes destinats a espais públics o a importants edificis civils i religiosos. 

Noé i l'arc de sant Martí, 1961-1966
 
L'obra de Chagall està connectada amb diferents corrents de l'art modern. Va formar part de les avantguardes parisenques que van precedir la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, la seva obra es queda sempre en els límits d'aquests moviments i tendències emergents, incloent-hi el cubisme i el fauvisme. Va estar molt connectat amb l'escola de París i els seus exponents, incloent-hi Amedeo Modigliani
 

Marc Chagall era molt comprensiu amb la fe cristiana, i especialment amb els ideals i la personalitat de Jesús, i ho expressa a través de les seves obres.

També es va prodigar en fer una sèrie de vitralls per una Associació jueva Hadassah*.

 *Una de las mayores organizaciones judías internacionales, con 330.000 miembros en los Estados Unidos. Hadassah recauda fondos para programas comunitarios y para las iniciativas que están relacionadas con la salud en Israel, incluyendo el Centro Médico Hadassah, un hospital israelí que ofrece tratamiento a pacientes de cualquier raza y religión en la ciudad santa de Jerusalén. (vegeu aquí) 

I també va fer aquest vitrall específic per Jerusalem

 
Va morir a l'edat de 97 anys a Saint-Paul de Vence (Vençà), França, el 28 de març de 1985. Està soterrat al cementeri municipal de Saint-Paul. La seva tomba es troba en el corredor situat a l'extrem oest. Ho vaig documentar a la part final del meu post anterior (vegeu aquí). 


 * * *

La figura complexa i controvertida d'aquest home, artista, jueu, i home de fe, té tants matisos que és impossible resumir-los en un post com aquest.

Per aprofondir en la seva personalitat, us recomano llegir la seva biografia a l'enllaç de la Viquipèdia (aquí)

* * 

Una curiositat per acabar: Chagall va arribar a Catalunya l'estiu del 1934 amb la família per passar unes vacances. La seva obra recull els escenaris naturals, com la majoria dels artistes presents a Tossa de Mar, però sense deixar mai la connexió amb el seu propi país, Rússia, i amb el fons de l'ésser humà. Per això, es va interessar per les referències populars, sobretot per les caixes de mariner, que li permetien retrobar la percepció pura i innocent de moltes de les seves pintures.

                                                         (foto manllevada de la web de l'ajuntament de Mataró)

* * * * * * 

dilluns, 31 d’octubre del 2022

Pablo PICASSO, Mural de la GUERRA i la PAU, a la capella romànica de l'antic Castell Prioral, seu del Museu Nacional Picasso, a VALLAURIS (Alps marítims - Costa Blava).

Durant les seves llargues estades a Vallauris, Picasso també va realitzar una de les seves darreres grans obres polítiques, el mural GUERRA I PAU, pintat dins d'una capella romànica del segle XIIè. Avui aquesta capella és el Museo Nacional Picasso situat en el castell de Vallauris.

La idea del mural "Guerra i Pau" va començar a sorgir en la ment de Picasso uns anys abans de materialitzar-la, es creu que potser va ser en el Congrés de la Joventut del Moviment per la Pau, a Niça (1949). La seva idea de crear un temple de la pau va anar creixent. Alguns altres companys s'havien embarcat també en projectes similars como Matisse, que es trobava aleshores realitzant la Chapelle du Rosaire per encàrrec dels dominics. Tema que ja vaig tractar amplament en el meu darrer post (vegeu aquí).

Va ser la pròpia comunitat de Vallauris, la que li va suggerir a l'artista de pintar la capella, inutilitzada des de la Revolució Francesa. Picasso va acceptar sense dubtar gens, i amb gairebé 70 anys es disposà a realitzar aquesta gran obra. Una gran declaració política, ja que aquella època fou la més activa en el Partit Comunista del que formava part.

El 1952 va començar a pintar uns panels de fusta que més tard es muntarien en la cúpula de la capella. Però malgrat això, l'obra no fou inaugurada fins el 1959.

