ÖTZI, la mòmia de gel...

Ahir, organitzat per POL viatges, vam tenir el privilegi d'assistir a una visita comentada a la magnífica exposició que ha instal·lat el MAC (Museu d'Arqueologia de Catalunya) sobre ÖTZI, la mòmia del gel, la mòmia humana humida més antiga del món.

Descoberta el 1991 en una glacera dels Alps, a la regió de la vall d'Ötz. Des de l'any 1998 l'Home de Gel es troba conservat al Museu Arqueològic del Tirol del Sud (a Bolzano, Itàlia), en una cambra frigorífica especialment dissenyada, on se'l pot veure amb tot el seu equipament.

Ötzi era un home d'uns 45 anys, cabell llarg i fosc, ulls marrons, 1,60 m. d'alçada i 50 kg. de pes.
Aquest és el retrat robot d'Ötzi, l'home de gel que va viure fa 5.300 anys als Alps.

Gràcies al gel, el cos es va momificar de manera natural i es va conservar fins que el 1991, uns excursionistes alemanys el van veure i van avisar a les autoritats pensant que es tractava del cos d'un alpinista extraviat i accidentat. Poc després la comunitat científica va confirmar que es tractava d'una troballa sensacional, una de les mòmies naturals més antigues del món.

El descobriment d'Ötzi representa una valuosa font d'informació. La seva vestimenta i tot l'equip que portava a sobre trobat al seu voltant van permetre fer-se una idea de la vida i dels recursos que s'utilitzaven en aquella època. Els investigadors han desvelat els última aliments que va menjar i les malalties que va patir al llarg de la seva vida.

Moltes altres qüestions romanen encara pendents. Una d'elles, la de la seva mort: l'assassinat d'Ötzi, ja que tenia una fletxa clavada al seu pulmó, porta sense resoldre's més de 5.000 anys...!!!


Us recomano aquesta exposició magníficament documentada al MAC, Passeig de Santa Madrona, 39 - Parc de Montjuïc, a Barcelona.

I si algú està interessat a veure a Ötzi en directe, sapigueu que POL viatges té programada una sortida a la bonica localitat de Bolzano, al sud-Tirol italià, del 21 al 25 de setembre d'enguany.
La regió per si sola justifica un viatge.

* * *

Un tastet tedesco i tirolès... (06)

• La història comença aquí...

Hem passat la primer nit a aquesta bonica localitat de Bolzano, i avui ens disposem a visitar un parell de pobles de l'entorn.

El primer d'ells un típic poble tirolès, Tirolo, rodejat de vinyes i arbres fruiters.

El poble està dominat per la imponent silueta del castell del segle XII que van construir els comtes de Val Ventosa.

Voltem per aquest petit poble encantador, visitem la seva església parroquial dedicada a San Joan Baptista, d'origen romànic i restaurada posteriorment, 

veiem també un creu típica d'aquestes contrades..., 

 i admirem també algunes de les magnífiques cases tiroleses,

 i els exuberants guarniments de flors.

La sorpresa del dia va ser que per baixar del poble fins a Merano, la bonica estació termal que visitaríem a continuació, ho vam fer amb un mitjà gens convencional, un antic telecadira que no s'utilitza pas per anar a les pistes d'esquí, 

sinó per accedir d'un poble a l'altre tot sobrevolant les vinyes, els arbres fruiters 

i amb la ciutat als nostres peus...

Merano està situada allà on comença la Vall Ventosa, una gran vall alpina oriental típicament italiana.  Aquesta oberta vall és molt rica en arbres fruiters i hi podem trobar gran quantitat de petits pobles típics.

Un cop som a Merano anem a visitar el Castello Principesco, construït al segle XIV i reformat al XV. Els prínceps del Tirol s'hi allotjaven durant les seves visites a la ciutat. 

A l'exterior presenta merlets i una torre amb capitell. 

L'interior és molt sobri i està decorat amb els mobles de l'època.

També anem a visitar la catedral gòtica dedicada a Sant Nicolau, amb molts elements d'art interessants tant de dins com de fora...

i passejarem pel llarg carrer porticat, ple de botigues i d'animació, de la Via Portici.

i on trobem uns turistes segurament americans cantant amb força traça una bonica i coneguda cançó que anima als visitants...

* *

Acabada la visita i de retorn a l'autocar que ens portarà fins a Bolzano per dinar, coneixem el magnífic passeig vora el riu molt ben enjardinat i perfecte per a una locallitat balneària com aquesta.

* * *

Dinem a Bolzano, i gaudim d'una tarda lliure per conèixer una mica més amb detall la ciutat que ens acull. Es va donar la casualitat que aquell dia de juliol, la ciutat celebrava un dia de rebaixes... i ja podeu imaginar l'animació que això representava en els seus carrers principals amb botigues obertes fins a les 11h. de la nit.

Aprofitàrem, doncs, per voltar per la ciutat ben animada, amb el seu mercat al carrer, botigues, façanes decorades, i places. 
No ens vam decidir a visitar el Museo arqueològic per veure l'Ötzi, la mòmia del gel, de 5000 anys d'antiguitat, i que posteriorment tindríem l'oportunitat de veure a Barcelona en una magnífica exposició al MAC.

***

• 14 anys més tard, he recollit una informació que he trobat a internet a través del Facebook, i aprofito per incloure-la aquí per enriquir la informació sobre la famosa mòmia de gel, l'Ötzi.
• (aquí la representació dins els Museu antropològic de Bolzano)
  
   
  Ötzi, conocido como el "Hombre de Hielo", es una momia natural de aproximadamente 5,300 años de antigüedad, descubierta en 1991 en los Alpes de Ötztal, en la frontera entre Austria e Italia. Este hallazgo ha proporcionado una visión sin precedentes de la vida en la Edad del Cobre europea. 
  * * *
  

 La catedral dedicada a Santa Maria Assumpta, consta citada per primera vegada al 1184, i al 1238 és anomenada església parroquial. L'any 1964 es va reordenar la diòcesis i al 1975 el bisbe trasllada la seva residència de Bressanone a Bolzano, i per això l'església és elevada a la categoria de catedral. 

Aquí s'acull el culte de la comunitat dels fidels d'aquesta localitat que parlen italià, els que parlen alemany (tedesco), gairebé un 50%, i també d'una minoria local que parlen el ladino (un idioma que conserva moltes paraules del llatí), i està reconegut oficialment en la aquesta regió del Trentino i Alto Adige.

Encara després de sopar, vam tenir l'oportunitat d'arribar-nos fins a una de les seves places emblemàtiques, la Piazza Walther Platz, davant mateix de la seva catedral. Al centre de la plaça hi ha una estàtua monument a Walter von der Vogelveide (1170-1230), un dels més grans poetes-trobadors alemanys de l'Edat mitjana. 

Mentre contemplàvem el gran ambient que hi regnava, sota una bonica lluna gairebé plena, vam aprofitar per seure en una terrassa de bar mentre gaudírem tot prenent-nos un típic Limoncello... de comiat.

* * *

• La història continua aquí... (07)