Les sorpreses i oportunitats del Confinament, descobrir, repassar, aprendre, etc.

Oportunitats del confinament...

Aquests dies de confinament tens moltes hores per investigar, consultar i badar, a través d'internet i de la xarxa.

En una d'aquests incursions vaig trobar les Il·lustracions d'una artista americana d'origen jueu, Nina Paley, que representa en dibuixos molt especials la història sagrada d'alguns passatges de la Bíblia. Concretament aquí us ofereixo els que fan referència a l'Exode del poble Jueu fugint d'Egipte.

 Moisès està fent de pastor, quan de sobte sent la veu de Déu que el crida des de dalt de la muntanya de l'Horeb

 Quan arriba dalt la muntanya troba una bardissa cremant, i sent la veu que li diu que baixi i marxi tot seguit cap a la terra d'Egipte

 Obedient com és, se n'hi va

 I quan entra a Egipte veu els jueus que han de treballar com a esclaus arrossegant grans figures i pedres per construir la ciutat...

 Ell se situa davant la imponent figura del Faraó suplicant que deixi marxar els jueus, però el Faraó no li fa ni cas...

Aleshores Moisès agafa el poble jueu i el condueix cap a la terra promesa... 

...i la continuació d'aquesta bonica història, que tots coneixem pel relat de la Bíblia, la il·lustradora ens l'ofereix en un original i deliciós vídeo la visió del qual us la recomano vivament. Si hi dediqueu la mitja horeta que dura, gaudireu de les imatges i de la música

 * * *

I el fons sonor d'aquesta història és la magnífica cançó de Louis Armstrong, 

Go Down Moses. 

 I altres que segueixen a continuació, la majoria del món del jazz

Un conjunt que és un gaudi veure-ho i sentir-ho, Us ho recomano  vivament.

Trobareu tota la narració de l'Exode, la fugida d'Egipte del poble jueu, i el pas del Mar Roig, en aquest vídeo tant original que podreu seguir en aquest enllaç:

 

https://www.youtube.com/watch?v=E7Yk59fZZ0I

Dins d'aquesta bonica història hi ha un fragment important que no surt en el vídeo anterior, és el moment que Moisès condueix el poble a través del Mar Roig amb la separació de les aigües...  (Veieu-lo a continuació)

https://youtu.be/d-gCQoXAwPc

* * *

Sensibilitat a flor de pell...

Ahir vam tenir la sort d'assistir a un concert realment extraordinari.

Es tractava d'un dels darrers concerts programats pel 48è Voll-Damm Festival Internacional de JAZZ de Barcelona, al Conservatori del Liceu. Per cert una sala realment esplèndida.

Dos pianistes virtuosos, tots dos cecs, tocant conjuntament, asseguts esquena contra esquena, gairebé empenyent-se mútuament per aconseguir una conjunció melòdica fantàstica, com si fos tota una orquestra, els dos pianos es complementaven a la perfecció i de meravella.

(podeu sentir un fragment clicant aquí)

Amb una gran sensibilitat van anar interpretant peces melòdiques, algunes talment com si fossin Jazz autèntic, tant per la melodia com pel ritme. Alternant-se en el protagonisme de la veu principal ara l'un, ara l'altre, totalment compenetrats.

Va ser una experiència molt emotiva i fins i tot emocionant. Parlo sincerament pel que jo vaig sentir veient i escoltant a aquells dos homes cecs dominant a la perfecció els teclats dels pianos. Concert que jo definiria com una "delicatessen". 

El concert amb el títol de "Tête-a-tête", estava dedicat a la memòria del gran pianista català cec Tete Montoliu, i els dos virtuosos pianistes també cecs, eren el català Ignasi Terraza, i l'holandès Bert van den Brink.

* * *

Andrea Motis & Joan Chamorro, i la Big Band

Ahir al vespre vam ser a una sessió del Jamboree... per conèixer el nou fenòmen de l'univers de la música de Jazz al nostre país... 

És l'ANDREA MOTIS, la sobrietat militant de la reina catalana del Jazz.

Dolça i fluixeta, gairebé com un xiuxiueig. Així és la veu que la cantant, trompetista i saxofonista Andrea Motis (Barcelona, 1995) projecta en la seva vida quotidiana. La veu que fa servir durant les hores, cada vegada menys, que no és sobre un escenari, atenent els seus múltiples compromisos.

Té l'agenda plena, ja sigui amb l'Andrea Motis & Joan Chamorro Big Band 
(aquí a la foto)

O també amb la Sant Andreu Jazz Band, o qualsevol altra aventura musical d'interès que se li posi al davant, com la recent col·laboració amb The New Catalan Ensemble: per primera vegada ha cantat en català per a un disc.

Escoltem aquí una petita mostra de la seva veu càlida...

i també un altre fragment...

La Big Band d'en Joan Chamorro és realment espectacular, amb uns 15 músics, tots ells solistes molt eficients, encara que el local del Jamboree va quedar petit per tanta música i tanta potencia de sonoritat.

El mateix concert en una sala més gran hagués estat molt més satisfactori.

Amb tot, una vetllada esplèndida i un concert de Jazz molt recomanable. Si teniu ocasió d'escoltar a l'Andrea i en Chamorro, i amb la Big Band, no us ho perdeu...!!

* * *

Ara JAZZ amb els Ivanow Jazz Group

Aprofitant que darrerament ens ha agafat una mica la febre del swing i del Jazz, ahir vam tornar a anar de concert. La nostra filla ens va invitar a sentir aquesta banda dels IVANOW on ella coneix un dels músics.

Ahir actuaven a l'antiga Sala Apolo, al carrer Nou de la Rambla, i allà ens hi vam anar tots tres.

 Poso una petita mostra de l'actuació d'ahir...



Val a dir que la Banda toca molt i molt bé, són 8 músics molt ben conjuntats, i una vocalista molt bona.

Si teniu ocasió d'anar a escoltar-los us ho recomano. Us poso l'enllaç de la seva web on trobareu tota la informació, on actuen habitualment i el calendari previst.

* * *

JAMBOREE again...

Per acabar amb la febrada jazzística que ens ha agafat recentment, ahir divendres al vespre vam assistir a la darrera sessió que havia programat la sala Jamboree per celebrar el 50è. aniversari de la seva inauguració aquell llunyà 9 de gener del 1960, amb un quintet liderat per Tete Montoliu i alguns dels millors músics de jazz del nostre país i altres artistes nord-americans.

Ahir, doncs, es va cloure aquest cicle de celebracions amb un magnífic trio liderat també per un altre pianista invident i excepcional, l'Ignasi Terraza, de qui ja vaig parlar a bastament en el meu post anterior (vegeu aquí).

Ahir el trio el formaven el mateix Terraza al piano, sempre espectacular i amb molt de virtuosisme, en Jules Bikoko al contrabaix, magnífic i sobri, i Esteve Pi, a la bateria, explossiva.

Poso aquí una petita mostra de l'actuació del trio, però en aquest cas és una mostra una mica psicodèlica com veureu, ja que la vaig grabar amb el mòbil i en vertical, i no he trobat la manera d'adreçar-la..., amb tot el que més importa és la música que no entén de verticalitats o horitzontalitats...!!



La vetllada va tenir una petita sorpresa ja que casualment hi havia al Jamboree un cantant irlandes que coneixia l'Ignasi Terraza i que el va invitar a unir-se a la festa i a interpretar un parell de cançons.

Es tractava de l'Austin O'Brian, qui amb una bona veu i amb molta simpatia ens va obsequiar amb aquesta versió del "night and day"



En definitiva una altra bona sessió de Jazz a la mítica cova del Jamboree...

Com deia en el meu post anterior... A la vejez viruelas... i JAZZ...!!!

* * *

El JAZZ de les velles glòries catalanes...

Ahir vam tornar a sentir Jazz al Jamboree. Era una nit plujosa i desagradable, i en conseqüència vam estar com en família, per escoltar un concert que es va titular: "The Jamboree Gold Stars".

Dins de la interessant programació que la sala ha preparat aquests mesos de gener i febrer, per commemorar el seu 50è aniversari, ahir tocava l'actuació de les patums del jazz clàssic a Catalunya, dels pioners del gènere afroamericà a la nostra ciutat. Alguns d'ells d'edat força avançada ja havien actuat al Jamboree als inicis ara fa 50 anys.

Eren, ni més ni menys, que el barceloní Francesc Burrull, tota una institució del piano que als anys 60 ja protagonitzava sessions d'antologia... (sentiu-lo aquí)



Des de feia uns quants anys sembla que no s'havien tornat a ajuntar aquests veterans del Jazz, i ahir va ser una trobada entranyable que va agradar a tothom. En aquest fragment de vídeo podem sentir més que veure a Francesc Burrull al piano, J.M.Farràs a la trompeta, i Joan Albert al saxo.



Durant l'hora i mitja de recital es van anar alternant els típics solos d'instruments, i aquí he volgut recollir una petita mostra d'alguns d'ells.

Així, doncs, un altre virtuós va ser en J.M. Farràs, l'ànima i presentador del concert, i un bufador esplèndid que toca la trompeta amb una energia envejable



I també van actuar els terrassencs Joan Albert, saxo, i Adrià Font, bateria, impulsors del jazz egarenc i sidemans d'artistes nacionals i internacionals. Sentim aquí un fragment del saxo de Joan Albert...



Darrera d'ell i en plena acció hem pogut observar a Dimitri Skidanov, el contrabaixista titular del trio d'Ignasi Terraza.

I finalment completava la formació el jove Federico Mazzanti, fill del "Negro" Mazzanti de l'escuderia de "La Porteña", que precisament actuen aquest mateix vespre al Jamboree.




Els dos bufadors van descansar uns minuts i aleshores el mestre Francesc Burrull, amb més de 70 anys a les espatlles, acompanyat per la bateria i el contrabaix, ens van delectar amb una peça de jazz suau que fou una delícia...




Per acabar la vetllada, els quatre tòtems del Jazz català ens van obsequiar amb una interpretació recuperada dels arxius musicals jazzístics, que precisament portava per títol: Jamboree

Mai més ben triada la peça per aquesta banda "ad hoc", i que no podia faltar en ocasió de la celebració del cinquantenari d'aquest històric club de Jazz...

* * *

A la vejez... viruelas...!!!

Fa uns dies, una companya de la coral en la que hi participo ens va informar de que al mític local del Jamboree, actuava l'Ignasi Terraza, amb motiu de l'homenatge que la sala feia al Tete Montoliu, dins del programa de concerts que la sala ha programat amb motiu del 50è. aniversari de la inauguració del mític lloc.

"Així fou, el 9 de gener de 1960, a les 18 h. un quintet liderat pel gran Tete Montoliu i format per alguns dels millors músics de jazz del nostre país i altres artistes nord-americans inaugurava el Jamboree".

L'Ignasi Terraza és un pianista extraordinari, invident des de fa molts anys, i amb un domini del teclat realment sorprenent, impressionant... Vegeu aquest video...

Com que la nostra coral va poder gaudir de l'acompanyament del "Ignasi Terraza trio", en un memorable concert que es va anomenar "Jazz amb cor" que realitzàrem el 20 de juny passat (vegeu aquí), i vam poder admirar la gran qualitat pianística de l'Ignasi Terraza, és per això que ens vam animar a agafar entrades al Jamboree per anar a escoltar-lo. Ell va actuar al piano acompanyat d' Horacio Fumero al contrabaix, i d'Esteve Pi a la bateria, la nit del 15 de gener d'enguany.

Per mi i per la meva dona, era la primera vegada a la nostra vida que anàvem al Jamboree, es va inaugurar la sala fa 50 anys, i nosaltres no havíem estat mai. Per això he titulat aquest post "A la vejez, viruelas"

Aquest fet ens va fer agafar una mena de cuquet pel Jazz que encara no havíem pogut gaudir mai en directe i en un ambient totalment apropiat com és el de la cova del Jamboree.

Tant és així que a la setmana següent hi vam tornar, aquest cop per escoltar al famós bufador Abdu Salim, un personatge afro-americà ben peculiar, qui fou fundador el 1982 de l'energètic "Freedom Jazz Quartet", en un concert que era un homenatge a John Coltrane, i qui ja havia protagonitzat anteriorment sessions antològiques a la cava de la plaça Reial.

I encara no s'acaba aquí la nostra "febre jazzística", perquè hi vam tornar a l'altre setmana, divendres passat, vaja. Aquest cop era un concert homenatge a un altre gran home del jazz, el teclista Lou Bennet. Aquest concert també memorable el va protagonitzar un històric del jazz francès, Philip Catherine, un guitarrista excepcional, antic company de viatge de Bennet a París -i al Jamboree dels 60- que encapçalava aquesta banda de tribut a aquell jazzmen que va regalar nits memorables a aficionats de diferents èpoques.

Us poso una breu filmació que vaig fer amb el telèfon mòbil, de no gaire qualitat, però és un petit tastet del virtuosisme d'aquest impressionant guitarrista francès. La veritat és que jo no havia vist mai tocar la guitarra elèctrica amb aquella passió i virtuosisme.

(Amb tot, si mireu l'enllaç que us he posat en el seu nom, el veureu i sentireu tocar de manera molt més clara i diàfana)

Mai és tard per experimentar noves sensacions i viure situacions inèdites, i així hem decidit seguir ara aquesta vena del jazz. Tant és així que ens hem apuntat a un Taller de jazz en el Centre cívic "Casa Sagnier" (vegeu aquí) i també (aquí).

I a més tenim programat anar a un parell més de concerts dels que ofereix aquest més de febrer el Jamboree, un proper de Gold Stars, i un darrer en el que tornarà a actuar l'Ignasi Terraza amb el Donald Harrison Quartet, -el rei del nou swing- un mestre del jazz nord-americà que va nèixer a Nova Orleans el mateix any que obria les portes el Jamboree.

* * *
I és que realment... a la vejez... JAZZ...

Els concerts de l'estiu ...

S'ha acabat la primavera, s'acaba el curs i arriba l'estiu... Després de dies i mesos d'assaig i d'esforç, per fi ha arribat aquell moment dolç i compromés de demostrar tot allò que hem après i interioritzat.

Avui hem fet el concert de Jazz "JAZZ AM& COR" que amb tant d'esforç i amb tant de cor hem vingut preparant llargament.

Ha estat un projecte del Quim que ha aconseguit convèncer l'Ignasi Terraza Trio per fer un "invent" que ha resultat finalment magnífic.

El trio de l'Ignasi Terraza, té una qualitat indiscutible, a tots ens ha deixat corpresos i bocabadats. I a més d'un ens ha fins i tot emocionat. Jo que normalment tinc una mica "la pera fluixa", hi ha hagut moments en que la música m'ha emocionat i m'ha saltat alguna llàgrima i m'ha començat a rajar el nas inoportunament... i ho he hagut desolucionar-ho com he pogut.
Vull dir en definitiva que a qui més qui menys a tots ens ha corprès la qualitat, el ritme, el virtuosisme del trio, i nosaltres ens hem anat adaptant tant bé com hem sapigut, i hem arribat fins i tot a gaudir de l'experiència.

Penso que el resultat ha estat molt i molt positiu. A dalt de l'escenari, amb les samarretes del DU-WA, DU-WA de coloraines i tots barrejats informalment, fèiem força patxoca.

Gràcies a la gentilesa de la Marta, i a la seva perícia, he pogut penjar aquí unes petites mostres del concert. En primer lloc un fragment del Du-Wa Du-Wa prou representatiu de la marxeta que ha tingut tot el concert.

En segon lloc un altre fragment de la cançó tradicional "La flor del pèsol" que han interpretat amb passió la Sefa i el Jaume

I finalment la cirereta del pastís, la cançó sencera del "What a wonderful world" amb en Jordi Batiste de "crooner" solista..., que un cop penjada al YouTube donarà la volta al món.
I ara sí podrem fer la competència al youtube del Louis Amstrong...!!

Confio que gaudiu de les mostres i perdoneu les deficiències, però com a record i constància del que avui hem viscut, penso que tenen un interès remarcable...

Aquest any pel fet de participar en dues corals se m'han acumulat els concerts un darrera l'altre..., ahir mateix 19 de juny vam fer el Concert d'estiu amb el Cor Drassanes, al Palau Moja, amb un repertori força original i sota la direcció de l'Oscar Peñarroya. Us poso l'enllaç aquí per si teniu interès en veure la petita crònica que en vaig fer.

El concert d'avui, però, ha estat molt diferent. Ha estat una experiència nova i gratificant que potser intentarem tornar a repetir... Alguns membres de la coral ja han començat a manifestar via mail les seves impressions sobre el concert. Jo comparteixo la majoria dels comentaris, i la meva manera particular d'afegir-me al festival és publicitar-ho a través d'aquest mitjà dels blogs. Dins de pocs dies ens haurem fet famosos dins el món blocaire...!!!

Per acabar poso aquí el Programa amb el detall del concert que avui hem realitzat amb l'Ignasi Terraza Trio i sota la batuta del Quim Manyós.

* * *
A tots els que em llegiu, us desitjo un Bon Estiu...!!!

Quina magnífica trompeta...!!

El Vicent, ha penjat aquest vídeo a la xarxa que he trobat excel·lent.
Es tracta d'una peça de jazz amb un trompeta solista, en Chris Botti, que toca amb molta passió.

Una interpretació realment molt bonica...!!