Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abstenció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abstenció. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 d’octubre del 2009

Més política i menys partits...


Feia dies que el meu postoperatori em tenia en hores baixes i la contemplació de l'espectacle mediàtic que tot el dia ens parla de corrupteles, d'estafes, de lladres, d'aprofitats, de xoriços, etc. etc., tampoc és que ajudés gaire a inspirar-se, o sí, però per rondinar i per posar-se de mala gaita.

Avui, però, tot llegint la premsa, vull recollir una recomanació. A l'AVUI d'avui mateix, diumenge 11 d'octubre, hi ha un llarg article d'en Salvador Cardús, de qui sóc un fervent entusiasta, ja que normalment els seus raonaments quadren perfectament amb la meva manera de pensar.

Us el recomano, i el podeu llegir aquí mateix.

Amb tot, per si algú li fa mandra llegir-lo tot, reprodueixo aquí alguns paràgrafs com aquests:

"Si la crisi econòmica ha portat moltes empreses a haver de revisar les seves taxes de productivitat, la crisi de confiança política, expressada per l'alarmant indiferència electoral, hauria de portar els partits polítics a reflexions similars. (...)
Els partits tradicionals no són ni seran capaços d'aplicar-se la medicina que recomanen a la resta de la societat sobre l'excel·lència, la productivitat o la internacionalització. Viuen atrapats en els mecanismes medievals del vassallatge i la fidelitat al partit, en la insostenibilitat de les seves extructures i en el tancament autista dins la ratera nacional que els peixa.
Els partits tradicionals no estan en condicions d'encarar el repte polític de fons que té el nostre país. I, per tant, només podem confiar en organitzacions amb noves estructures, lleugeres i àgils, sostenibles i transparents, capaces de retre comptes, en contacte directe amb el ciutadà amb consciència política, que permetin esberlar la ratera nacional i fer possible que tothom, també els que ara hi estan atrapats, avancin cap a la maduresa i la llibertat política a què aspirem".


I jo afegeixo: si no és així... ai, ai, a les properes eleccions no sé qui anirà a votar, després de tot l'espectacle al que estem assitint, o haurem d'anar a votar amb els ulls, el nas i les orelles ben tapats, o bé ens haurem de quedar a casa veient com l'abstenció assoleix cotes del 80% ...!!!

* * *

dimarts, 29 de maig del 2007

L'abstenció...

Jo vaig anar a votar, per deure cívic, i amb la convicció que potser algun dia el meu vot pugui ser realment útil, no com ara que els partits fan amb el meu vot el que ells volen.
Tots els partits ara es queixen, estan esparverats de que l'abstenció a Barcelona ha superat el 50%. I doncs, què es pensaven, i a més, si tot segueix igual, a les properes eleccions superarà el 60%...

Estic totalment d'acord amb un lector de l'AVUI, en Joan M. Serch, que avui mateix a la bústia te publicada la Carta del dia on raona molt bé el per què ell no ha anat a votar. La subscric plenament i val la pena que la llegiu.
Polítics, poseu-vos les piles, i de pressa, altrament aviat anireu tots a l'atur...!!!

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin