ANTALYA - Museu arqueològic i jardins de l'hotel (19)

• La crònica del viatge comença aquí...

Després de dinar i reposar una estona, va arribar l'hora d'anar a veure el magnífic museo arqueològic d'Antalya.

Allà es troben peces d'un gran valor artístic que es van anar recuperant de les excavacions de les ciutats antigues properes a la ciutat d'Antalya, i que tot seguit podrem apreciar.

Hi ha quantitat d'estàtues de divinitats i generals romans, i sobretot baixos relleus

i uns sarcòfags amb escultures impressionants.

També crida l'atenció la representació de les figures en blanc i negre d'uns Silenos molt ben dotats sexualment, dels quals es diu que formaven part de la cort de Dionís, el déu del vi, i aquí estan en plena verema. La decoració era d'una àmfora.

I també trobem algunes icones magnífiques...

* *
Acabada la visita a l'esplèndid Museu arqueològic, disposem d'un temps lliure per passejar i descobrir els racons més amagats del gran jardí de l'hotel.

Aprofitem per seure i contemplar la llarga platja

i com cau el capvespre,

i trobem la companyia d'alguns gats del país que,
contràriament al que acostuma a passar amb els gats,

aquests aquí són sumament carinyosos i es deixen agafar i amanyagar.


I així, amb el rum rum del gatet a la falda, acabem l'activitat d'aquest dia a Turquia.

* * *

• La crònica del viatge continua aquí (20)...

ANTALYA - Aspendos i Perge (18)

• La crònica del viatge comença aquí...

L'espectacular hotel que ens acull a Antalya,

té unes magnífiques vistes sobre la badia, però el temps és força emboirat i calitjós i amb prou feines ens deixa entreveure la silueta de la serralada del Taurus que ahir vam travessar

Sense aquesta calitja, així és la visió d'aquest indret...

Sortim per conèixer dos indrets importants a la vora de la ciutat, el teatre d'Aspendos i la ciutat antiga de Perge.

Abans, però, fem una breu parada a la costa per admirar un fenòmen natural força insòlit,

el rio Boga Çayi que desemboca directament al mar en una esplèndida cascada...

(veieu-la aquí sota en moviment...)

Arribem, doncs, a Aspendos, on només aquest monument, el teatre, ja justifica la visita.

Es tracta d'un dels més bells i sobretot, dels més ben conservats de tota l'antiguitat romana.

aquesta vista aèria, treta d'internet, sembla talment una maqueta, però no ho és, es el teatre real tal com el podem veure avui en dia...


Fou erigit per l'arquitecte Zenon, nadiu de la ciutat, cap a l'any 170 d.C. sota el regnat de Marc Aureli, i va ser dedicat a la família imperial, a més de a les divinitats locals.

(detall de l'escenari on hi havia les estàtues...)

(impressionant, de veritat...)

Sortint podem veure també les reste de l'aqüeducte de la ciutat antiga.

* *
Acabada aquesta visita ens encaminem cap a Perge, un altra ciutat importantíssima que va ser fundada probablement cap al 1000 a.C.

(la porta d'accés a la ciutat...)

La ciutat de Perge conserva una sèrie de monuments de molt interès, com per exemple l'estadi més gran d'Asia Menor, una esplèndida via porticada,

Podem veure algunes columnes amb imatges de sants o de personatges de la noblesa, i també un frontal d'un dels comerços de carn, on hi ha gravat el ganxo per penjar la carn i un ganivet...

També posseïa un gran teatre, i unes termes que es conten entre les més boniques d'Anatòlia,

(amb paviments originals que encara es conserven "in situ"...)

(el subsol de les termes pel pas de l'aigua calenta)

la qual cosa permet reconstruir la vida quotidiana d'una gran ciutat del període hel·lènic.

(aqui una vista del gran perímetre de l'àgora)

Acabada la visita, i amb un cert mal de pedra, retornem a l'hotel on dinarem.
A la tarda, que tindrem lliure, ens esperen noves emocions...

* * *

• La crònica del viatge continua aquí (19)...

ANTALYA, i runes de SIDE -Turquia (17)

• La crònica del viatge comença aquí...

Vam sortir ben d'hora de Konya, ens esperava un llarg però bonic itinerari per arribar fins la costa mediterrània.

Havíem de travessar la cordillera del Taurus, Toros Dağları, una extensa cadena muntanyosa amb diverses valls i grans cims l'altura dels quals oscila entre els 3000 i 3700 metres, amb paratges d'una gran bellesa.

Amb paciència i bon humor i disfrutant del paisatge, amb una parada per esmorzar

i alguna altre paradeta refrescant per comprar fruita i figues, que una família turca venia al peu de la carretera,

(la filla dels venedors ambulants)

Vam anar-nos acostant cap al nostre destí a la costa. I tot just arribats a nivell del mar, a la població de Manavgat, en la costa de Panfilia, la primera visita que vam efectuar va ser a un salt d'aigua que forma el riu del mateix nom, just uns pocs kilòmetres abans de la seva desembocadura.

el lloc està rodejat d'una zona de lleure amb ombres, bars i restaurants i unes quantes botigues. Un lloc agradable per resguardar-se de la calor intensa que a l'estiu fa per aquests indrets.

A continuació ens dirigim a conèixer la ciutat antiga de Side.
Serà la primera de les diverses que encara veurem en la resta del nostre periple per Turquia.

Side ja fou habitada en el segle VIII a.C. A l'any 333 a.C. va acollir una guarnició d'Alexandre el Magne. I més tard, cap el 218 a.C. quan era controlada pels reis egipcis, va ser integrada dins del regne selèucida...

Les seves ruïnes son anomenades Esky Adalia, i queden restes de l'àgora, un temple, muralles, portes, columnes, teatre (el mes gran i ben conservat de l'Àsia Menor) i el port, així com alguns edificis.

El primer que anem a veure és el seu espectacular teatre que es conserva en força bon estat, amb capacitat per 15.000 espectadors. Un terratrèmol va provocar la caiguda de l'edifici de l'escenari, i el teatre fou reconstruït al segle II d.C.

com es pot apreciar per les fotos, l'estat de conservació és força acceptable i el teatre té unes dimensions considerables...

(aquest no és un habitant de segles passats, sinó un dragonet del s. XXI d.C. que ens observa atentament)

Les altres runes tenen molta extensió i no són gaire significatives, per tant com que s'ha fet molt tard decidim anar a dinar al port d'Antalya.


* *
Ben dinats ja es gairebé mitja tarda, i ens espera un agradable passeig en vaixell per la badia,

la qual cosa ens permet de veure la costa i una bonica posta de sol

quan comencem la navegació ja cau la llum de la tarda, però això no ens impedeix veure unes boniques vistes de la costa amb la llum daurada de la posta...


Acabat el passeig en barca, i mentre esperem l'autocar que ens traslladi a l'hotel, veiem com cau la nit a la ciutat d'Antalya...

Arribats a l'hotel veiem que és força espectacular, però demà ja en parlarem i ens passejarem pels seus jardins.


Ara toca descansar per afrontar demà una nova etapa del nostre periple per Turquia.

* * *

• La crònica del viatge continua aquí (18)...