Una troballa històrica que m'ha transportat a la meva infància...el "Comte de Fígols"

 El 26 de gener de 1922, ara fa 100 anys, naixia l'Escola del Mar, a la platja de la #Barceloneta. Una escola pionera i singular, destruïda per les bombes feixistes.  https://historiesdebcn.com/escola-del-mar/

Aquest fet m'ha portat a mirar el Bloc http://barcelofilia.blogspot.com/search/label/Escoles, que fa esment de diverses escoles de Barcelona, i entre elles ha aparegut una que té un significat molt especial per mi...

És aquesta, i us explicaré el perquè més endavant...

PALAU DELS COMTES DE FÍGOLS. Via Augusta 202-226. (1918-1972). ESCOLA VIRTÈLIA. (1941-1969)

Vista parcial de la facana del palau dels Comtes de Fígols. (Font: enricsagnier.com) 

Aquest palau senyorívol i majestuós en forma de castell va ser projectat pel prolífic arquitecte Enric Sagnier i Villavechia cap al 1914 i enllestit el 1918. Havia estat un encàrrec de Javier Enrique de Olano y Loizaga (1858-1934), comte de Fígols, i propietari i explotador de les mines de carbó al Berguedà. 

 

*1940 - Imatge del Palau dels Comtes de Fígols durant el temps que va acollir l'escolaVirtèlia.

 

L’edifici era d'estil noucentista amb alguns detalls platerescs a la façana, com l'escut d'armes de la família que presidia la torre lateral. L’interior, era format per un seguit de salons nobles amb una elegant escalinata que donava accés al primer pis on hi havia les principals estances. Disposava també d'una capella i d'una sala d'actes al soterrani on es podien reunir fins a 125 persones. Tot plegat era envoltat d'uns frondosos jardins en els que hi destacava una pineda a la banda de la Via Augusta, que va propiciar que el lloc fos conegut com "Els Pins".

L'edifici va ser la residència familiar dels Olano a Barcelona fins entrada la dècada dels 1930's.

 * * *

 

Fa quatre dies, a primers de novembre, en una sortida amb POL viatges, vam visitar el Museu de les Mines de Cercs, al Berguedà, i en una de les sales del petit museu vam trobar la foto del patriarca, el "comte de Fígols".

 

Les mines de Fígols van ser explotades per l'empresa Carbones de Berga. El 17 de febrer 2011, Va fer cent anys que es va fundar l'empresa Carbones de Berga SA, una de les indústries més importants de la història del Berguedà.

 

Aquest senyor tant vuitcentista, era ni més ni menys, que Don Enrique de Olano y Loizaga (1858-1934), Comte de Fígols

 

Arribats aquí, us preguntareu el perquè aquesta història m'ha transportat a la meva infància i ho descobrireu tot seguit...

 Aquesta Palau situat a la Via Augusta de Barcelona, tenia una entrada lateral a la dreta, tocant a la plaça Castelló, on hi havia una edificació més petita que era la residencia dels vigilants de la finca, i a continuació un petit passeig vorejat de moreres que portava fins al peu de l'escala de l'entrada principal del Palau.

Doncs, en aquestes moreres, jo de petit, 8-10 anys, anava a collir-ne les fulles per alimentar la meva col·lecció de cucs de seda... sí, aquells cucs que molts de nosaltres guardàvem en caixetes de cartró per veure com feien un capoll de seda i més tard observar la meravella de la metamorfosi i la sortida de la papallona.

I sabeu qui era el guardià de la finca que em donava permís per accedir-hi, doncs ni més ni menys que un oncle meu, Pasqual, germà del meu pare Salvador, que al seu torn treballava com a servidor al Palau del comte de Fígols. i En la mateixa finca senyorial també hi havia un estol de persones de servei amb feines específiques, una de les quals, la de planxadora, estava a càrrec de la Pilar. Aquesta dona i el Salvador treballant també al Palau, van ser al cap de pocs anys els meus pares...!!

Vet aquí el lligam que aquesta troballa històrica, que he posat de títol a aquest post, m'ha traslladat a la meva infància i a recordar els orígens de la meva pròpia existència... Trobar ubicats en un lloc tant emblemàtic com un Palau, el del comte de Fígols, a les dues persones que el destí va decidir que serien els meus progenitors.

* * *

A vegades, quan menys t'ho esperes, una petita notícia, un esdeveniment fortuït, una informació col·lateral, et porta a descobrir un enllaç i unes vivències personals que eren soterrades al meu interior de fa 70 anys enrere.

Això m'ha servit per tornar a fer un nou apunt a aquest meu Blog que estava una mica pansit de feia un parell de mesos... 

Espero que la nova aportació us hagi interessat..!!

80 anys de vida...

La data ha arribat lentament però implacablement... tal dia com avui,

26 de desembre, sant Esteve, 

de l'any 1940, a les 8h del matí, 

vaig néixer en una clínica del carrer Torrent de les Flors del barri de Gràcia.

Això vol dir, fent una senzilla operació matemàtica, que avui és el meu 80è aniversari. Avui he passat a formar part de l'honorable conjunt de les persones Octogenàries..!!

Són molts anys de vida, he tingut moltíssimes vivències i experiències de tot tipus, unes bones o molt bones, altres no tant, algunes de dolentes, però en definitiva res pel que m'hagi de penedir o de lamentar. 

Si dic que han passat volant seria un tòpic, però si que és veritat que quan arribes a aquesta fita et pares a reflexionar i et fa valorar de manera molt especial allò que has aconseguit al llarg de tota la vida i tot allò que has pogut conservar...

