Tempesta descafeinada....

Ahir comentava que estàvem a l'espera d'una gran tempesta aquí a l'Empordà. Ho estaven anunciant per activa i per passiva, i la realitat ha estat que ha fet quatre trons a les cinc del matí i unes hores de pluja fina i normal durant bona part del dia.

Ara són les set de la tarda, el cel està trencat amb núvols i clarianes, hem pogut sortir a caminar una estona per la vora del Ter que baixa força ple, però sense cap esverament...

Pel Baix Llobregat i l'Anoia sí que sembla que ha plogut amb ganes. Però em pregunto... calia tantíssima prevenció? Potser sí, no ho sé... penso que a vegades espanten una mica massa a la gent. I només trobo justificació si el que es preten és exagerar la nota per evitar les imprudències de la gent forassenyada que si no és a base d'això es poden exposar a perills innecessaris.

Ara mateix acabo de veure un cotxe amb uns "camacus" circulant per una pista xopa i ben mullada a la vora del riu Ter, i si rellisca o l'aigua té una pujada sobtada, s'en van navegant en cotxe fins a l'Estartit... Potser sí, doncs, que tot plegat està justificat...!!!

Amb tot, penso que l'ofici de meteoròleg és ben complicat, perquè dominar els núvols i els aiguats no està precisament al seu abast del tot per més tecnologia moderna que cada dia més tinguin al seu abast.

Afortunadament encara els homes no podem governar la natura al nostre gust i hem de fer una cura d'humilitat davant el seu lliure comportament.

Aquesta breu estada esporàdica a l'Empordà m'ha servit per fer aquestes simples i evidents reflexions...

* * *