Tíndari, la polis grega, i Cefalú... (07)

• La història comença aquí...

El divendres 18, després d'haver superat la marejada de l'Stromboli, ens disposem a reviure dos indrets de la costa nord de Sicília que ara fa just 10 anys ja vam visitar, Tíndaris i Cefalú...

Tot pujant cap a la zona de Tíndaris, veiem dalt la carena l'enorme edifici que correspon al majestuós santuari dedicat a la Madonna Nera, que visitarem.

Anem tot seguit a fer la visita de les restes arqueològiques de l'antiga polis grega, que es troba ubicada dalt d'un pujol, en una privilegiada posició de cara al mar, ideal per al control de tota la costa Tirrènica.

Aquesta antiga ciutat Tyndaris, va ser fundada pel tirà de Siracusa, Dionís el 396 a.C. i, actualment és una de les destinacions arqueològiques més visitades de la provincia de Messina i de tot Sicília, a causa de la seva extraordinària bellesa paisatgística i el seu complex arqueològic, format per: un teatre grec, una de les restes més importants, 

Les muralles i la vila romana, 

... i finalment les restes de l'anomenada Basílica.

Després de veure la part arqueològica, ens acostem a veure la basílica de la Madonna Nera, un enorme edifici situat dalt d'un turó, amb vistes privilegiades, una d'elles a la famosa llacuna de Tíndaris, on s'explica una llegenda local lligada amb un suposat miracle de la verge negra. 

 

La imatge, d'origen bizantí, forma part de les icones tallades els segles VIIIè i IXè a Constantinoble.

Després de la visita i d'aguantar una sobtada calamarsada, proseguim viatge cap a Castelbuono, on s'ubica una altra Azienda on anirem a dinar.

(camí de Castelbuono)
Es tracta de l'Azienda Agriturística BERGI.

Un lloc realment agradable per anar a passar unes vacances de relax.

L'indret està molt ben acondicionat, ple de cultius i arbres fruiters i una infrestructura de jardins, glorietes i fonts, i fins i tot una piscina, que conviden a quedar-s'hi. A més el dinar que ens van donar va ser força bo. 

* * 

Mentre fèiem una mica de migdiada a l'autocar, ens vam traslladar, tot resseguint la costa, 

fins a la població propera de Cefalú. Un important centre històric i naturista, on es conserven les petjades de la vida de l'home a través de mil·lenis. 

Arribem a Cefalú per la part de ponent de la ciutat, tot admirant la costa que tenim a la dreta...

Cefalú es deia en grec Kephaloidion, i en llatí Cephaloedium, ja apareix esmentada el 396 a.C. al temps de l'expedició cartaginesa.

Més endavant va ser aliada a Cartago. Va prosperar sota els romans i va gaudir de privilegis municipals, i en temps de Ciceró era una civitas decumanae.

El 858 fou ocupada pels àrabs i la van conservar fins al 1063 en que la va ocupar el normand Roger I. El fill d'aquest, Roger II de Sicília, va traslladar la ciutat a una posició més forta i fàcil de defensar i amb un bon port. I es va iniciar la construcció de la Catedral el 1131.

Aquesta població marinera ens commou per l'encant de la seva excepcional ubicació amb un embull de carrers laberíntics, i pels elements medievals que es van trobant durant el recorregut pels seus pintorescos carrers.

Avui es divendres sant i trobem en un dels carrers, aquest altaret amb un "Ecce homo" dedicat a la passió de Crist

És una població tranquil·la i plena d'història amb meravelloses platges que s'omplen a l'estiu. 

Un port de pesca i la seu d'un bisbat.

Destaca de manera molt notable la seva meravellosa Catedral romànica de l'època normanda. Va ser erigida sota el patronatge de Roger II. 

Aquest estil d'arquitectura normanda s'hauria de dir més correctament Romànic Sicilià. Dos grans torres de pedra flanquegen el pòrtic, que té tres arcs corresponents a les tres naus. 

Un absis semicircular i més estret fou construït més tardanament que el conjunt de la primera part normanda, la frontal.

Cal remarcar la impressionant perfecció dels mosaics, que estan considerats entre els més famosos del món.

(no penseu que hi ha cap truc en aquesta foto, és reproduïda tal qual va quedar 
amb el zoom de la meva càmera)

Una mica extasiats davant aquesta bellesa, marxem de Cefalú donant un últim cop d'ull a la façana de la catedral il·luminada amb aquesta llum daurada del sol de mitja tarda.

* * *

• La crònica continua aquí (08)

Pentedattilo - Bova - Scilla - Milazzo... (05)

• La història comença aquí...

Un nou dia a Calàbria, dimecres 16 d'abril, ens portarà a descobrir dos pobles extraordinaris enfilats dalt les muntanyes, Pentedattilo, i Bova, i alguna cosa més.

A pocs kilòmetres de Reggio Calabria, a 250 metres sobre el nivell del mar, trobem la pintoresca població de Pentedattilo, ubicada entre les Salines i Melito Porto Salvo. Sorgeix sobre la roca de la muntanya del Calvari i té la forma característica d'una mà gegantina.

De fet, el nom d'aquest poble és d'origen grec i, en principi s'anomenava Penta-dàktilos, que significa exactament cinc dits, i és clarament visible des de tota la costa i les muntanyes dels voltants. Constitueix un dels poblats més antics que hi ha dispersos al peu del gran massís muntanyós anomenat Aspromonte, del que en parlaré més endavant.