"Guerra i Pau" és una obra molt bonica. Picasso va començar a treballar en la capella, però contínuament venia gent i el molestaven, per això va continuar els treballs en el taller de Les Fournas. Es va fer construir una bastida de fusta sobre rodes de tres pisos i amb una escala al mig.

 A veces yo me quedaba hasta las tres y las cuatro de la madrugada para moverlo. Se levantaba tarde y se ponía a trabajar hasta entrada la noche, algunas veces hasta el amanecer. Di unas pinceladas a la espalda de una de las mujeres desnudas. Picasso bromeó: «Ahora tenemos que firmar Picasso y Arias»                                         (Eugenio Arias, El barbero de Picasso. Historia de una amistad)   

En una superfície de 100 metres quadrats Picasso va pintar dos murals principals. El de l'esquerra fa referència a la destrucció i aspectes de la guerra en general. 

Per l'altre costat, en el mural de la dreta va voler escenificar el seu famós colom de la pau, la família, i un nen petit.
La pròpia pàgina Web del museu ens fa evidents les tres parts principals del mural: la guerra, la pau i les quatre parts del món encapçalades pel colom de la pau.
http://timerime.com/en/event/725604/Capela+de+Vallauris/ 
Veiem ara alguns detalls més d'aquesta inspirada i magnífica obra de Picasso, potser no tant coneguda fora dels circuits habituals de les seves obres...
Una reivindicació pacífica com va succeir amb el Guernica però més fàcil d'interpretar. Un acte de generositat també pel poble de Vallauris que gracies a Picasso va veure com els tallers de ceràmica prenien una nova volada després d'anys de decadència. 

Per això, Vallauris el va declarar ciutadà d'honor

I també va instal·lar l'escultura de Picasso amb la cabra, al bell mig de la plaça major del poble

Avui en día es segueixen realitzant reproduccions en ceràmica referents a Picasso, com aquestes dues...

 * * *

Acabem així aquest apunt monogràfic sobre aquesta original, i potser un xic desconeguda, obra de Picasso, tal com vaig prometre en el meu darrer post quan us deia:  

"El tema de la decoració d'aquesta capella i els motius pels quals Picasso va decidir fer-la, són tant singulars que mereixen una explicació més ampla, per això faré una aportació monogràfica a part, en una nova propera entrada al meu Blog".

* * * * * *

 

 

dimarts, 25 d’octubre del 2022

Descoberta de la COSTA BLAVA (Côte d'Azur) - La Rivera Francesa -"Terra d'Artistes i Cultura"

 Ciutat de NIÇA: Museu Marc CHAGALL - ABADIA DE LERINS (Illa de Sant Honorat) - Ciutat de CANES - VALLAURIS - ANTÍBOL (ANTIBES) - FUNDACIÓ MAEGHT - SANT PAU DE VENÇA -VENÇA (VENCE).

                                - - - - - - - - - - - - - 

Hem estat quatre dies instal·lats a la ciutat de Niça, en un cèntric hotel de la cadena Mercure, i ens hem dedicat a voltar i a conèixer la ciutat i altres destinacions properes...

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco. És la capital del departament dels Alps Marítims i del Comtat de Niça (o País Niçard), alhora que una de les ciutats més importants d'Occitània. Mes de 400.000 habitants, anomenats niçards.

A Niça s'hi parla encara la variant de l'occità anomenada niçard, si bé la llengua originària ha estat substituïda majoritàriament pel francès. El topònim occità s'escriu com en català, Niça, que segons la pronúncia estàndard és [nísɔ]; localment en diuen [nísa] i ho acostumen a escriure també amb l'antiga grafia mistralenca Nissa. El nom oficial francès és Nice, i en italià en diuen Nizza. Totes aquestes formes deriven del grec Nikea (del nom de la deessa Nike), a través del llatí Nicaea. 

