* La història comença aquí...
Dijous 14
Avui sortim de Conversano de bon matí camí de Mottola, amb un únic objectiu... recollir la persona encarregada de la clau que ens obrirà la Chiesa rupestre de San Nicola, una meravella amagada dins una cova.
Les esglésies rupestres de Mottola:
L'eslògan
Grotte di Dio es va inspirar en el títol d'un article, datat l'any
1987, extret de la revista "Bell'Italia" i dedicat a les més belles
esglésies rupestres de Mottola. Considerat força captivador, es va adoptar per promocionar-los turísticament.
Les
quatre esglésies rupestres més importants de Mottola pel que fa a
l'arquitectura i els frescos -daten del segle XI al XIV. Per visitar
són:
Santa
Margherita o Marina per als orientals, patrona de les dones
embarassades, Sant'Angelo, l'únic d'aquest tipus a Itàlia perquè té dos
pisos, San Nicola di Myra, que conserva un dels frescos més antics del
taumaturg i, finalment, San Gregorio, una autèntica joia de
l'arquitectura sacra excavada.
En arribar prop de l'indret, l'autocar no pot avançar més enllà, i hem de seguir un camí rural entremig dels camps que comencen a estar en plena floració primaveral.
A partir d'aquí un camí rural força pedregós ens anirà acostant ens uns 10 mints, fins a l'indret on trobarem el rètol indicador de l'emplaçament just.
El camí de descens és força delicat i amb una mitja escala, ens portarà al davant mateix de l'entrada de la cova que apareix tancada amb una forta reixa.Un forat a la roca, a la dreta de la porta ens mostra el símbol cristià de la creu. Era la primera cosa que els pelegrins podien veure abans d'arribar just al davant de l'entrada.
Abans, fins i tot d'obrir la reixa, vaig fer la primera foto...
Estàvem un xic impacients per descobrir aquesta meravella tant amagada...
El que es veia des de fora estant, ja feia intuir que valdria la pena la visita..!!
Església rupestre de Sant Nicola: L'església
rupestre de San Nicola, definida pels estudiosos com la "Capella
Sixtina" de les esglésies rupestres del sud d'Itàlia, ens farà fer, a primera vista, una exclamació de sorpresa i meravella: els seus
valuosos frescos, de diferents èpoques, amb referències teològiques, i on tant els artistes
orientals com els llatins la converteixen en una autèntica galeria
d'art popular d'Apulia. Entre
els sants pintats al fresc destaquen Nicola, Basili, Pelagia,
Parasceve, Giuliano, Pietro, Giorgio (sant Jordi), Elena, Michele, entre d'altres.
Un cop dins anem observant i fent multitud de fotos dels frescos, encara que alguns comencen a estar una mica deteriorats (no en va alguns daten del seg.XI). La senyora que ens acompanya ens va explicant tant bé com pot qui són cada un dels personatges que trobem representats en les diferents fornícules tot al voltant de les parets de la cova convertida en església rupestre.
El Pantocrator
Aquí al damunt, sant Nicola (esquerra) i sant Jordi (dreta)
Hi ha moltes més imatges per mostrar, veiem-ne alguna més...
Aquesta església rupestre és una meravella i una sorprenent galeria que ens mostra l'art sagrat més popular pullès i un lloc de devoció per part dels habitants del lloc, dels croats i dels pelegrins que anaven a Tàrent o Bríndisi des de les regions interiors per desembarcar a Terra Santa.
(la guia acompanyant donant explicacions)
Per donar una mica més d'informació, podeu llegir també el text que trobareu en aquest enllaç (aquí): el text en italià dona moltíssima informació, amb comentaris també detallats de cada una de les imatges. L'italià és força entenedor, sinó sempre teniu el recurs d'un traductor de google.
* * *
Acabada aquesta extraordinària visita, i de retorn cap a Mottola, ens aturarem encara per conèixer un altre exemplar d'església rupestre, encara més primitiva si cal, la de Sant Gregori
Amb una estructura interior molt treballada
A causa de l'accés lliure a la cripta, i per manca de protecció, sense cap porta, les imatges han estat força deteriorades per gent inculta i incívica... l'Església rupestre de San Gregorio
Pujant
des del barranc de Petruscio cap a Mottola, a la vora del nucli habitat
prop de la depuradora, al km 61,5 de l'antiga carretera estatal 100,
l'església rupestre o Cripta de San Gregorio domina un complex de grutes
molt extens -que inclou a les proximitats immediates dues esglésies
rupestres més- la de la Mare de Déu de les Set Làmpades i l'església de
la Madonna degli Angeli- encara que sens dubte menys impressionant que
els escenaris de molts altres assentaments rupestres de Mottolese.
D'altra
banda, l'interior del temple de Sant Gregori presenta uns trets
arquitectònics i iconogràfics de gran valor i monumentalitat, que l'han
fet famós amb raó entre els estudiosos i historiadors de l'art.
La disposició de l'església, amb una creu grega inscrita, és de tipus
basilical, de set metres de llargada per vuit d'ample, amb tres naus i
tres absis semicirculars de base còncava. La seva excavació original es
remunta probablement al segle IX-X, i presumiblement es registren
importants intervencions d'embelliment a partir del segle XII. De fet,
les naus estan curosament dividides per quatre grans pilars cruciformes
de semicolumnes, col·locats sobre bases circulars i rematats per
capitells quadrangulars de doble faixa, dels quals es bifurquen arcs de
mig punt. Els sostres de la sala estan acuradament tallats amb falses
bigues als vans laterals i inclinats als centrals, mentre que al centre
tenen una cúpula simbòlica amb una creu a la part central, a l'esquerra
una altra falsa cúpula formada per dos cercles concèntrics. i a la dreta
una petita cúpula en carreus de toba, actualment ensorrada.
Originàriament la part elevada de 40 cms, al voltant de l'altar, a la
qual s'accedeix per dos graons des de la nau, estava separada de la sala
per una iconòstasi quasi segurament completa, que posteriorment va ser
enderrocada, i als tres absis trobem les restes dels altars. A les
parets de la sala hi ha vuit arquivoltes i sis nínxols, dos dels quals
amb frescos amb temes sagrats, malauradament molt poc conservats i
deteriorats.
(espectacular forma de creu al sostre gravada a la roca)
* * *
Un cop acabades les visites a les dues esglésies ens dirigim ara cap a la ciutat de MATERA, situada a la regió de la Basilicata, on dinarem. Després visitarem els anomenats sassis*, les cases troglodites excavades a la pedra que es remunten al segle VIIè, quan els monjos van arribar-hi fugint de l'Àsia Menor i es van refugiar sota les roques, construint habitacles i petites esglésies rupestres, autèntics cenobis decorats amb pintures d'influència oriental de gran valor, datades entre els segles VIII i XIII.
Cal ressaltar que des de l'any 1993 forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, i l'any 2019 fou declarada Capital Europea de la Cultura.
- - - - - - - - - - - - -
(*) Els "Sassi" no s'identifiquen amb un monument sinó amb un sistema de vida i un model que ha persistit al llarg de mil·lennis. El nom "Sassi" identifica els dos principals barris on es troba
el centre històric de la ciutat de Matera: la "Civita" i el "Piano" (el
pla). Al voltant de la "Civita" hi ha el Sasso Barisano i el Sasso
Caveoso.
Els Sassi di Matera (en català: Pedres de Matera) conformen el centre històric de la ciutat
Moltes de les cases excavades a l'interior de la calcarenita han estat habitades sense interrupció des de l'edat de bronze.
La primera definició de Sasso com a zona pedregosa habitada es remunta a
un document de 1204 i al llarg dels anys ha estat habitat per diferents
pobles i cultures. A l'informe de la comissió que va verificar que el lloc compleix amb
els criteris d'avaluació de la UNESCO, indica que la candidatura de
Matera compleix els següents criteris:
1) El Sassi i el Parc de les Esglésies rupestres de
Matera representen un exemple destacat d'un assentament tallat en roca,
adaptat perfectament al seu entorn geomorfològic i ecosistèmic i amb
continuïtat durant més de dos mil·lennis.
2) La ciutat i el parc constitueixen un exemple
destacat d'un conjunt arquitectònic i paisatgístic que il·lustra una
sèrie d'etapes significatives de la història de la humanitat.
3) La ciutat i el parc representen un exemple destacat
d'assentament humà tradicional i d'ús de la terra que mostra l'evolució
d'una cultura que ha mantingut una relació harmoniosa amb el seu entorn
natural al llarg del temps.
Aquest sorprenent escenari ha servit d'ambientació per a diverses
pel·lícules més o menys famoses, tant italianes com estrangeres, entre
les quals destaca "La passió de Crist" de Mel Gibson.Un cop situats en el lloc, anem a gaudir de la visita... Tot just, a la sortida del restaurant "IL Terrazzino" de Matera, tenim aquesta vista al davant
Ens dividim en dos grups per fer una visita-caminata més o menys llarga
L'església de la part alta, la Cività
Comencem a caminar pels barris dels sassis...
Una panoràmica de la zona de les coves
Una típica església cova...
Entrem a visitar aquesta esglesia rupestre de Santa Lucia
Aquest és l'aspecte exterior
Una foto "clandestina" ens permet apreciar les decoracions dels frescos a l'interior
Aquí podem veure dos exemples d'habitatges coves
Entrem a visitar una casa cova
L'interior de la casa cova on dormien amb els animals al costat,
I la cuina econòmica de llenya...
* *
Seguim caminant per diversos barris pujant i baixant...
Un altre exemple d'església i casa inserides dins la roca
Ja ens acomiadem de la zona dels barris dels Sassi, per pujar a la ciutat nova.
En arribar ens crida l'atenció aquesta església dedicada al culte als difunts...
un pedrís amb calaveres a la porta
Tota la porta de fusta guarnida amb les calaveres
Acabem el nostre itinerari davant de l'església del poble nou.
* * *
L'experiència de Matera ha estat satisfactòria i molt interessant. Un xic cansats de tant pujar i baixar escales, però en guardarem un molt bon record. Una visita molt recomanable.
* *
Ara sí que aquí s'acaba el nostre periple i la nostra estada d'aquests dies per la regió de la Pulla (Puglia). Demà, divendres 15 d'abril, de bon matí cap a l'aeroport de Bari, i en un vol d'un parell d'hores, ja serem a Barcelona.
* *
No vull acomiadar-me encara sense fer una menció especial al nostre guia Roberto Martino, que ens ha acompanyat, informat, i il·lustrat abastament durant tot el viatge. Un home del territori, que gràcies a ell i a la seva estimació pel seu país, i gran coneixedor de la zona, també ens la ha fet estimar. Un bon guia que ens ha fet gaudir de tot, del paisatge, dels monuments, dels costums i de les tradicions del país.
Un guia excel·lent, d'aquells que costa de trobar i que et fa gaudir del viatge, cosa que a vegades no és gaire freqüent, i que en ocasions et pot malbaratar del tot un viatge. Aquesta vegada, però, no ha sigut el cas, sinó tot el contrari.
En Roberto ens ha fet gaudir de veritat..!! Gràcies Roberto..!!, si mai tornem per la Puglia, sens dubte que ens agradará i molt de tornar-te a saludar.
+ La història de la Puglia, ara sí, acaba definitivament aquí.
