Mini vacances de platja, setembreres...

Les necessitàvem de debò...  després de dos mesos sencers, juliol i agost, a Barcelona, en pla de servei de guàrdia per fer de cangurs en qualsevol moment (pel naixement del nostre segon nét) i també pel germà més grandet, al que hem hagut d'acollir molts dies a casa... Ha arribat el moment de fer una escapada a la costa brava.

110 kms. ens separen del nostre objectiu, un hotelet familiar davant del mar, a tocar, a tan sols 10 metres de la porta de l'hotel...

Uns blaus turquesa i un blau marí preciosos, ens relaxen la vista tan bon punt sortim al balcó de la nostra habitació. Respirem a fons, i tinc la sensació que seran unes vacances ben reparadores...

Platja costat dret cap a T.Valentina

Platja costat esquerra cap a Palamós

Aquest primer dia feia força vent com es pot comprovar per la velocitat amb que arribava aquest surfista
 

De fet així van ser aquests 8 dies d'estada a la costa. No ens vam moure gaire de l'indret, solament per anar a la platja, ara aquí davant mateix, ara una xic més a la dreta o a l'esquerra per provar altres fons marins amb més sorra o amb menys pedres, i també algunes passejades al llarg del passeig, o bé de bon matí després d'esmorzar, o bé al capvespre abans de sopar.

Mentre prenem el cafè després de dinar del primer dia en la terrassa de l'hotel, anem comentant la sort que tenim de poder gaudir d'uns dies de relax després d'estar tants dies confinats a Barcelona... El panorama que tenim just al davant és super relaxant.

Ens hem dedicat molt a contemplar els canvis de la naturalesa, ara feia sol, ara feia un ruixat de pluja, i també ens ha distret, i molt, el contemplar la sortida puntual de la lluna plena, magnífica el dia 2, quan era totalment plena, però també alguns dies posteriors que encara es veia rodona i magnífica a la sortida, això si, cada dia un xic més tard, entre 30/40 minuts, i cada dia un xic més desplaçada cap a la nostra esquerra. 

Sempre estàvem expectants des del nostre balcó i a l'hora prevista, segons ens deia l'aplicació meteorològica del mòbil, per veure exactament per on sortiria, i aleshores captar les imatges amb la càmera i mirar la lluna amb els prismàtics... Mirar la lluna ben grossa i ben groga quan surt just a la ratlla de l'horitzó o damunt del poble veí, té una mena de misteri i d'encanteri...

Aniré comentat i il·lustrant alguns d'aquest canvis amb les fotografies i algun vídeo... 

* * *

Aquí tenim el primer exemple d'això que comentava dels canvis sobtats. Veiem en aquest petit vídeo del dia 2/09, un xàfec a mitja tarda, les 16h.48m.

 

Just al cap d'una hora aprox. a les 17h.42m. del mateix dia 2/09, el panorama havia canviat totalment, 

ho podeu comprovar en aquest altre vídeo de YouTube en l'enllaç que adjunto...

 

https://youtu.be/EwSCTXR39pU 

 

Aquest mateix dia 2 de setembre 

era el dia previst per veure la lluna plena, i a l'hora en punt la vam poder veure sortir per la mateixa ratlla de l'horitzó...

 

 

Aquí la veiem ja magnífica

al cap d'una bona estona

 

 * *

Avui es presenta un matí tranquil per a sortir a fer una caminada, 

 

la calma és absoluta, no bufa ni un bri de vent,

magnífica perspectiva al nostre costat mentre caminem...

 

* * *

Cap al vespre és habitual també sortir a estirar les cames pel passeig...

 i això ens permet veure encara ben presents les destrosses que va fer el recent temporal del Glòria.

* *

Segona nit amb lluna plena

aquí sota ja amb tot el seu esplendor lluminós...

* *

Una altre tarda vam decidir caminar fins a Torre Valentina

 i fer un tros del camí de ronda

El camí de ronda segueix a través de diverses cales petites fins arribar a la platja gran de Platja d'Aro.

 

* * *

 

La darrera lluna del dia 5/09, aquest cop sortint a sobre mateix del poble de Palamós

 * *

La sortida del sol del dia 6, a les 7h.30m.

Un detall de les aigües transparents mentre fèiem la passejada matutina...

Nois, això s'acaba, 8 dies de platja no donen per res més

 

Encara que sàpiga greu, i que tindries ganes de poder allargar molt més l'estada aquí, ha arribat l'hora de fer el comiat...

El balcó de la nostra habitació a l'hotel, davant del mar, ha estat durant aquests dies l'observatori privilegiat per veure els diferents aspectes d'una naturalesa canviant i a voltes sorprenent. 

Si Déu vol, però, hi tornarem...!!!

* * *

 

Costa Brava: 100 anys...!!!

Avui fa precisament 100 anys que es va batejar una de les zones que han arribat a ser més populars i conegudes de Catalunya: La Costa Brava.

El fet d'haver estat precisament allà aquests darrers dies gaudint d'aquells indrets, m'ha mogut a recollir l'efèmèride que avui es commemora.

El 12 de setembre del 1908, Ferran Agulló va escriure un article titulat "Per la Costa Brava" a la Veu de Catalunya, que ara vull reproduir:

"Oh, la nostra Costa Brava,

sense parella al món !

La de Mallorca és més dura, més fantàstica, més grandiosa:

és feta pels temporals que el golf atia contra l'illa fa milenars d'anys;

la Costa d'Or que es parteixen Itàlia i França és més dolça, més somniosa;

una faldada de flors;

però la nostra, des de la Tordera al Cap de Creus,

i seguint el Port de la Selva fins a Banyuls ho és tot:

és brava i rienta, fantàstica i dolça,

treballada pels temporals a cops d'onades com un alt relleu,

i brodada pels besos de la bonança

com una exquisidesa de monja pacient

per qui les hores, els dies i els anys no tenen valor de temps.

Enlloc com aquí amic Duran,

tu que amb mi les has vistes totes aquestes costes,

el maridatge del mar i la terra, els caps i les badies,

les cales i els penyalars, els esbojarraments de penyes

de tots colors i formes, els tons, la transparència de les aigües

i, sobretot, la llum, aquesta llum clara,

més viva, mes bella que enlloc del món..."

Ferran Agulló, 12 de setembre de 1908

(article publicat al diari La Veu de Catalunya).

* * *

Curiositats i coincidències d’un final d’estiu...

Avui és la Diada Nacional de Catalunya, i ja tenim altre cop instaurada la inútil i estèril “guerra de les banderes” per part de l’estat uniformista, immobilista i retrògad.... Què hi farem, és com una “cantinel·la” repetitiva de cada Diada.

Per això, avui, que no volia parlar de política, començo penjant l’estelada al meu Bloc, on els “manaires” estatals no hi poden ficar les seves grapes...

Però la meva intenció, era parlar una mica de les vacances, després de tants dies d’estar pendent de la política i dels seus representants. I he titulat així aquest post “curiositats i coincidències”, perquè m’he trobat amb la mateixa circumstància paradoxal amb la que em vaig trobar l’any passat per aquestes dates (vegeu aquí).

És a dir, vaig poder gaudir d’un magnífic bany en una cala solitària, per mi sol, en plena Costa Brava, un dia 2 de setembre. Val a dir que eren ja les 6 de la tarda, però l’aigua estava boníssima, fresca, neta, excel·lent. Sabeu què passa?. A l'agost tothom ha de fer vacances alhora i tot s'amuntega i es col·lapsa, s'acaba l'agost i tot es buida i queda desert i és quan pots aprofitar per gaudir dels llocs de vacances sense empentes. Algun avantatge hem de tenir el jubilats, oi?.

Vegeu les imatges...

No us diré de moment l’indret, no fos cas que anéssiu a "okupar-lo" i no pogués tornar a experimentar un altre any aquell plaer de pau i bellesa exclusiva. Només us dono una pista... Costa brava nord, a partir del cap de Creus cap amunt.

Hem estat 10 dies gaudint de la platja i de la natura en aquesta zona priviliegiada de la Costa brava nord, i tampoc es tracta ara de fer una crònica exhaustiva de les banyades en cales solitàries, de les excursions i caminades pels camins de ronda, i de les descobertes de romànic exclusiu que hem pogut fer durant aquests dies, per això avui, em limitaré a incloure una sèrie de fotos d’alguns dels llocs fantàstics dels que hem pogut gaudir.

Es tractava també de donar senyals de vida al meu Bloc, després d’uns dies d’absència i agraint els comentaris que alguns lectors m’han fet als darrers posts de caire polític i reivindicatiu que vaig introduir.

Anem, doncs, a recòrrer una mica el país a través d’alguns dels seus magnífics escenaris...

(camins de ronda cap al nord...)

i ara unes vistes de l'espectacular i mineral Cap de Creus...

(i ara camins de ronda cap al sud...)

(i una petita passejada per un poblet d'interior...)

(anem cap a l'interior a descobrir el romànic profund de Sant Quirze de Colera...)

(i acabem el dia al port de pescadors...., mireu a quin preu venen la gamba i a com la pagarem nosaltres...)

Totes aquestes fotos estan preses en la zona Costa brava nord, a partir del Cap de Creus i la zona de Port de la Selva, Selva de Mar, Llançà, Colera, etc.

* * *

Una darrera curiositat que es va produir aquests dies fou que, mentre nosaltres gaudíem d'una pau i d'una desconnexió total, aquest bloc va experimentar una mena de terratrèmol cibernetico-blocaire, ja que entre els dies 8 - 9 i 10 de setembre, desde el Tomelloso de Castilla-la Mancha, i també des d'algun altre indret, algú es va dedicar a mirar i remirar i regirar aquest meu bloc, fent tornar boges les estadístiques que van registrar un espectacular nombre d'entrades, 350, 501 (rècord del bloc en un sol dia) i 205 respectivament durant aquests tres dies.