La Rioja (08) - La vall del Cidacos

(La sèrie comença aquí...)

L'últim dia de la nostra estada a la Rioja, ens portarà a conèixer una petita vall, la Vall del Cidacos.

Situada a la Rioja baixa, la més oriental, l'any 2003 va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO.

El riu Cidacos neix a Los Campos (Soria) i recorre uns 77 kms. fins arribar a la seva desembocadura al riu Ebre, a la localitat de Calahorra. En el seu recorregut dins la Rioja, només uns 50 kms., es poden visitar petits pobles de muntanya amb força atractiu i rics en naturalesa i cultura, i amb una de les zones paleontològiques més importants en el municipi d'Enciso, on es poden trobar més 3000 traces (icnites) de dinosauris.

La primera parada ens porta a visitar el poble d'Arnedillo. Situat en un indret pintoresc, al costat del riu Cidacos. És molt conegut per les seves aigues termals que flueixen de diversos manantials que són aprofitats pel seu Balneari, els orígens del qual podrien remuntar-se a l'època romana.

També destaquen el seu pont de mig punt de finals del s.XVI realitzat amb silleria. Les restes d'un castell al costat del pont, probablement del s.X que serviria per vigilar el pas estret de la vall, que va ser residència d'estiu dels bisbes de Calahorra i posteriorment una presó de clergues rebels...



L'església de Sant Servando i San Germán, al costat del riu, que no vam poder visitar per estar tancada,

i una multitud d'ermites escampades pel seu territori, destacant per importància la de San Andrés, del segle XVIII, situada a l'altre banda del riu i molt a prop del castell, a la que s'accedeix a través del pont sobre el riu.

Aquesta té una especial rellevància perquè al mes de novembre se celebra la festa de San Andrés en la qual es treu el sant en la famosa i curiosa "Procesión del humo", que recorre els carrers estrets del poble mentre es va cremant romaní mullat que
provoca grans quantitats de fum que, inevitablement, has de respirar al pas de la processó.

Diu la tradició que qui inhala aquell fum queda previngut durant tot l'hivern, de les malalties infeccioses com la grip o els constipats.

De fet, el fred que feia a l'hora del nostre passeig, feia pressagiar la possibilitat d'agafar qualsevol refredat, però compensava el paisatge de tardor,

i les particularitats que vam poder observar d'alguns racons d'aquell poble encara amb restes ben evidents d'un passat ben primitiu...

* * *

Després de visitar totes aquests indrets del poble d'Arnedillo, ens traslladem riu amunt fins al petit poble de Enciso. Aquí l'objectiu principal era veure tot el tema dels dinosauris. El poble s'ha dotat d'un Centre paleontològic força important que alguns van visitar, mentre altres ens enfilàvem a dalt del poble per veure la seva església-castell del s.XII, amb una perspectiva magnífica,

i després ens reunírem tots davant l'edifici de l'Ajuntament del poble per veure com a les 12 en punt, al so de les campanades del rellotge de l'ajuntament, apareix al seu balcó un Dinosaure que ens saluda amb uns bramuls que pretenen espantar-nos i tot donan la volta al balcó desapareix per la porta oposada.

Un cop vista aquesta singularitat del poble, de la quals els vilatans n'estan molt orgullosos, ens traslladem en grup a veure els jaciments on hi ha les petjades dels dinosaures.

Al voltant del poble i proximitats es troben aquests jaciments:

La virgen del campo, amb unes 500 petjades, La Senoba, amb 130, Valdecevillo, amb 168 petjades, El Villar-Poyales, Navalsaz amb 138, i La cuesta de Andorra.
(Si us interessa molt el tema us poso aquest enllaç sobre el poble d'Enciso, on trobareu ben detallat el contingut de cadascun d'aquests jaciments).

* * *

Després d'aquestes dues visites, tornem cap a l'hotel a dinar, tot travessant Arnedo, en una decisió poc afortunada dels planificadors del viatge, ja que a la mateixa tarda s'havia programat tornar a Arnedo per visitar el Monasterio de Vico i el mateix poble d'Arnedo, famós per la industria del calçat.