 La primera cosa que ens va cridar l'atenció i ens va sorprendre fou que, com que no havíem estat mai a la zona, imaginàvem que Niça era encara una idíl·lica ciutat de vacances vora el mar amb xalets bonics i alguns hotels fantàstics...!! Peró la realitat ens va mostrar que Niça és una gran ciutat amb una vida intensa, molt de tràfic amunt i avall en hores punta, amb una gran extensió de superfície edificada, com correspon al seu número d'habitants.

Això si, cal destacar el magnífic Passeig dels Anglesos*, que voreja la costa de la Badia dels Àngels (Mar Mediterrani), de la ciutat de Niça, amb kilòmetres de platja i amb edificis molt bonics i interessants d'estils diversos, des de modernistes i Art-deco, fins a arquitectures super modernes, en especial alguns hotels tenen edificis molt importants i destacats, tant per la seva arquitectura com per la grandària, com per exemple el clàssic Hotel Negresco  o el moderníssim Hotel Sheraton.     
                                  Hôtel Le Negresco (Nice, French Riviera / Provence) 17 Hotel Reviews |  Tablet HotelsSheraton Nice Airport, 4* Hotel in Nice                 (*) Res no iguala la grandesa d'aquest passeig. El seu nom prové de l'important nombre de famílies aristocràtiques angleses que cap a la meitat del segle XVIII passaven l'hivern a Niça. Un destí tant popular que una de les històries d'Agatha Christie té lloc dins d'un tren de luxe [le Train Bleu], que circulava entre Calais i Nice, i que utilitzaven principalment els viatgers britànics per arribar a la Côte d'Azur.

També a NIÇA vam trobar la petjada de molts artistes:

  • Museus: de Marc Chagall, d'Henri Matisse, d'Art Modern i d'Art Contemporani, de Belles Arts, d'Arts Asiàtiques, d'Art Naïf.
  • El Cours Saleya i el mercat de flors.
  • Els carrerons de la Vella Niça i el patrimoni barroc.
  • El turó del castell.
  • La Promedade (passeig dels Anglesos).
  • Palaus i mansions de la Belle Époque.
  • Circ de Cimiez i el jardí del Monastère.
  • Catedral russa de sant Nicolau
  • * * *

Durant els quatre dies d'estada a la zona vam visitar el dilluns 17, en primer lloc, el Museu Nacional de Marc Chagall, inaugurat l'any 1973, construït per l'arquitecte francès André Herman.

Abraham rebent els tres àngels

Aquí una vista exterior del museu...

 

La resta d'imatges de temàtiques bíbliques i religioses, també mereixen un tractament específic al qual dedicaré un altre post monogràfic a part més endavant...

 

 

 

 

 

 

I a la tarda vam fer una visita al centre històric de la ciutat de Niça.

El cap quadrat...
 * * *

 El dimarts 18, anem fins a la ciutat de CANES per agafar una embarcació que en un breu recorregut d'uns 20 minuts ens durà fins a l'Illa de Sant Honorat, i allí visitarem l'Abadia de Lérins, un monestir cistercenc, amb vida monàstica activa, construït al voltant del 1073. En aquesta illa hi ha hagut comunitat monàstica des del segle 5è. 

Actualment la comunitat, entre altres activitats, també conreen vinyes i produeixen vi i licor. (a l'hora de l'àpat vam tastar un vi blanc excel·lent, el Sant Pere).


* * *

A la tarda vam fer una passejada pel centre històric de la ciutat de Canes, la capital mundial del cinema, del luxe i del glamur..., una de les estacions balneàries més importants de França. El Boulevard du Midi, i el passeig de la Croisette, són els més populars.

 
 Els grans hotels...

Nosaltres vam trobar la ciutat com un petit "caos" a causa de la celebració d'una Convenció de productors de cinema d'entreteniment, el mipcom

La famosa catifa vermella...
Tota la part del passeig i del Centre on es celebren els Festivals de cinema, ple de camions, de parades, un munt d'andròmines, i rètols enormes que tapaven moltes façanes d'edificis... En definitiva, ens va decebre força..!!

