La crònica va començar aquí -cap.01-
El Bisbat d'Urgell es fa amb el domini absolut sobre les valls l'any 1.133 quan el comte Ermengol VI d'Urgell va vendre al Bisbe Pere Berenguer tots els drets que tenia sobre les valls del Valira. Com era habitual en el model socioeconòmic feudal, el senyor eminent d'un domini cedia a un altre senyor el domini útil, o com a mínim una part dels drets. Això és el que van fer els bisbes d'Urgell, cedint a la família dels Caboet alguns drets sobre les valls.
Quan Arnalda de Caboet, la última descendet de la família i hereva d'aquests drets, va esposar-se el 1.185 amb Arnau de Castellbò es trenca l'harmonia entre el bisbat i els Caboet.
La puixança del vescomtat de Castellbò topava amb els bisbes, dels quals eren rivals i amb qui, a més, hi havia desavinences per motius d'heretgia religiosa relacionada amb el catarisme. Òbviament, als bisbes d'Urgell no els agradava el matrimoni d'Arnalda i Arnau, i encara els va agradar menys quan l'única filla d'aquests, Ermessenda de Castellbó, va esposar-se amb l'hereu del comtat de Foix, també enemic territorial i religiós dels bisbes d'Urgell.
Van voler fer valdre els seus drets sobre Andorra, augmentant-los fins i tot, mentre que els bisbes volien limitar-los i derogar-los si haguessin pogut. La situació era insostenible, fins al punt que va esclatar una guerra d'uns setanta-cin anys, amb episodis tan sonats com els saqueigs de la catedral d'Urgell per part dels homes del comte de Foix, que va acabar amb la signatura dels Pariatges d'Andorra.
Els Pariatges, signats el 1.278 i el 1.288, establien, entre d'altres qüestions, que la sobirania d'Andorra requeia de manera indivisible als bisbes d'Urgell i als comtes de Foix, ambdós coprínceps de les valls.(monument commemoratiu a la porta d'accès a Casa de la Vall)
Les rendes que es percebien a Andorra, per tal d'evitar conflictes, un any eren cobrades pels bisbes i l'any següent pels comtes, i així successivament. Aquests acords són bàsics per comprendre la història andorrana fins el 1.993, data en que es va redactar la Constitució, moment a partir del qual un nou model polític va entrar en joc.
* *
La Casa de la Vall, Seu del Consell General
A la porta principal, hi ha un escut en què es llegeix la data de
1580, que correspon a la construcció de l’edifici, just a sota del gran
escut d’Andorra. La casa havia estat d’Antoni Busquets. En el mateix
escut s'hi pot veure el seu nom abreujat i el símbol de la seva
família.
Ens situem davant la Casa de la Vall, esperant el nostre torn per la visita guiada.
El desembre de 1702, el Consell General va adquirir aquesta casa per a
les reunions dels consellers generals, que representaven les parròquies,
la divisió territorial andorrana. L'edifici també va acollir els
tribunals de justícia, com es llegeix a la inscripció de l’escut sobre
la porta principal, “Domus Concili et Justitia Sedes”.
Davant l’edifici, de cara a la vall, una parella de ballarins dansa la
Morisca, un ball tradicional d’Andorra. L'escultura, d'Antoni Viladomat (1967)
és un homenatge a la Nova Reforma del 1866, que va atorgar el dret a
vot i a ser elegibles a tots els caps de casa, no solament a les cases
dels patricis, i va reorganitzar el Consell General.Del segle XV a mitjans del s.XVIII, tenien dret a formar part del Consell General els prohoms. De mica en mica i en un procès que durà fins el 1973, els drets polítics es van anar estenent a tots els nacionals (andorrans), i per tant podien votar i ser elegits com a consellers, per executar els acords presos i representar el Consell General.
Accedim a l'interior de l'edifici on farem la visita guiada a les diferents dependèncias de la Casa de la Vall.
La planta Baixa:
La planta baixa disposa a l’entrada
d’elements de mobiliari tradicional i d’un paviment amb un disseny
inspirat en els motius decoratius en la fusta.
És el lloc per descobrir
com es va transformar l’antic espai de l’entrada en la seu de la
justícia i la sala, impressionant, del Tribunal de Corts, o tribunal
penal.
La Planta principal:
La sala dels "passos perduts" està destinada a diverses activitats
parlamentàries. Hi podem veure pintures murals, situades abans a una
habitació lateral, -avui el despatx del síndic general-, que representen
el cicle de la Passió de Jesucrist.
* *
La cuina, al costat nord de la casa, té un veritable i sorprenent foc a
terra. Ens podem fer una idea de com era la gastronomia, i de com
s’organitzaven les jornades polítiques dels segles XVIII i XIX i el
perquè dels abillaments tradicionals, capes i barrets.
(pintura on es veu els consellers escalfant-se vora el foc, amb els barrets tradicionals)
La sala de sessions és el punt neuràlgic de l’edifici on es copsa la
presència de la voluntat centenària de la identitat andorrana. Les
sessions començaven a toc de campana, que les reformes de 1962 van
conservar. En aquesta data es va construir l’hemicicle presidit pel
síndic general i pel subsíndic general. Els retrats dels coprínceps, el
bisbe d’Urgell i el president de la República francesa, ocupen un lloc
ben visible.
Al llarg de dos segles i mig, la sala va tenir també la funció d’arxiu i de capella.
L’armari de les set claus, un dels símbols del Consell General, havia guardat la documentació de la institució.
A l’extrem oposat de la presidència, hi ha una capella que s’utilitzava antigament en dates determinades.
* *En aquesta mateixa planta, hi ha el despatx oficial del síndic general
destinat a activitats protocol·làries i que no es visita. Quan es va
construir la casa, s’hi va pintar el cicle de la Passió de Jesucrist que
ara és a la sala dels passos perduts. A final del segle XIX i inici del
XX està documentat que era l’escola d’Andorra la Vella.
No podem marxar d'aquí sense comentar l'escut d'Andorra...
L'escut està dividit en quatre quartes:
al superior esquerre, la
Mitra d’Urgell, al superior dret, els tres pals de gules dels comtes de
Foix; a l’inferior esquerre, els pals de gules de la Corona d’Aragó i a
l’inferior dret, les vaques del vescomtat de Bearn.
Al peu de l’escut, s’hi llegeix Virtus Unita Fortior, el lema d’Andorra que ve a dir que la Virtut amb la Unitat es fa més forta.
Acaba aquí la nostra visita guiada a la Casa de la Vall.
* * *
Ara, veurem una mica d'història de com han funcionat aquests
Sis segles de Consell General
Tot i que les reunions dels prohoms dels pobles tenen una tradició
remota, fou el 1419 que es crea el Consell General, conegut també com a
Consell de la Terra. El formaven representants de les parròquies i
havien de tractar els temes que afectaven el conjunt de les valls i les
seves relacions amb els veïns.
Un sistema polític únic
D’aleshores ençà, la institució ha experimentat una evolució en el
seu funcionament. Des del 1993 ha esdevingut un parlament dins d’un
estat de dret que es defineix amb un règim polític de característiques
úniques, el coprincipat parlamentari. El cap d’Estat el formen els dos
coprínceps, el president de la República francesa i el bisbe d’Urgell.
El poder legislatiu és del Consell General, el Govern és l’executiu i el
Consell Superior de la Justícia, el judicial, a més del Tribunal
Constitucional.
S’escriu la primera història d’Andorra
El 1748, un advocat andorrà, Antoni Fiter i Rossell, va lliurar un volum manuscrit al Consell General. Era el Manual Digest,
la primera compilació de la història d’Andorra, que li havia encarregat
el mateix Consell General. Es refereix a les raons dels seus dos
sobirans, el francès i l’episcopal, així com als costums i les
pràctiques de les institucions. Uns quants anys més tard, el 1763,
Antoni Puig, sacerdot, va reescriure aquesta obra en un altre document,
que porta el títol de Politar.
Síndics i consellers generals
El Tricorni tradicional dels consellers generals
Del segle XV a mitjans del segle XVIII, tenien dret a formar part del
Consell General els prohoms. De mica en mica i en un procés que durà
fins al 1973, els drets polítics es van anar estenent a tots els
nacionals, i per tant podien votar i ser elegits com a consellers
generals.
Des del primer moment, fins i tot amb anterioritat al 1419, els representants del poble comptaven amb el síndic, missatger o procurador, elegit per executar els acords presos i representar el Consell General.
Des de 1993. L’inici d’una nova etapa
Quan es va redactar la Constitució del 1993 es va preveure que els
consellers generals fossin 28 o 42. L’edifici de la Casa de la Vall,
monument del país, no permetia noves ampliacions. Per aquest motiu i per
les noves necessitats parlamentàries, sense oblidar les tecnològiques,
es va prendre la decisió de construir un nou edifici que pogués acollir
els 42 parlamentaris previstos en el text així com totes les activitats
que exigia la nova ordenació jurídica.
El Consell General, avui
Actualment hi ha 28 consellers generals, que s’organitzen per grups
parlamentaris, els presidents dels quals formen la Junta de Presidents.
El Reglament, que té rang de llei, estipula l’existència de vuit
comissions legislatives permanents. Els consellers generals també
participen en les assemblees parlamentàries internacionals, com la del
Consell d’Europa, la de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació
Europea (OSCE-PA), la Unió Interparlamentària i la de l’Assemblea
Parlamentària de la Francofonia, el Fòrum Parlamentari Iberoamericà i
l’Assemblea Parlamentària de la Mediterrània.
el Parlament modern actual
els Coprínceps actuals:
Mons.
Joan-Enric Vives i Sicília , i
Emmanuel Macron, president de la República Francesa.
* * *
Sortim del Nou Parlament andorrà, empapats d'història, i anem a estirar una mica les cames abans d'anar a dinar.
Veiem primer l'Obra de Jaume Plensa anomenada els Set poetes....
just al davant del nou edifici del Consell General
i tot circulant pels carrers del casc antic d'Andorra la Vella, en una placeta trobem aquesta placa en honor d'Esteve Albert (veieu), poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural.
En el camí cap al restaurant fem una última ullada al conjunt de l'absis i campanar de l'església d'Andorra la Vella
Després de dinar, cap a l'autocar i camí cap a Barcelona... abans, però d'abandonar aquestes valls, un pensament cap a la Mare de Déu de Meritxell, patrona d'Andorra, pregant-li per que conservi en pau i salut la vida dels andorrans..., i també, un altre prec, que intentin conservar una mica més la natura esplèndida que tenen però que comença a estar una mica massa saturada de construccions... Amén..!!
* * *
Virtus Unita Fortior
Ara sí, que aquí acaba definitivament aquesta crònica dels tres dies que hem voltat per aquestes terres de l'Alt Urgell i Occitània.