Nosaltres a la tarda vam decidir no tornar a agafar l'autocar per retrocedir fins a Arnedo, i ens vam quedar a l'hotel, i després d'una reconfortant migdiada, vam sortir a patejar-nos una mica el poble de Alfaro on residíem, tot i que poca cosa interessant vam poder trobar, a part de tot el que ja vam explicar de les cigonyes, etc. Vam fer una decisió encertada, perquè la resta del grup no van poder visitar el monestir, sembla que quan van arribar ningú no els esperava i estaven les monges ocupades, i les dues hores d'anar i tornar amb autocar es van traduir únicament en una visita a algunes fàbriques de sabates...
(en aquest cas, un suspens ben merescut per als programadors de Mundo Senior, que sovint, des de la taula d'un despatx, programen coses absurdes).

* * *

➢ la història continua i acaba definitivament aquí... (09)

La Rioja (07) - Nájera

(La sèrie comença aquí...)

Un cop ben dinats, la tarda del tercer dia de voltar per la Rioja, i després de pair tot l'art i la història dels dos monuments visitats al matí, en disposem altre cop a sumergir-nos en la història i en l'art d'un altre lloc patrimonialment important. El Monestir de Santa Maria la Real de Nájera.

Nájera està ubicada a prop de la Sierra de la Demanda, al costat del riu Najerilla, que la divideix en dos parts, a l'est queda la part moderna, i a l'oest la vila històrica.

D'orígen preromà, fou anomenada Naxara, lloc entre dues roques, pels àrabs. Sancho Garcés I la va incorporar a Navarra i la va donar al seu fill en crear el Regne de Navarra. Fou capital del regne Nájera-Pamplona als segles X i XI, i assolí l'esplendor màxim a l'època de Sancho Garcés III, el Major, que la conformà en un punt clau del famós camí de Santiago. Va ser final d'etapa del Camí en el Còdex Calixtino, ja que va ser la ciutat més històrica de la Rioja.

Santa Maria la Real, era l'objectiu de la nostra visita en aquesta freda tarda de desembre. El Monestir fou fundat el 1032, i resumeix la història de la ciutat i atresora tot l'interès artístic en la seva majestuosa església gòtica, en el Panteó reial, i en el magnífic claustre dels Cavallers.

Dins l'església, aixecada cap al 1422 en estil gòtic tardà, de tres naus i creuer, destaca per la seva importància l'imponent retaule major, que es caracteritza per una gran grandiloqüència i exhuberancia. Fou realitzat cap el 1690 per Francisco de la Cueva i Mateo de Rubalcaba.

Al centre del retaule presideix la imatge de Santa Maria la Real, obra mestre del romànic de la Rioja, i a sota un gerro amb assutzenes, que recorden la llegenda de la trobada de la Verge, que explicaré més endavant...

Al fons de l'església i a sota del cor, trobem el "Panteón Real", d'estil renaixentista amb motius platerescos, i on estan enterrats personatges de dues dinasties diferents: la Jimena que va governar aquest regne de Nájera-Pamplona entre 918 i 1076, i la dinastia del rei Garcia Ramírez el Restaurador, pare de Blanca de Navarra.

De la mateixa època d'aquest panteó, però amb tombes molt més senzilles, trobem a un costat de l'església, els sepulcres dels membres secundaris de la família reial, i situat al centre d'aquest recinte hi trobem la tapa del sepulcre de Blanca de Navarra, esposa de Sancho el Deseado i mare d'Alfons VIII.

Blanca va morir als 18 anys de sobrepart, al 1134, i el seu espós manà esculpir aquest sarcòfag del que només es conserva la part superior.

Al fons de l'església i travessant el Panteó reial, s'accedeix a la Cova, on tot va començar, tal com conta la llegenda.
Era l'any 1044, quan Don Garcia surt a caçar i veu una perdiu blanca, li llença el falcó de presa que portava i les dues aus penetren en una cova, ell les segueix i quan arriba al fons es troba una imatge de la Verge, amb una campana en un costat, i en l'altre costat una làmpara, i al centre un gerro amb flors, unes assutzenes. Aquesta troballa va marcar al rei qui, en haver conquistat Calahorra, decideix fundar un alberg de pelegrins i un monestir en honor de la Verge.