Com  a cosa curiosa i anecdòtica, tot al voltant del Casino, a terra, hi ha les empremtes de les mans de diversos artistes i directors de cine. Veiem alguns exemples...



Marxem de la ciutat de Canes donant un cop d'ull a la seva platja.
 
* * *

El dimecres 19, anem fins a VALLAURIS, poble terrisser per excel·lència, on farem la visita a l'antic Castell Prioral, actual seu del Museu Nacional Pablo Picasso, on hi té una important col·lecció de peces de ceràmica, a part d'altres obres de diferents artistes, i on podrem admirar el gran MURAL de la GUERRA i la PAU, que Picasso va pintar a la capella romànica del mateix recinte del Castell. Una autèntica meravella..!!

El tema de la decoració d'aquesta capella i els motius pels quals Picasso va decidir fer-la, són tant singulars que mereixen una explicació més ampla, per això faré una aportació monogràfica a part, en una nova propera entrada al meu Blog.

En el mateix edifici conviuen tres museus diferents: el National Picasso, 

el Magnelli de pintura contemporània, 

i el Museu de la ceràmica.


Picasso va ser declarat ciutadà d'honor de Vallauris.

Al costat dret, l'escultura de Picasso amb la cabra, al mig de la plaça major del poble de Vallauris.





També són destacables i originals les pintures d'Alberto Magnelli





 

 

 

 

 

 


* * * 

A la tarda ens arribarem al pintoresc poble marítim d'ANTÍBOL (ANTIBES), per fer la visita al Castell Grimaldi, majestuosa casa fortificada d'estil provençal, que actualment és la seu del Museu Picasso.

Aquí Picasso hi va fer llargues estades i va treballar en algunes de les seves obres, aprofitant la lluminositat que gaudia des d'aquest edifici davant el mar...




                                                                                                                 
 
                               



   

 

Faune groc i blau
Faune de color verd
Faune de color gris
Faune descabellat -despentinat-

* * *
L'experiència immersiva en aquest Museu Picasso ha estat molt interessant, i en sortir anem a fer un tomb per la ciutat d'Antibes...
La plaça major d'Antibes
 
 detall
La platja d'Antibes

I finalment ens arribem fins al moll per admirar la magnífica escultura de Plensa, "figura mirant el mar".
 

* * *

El dijous 20, darrer dia de la nostra estada per aquestes terres, tenim previst visitar la famosa Fundació MAEGHT en primer lloc, situada al terme de Sant Pau de Vençà (Vence), i a la tarda fer un passeig per aquesta encantadora població, poblada d'artistes i de petites galeries d'art.

El nostre guia, ens va preparar una sorpresa inesperada, i ens portà directament a conèixer la Chapelle du Rosaire, concebuda i relitzada per Henri MATISSE, com a compensació al fet que el museu de Matisse de Niça era tancat per reformes.


MATISSE conceb el projecte de construir una capella per les germanes dominiques de Vence, en reconeixement de la cura proporcionada per la Germana Soeur Jacques-Marie, que li va fer d'infermera.
 Ajudat també pels frares dominicans, amb el jove arquitecte frère Rayssiguier, realitza una obra completa, en la qual i durant quatre anys, Matisse es dedica de manera total i a tots nivells: arquitectura, grans dissenys sobre peces de ceràmica, vitralls, escultura, mobiliari, i fins i tots vestimenta litúrgica, casulles i estoles de conjunt (com veurem més endavant).

Aquí el mestre fent gairebé d'orfebre, arreglant la creu que presidirà l'altar de la capella.

Segons les pròpies paraules de Matisse, la seva capella és: 

"La realització completa de tota una vida de treball".


