Castell del Remei, el Celler

 El Castell del Remei és una finca agrícola amb cellers situada en la Plana d'Urgell, en el municipi de Penelles (la Noguera) entre Tàrrega i Balaguer, a 135 km de Barcelona i 40 km de Lleida. Les seves vinyes formen part de la denominació d'origen Costers del Segre.

La finca és plana i de regadiu. Està situada a 300 m sobre el nivell del mar i situada dins de la comarca de la Noguera. El clima és continental, d'hiverns freds i estius calorosos, i escàs en pluges. La finca va arribar a tenir 1090 ha, el major latifundi de regadiu de Catalunya.

 En 1982 la propietat va passar de la família Girona, que l'havia tingut gairebé 130 anys, a la família Cusiné, actual propietària, que des de llavors ha reduït la seva grandària de manera important. 

El conjunt "Castell del Remei" consta dels edificis i naus pròpies del Celler amb les instal·lacions de recepció del raïm, expedició del producte, sala de vinificació, naus de criança amb centenars de botes de roure, sala d'embotellament, botiga, i sala de tast.

Fem un petit recorregut per algunes de les sales del celler per contemplar en primer lloc aquestes botes centenàries, enormes...

i a continuació les diverses sales amb botes noves de roure que serveixen per anar treballant amb les varietats de vins i anar fent diferents coupatges.

 

Aquesta nau enorme, amb milers de botes, està construïda amb una magnífica i preciosa volta catalana

El Celler és el més antic de Catalunya en l'elaboració i etiquetatge de vins de criança. Una finca històrica envoltada de vinyes de la DO Costers de Segre, subzona Urgell, sota el nom de Castell del Remei, amb un total de 15 hectàrees de vinya pròpia i 75 ha. de lloguer, on els vestigis d'activitat vinícola es remunten a l'any 1780.

Les varietats del vi conreades són bàsicament sauvignon blanc, macabeu i chardonnay pel que fa a les varietats blanques, i merlot, cabernet sauvignon, sirà, ull de llebre, garnatxa i pinot noir pel que fa a les varietats negres. La seva producció anual és de 800.000 ampolles de vi blanc i negre anomenats: 1780 (la joia de la corona que celebra els origens de l'activitat), Oda, Gotim Bru i Gotim Blanc. (Sóc habitual consumidor de vi a l'hora dels àpats i he tastat algunes d'aquestes varietats, Gotim Bru i l'Oda, i puc dir que són vins de molt bona qualitat, tant en la varietat de negres com els blancs)

 

* *

El conjunt a més el formen el Santuari de la Verge del Remei, decorat amb les interessants pintures del mestre Josep Obiols i Palau (1894-1967), que fou el pare del polític Raimon Obiols, i que el pintor va reproduir la cara del seu fill en algunes de les pintures, com també ho va fer en les del Monestir de Montserrat, on té pintures en el cambril de la Mare de Déu, i en la mateixa sagristia del temple. (Una mica més endavant penjaré una selecció de les pintures que hi ha dins d'aquest petit Santuari perquè crec que són dignes de contemplar)

I a més de l'ermita/santuari, hi ha també un conjunt d'arbredes i un petit estany

 

També és part important del conjunt el propi Castell del Remei. L'edifici del castell, de notables dimensions, consta de planta baixa i dos pisos, disposats en quatre ales al voltant d'un pati central quadrangular. És un edifici amb elements historicistes i noucentistes inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

En acostar-nos a la façana principal del castell ens crida l'atenció una placa commemorativa que es va instal·lar el 1964, amb motiu de transferir a perpetuïtat la concessió del canal d'Urgell en favor de la Comunitat General de regants; i que en el text apareix el nom del general Franco, però el gravador, amb molta picardia, el va batejar amb el nom de "Francesc"..!!  

(-allà està la placa per qui ho vulgui anar a comprovar-) vegeu-la:

* * *

Un cop informats de tot el que envolta el conjunt del Castell del Remei, anem a veure les interessants pintures del mestre Obiols que abans us he esmentat:

(el presbiteri)

(el cimbori)

(l'Anunciació)

(la visitació)

(el naixement)

(la presentació del nen Jesús al temple)

(Jesús discutint amb els mestres de la llei)
 

* * *

Acabem aquí la crònica d'aquesta visita ben profitosa en la que hem vist coses ben interessants i variades, algunes  de ben desconegudes per nosaltres.

 

Vam acabar la jornada dinant en el mateix restaurant del Castell del Remei, per cert amb un menú excel·lent, i evidentment amb vins del celler, en aquesta ocasió vam gaudir del Gutim Bru i del Gutim Blanc. 

 

Jornada completa..!!

L'estany d'IVARS I VILA-SANA

 Una nova experiència ha estat el descobriment d'aquest indret que encara no havíem pogut visitar mai. Interessant, bell i molt recomanable..!!

L'Estany d'Ivars, situat al mig de la plana d'Urgell, és una llacuna natural que antigament era coneguda com el Clot del Dimoni, i que fou dessecada l'any 1951, per convertir-ne les terres en camps de conreu. L'antic estany era molt conegut per l'abundància d'ànecs i fotges, per les anguiles i com a espai d'esbarjo de la comarca.

 I ara fa uns pocs anys s'ha tornat a recuperar totalment i s'ha convertit en l'estany més gran del país i un espai natural protegit, amb una gran biodiversitat i uns paisatges únics. La recuperació s'ha concebut per tal de permetre un coneixement i un gaudi, atractiu i respectuós amb els valors naturals i paisatgístics.

Després de visitar el Centre d'informació "Cal Sinén", on entre altres informacions veiem la típica barca que utilitzen per anar a pescar o a la cacera d'ànecs...

              sortim a caminar una estona per un dels costats de la llacuna.

de tant en tant es veuen petites illetes repartides per tota la llacuna, 

n'hi ha unes 25.

les cigonyes són omnipresents en tot el territori

            també la floració d'aquests arbres fruiters és ben present arreu

 

 els plumalls pinten el paisatge

      la pau que s'hi respira és molt notable

una última ullada a aquest racó de món apte per anar a caminar, en bicicleta, etc.

En un dels observatoris hi trobem aquest panell amb les varietats d'ocells que es poden veure a la llacuna.

aquest blauet ens enamora de manera molt especial...

 

Panells informatius a la sortida del parking

Acabem la caminada amb aquest nou esclat de floració.

 

* * *

Sortint d'aquí ens dirigim a visitar l'històric Celler del Castell del Remei, que presenta unes particularitats artístiques i enològiques molt interessants, però que ara per no allargar-me, us les explicaré en una propera aportació al meu Blog.

 

AITONA, viu el rosa..!!

Feia molt de temps que volíem viure l'experiència de gaudir de la floració dels arbres fruiters en aquesta zona del Baix Segre, i finalment aquest any ho hem pogut realitzar. El passat cap de setmana 5 i 6 de març ens hi vam arribar al municipi d'Aitona.

En primer lloc ens enfilem fins al mirador del Paisatge del Baix Segre, situat al costat de l'ermita de Sant Joan de Carratalà, per tenir una visió panoràmica del conjunt...

Vist el panorama que tenim als nostres peus, ja estem neguitosos per poder baixar a trepitjar el terreny per poder apreciar de ben aprop l'espectacle de la floració.

Davant del pabelló municipal ja ens esperava en Sisco, el pagès que ens acompanyarà en l'autocar fins a una de les grans finques on ens farà les explicacions oportunes.  

Tot circulant per camins rurals ja de dins de l'autocar comencem a veure l'estat de la floració, que segons en Sisco està a un 70%, veieu uns exemples...

Un cop arribats, ens traslladem sobre el terreny, i allà enmig d'aquelles fileres d'arbres presseguers totalment florits, començaran les explicacions.

El pagès que ens acompanya, en Sisco, allà enmig del camp, envoltats d'aquest esclat de floració al 100%, ens ensinistra sobre com porten a terme el sistema de rec gota a gota, i sobre la protecció de plagues

També ens mostra els diferents sistemes que tenen instal·lats per lluitar contra la mosca i altres insectes per mitjà de feromones

                (exemple d'una trampa de feromones per atraure insectes)

I una part molt interessant fou la de mostrar-nos a través d'una flor, obrint els seus pètals i pistils, fins arribar al seu nucli per saber si allò serà un préssec o una nectarina, o una platerina de pell fina, que és com un préssec pla (paraguaio) però més fi.

Després d'aquesta interessant experiència sensorial, fem una última ullada a aquests camps de fruiters tant esplendorosos abans de remprendre la tornada fins a Aitona.

* * *

Ara anem a dinar en un restaurant del poble, i després, de retorn, passarem per la localitat de Mequinensa, a la comarca del Baix Cinca, prov. de Saragossa, a la confluència de l'aiguabarreig del riu Ebre amb el Segre, i coronada per un castell, una fortificació d'origen medieval.

 Allí aprofitarem per fer una visita al Museu d'Història, que consta de dues parts...

Una part dedicada al món de la mineria, amb un recorregut per l'interior d'una antiga mina. 

L'altra part és l'antic edifici del Grup Escolar Maria Quintana, construït el 1927, i que anteriorment havia albergat les escoles de l'antiga població que va ser engolida per les aigües del pantà.

El museu consta d'espais diferents que ens narren la història, la flora i la fauna d'aquest indret.

I un apartat especial que ens mostra totes les diferents facetes de l'escriptor Jesús Moncada, fill de Mequinensa. La més universal edició del seu llibre Camí de Sirga, 

 

 i d'altres de la seva obra escrita, així com també la seva faceta de pintor amb una acurada mostra d'algunes de les seves obres més emblemàtiques, com aquesta que vol representar l'adéu a un poble que desapareix sota les aigües...

Una altra de les seves pintures emblemàtiques i d'un estil ben propi.

* * *

En sortir de les exposicions fem una ullada a l'entorn i a les restes del poble antic

(una visió del pantà)
 

(Restes de la població antiga)

(les ruïnes de l'església i el castell)

 

I finalment, en una de les ceràmiques commemoratives, es troba aquesta representació de la que fou la casa natal del propi Jesús Moncada, en el mateix emplaçament exacte on hi havia estat la casa ara desapareguda...

* * *

Aquí conclou aquesta crònica d'una jornada ben aprofitada i d'una experiència molt interessant i variada en tots els sentits, i també una visita molt recomanable..!!

* * *

L'endemà visitarem dos altres llocs interessants: L'estany d'Ivars i Vilasana, i el Celler del Castell del Remei. Però tot això ho veurem en una propera aportació al Blog.