Tinc parella, tinc fills i tinc néts. Tinc també molts amics, grups d'amics de procedències diverses. He estudiat, molt, he treballat, molt, i des de ben jovenet, i ara, com dic en el meu "lema" del Blog, de twitter, o de facebook, sóc un home feliçment jubilat, i blocaire convençut... També he cantat molt, m'agrada, i canto encara en una gran coral, ajuda a viure i rejoveneix l'esperit.

També he trepitjat moltes muntanyes i cims, i els darrers anys, un cop els fills independitzats, hem viatjat amunt i avall per diferents països tant com hem pogut, juntament amb la meva esposa M., gràcies a la salut que ens ha respectat, i als estalvis.

No es tracta d'explicar res més, cal preservar la intimitat, però si que he volgut deixar aquest apunt del 80è aniversari en el meu Blog (que vaig inaugurar el 25 de febrer de 2007), per que considero marca una fita important en la vida de tota persona. Canviar de dècada sempre impressiona, però la que comença per 8 potser és de les més fortes...!! També ho creieu així?. 

Una forta abraçada a tots els meus lectors habituals o esporàdics, amb el desig que puguem superar aviat aquesta pandèmia que ens té a tots amoïnats i l'any 2021 sigui la data per començar a viure amb una certa normalitat. Tots ho esperem i ho desitgem vivament..!!

* * *

(la muntanya sempre somniada)

(el comiat de Florència)

(el poble de la nissaga Sorrosal, on va néixer el meu pare i l'avi).

(Pirineu aragonès: Tramacastilla de Tena, -al peu de Peña Telera- (serra de la Partacua) Valle de Tena - Osca)

 

10+1=11 - la Dècada prodigiosa ?...

2000 - 2010 = 11 anys
Sense entrar a fons en el càlcul matemàtic, avui que acabem l'any 2010, han passat ja 11 anys des de l'inici d'aquell mític any 2000.

La discussió sobre l'inici del segle XXI ja la vam tenir aleshores i avui després d'aquests 11 anys transcorreguts, mirant enrera veiem que han estat uns anys molt intensos, ha estat una dècada +1 no sé si prodigiosa, però si plena d'esdeveniments i de canvis. 

Aquest darrer dia de l'any, gris i plujós, em convida a la reflexió i a mirar endarrera però també a mirar endavant...


En aquests primers anys del segle hem passat de l'abundància i el malbaratament econòmic, amb moltes dosis d'inconsciència, vivint pel damunt de les nostres possibilitats (les vaques grasses), a una època de restriccions, de crisi, de penúria, de tocar de peus a terra (les vaques magres), encara que certs sectors socials, com els sindicats, no ho vulguin admetre, vivint encara en l'enfrontament patró-obrer, i no adonant-se que el reajust és estrictament necessari i inajornable. Si segueixen amb la política de l'enfrontament penso que els caurà la teulada a sobre.

També en aquesta dècada, no sé si gaire prodigiosa?, hem vist canvis importants en la societat i en les relacions personals, especialment a nivell de la tecnologia 2.0 amb l'aparició de fenòmens com les xarxes socials de Facebook o de Twiter, que avui en dia ens inunden i sembla que no podem viure sense aquestes eines. Per no parlar de l'enrenou que s'ha muntat amb el tema del Wikileaks, que veurem com acaba tot plegat...

Per no parlar del fenòmen dels mòbils d'última generació, anomenats smartphones, com els iPhone's, Blackberrys, o la invasió subtil i cada vegada més nombrosa d'aparells diversos amb el fantàstic sistema operatiu Android, de la omnipotent marca Google, que a ritme trepidant va agafant cada dia més quota de mercat.  


A nivell més proper, acabem de viure un canvi polític important en el nostre país amb l'arribada al poder de CIU, després d'uns anys de govern tripartit. Una gran majoria dels catalans hem posat l'esperança en un canvi que ens ha de portar a una millora de la nostra economia, a un reconeixement més clar i decidit de la nostra entitat com a poble i com a Nació. Esperem i desitgem que ens en podrem sortir, malgrat els entrebancs i els pals a les rodes que de ben segur, des de l'estat centralista, inmobilista, unitarista i retrògrad d'Espanya, intentaran anar-nos posant constantment. Serà, doncs, potser, la propera dècada, l'hora de la rebel·lió?, del ja n'hi prou..!!, del s'ha acabat el bròquil ?...

I encara un altre canvi substancial, i aquest a nivell personal, 
ja que aquests dies m'han caigut al damunt els 70 anys. Un dígit el 7, que posat al davant de l'edat, comença a fer una mica d'impressió. No em puc queixar d'haver arribat a aquesta fita amb relativa bona salut, sí que hi ha algun petit entrebanc o desajust, però pensant que aquest mateix any he vist morir companys molt més joves, penso que haig d'estar agraït.


La meva filla, amb motiu dels 70, em va obsequiar amb una pel·lícula d'uns 20 minuts en els que repassava com un somni totes les circumstàncies, fets i vivències que constitueixen el fil d'una vida. Va ser un moment molt emocionant per mi que recordaré de manera molt especial, ja que la resta de la família apareixia també en aquesta pel·lícula destacant vivències compartides i desitjant-me el millor d'ara endavant.


També he volgut reflectir-ho avui aquí, en aquest Blog que aviat farà 4 anys vaig començar, i que tantes sorpreses i vivències agradables m'ha proporcionat, i que si tot segueix com fins ara, penso anar mantenint al llarg del temps tant com pugui. I aprofito, doncs, aquest mitjá públic per desitjar-vos a tots aquells que em llegiu habitualment i als que ho pogueu fer esporàdicament o per primera vegada...

Un Feliç Any Nou 2011

(10+1)

* * *