La Capital AUCH, els castells, i l'Armagnac...(03)

• La història comença aquí...

El segon dia de la nostra visita a la Gascunya, dilluns 19, constà d'una visita guiada i comentada al conjunt majestuós de la ciutat d'AUCH, que és la capital històrica de la Gascunya.

Començarem, en primer lloc, per la Catedral de Santa Maria, la Torre d'Armagnac, actual seu del museu del Tresor, l'escala monumental amb l'escultura de d'Artagnan, i finalment passejarem per alguns dels carrerons del casc antic.

L'autocar ens va deixar just al centre de la ciutat, a tocar de l'Ajuntament.
Al davant mateix, a pocs metres tenim la Catedral, que visitarem en primer lloc

Durant l'Edat Mitjana, Auch fou capital dels comtes d'Armagnac (segles X i XI). La vila fou perduda i reconquistada en múltiples ocasions per les querelles entre els poders eclesiàstics, municipals i senyorials. L'escut de la ciutat mostra, encara avui, la lluita entre 
el lleó rampant vermell (símbol dels Armagnac),  
i l'anyell (símbol dels arquebisbes).

Per a demostrar el seu poder els arquebisbes (en especial Francesc de Saboya) va fer construir damunt les runes de l'antiga catedral romànica incendiada, una de les catedrals més majestuoses del sud-oest de França (segles XV-XVI).
La catedral de Santa Maria, que el 1906 va ser catalogada com a monument històric, i el 1998 declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Malgrat que el seu aspecte exterior no és gaire espectacular, en el seu interior sí que descobrirem autèntics tresors artístics.
Començant pels dos orgues...

 el gran i principal orgue major, majestuós, situat al cor superior de la nau 
(del s.XVII), de Jean de Joyeuse.

i el petit, situat al mig del creuer, que separa la nau principal de l'església del gran presbiteri, gairebé tant gran com la mateixa nau.

 al costat dret veiem la bonica imatge de la Verge Maria, titular de la catedral.

Hi ha dos elements artístics, que ara us presentaré, que van demanar molt la nostra atenció, dos autèntiques obres d'art de dos estils diferents, cadascun d'ells d'una exclusivitat i d'una exquisidesa molt remarcables.

En primer lloc, en el presbiteri, darrera l'orgue petit, veurem un espectacular cadirat del cor dels canonges, verdadera obra mestra (amb 113 escons de roure, 69 d'ells alts i coronats amb un dosser flamíger, en els que hi ha representats 1.500 personatges) que va necessitar 50 anys de treballs, i on entrarem a continuació...

I seguidament, l'altre punt d'atenció i de plaer artístic, fou la gran col·lecció dels 18 magnífics vitralls realitzats pel mestre gascó Arnaut de Moles (1460-1520), d'ara fa 500 anys 

Un gran rètol ens ho recorda
Veiem un tastet dels vitralls, abans de seguir veient el cadirat... 

Són molt destacables les cadires i/o escons més solemnes, reservats pels arquebisbes i altres autoritats eclesials com aquestes...

I per acabar de considerar la bellesa i l'immens treball d'aquesta obra d'escultura sobre fusta, veiem encara uns exemples dels laterals que emmarquen els graons que donen accés al segon pis de cadires.

(un bonic naixement)

El terra del presbiteri també destaca per la seva bellesa i antiguitat...

 * *

I ara finalment, anem a gaudir de la bellesa d'aquests fantàstics vitralls ubicats en les diferents capelles de la girola...

 aquest dedicat a sant Pere i sant Pau

 aquest dedicat a sant Andreu

i aquest a sant Jaume, representat com a pelegrí de Compostela...

 aquest dedicat a sant Jonàs...

amb aquest magnífic detall inferior

I també aquest preciós detall d'un naixement en la part inferior dreta 

d'un altre vitrall

 En acabar la volta a la girola del presbiteri, on hi ha tots aquests vitralls, en el darrer trobem la signatura del mateix autor, Arnaut de Moles, acabat l'any 1513. A diferència de les pràctiques del seu temps l'autor va deixar la seva signatura i la data dels seus vitralls.

La principal qualitat d'Arnaut de Moles, era el seu domini de la tècnica i la riquesa i profunditat dels seus colors, que obté per processos inèdits, com ara l'ús de vidres de color molt prims enganxats sobre altres vidres incolors. Tècnica depurada de colors vius, les tonalitats dels quals ningú més va saber imitar.

Encara un bonica obra d'art escultòrica en aquest altar lateral

Aquí acaba la visita a l'interior d'aquesta sorprenent catedral d'Auch.

