Una mica d'història camí de València... (01)

• La història comença aquí...

 Aquest any 2017 vam decidir fer el traspàs d'un any a l'altre a València. La proposta era prou engrescadora perquè ens portaria a conèixer una mica millor la ciutat de València i entorns.

Els gairebé 350 kms. de carretera que la separen de Barcelona, requereixen fer algunes parades en l'itinerari, i cap al migdia la vam fer a la ciutat de Peníscola, a la comarca del Baix Maestrat, ciutat plena d'història...

Destaca fortament l'emplaçament del seu castell, dalt de tot del turó que forma la península unida al continent per una estreta franja de terra. Castell altrament i popularment conegut com el Castell del Papa Luna.

(escultura en bronze del papa Luna que hi ha a l'entrada del castell)

 

Una mica d'història: Peníscola, en poder dels àrabs des de 718, va passar per mitjà de pacte a poder del rei Jaume I en 1233. Posteriorment, després de diverses i complicades vicissituds, va passar per permuta en 1294 a l'Orde del Temple, durant el regnat de Jaume II d'Aragó. 

Va ser llavors quan els templers van aixecar ací la seva última fortalesa (1294-1307). Un esforç que va resultar final i definitiu, amb el qual van desaparèixer de la història i van entrar en la llegenda.

En 1411 el Papa Luna, Benet XIII, va transformar el castell en seu pontifícia. La lluita per la seva legitimitat, en el marc del Cisma d'Occident, el va portar a l'aïllament i a la mort entre aquests murs en 1423.

En ambdós casos, l'agresta roca i les imponents muralles van constituir l'últim refugi d'uns homes superats pel seu temps.







Després de dinar en un restaurant local, i quan ja s'intuïen les primeres ombres del capvespre, vam reprendre el camí fins arribar a la ciutat de València i ens vam instal·lar a l'hotel Ayre H. Astoria, on estaríem hostatjats tots aquests dies.

* * 
Alguns de nosaltres, després del sopar, vam voler estirar les cames i sortir a donar un volt, aprofitant el fet que l'hotel era en un indret molt cèntric a prop de l'Ajuntament

 

Aprofitem també per arribar-nos fins a l'estació del tren, 

un preciós edifici modernista, i veure l'ambient nadalenc que hi ha arreu de la ciutat

(detalls del sostre i mobiliari del vestíbul de l'estació)

* * *
Demà començarem la descoberta d'alguns indrets d'interès de la comarca, i en primer lloc ens acostarem fins a la Vall digna, a la comarca de la Safor, i a prop de Gandia, per visitar el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna.
Però això ho veurem en la propera crònica

• La crònica continua aquí...(02)  

Hem viscut l'ambient de les Falles en directe...!!!

El títol potser no sigui gaire engrescador ja que molts de vosaltres segurament haureu estat algun cop a veure Falles, però en el nostre cas no era així, i aquest any, aprofitant una estada a la localitat "arxifamosa" de Peníscola amb Mundo Senior, hem pogut anar a la localitat veina de Benicarló i gaudir de l'ambient típicament fallero que al voltant de sant Josep es viu en aquestes localitats ...

Ens feia certa curiositat i també il·lusió comprovar com era exactament això de les Falles i com la gent ho vivia, en especial el tema de l'experìència de ser present en el moment culminant de la "mascletà" que atreu tanta gent.

Abans però, ens vam dedicar a voltar pels carrers i places del poble per poder veure les ingenioses construccions que són les falles, certament amb molt d'art, ofici i d'enginy la majoria d'elles, i també actualment, plenes de reinvindicacions, crítiques i sàtires contra els polítics i les corrupteles. 
Veiem alguns exemples...

(dedicada al Florentino i al guaperes...)

 (aquesta dedicada al Barcenas)

 (i aquí ridiculitzant a la Soraia i al Rajoy en figura de mico)

 (artesania de tota mena...)

 (totes les falles homenatgen amb flors a la Verge)

Un altre aspecte interessant de la festa, és el de la desfilada de la Fallera major acompanyada per totes les noies guarnides amb els seus vestits típics de falleres i dels homes, també amb vestits típics, i bandes de música. 

Vam tenir l'oportunitat de trobar-nos-els a la sortida de l'església de Santa Maria.

(un detall d'aquests pentinats tant elaborats...)

Un detall simpàtic, tradicional i curiós alhora, és que el portal de la casa on viu la Fallera major es guarneix amb una simulació d'una típica barraca valenciana, i fins i tot el seu balcó s'identifica amb una bandera i un cartell amb el seu nom

Ens faltava encara anar a veure la falla que enguany havia guanyat el primer premi. Ho fem abans del migdia on hem d'assistir a la mascletà.

Enguany la falla guanyadora fou aquesta...

Instal·lats al vell mig de la plaça major de Benicarló, plena de gom a gom, a les dues en punt del migdia del dia 19 de març, festivitat de Sant Josep, vam poder ser presents a aquests 5 minuts plens de pòlvora, de colors i de soroll, sobretot molt de soroll, explosions potents que ens van deixar gairebé sords...!!

Hi ha que veure com els agrada per aquestes terres del País Valencià això dels petards i la pòlvora...

* * *

Aquí acaba la festa del matí, ja podem anar a dinar, i esperar el vespre per assitir a la cremà de les falles que han portat tantes i tantes hores de feina...