dissabte, 12 de juny de 2021

Matí de dissabte calurós...

Un matí de dissabte calurós, quan a les 11h. del matí el termòmetre ja marca els 30 graus, no convida gaire a sortir, però la salud recomana no quedar-se tot el dia assegut i decidim sortir a voltar pel barri, això sí, caminarem per l'ombra...

Fem un itinerari diferent al d'altres dies i ens endinsem pel carrers i carrerons del barri de Gràcia i anem a parar a una de les seves places emblemàtiques, la de la Revolució.

Hem aprofitat una tauleta buida en una de les terrasses per seure una estona a l'ombra i badar una mica mentre ens refrescàvem amb un gelat de festuc i contemplàvem el paisatge urbà que ens envoltava i que ens oferia l'espectacle d'aquest magnífic exemplar de xicrandra.

La xicranda (‘Jacaranda mimosifolia’) és un arbre autòcton de països com Bolívia, el Brasil o l’Argentina. El clima suau de Barcelona i del litoral català  és força idoni per a aquesta espècie, especialment sensible a les glaçades de l’interior i el nord del país.

Cal destacar que es tracta d’un arbre força modest al llarg de l’any, d’alçària mitjana -a l’entorn dels 10 metres- però que crida, i molt, l’atenció entre finals de maig i principis de juny per la seva floració, molt espectacular.

Les flors, en forma campanes de color lilós, es caracteritzen per ser força grosses i molt nombroses. Apareixen justament abans que apareguin les fulles, cauen a terra amb celeritat i encatifen carrers i voreres. Tenen l’inconvenient de ser especialment enganxoses, un fet a tenir molt en compte si hem d’estacionar el nostre vehicle sota d’algun exemplar.

Les flors fan 5 cm de llarg i estan agrupades en panícula. Són molt vistoses i cobreixen l'arbre de masses abundants de color violeta clar. 

A les zones subtropicals, la xicranda floreix a la primavera i al principi de l'estiu. El fruit és un llegum llenyós de 5 cm de diàmetre que conté nombroses llavors alades.

Les fulles de la xicranda tenen un comportament un xic estrany, ja que a Barcelona solen aguantar damunt l’arbre el pic de l’hivern i acaben caient a finals d’aquesta estació o principis de primavera, una mica a la inversa de la majoria d’arbres. Es tracta de fulles compostes i d’aspecte similar al de les mimoses o les falgueres.

La fusta de la xicranda és molt valorada i cal destacar que totes les parts d’aquest arbre són tòxiques, per bé que també és una espècie amb moltes propietats medicinals. L'extracte de fulles de xicranda sembla tenir propietats contra determinats bacteris.

De xicrandes en trobem exemplars repartits per tota la ciutat, bé de forma isolada o en petits grups. Cal destacar, per la seva bellesa i antiguitat, l’exemplar nascut l’any 1904 catalogat per l’Ajuntament de Barcelona que viu al carrer d’Alfons XII, a tocar del carrer dels Madrazo.

També hi ha exemplars especialment fotogènics la Sagrada Família o a l’avinguda de les Drassanes. A banda, en podem trobar a la plaça del Nord (Gràcia), a la plaça de Lesseps, al carrer de Guipúscoa, a la rambla de Prim, als carrer dels Ferrers, de Darnius o de Jules Verne,  a l’avinguda de Pedralbes, a la via Augusta (a prop de General Mitre),  o a la plaça de les Glòries i de Letamendi, entre d’altres.

També se’n poden localitzar als parcs de Montjuïc, la Pegaso i Diagonal Mar o als Jardins del Clot de la Mel, entre d’altres.

* * *

 Ha estat un passeig profitós i instructiu..!!

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin