El TOYOTA fantasma...

Dilluns passat al vespre (23h.) tornava jo d'una reunió a Sarrià i pujant amb el meu cotxe pel carrer Bosc i Gimpera, em va sortir un cotxe Toyota blau que venia bufat per la dreta pel carrer Francesc Darder on hi ha un "cediu el pas" i m'embestí fortament pel lateral posterior-dret del meu cotxe fent-me fer un trombo i, a part de l'ensurt de mort que vaig tenir, em va deixar el cotxe mig destrossat. Però el carcamal del conductor/ora causant VA FUGIR, sí, sí, tal com ho sentiu...

És incomprensible que hi hagi individus que van per la vida així, sense cap sentit de la responsabilitat ni de la decència, sense cap civisme i segurament sense assegurança o sense carnet, o el que pot ser també probable, begut o drogat, en fi, un autèntic malparit i un fill de p...

A hores d'ara ningú sap res més del Toyota fantasma de color blau... era un cotxe petit, potser un Yaris o un Aigo... si algú el veu amb el morro destrossat, si us plau aviseu-me, preneu la matrícula, i aviseu sobretot a la guàrdia urbana o als mossos.

Potser no hagués hagut de trigar tant a penjar això a internet, al facebook i al twitter, però no estava d'humor per fer-ho i atavalat amb les gestions per formalitzar l'atestat amb les assegurances i els tallers que són feixugues i emprenyadores.

La broma acabarà que si no s'arriba a trobar el contrari, l'assegurança a tercers que jo tinc no es farà càrrec de res i un servidor s'haurà de rascar la butxaca ben rascada per reparar el cotxe que encara em funciona a la perfecció, però que pel fet de tenir uns quants anyets, per les asseguradores ja és com un cadaver i el donen com a "sinistre total".

Ai, Déu, quin món de mones...!!!

* * *

Altre cop la feblesa, els metges i les infermeres

Fa exactament un any, per aquestes mateixes dates (vegeu aquí), parlava de la Feblesa del cos amb motiu d'una caiguda fortuïta que vaig fer en plenes vacances a la Costa Brava, que em va portar unes certes complicacions i limitacions.

També ara fa uns quatre mesos vaig parlar de metges i infermeres (vegeu aquí), amb motiu d'una intervenció quirúrgica per arreglar una hèrnia. I avui justament hem de tornar a parlar del mateix, ja que acabo d'arribar de la clínica on m'han hagut de reparar l'altre hèrnia que es va trencar poc després d'haver arreglat la primera... I quina llauna...!!!.

Entremig dels ais i uis que et produeix el post-operatori, i desitjant que aquests primers dies passin el més ràpid possible, no puc deixar de pensar en allò que ja vaig dir en els meus posts anteriors:

Constates de seguida “la feblesa del cos”. Una petita alteració de la normalitat et fa veure les limitacions que el cos experimenta, i sort que estic parlant d’una intervenció relativament simple, però ja no vull ni imaginar la limitació i la sensació d’impotència que s’ha d’experimentar quan les ferides o els traumes d’un accident o d’una malaltia greu et poden arribar a condicionar el cos i la vida.

I també vull tornar a recordar altre cop això:

Tot això m'ha fet pensar en la sort que tenim en aquesta nostra societat de tenir tant a prop, sempre que els necessitem, els metges, les infermeres, els hospitals i tota la seva infraestructura. Són gent amb els que no voldríem tenir massa tracte sovint, però que quan els necessitem, constatem que responen a la perfecció i amb una gran professionalitat.

Potser em repeteixo una mica, ja em perdonareu, però estar inactiu a casa controlant el dolor com bonament es pot i esperant que passin els dies per anar oblidant el "trauma" que tota intervenció representa, és una situació no gaire estimulant. Sort que aquest món blocaire ens proporciona distracció, informació, i entreteniment a dojo. Fins i tot és tant estimulant que m'ha mogut a fer aquest post avui, quan pensava que em passaria una setmana inactiu, estirat damunt d'un llit o d'un sofà esperant que les tibantors i punxades del post-operatori vagin cedint d'intesitat.

Ara us deixo, doncs, i vaig a prendre la meva dosi de Paracetamol...

* * *