* *

En sortir a l'exterior per una porta lateral de la catedral, ens dirigim cap a la torre d'Armagnac, antiga presó, per veure el tresor, i després veurem l'escalinata i la figura en bronze de d'Artagnan.

 Acabarem la nostra visita a la ciutat, caminant per alguns dels seus carrers medievals on podrem veure, entre d'altres edificis interessants, aquest on va residir el monarca Enric IV, de França i també rei de Navarra

 Acabem aquí el nostre itinerari d'aquest matí, als peus d'aquest edifici del s.XVI.
Dinarem en un restaurant italià de la mateixa ciutat d'Auch, i descansarem per ordenar tot el que han vist els nostres ulls en tant poc temps...

* * *
Aquesta tarda ens esperen noves emocions. Hem de conèixer el Castell de Lavardens, que fou capital militar dels comtes d'Armagnac, i després ens acostarem a una important destil·leria, el "Domaine du Grand Comté", on farem un interessant tastet de vins i també de les varietats del seu famós licor d'Armagnac, i de la seva elaboració...

Però tot això ho veurem en una propera crònica...

• La crònica continua aquí (04)

Aliments - Esperit - Relax - tot arriba a la seva fi... (12)

• La història comença aquí...

Tota història té un començament i un final, i la nostra història per terres de la Champagne havia arribat a la seva fi. Era l'últim matí de la nostra estada a Châlons-en-Champagne i calia aprofitar-lo. Al migdia l'autocar ens portaria a l'aeroport de Paris-Orly per volar cap a Barcelona.

Així, doncs, de bon matí sortim a passejar per la ciutat i encaminem els nostres passos cap al mercat, avui 21 de juny, és dissabte, i per tant dia de mercat.

Sempre és una visita agradable, recomanable i a vegades sorprenent conèixer els mercats locals dels llocs que visites. Hi ha concentrat tot el sabor de la gent i de la regió, i les seves peculiaritats.

Així doncs, podem conèixer les varietats de fruites i verdures, bolets, les carns magníficament preparades i presentades, els dolços i llaminadures, carxofes, melons i pinyes, olives, etc. etc.

 (uns sorprenents tomàquets grocs)

Tenim temps de sobres per badoquejar, ja que la segona visita que farem aquest matí serà a la Catedral de Saint-Étienne, que obren a les 12 h.

* *

A l'hora en punt som davant la porta lateral de la Catedral per accedir a l'interior per la nau del creuer...

De seguida ens impressiona el seu interior, net, polit, lluminós, ...

i evidentment, també altre cop ens meravellen els vitralls del s.XIIIè. al XVIè.

(un detall)

(més detalls)

La catedral fou dedicada des de l'origen de la diòcesi (probablement al s.IV) a sant Esteve, considerat com el primer màrtir de la fe cristiana.

No se'n sap massa cosa sobre els edificis construïts abans del s.XIIè. 

L'edificació de l'església actual comença vers el 1120, però no s'acabà de construir fins el 1634.

 (La cripta és la única cosa que resta de l'època del romànic)

La catedral va ser començada en estil romànic, després es continuà en estil gòtic i mes tard barroc, com la façana principal. 

 (la portalada barroca)

Durant 700 anys, ampliacions, modificacions i reconstruccions han marcat la seva història.

* *

Sortint de la catedral ens dirigim cap a la Place de la Libération, on davant de le Château du Marché, podem veure una bonica escultura, el monument dedicat als morts de la guerra del 1870, la Gloria Victis, obra d'Antonin Mercié.

Des d'aquí ens dirigim al parc anomenat el Grand Jard, on relaxarem una estona la vista, després de veure tantes petites meravelles, veient natura, uns arbres grans i preciosos, 

i l'aigua del canal de Nau que transcorre plàcidament...

 

 * * *

Ara sí que definitivament donem per tancada la crònica d'aquests dies que hem viscut a La Champagne. Hem descobert paisatges, caves, cellers, catedrals, vitralls espectaculars, museus, oficis i tradicions mil·lenàries, i entre elles, la primera i principal d'aquesta regió, el cultiu de la vinya i l'elaboració del Cuvée, el xampany.

* *

Pel qui pugui i estigui interessat en tenir més informació i aprofondir en el tema, us deixo aquest interessant enllaç on s'explica amb tota mena de detalls tot el que fa referència a Le Champagne , (també anomenat vin de Champagne).

• Ara sí que definitivament la crònica acaba aquí.