La imatge que es venera en aquesta cova és una talla gòtica del s. XIII que procedeix del Reial Alcázar de Nájera, i és anomenada la "Virgen de la rosa" perquè porta una rosa a la mà.

I finalment, tot sortint de l'església ens trobem el magnífic "Claustro de los Caballeros", on hi ha ubicades nombroses tombes de famílies riojanes, navarreses i basques dels segles XVI al XVIII. Va ser realitzat entre 1517 i 1518, d'estil gòtic-plateresc. És una autèntica filigrana.

Cada una de les obertures o finestres tenen una calat en pedra, treballada diferentment, la qual cosa li dona un aspecte magnífic.

Veiem un detall...

Per accedir al jardí interior del claustre, es fa per la porta anomenada de l'Arbre del bé i del mal, que és una autèntica filigrana d'artesania...

* * *

Prácticament es feia fosc quan vàrem acabar la visita al Monestir de Santa Maria, per tant tots cap a l'autocar, on reconfortats per l'escalforeta, vam fer via cap a l'hotel, tot contemplant el paisatge que s'anava enfosquint amb la caiguda de la tarda, i acompanyats per una música dolça que ens arribava a les orelles a través de l'iPod...

➢ la història continua aquí... (08)

La Rioja (06) - pel camí de Santiago...

(La sèrie comença aquí...)

Després d'uns dies de parèntesi per la celebració de les diades de fi d'any i d'entrada al nou, reemprenc la crònica de la nostra recent estada a la Rioja.


El tercer dia tocava fer la ruta dels Monestirs situats en ple camí de Santiago i molt coneguts, com són el de Santo Domingo de la Calzada, i el Monasterio de San Millán de Yuso situat a la localitat de San Millán de la Cogolla. El dia es presentà amb un fred intens i un paisatge lleugerament nevat.

L'objectiu principal de la visita a Santo Domingo era conèixer la Catedral. L'edifici es començà a construir l'any 1158 per acollir les restes del sant Domingo de la Calzada, mort l'any 1109, molt conegut i venerat pels pelegrins que feien el camí de Santiago.

El temple és d'estil romànic tardà, i destaquen principalment la capçalera amb deambulatori que circunda el presbiteri, i sobretot tota la sèrie de capitells historiats i les quatre pilastres decorades que donen al presbiteri.

També el cor de la catedral és una peça plateresca realitzada cap al 1520, amb calats molt delicats i figures en relleu de sants i santes.

Una altra peça molt important és l'impressionant Retaule Major del segle XVI d'estil renaixentista, obra de Damià Forment, que morí aquí el 1540, actualment situat en la capella lateral esquerra, i que fins el 1994 ocultava la magnífica capçalera romànica de l'església. El retaule és una de les millors joies del renaixement español, amb nou metres d'ample i tretze d'alt.

Destaquen també el mausoleu del sant amb una estàtua jacent romànica del s.XII, i un templete d'alabastre del gòtic florit del 1513.

També especialment interessant és el conjunt del galliner, de finals del gòtic, on s'allotgen permanentment un gall i una gallina blancs, en record del famós miracle de la gallina que va cantar després d'haver estat guisada... (aquí la llegenda)

Finalment visitem el claustre de mitjans del s.XIV i la sala Capitular annexa, que actualment contenen una part del tresor de la catedral amb obres de l'art religiós molt importants (vegeu algun exemple)

En l'exterior del temple cal contemplar la torre de la catedral, la Torre exenta, separada del conjunt de l'edifici, ja que el terreny no era prou consistent per aguantar l'enorme pes d'aquesta magnífica torre de 70 metres d'alçada, i es va construir separada de l'edifici principal entre el 1762 i 1766.

És d'estil barroc i molt visible des de molts kilòmetres al voltant de la població.

+ + +

La segona visita important del dia fou la del Monasterio de San Millan de Yuso.

San Millán fou un pastor nascut l'any 473 a Berceo i un eremita deixeble de San Felices, de Haro. Mort el 12 de novembre del 574, fou enterrat en la seva cova de Suso. La cova es convertí en ermita, i amb el temps en església i en un petit cenobi en el que s'instal·larà una petita comunitat.

La llegenda diu que en voler traslladar les restes del sant a Santa Maria la Reial de Nájera, en arribar a la vall es van fer tan pesades que van quedar com clavades al terra i això es va interpretar com un senyal de la voluntat del sant de no voler marxar d'aquell indret. Fou aleshores que es va prendre la decisió de construir el gran monestir a la vall, que anomenaren el de Yuso d'abaix.

El 26 de setembre del 1067 s'inaugurà l'església amb el trasllat de les relíquies del sant.

Fins gairebé l'any 1100 van coexistir els dos monestirs el de dalt Suso, i el d'abaix Yuso.

Els segles X i XI són els de major esplendor tant en l'aspecte espiritual, com en el religiós, artístic i cultural. L'Escriptori Emilianense viu una gran època de màxim esplendor convertint-se en un centre de cultura molt important. Una mostra d'això són la magnífica col·lecció de Còdexs que s'han conservat. Entre els més importants i destacats està el Còdex 60, on es troben les "Glosses Emilianenses" on apareixen les primeres paraules del castellà i del vasc, fet pel qual San Millán es reconegut com el "bressol" de la llengua castellana. (vegeu aquí la documentada aportació que va fer la Marta en el seu Blog "Todoreh" sobre aquest tema de les Glosses).

Gonzalo de Berceo, primer poeta castellà conegut, va viure al monestir com a notari. La biblioteca i l'arxiu estan considerats com un dels millors conjunts monàstics per raons històriques, literaries i artístiques, per això va ser declarat com a Patrimoni de la humanitat al desembre de 1997.

En l'actualitat el monestir està regentat per frares de l'Orde dels Agustinos recoletos.
L'edifici actual es va construir durant els segles XVI i XVII, i el seu interior és ple de tresors i obres d'art...

(Portalada barroca del monestir)

A la visita del gran complex monàstic ens va acompanyar una guia excel·lent, una noia jove, molt simpàtica i molt ben documentada, qui ens va anar explicant i fent descobrir tots els tresors amagats que conté aquell recinte.

Visitem el saló i les escales reials amb la seva cúpula, on els escuts porten la data de 1697, el Claustre gòtic, i l'Església que està totalment en obres de restauració..., malgrat estar gairebé tot embalat, encara podem veure la gran pintura de l'enorme retaule central, on el pintor Juan de Ricci, de l'escola del Greco, representà a l'anacoreta Millán vestit amb l'hàbit benedictí i la creu al pit lluitant en la batalla de les Hacinas, entre el comte Fernán González, fundador de Castella, i els moros.

Visitem també la Sagristia, una de les més belles d'Espanya. Amb uns frescos al sostre del s.XVII que conserven encara tota la riquesa i els colors originals.


I on també podem admirar una talla de Ntra. Sra. dels Àngels, de la millor època de la imatgeria espanyola.


I finalment el museu, on tenen molta importància les pintures, en especial un quadre de Juan de Ricci de la Mare de Déu deMontserrat, del qual hi ha una versió gairebé idèntica al Museu de Montserrat,


i també tenen interès les arquetes que originàriament van contenir les restes de San Millàn i San Felices.

Així com les rèpliques dels marfils dels s.XI, autèntiques filigranes, que guarnien les arquetes-reliquiari del sant.



També tenen un gran valor la col·lecció de Cantorals del s.X-XI, enormes llibres de gran tamany relligats amb pell, ja que potser és una de les úniques que es conserven completes, junt amb altres manuscrits amb miniatures preciosistes.

+ + +

Després d'aquesta extensa i interessant visita, anem cap a Nájera a dinar, on a la tarda tenim intenció de visitar el Monestir de Santa María la Real..., però això us ho explicaré en el capítol següent.

* * *
I ja que hem estat visitant les terres que tantes vegades han trepitjat, i trepitgen encara els peregrins que van a Santiago, vull acabar aquesta crònica amb música... Reprodueixo aquí una de les famoses "Cantigas de Santa Maria" d'Alfons X el Savi, del Codex Calixtinus...

➢ la història continua aquí… (07)