La capella
El cor de les monges
El vitrall principal
Dibuix paret lateral amb la Mare-de-Déu i l'infant
Dibuix simbòlic del Via-Crucis, en la paret del fons de la capella
Vista exterior jardí i terrassa
Veiem també algunes mostres dels dissenys de Matisse per les casulles i estoles

 
* * *
Acabada aquesta interessant visita i descoberta, ens dirigim ara directament cap a la Fundació MAEGHT, ubicada aquí mateix...
 
És una de les principals institucions culturals del món, fundada per Aimé i Marguerite Maeght, una parella visionària d'editors i marxants d'art.

L'edifici és obra de l'arquitecte català Josep Lluís Sert que va voler crear un lloc on l'art, la natura i l'arquitectura es barregessin en harmonia.
En aquest indret podrem gaudir, entre moltes altres obres d'artistes diferents, del Pati dedicat a Alberto Giacometti, amb un conjunt excepcional d'escultures d'aquest artista suís, del Laberint de Joan Miró, un jardí d'escultures capritxoses, mosaics, i murals monumentals de Marc Chagall, etc. 
I al final de la visita veurem també la petita capella de Sant Bernard, on hi ha un magnífic Crist romànic d'origen català...

Aquest personatge de Joan Miró, 1970 - ens dona la benvinguda al recinte de la Fundació
I també aquest altre mini personatge
 
Passem tot seguit a l'interio de l'edifici i anem al pati dedicat a les escultures d'en Alberto Giacometti
Un bust
I seguim la visita caminant per l'original Laberint de Joan Miró...
 

Després d'aquest itinerari fantàstic pel Jardí amb obres de Joan Miró, penetrem dins l'edifici per continuar veient altres obres interessants...

Com aquest magnífic mural de Marc Chagall, "La Vie", 1964.
Estany amb peixos i figura d'en Joan Miró

Vitrall  d'en Alexander Calder
 
Finalment visitem la Capella de sant Bernard, amb la figura exterior del sant de Eugène Dodeigne,
i a l'interior un bonic vitrall de Georges Braque (ocell blanc i malva), 
i un magnífic Crist romànic de procedència catalana.
Acabem així la visita a aquesta magnífica instal·lació de la Fundació Maeght, amb el comiat que ens fa aquesta simpàtica escultura de J.Miró que sembla no estar massa contenta mentre marxem...

* * *
Tot seguit anem a dinar al poble de Sant Pau de Vençà, on després de l'àpat, aprofitarem per passejar pels seus carrers, on podrem gaudir de petites galeries d'art, veure les seves muralles, visitar l'església, i finalment, acabarem el recorregut al cementiri del poble on podrem veure la tomba d'en Marc Chagall...
 

Encara ens quedarà una última visita, al nucli antic de Vençà (Vence), on en la seva catedral, construïda al segle XV sobre l'emplaçament d'un temple romà, acull un mosaic de Marc Chagall en una paret interior a la zona del baptisteri.
L'any 1931 M.Chagall va pintar un quadre de Moisès salvat de les aigües com a símbol ecumènic del baptisme. Posteriorment, l'any 1979, especialistes en la tècnica del mosaic, i sota la supervisió del pintor, van crear aquesta obra al baptisteri de la Catedral de la Nativitat de Maria de Vence.

* * *


Acabada la visita a la catedral, després de contemplar el mosaic de Chagall, a través dels carrers i places del casc antic de Vence, ens dirigim cap a l'autocar que ens portarà de retorn a Niça. Punt i final del nostre itinerari d'avui.
 
(Hem viatjat, com fem habitualment, amb una colla d'amics i coneguts, i sota l'organització i direcció sempre eficaç de POL Viatges..!!)

* * *

Ara sí donem per finalitzada aquesta llarga crònica de la nostra estada de quatre dies voltant per la zona de la Costa Blava (Côte d'Azur), on ens hem omplert els ulls de paisatges, i sobretot, ha estat un bany d'obres d'art fantàstiques.
Molt recomanable..!!


* * * * * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin