CRETA, punt i final... (07)

• La història comença aquí...

Havia arribat el darrer dia i tocava marxar. 

Un cop carregades les maletes a l'autocar diem un adéu definitiu a La Canéa, i a l'hotel Kydon on ens hem allotjat, per cert, molt recomanable per si mai aneu per aquestes terres. Cèntric, comfortable i es menja bé. (www.kydonhotel.com)

Emprenem la ruta camí d'Herákleion, però abans ens enfilarem per les muntanyes cap a l'interior en busca d'una de les més recòndites esglésies bizantines que pogueu imaginar, i que el nostre guia, en Temístokles, tenia molt interès a que coneguéssim abans d'abandonar l'illa.

Fou un itinerari llarg i farragós amb moltes curves i amb temps plujós, i un cop arribats a l'església,

ens vam trobar amb la desagradable sorpresa que no hi havia llum elèctrica per poder contemplar les decoracions bizantines...

Voltem per l'exterior, abans d'entrar a la nau de l'església totalment a les fosques...

i tot fent llums amb els mòbils vam intentar captar alguns detalls de les pintures que recobrien totes les parets de l'església (missió impossible)... 

aquest va ser un fallit resultat...

Amb la petita decepció d'haver fet molts kilòmetres per anar a veure una petita joia amagada i oculta, ens vam haver de conformar en fer moltes fotos exteriors de l'edifici que amb el seu estil purament i típicament bizantí, si que valia la pena...

Malgrat que té un afegit a la part del davant d'èpoques molt més posteriors que la desmereixen una mica, però l'estructura bizantina es conserva intacta.

* *

Acabada la visita a Agios Nikolaos, emprenem camí cap a Herákleion on encara tindrem temps, abans de dinar, per visitar el magnífic Museu Històric de Creta.

Va ser fundat en 1953 per la Societat d'Estudis Històrics de Creta, i ens explica disset segles de la història i de la cultura cretenca, des dels primers temps de l'era cristiana fins als nostres dies.

Art i civilització bizantina, soberania veneciana, ocupació otomana, èpoques de nombroses revolucions al llarg de la llarga marxa fins la unió definitiva a Grècia. 

La segona guerra mundial, la Batalla de Creta, la resistència, i, finalment, l'art i la cultura popular són presentades al visitant gràcies a una gran quantitat de materials que a més s'acompanyen d'un abundant material d'informació tradicional i electrònica.

Entre les diverses joies del museu destaquen dos petits quadres poc coneguts del Greco,
El baptisme de Crist (1567),

 
 i la Visió del Mont Sinaï i del Monestir de Santa Caterina (1570),

que són les dues úniques obres que s'han conservat del pintor a Creta.

Hi ha també una secció particular dedicada a Nikos Kazantzákis, fill de Creta

 

on s'apleguen objectes personals i manuscrits del cèlebre escriptor cretenc.

Entre les seves obres exposades, trobem aquesta edició en català, d'una de les seves novel·les més famoses.

També la gran maqueta de la vila de Chandax (Héraklion), que data del segle XVIIè. constitueix un dels elements remarcables de la visita al museu.

I com no podia ser d'una altra manera, gaudim encara d'una sèrie de magnífiques icones antigues,

amb algunes tant curioses com aquesta icona doble amb la figura de
Crist acompanyat de Sant Jordi.

* *

Sortint del museu, i abans de dinar, ens arribem al fil de la costa per a fer les darreres fotos,

 

(la fortalesa veneciana d'Herákleion, al fons)

i després del dinar, per cert amb la molt grata companyia d'uns nous companys de viatge, emprenem el camí definitiu cap a l'aeroport "Nikos-Kazantzákis" per agafar aquest meravellós mitjà de transport que en poc més de tres horetes, passant primer per l'aeroport "Elefthérios Venizelos" d'Atenes, en deixarà de nou a Barcelona.

* * *

M'enduc un bonic i entranyable record de Creta, del dia que vam entrar en un petit bar familiar del poblet de Fódele (on va néixer "El Greco"), a prendre un te, i vaig poder compartir aquests records familiars penjats a la pared, tots agrupadets i ben juntets, i on vaig pensar que potser alguna d'aquestes persones podia haver estat familiar directe del mateix Theotokopoulos.

... tenia l'extranya sensació d'estar formant part d'un retall de la història d'aquella família cretenca... un curiós caliu familiar...

* * *

• Ara sí que acaba definitivament la crònica del viatge a Creta, 2015

CRETA, el Museu arqueològic de Cándia... (04)

• La història comença aquí...

El Museu Arqueològic de Creta a Càndia o Herákleion, és una institució que acull les troballes més importants de la civilització minoica.

Fou fundat per Joseph Chatzidakis i Stephanos Xanthoudides (1904-1912).

Un nou edifici antisísmic fou construït el 1937, i encara que va patir alguns danys, va sobreviure a la II guerra mundial. Nikolaos Platon el va reobrir el 1952. Fou ampliat el 1964, i ha estat renovat i remodelat recentment. Avui té 20 sales que van cronològicament des del neolític al període clàssic romà.

Algunes sales es dediquen a troballes importants o col·leccions, com la dels frescos del palau, la dels sarcòfags, o la de les escultures. Hi ha un espai per a les inscripcions, i altres sales amb la Glyptoteca de Gortyna.
Entre les figures més conegudes són les figuretes religioses conegudes com les "Deesses-serp" del Palau de Cnossos, datades del s.XVI o XVII a.C.

Altres objectes destacats són el "rython" (gerra per les libacions) de cristall de roca, datat entre el segle XVII i el XV a.C. i trobat al Palau de Zakron.

I també el "rython" en forma de cap de brau, en pedra negra i cornamenta de fusta daurada, de la mateixa època, i trobat al palau petit de Cnossos.

El disc de Phaistos, que ja vam veure en crònica anterior, i en el que 242 signes estan gravats pels dos costats, formant probablement un tipus d'escriptura encara desconegut, i que és datat al s.XVII a.C.

Altres figuretes rituals com aquestes,

i més joies, ens criden l'atenció, circulant per les sales del museu...

(l'anell del rei Minos)

 Arribem a una sala dedicada als enterraments i sarcòfags, on trobem arques de terracota amb decoracions molt originals i boniques de dofins i papirs, 

i veiem diferents estils de donar sepultura als morts, com aquests tant originals dins unes grans gerres...

També amb algunes peces complementàries de gran valor artístic...

Finalment arribem a la gran sala on trobem les pintures i els estucs originals que s'han pogut recuperar del gran Palau de Cnossos.

(el famós fresc del salt del toro)

 

(detall de l'atleta que espera el saltador a la dreta)

(un retall d'uns atletes corrent)

(les Dames de blau,una de les reconstruccions força polèmica)

(La figura anomenada "La Parisienne")

* *
I finalment la "joia de la corona", amb el fresc de l'anomenat "el príncep dels lliris" de la que existeix una reconstrucció també polèmica.

Malgrat això, els frescos que segurament l'acompanyaven ben a prop seu, són d'una delicadesa exquisida...

Acabem ja la visita a aquest magnífic i interessant museu, on hem pogut gaudir de totes les peces i joies arqueològiques que conté, i de la perfecta instal·lació que ara han aconseguit, que el situa com un dels més importants de Grècia i de tot Europa.

Marxem, doncs, ben satisfets i amb un somriure als llavis...

* * *

Demà, marxarem ja d'Herákleion per conèixer altres llocs interessants de l'illa, com el poble on va nèixer "el Greco", després visitarem Réthimnon, i també el Monestir d'Arkadi, un dels símbols nacionals de Creta, per acabar finalment el dia a la ciutat de Chania o La Canéa, on dormirem les dues nits properes.

• La crónica continua aquí...(05)