La Capital AUCH, els castells, i l'Armagnac...(03)

• La història comença aquí...

El segon dia de la nostra visita a la Gascunya, dilluns 19, constà d'una visita guiada i comentada al conjunt majestuós de la ciutat d'AUCH, que és la capital històrica de la Gascunya.

Començarem, en primer lloc, per la Catedral de Santa Maria, la Torre d'Armagnac, actual seu del museu del Tresor, l'escala monumental amb l'escultura de d'Artagnan, i finalment passejarem per alguns dels carrerons del casc antic.

L'autocar ens va deixar just al centre de la ciutat, a tocar de l'Ajuntament.
Al davant mateix, a pocs metres tenim la Catedral, que visitarem en primer lloc

Durant l'Edat Mitjana, Auch fou capital dels comtes d'Armagnac (segles X i XI). La vila fou perduda i reconquistada en múltiples ocasions per les querelles entre els poders eclesiàstics, municipals i senyorials. L'escut de la ciutat mostra, encara avui, la lluita entre 
el lleó rampant vermell (símbol dels Armagnac),  
i l'anyell (símbol dels arquebisbes).

Per a demostrar el seu poder els arquebisbes (en especial Francesc de Saboya) va fer construir damunt les runes de l'antiga catedral romànica incendiada, una de les catedrals més majestuoses del sud-oest de França (segles XV-XVI).
La catedral de Santa Maria, que el 1906 va ser catalogada com a monument històric, i el 1998 declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Malgrat que el seu aspecte exterior no és gaire espectacular, en el seu interior sí que descobrirem autèntics tresors artístics.
Començant pels dos orgues...

 el gran i principal orgue major, majestuós, situat al cor superior de la nau 
(del s.XVII), de Jean de Joyeuse.

i el petit, situat al mig del creuer, que separa la nau principal de l'església del gran presbiteri, gairebé tant gran com la mateixa nau.

 al costat dret veiem la bonica imatge de la Verge Maria, titular de la catedral.

Hi ha dos elements artístics, que ara us presentaré, que van demanar molt la nostra atenció, dos autèntiques obres d'art de dos estils diferents, cadascun d'ells d'una exclusivitat i d'una exquisidesa molt remarcables.

En primer lloc, en el presbiteri, darrera l'orgue petit, veurem un espectacular cadirat del cor dels canonges, verdadera obra mestra (amb 113 escons de roure, 69 d'ells alts i coronats amb un dosser flamíger, en els que hi ha representats 1.500 personatges) que va necessitar 50 anys de treballs, i on entrarem a continuació...

I seguidament, l'altre punt d'atenció i de plaer artístic, fou la gran col·lecció dels 18 magnífics vitralls realitzats pel mestre gascó Arnaut de Moles (1460-1520), d'ara fa 500 anys 

Un gran rètol ens ho recorda
Veiem un tastet dels vitralls, abans de seguir veient el cadirat... 

Són molt destacables les cadires i/o escons més solemnes, reservats pels arquebisbes i altres autoritats eclesials com aquestes...

I per acabar de considerar la bellesa i l'immens treball d'aquesta obra d'escultura sobre fusta, veiem encara uns exemples dels laterals que emmarquen els graons que donen accés al segon pis de cadires.

(un bonic naixement)

El terra del presbiteri també destaca per la seva bellesa i antiguitat...

 * *

I ara finalment, anem a gaudir de la bellesa d'aquests fantàstics vitralls ubicats en les diferents capelles de la girola...

 aquest dedicat a sant Pere i sant Pau

 aquest dedicat a sant Andreu

i aquest a sant Jaume, representat com a pelegrí de Compostela...

 aquest dedicat a sant Jonàs...

amb aquest magnífic detall inferior

I també aquest preciós detall d'un naixement en la part inferior dreta 

d'un altre vitrall

 En acabar la volta a la girola del presbiteri, on hi ha tots aquests vitralls, en el darrer trobem la signatura del mateix autor, Arnaut de Moles, acabat l'any 1513. A diferència de les pràctiques del seu temps l'autor va deixar la seva signatura i la data dels seus vitralls.

La principal qualitat d'Arnaut de Moles, era el seu domini de la tècnica i la riquesa i profunditat dels seus colors, que obté per processos inèdits, com ara l'ús de vidres de color molt prims enganxats sobre altres vidres incolors. Tècnica depurada de colors vius, les tonalitats dels quals ningú més va saber imitar.

Encara un bonica obra d'art escultòrica en aquest altar lateral

Aquí acaba la visita a l'interior d'aquesta sorprenent catedral d'Auch.

* *

En sortir a l'exterior per una porta lateral de la catedral, ens dirigim cap a la torre d'Armagnac, antiga presó, per veure el tresor, i després veurem l'escalinata i la figura en bronze de d'Artagnan.

 Acabarem la nostra visita a la ciutat, caminant per alguns dels seus carrers medievals on podrem veure, entre d'altres edificis interessants, aquest on va residir el monarca Enric IV, de França i també rei de Navarra

 Acabem aquí el nostre itinerari d'aquest matí, als peus d'aquest edifici del s.XVI.
Dinarem en un restaurant italià de la mateixa ciutat d'Auch, i descansarem per ordenar tot el que han vist els nostres ulls en tant poc temps...

* * *
Aquesta tarda ens esperen noves emocions. Hem de conèixer el Castell de Lavardens, que fou capital militar dels comtes d'Armagnac, i després ens acostarem a una important destil·leria, el "Domaine du Grand Comté", on farem un interessant tastet de vins i també de les varietats del seu famós licor d'Armagnac, i de la seva elaboració...

Però tot això ho veurem en una propera crònica...

• La crònica continua aquí (04)

L'art a Florència... (06)

• La història comença aquí...

L'art a la ciutat de Florència el trobes per tot arreu, però una visita de pocs dies té alguns destins inexcusables com són la Galeria de l'Accademia, amb el David de Miquel Àngel, del que ja en vaig parlar (aquí), i el super famós museu o Galleria degli Uffici, una de les col·leccions de pintura més riques i famoses del món.

Ja ens havien advertit de la conveniència de tenir les entrades comprades amb antelació, i així ho vam fer, i també teníem hora reservada a mitja tarda, per evitar aglomeracions. Tot i que la visita la vam fer el dia 1 de març, així i tot, no vam poder evitar un cert atapeïment de gent, sobretot de grups d'escolars que poc o molt circulaven desmenjadament per les sales mirant els seus mòbils, fent-se selfies i enviant whatsapps... és la febre dels nostres temps.

Per la resta el volum de visitants era força acceptable i vam poder veure amb més o menys tranquil·litat aquelles obres que es consideren tant famoses, especialment totes les corresponent a l'època del renaixement italià, amb autors com Boticelli, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Rafael o Tiziano.

(Naixement de Venus, de Boticelli)

(La Primavera, de Boticelli)

La construcció de l'edifici va començar en 1560 per ordre de Cosme I de Médici, i quan van finalitzar les obres el 1581, van començar a traslladar les innombrables obres d'art que havia reunit durant dècades la família dels Médici.

(Els Ducs d'Urbino, de Piero della Francesca)

(Adoració, de Lorenzo de Credi)

(Bateig, d'Andrea de Verroccio)

Són destacables també una sèrie d'obres rodones anomenades Tondos

(Tondo, Madonna del Magnificat, de Boticelli)

(Tondo, Adoració dels mags)

(L'Anunciació, de Leonardo da Vinci)

(Venus de Urbino, de Tiziano)

(Cap de la Medusa, de Caravaggio)

 



Però, tal com deia al començament, l'art a Florència el trobes per tot arreu, no solament als Uffici, i també vull destacar unes petites mostres d'algunes esglésies com la de Sta. Maria Novella, una de les més importants de la ciutat.

(Santa Maria Novella)

(Naixement, de Boticelli)

Com annex al claustre de Santa Maria, hi ha aquesta curiosa Capella anomenada 

Cappellone degli Spagnoli amb aquestes magnífiques pintures...

També cal destacar l'església de la Santa Croce, de la que ja en vaig parlar (aquí), i també la impressionant obra d'art que trobem al convent de Sant Marco, amb l'obra pictòrica bellíssima dels frescos del Beato Fra Angelico (aquí).

Són també molt destacables las obras d'art que podem trobar en multitud de Palazzos, com el Palazzo Vecchio, o el Palazzo Medici-Ricardi, amb els espectaculars frescos de Gozoli, que també vam visitar.

(Palazzo Medici-Ricardi)

 (la Processó dels Reis, de Benozzo Gozzoli)

(a la Capella del Palazzo)

En tots aquests indrets l'art hi és present de manera molt notable, i un no pot abastar en poques hores i en pocs dies tot el que aquesta històrica ciutat de Florència acumula.

Per acabar, veiem algunes altres obres d'un altre Palazzo important, 

"Il Palazzo Vecchio"

(il Quartieri di Leonora)

 (sala dei Priori)

* * *

Hem fet un "tastet", ràpid, intens, però no exhaustiu. Impossible fer-ho en quatre dies. Encara que estem satisfets d'haver aprofitat al màxim la nostra primera estada a terres toscanes. 

Desitjo que hàgiu pogut gaudir de les obres que he anat exposant al llarg d'aquest capítol.

* * * 

• La crònica continuarà aquí (07)