Arribem amb les primeres llums del matí al peu del poble, on ens deixa l'autocar, per admirar la perspectiva que ens apareix talment com un poble d'un pessebre, d'un típic presepi italià, tant populars a Itàlia.

compareu amb un presepi italià autèntic...

Les dificultats de viure en un lloc tant aspre i tan muntanyós han fet que en l'actualitat no hi visqui pràcticament ningú, llevat d'un parell d'artesans que viuen de la venda dels seus productes als visitants.

Visitants que quedem encantats de les magnífiques vistes que ens ofereix aquest indret...

Mentre voltem pels seus carrerons estrets...

 ... prenent vistes de la naturalesa.

El poble finalment es va traslladar a prop del mar on es va construir de cap i de nou.

De tornada, tot baixant, arribem a la costa per seguir el nostre itinerari. 

Ara ens dirigim a conèixer un altre "niu d'àguiles", el poble de Bova.

En aquesta segona visita l'autocar hauria de pujar molt més, ja que el poble de Bova està situat a 915 m. sobre el nivell del mar, i és una de les principals portes d'entrada al Parc Nacional d'Aspromonte.

La carretera que ens dugué fins aquí era molt estreta i amb revolts molt tancats, i en arribar a dalt, vam riure força en veure que la wikipedia deia que actualment hi havia una nova carretera desde la Bova marina, que la qualificava com "una nuovissima strada a scorrimento veloce"... res més lluny de la realitat. 

Un lloc que, per la seva estratègica situació, ja fou ocupat des del Neolític.
Les primeres evidències històriques documentades es remunten a principis del segon mil·leni (1040-1064)) quan els normands es van imposar sobre els àrabs i bizantins en el domini de Sicília i Calàbria.

 

Durant els segles VIIIè-VIè (a.C.) havia estat una colònia de la Magna Grècia (encara avui una part de la població parla una mena de dialecte grec, el Griko, o llengua grecànica), però posteriorment va ser assetjada, conquerida i destruïda per sarraïns, àrabs i normands. 
Per la resta de la història (vegeu aquí)

 Un cop som a la població voltem pels seus antics i costeruts carrers per copsar l'encant de la seva història, cultura i tradicions,

(el rètol també escrit en griko)

i també per gaudir de les magnifiques vistes panoràmiques que van desde l'Etna fins al mar Jònic.

(una última curiositat en aquest poble muntanyós)

Abans d'abandonar aquest indret elevat i baixar altre cop a la costa, voldria dir quatre detalls sobre el massís muntanyós que tenim a l'esquena.

 L'Aspromonte, és a la regió italiana de Calàbria, en concret a la província de Reggio Calabria. Queda per damunt de l'estret de Messina, limitat a l'est pel mar Jònic, i a l'oest pel mar Tirrè. 
El pic més alt del massís és el Montalto (1.955 ms.)

Bova va quedant enrera mentre baixem cap a la costa

En la curta franja costanera que deixa lliure el massís es cultiven cítrics, vinyes i oliveres, mentre que a més alçada la vegetació la composen els roures i alsines per sota dels mil metres, i per pins, avets, i faigs per damunt d'aquesta alçada. Les oliveres hi són amb abundància i també la curiosa bergamota, de la que ja en vaig parlar en capítols anteriors (aquí), que s'usa molt en perfumeria i per aromatitzar el té Earl Grey, i que només creix en aquesta zona de l'Aspromonte meridional.

Punts d'atracció són l'estació d'esquí de Gambarie (1.311 m.) i el Santuari de Nostra Senyora de Polsi, en el municipi de San Luca.

També aquí, Giuseppe Garibaldi, que va desembarcar en aquests indrets amb 3.000 voluntaris en la seva marxa cap a Roma, va ser derrotat i capturat el 29 d'agost de 1862 en la batalla d'Aspromonte.

* *
Acabades les visites a les dues localitats d'aquest matí baixem fins a la vora del mar a la zona de Bova Marina, per anar a dinar a una altra Azienda agrícola,  aquest cop es tracta de l'anomenada "La Spina Santa". 

Vam fer un menjar tradicional a base d'antipasto, macaroni amb tomàquet, carn i fruita. Mentre dinàvem, un grup de nois molt joves ens van obsequiar tocant música popular acompanyats d'instruments tradicionals.

* *
Encara després de dinar, i de camí cap al port per agafar el transbordador cap a Sicília, vam poder fer una parada per a conèixer i trepitjar un altre poble interessant.
La població costanera de Scilla on, segons la mitologia, la bèstia marina Escila, ja esmentada per Homer a "L'Odisea", devorà sis companys d'Ulisses.

(aquí representada la llegenda)

L'autocar ens deixà a la part més alta de la població a tocar del Castello Ruffo,

 (il Castello Ruffo)

(la Marina grande)
 i vam baixar fins a la costa per l'interior del barri mariner de pescadors, la part més característica de la població, anomenat Chianalea, amb cases agrupades i carrerons que s'obren al mar Tirrè.

* *
A mitja tarda agafàvem altre cop el ferri per travessar l'estret de Messina i arribar al nou destí a la ciutat de Milazzo, a la costa nord de Sicília. 

Des d'on demà farem el creuer per l'arxipèlag de les Illes Eòlies per visitar el famós volcà Stromboli.

* * *

• La crònica continua aquí (06)