- La història comença aquí
Avui el nostre objectiu era conèixer la capital, la ciutat de Faro.
Sempre que et planteges arribar a una ciutat per primera vegada i procurar anar cap al centre, se't presenta el dilema de on podràs deixar el cotxe, és a dir, de trobar un aparcament, i així fou...
Quan ja semblava que anàvem una mica perduts, arribem a una plaça on hi havia força lloc per aparcar i ho fem tot pagant la taxa corresponent.
Va resultar que era la plaça Largo do Carmo, que té aquest nom perquè és just al costat del temple de Nosa Senhora do Monte de Carmo, que pertany a la venerable Ordre terciària dels carmelites.
Aquest campanar que veieu aquí, amb la cigonya que el corona, pertany a aquest temple, que quan tornem del centre per recollir el cotxe, entrarem a visitar, ja que té elements importants, tant a nivell artístic, com històric i també de ritus funeraris i de religió.
Començant, doncs, la nostra passejada trobem de seguida un altre temple important, l'església de Sao Pedro. Declarada Monument d'interès públic. Hi entrem per admirar algunes de les mostres de ceràmica típica portuguesa...
Seguim la ruta pels carrerons típics i, gairebé sense adonar-nos, anem a sortir al centre neuràlgic de la ciutat, la gran Praça Dom Francisco Gomes, davant del petit port, on hi ha també un Obelisc dedicat a la memòria de Joao Ferreira d'Almeida, que fou una important personalitat del protestantisme portuguès (nascut a Mangualde, Portugal, el 1628, i mort a Java en 1691), especialment conegut per haver traduït la Bíblia a l'idioma portugués.
Arribats a aquest punt ens dirigim cap al centre històric, encara emmurallat, on penetrem a través de l'Arco da Vila.Aquí trobarem el bonic recinte del Largo da Sé, amb la catedral, i on també hi ha el Palau episcopal, i l'Ajuntament.
Entremig de la gentada que en aquell moment s'ha concentrat al voltant de la Catedral, accedim al seu interior, quan veiem que el gran grup està ja sortint...
L'orgue del 1701, i aquesta capella gòtica lateral, són dues peces interessants a destacar de l'interior de la catedral.També aquests magnífics mosaics que revesteixen els dos costats de l'altar major, per cert d'un estil força peculiar
La Capilla Mayor, reconstruïda entre 1630-1640, amb un retaule
d'estil manierista d'aquella mateixa època.
En acabar la visita interior ens vam enfilar dalt el campanar per veure una vista panoràmica de la ciutat i el seu entorn.
Aquí la vista del Largo da Sé, i el Palau episcopal.
També podeu veure un petit vídeo de la panoràmica captada des del campanar de la catedral de Faro, aquí: https://youtu.be/V1rbE5P08J0
La filmació, a part de la ciutat, ens permet veure la zona de marismes i illes costaneres de la zona anomenada la Ria Formosa.
Sortim del centre històric a través de la mateixa porta, Arco da Vila, i aprofitem per seure en una terrassa amb vistes al port per descansar, abans de reprendre el camí fins a trobar el cotxe aparcat a dalt de tot.
Un cop arribem de nou al Largo do Carmo, decidim entrar a visitar l'església dels Carmelites que té coses històricament interessants, i ens trobarem amb una sorpresa força especia.
Després de pagar l'entrada a preu reduït com a persones "reformades" (que és com en diuen dels jubilats per terres portugueses), veiem aquest parell de plafons ceràmics a l'atri de l'església que ens parlen de fets històrics importants relacionats amb aquest temple construït a partir del 1713.
L'altar major i l'orgue, dues peces importants del temple...
El que sí ens sorpren enormement és veure aquesta curiosa "capella dels ossos", que també hem trobat en altres localitats, però que aquí té unes dimensions impressionants. Segons ens informa el senyor de l'entrada, aquí es guardaven els ossos tant de gent adulta com de nens...
Impressionant i un pel terrorífic...!!
(Sic transit gloria mundi...)
* * *
Un xic impressionats pel que acabem de contemplar, agafem el cotxe i sortim de la ciutat camí del poble de Olhao, volem canviar d'aires i volem buscar un lloc per dinar.
Olhao té la fama de ser un poble de pescadors on hi ha bons restaurants, un mercat original, i unes excel·lents platges. Encara que vam quedar una mica frustrats en quant a les platges, ja que es tracta de llargues illes de sorra, la d'Armona i la de Culatra, a uns quants centenars de metres de la costa i que només tenen accés anant en barca.
Com que veníem amb la intenció de passar una estona a la platja, enlloc d'això ens vam dedicar a veure una mica l'interior de la població i fer ulls per veure on dinaríem. Finalment ens vam afincar en un restaurant que ens va semblar interessant i fou aquí on vam tastar la famosa "cataplana", plat típic de tota aquesta zona, a base de peix i marisc, i que es cuina amb un estri especial amb tapadora que fa que el peix quedi com fet al vapor.
Pel que us interessi la gastronomia, veieu (aquest enllaç), on podreu veure què dimonis és això de la cataplana. I també en aquest (altre enllaç), podreu llegir tot el referent a les cataplanes, fins i tot la seva història.
A nosaltres ens va agradar, però no ens va entusiasmar...!!
En acabar de dinar ens vam informar de on havíem d'anar per trobar les platges més accessibles sense haver d'agafar una embarcació i ens van adreçar fins a la població de Fuzeta, a mig camí entre Faro i Tavira.
Allà vam poder gaudir d'unes hores de sol, de pau, i tastar l'aigua tot posant els peus en remull, però tot això ho veurem en la propera crònica.
* * *
- La crònica continua aquí...(06)
