divendres, 1 de setembre de 2023

La Schubertíada i un got d'aigua refrescant...

Després d'un més d'agost per oblidar, de sequera i de calor extrema, avui 1 de setembre, torno a l'activitat del meu Blog amb aquest nou apunt que confio serà del vostre interès...

Aquest passat cap de setmana, 27/28 d'agost, hem gaudit del darrer concert de la Schubertíada, d'enguany, pel Quartet Casals, que han interpretat la varietat de Canons i Contrapunts de l'Art de la Fuga (Die Kunst der Fuge, BWV 1080), de Johann Sebastian BACH (1685-1750), a la magnífica Canònica de Santa Maria de Vilabertran.

Prèviament, a la Sala Capitular, vam assistir a la conferència del crític musical Sr. Joan Vives, que sota el títol de: "Sonates i partites per a violí de BACH, entre el virtuosisme i la hausmusik", ens va donar pistes per a poder millor interpretar i gaudir de la música que anàvem a sentir tot seguit de l'Art de la Fuga, interpretada pel virtuosisme dels components del Quartet Casals, dins el marc del bonic presbiteri de l'interior romànic de la Canònica. 

L'experiència conjunta, conferència + concert, fou molt gratificant..!! 

* * *

Però a l'endemà, dilluns 28... 

Ens traslladem fins al municipi de VILAJUÏGA, situada a la comarca de l'Alt Empordà, envoltat pel Parc Natural del Cap de Creus, i on els Pirineus es troben amb el Mar Mediterrani. 

Un cop allí, farem una visita molt interessant, i en exclusiva per nosaltres, gràcies a la bona col·laboració de l'organització de la Schubertíada amb la propietat actual de l'empresa de les Aigües de Vilajuïga.

 El recinte fou fundat per l'arqueòleg industrial Ramon Margineda i Duran (1883-1928), on s'ubica l'actual empresa de les aigües, fundada a l'any 1904 per sis famílies empordaneses. 

Tot va començar en uns terrenys del petit i tranquil poble de Vilajuïga, on un pou aparentment modest proveïa d'un aigua singular els veïns, que baixaven unes escales per aconseguir-la. No era una aigua normal, i el poble ho sabia, ja que de seguida se li van atribuir propietats mineromedicinals. Alguna cosa bona amagaven aquelles escales, les que calia baixar fins arribar al primer brollador on es recollia l'aigua. 

Ramon Margineda va ser qui va constituir una societat sota el nom d'Aigües deVilajuïga. Poc després, el 15 de juliol de 1904, va ser declarada aigua d'utilitat mineromedicinal.

A partir de llavors, la societat va començar a donar a conèixer el seu sabor i la seva personalitat única per Girona, Barcelona, Andorra i, un temps més tard, per gairebé tot el territori català.

Gràcies a les seves qualitats úniques,l'Aigua de Vilajuïga es va popularitzar ràpidament. N´és una mostra el cartell publicitari que el prestigiós artista Leonetto Cappiello va dissenyar l'any 1910 per comercialitzar-la, i que avui és una valuosa peça de col·leccionisme.

 

 Dins d'aquest recinte hi trobarem la primitiva masia de pedra del 1843, la "Casa del senyor Ramón", on actualment hi ha un petit museu, i diferents edificacions, algunes de molt agosarades, com la mateixa sala on es fan les demostracions i degustacions, excavada a sota mateix d'un gran dipòsit d'aigua 



i també veurem els quatre pous visibles que s'endinsen 10, 15 i fins més de 200 metres, on resideix la deu, el veritable miracle natural de l'aigua de Vilajuîga

Es tracta d'una aigua de taula molt apreciada per la seva composició bicarbonatada.




 

 

 

 

 

 

 

 

 

(les tauletes on seia la gent per prendre les aigües,
i la ceràmica de les parets són originàries de l'època)
 
* *
Orgull de poble:  
 - Vilajuïga és el millor poble del meu món: Un poble que s'ha fet a la seva aigua i que generació rere generació custodia orgullós des de 1904 un dels béns més valorats i únics de l'Empordà.
- Aquí la felicitat no és un estat d'ànim, és una forma de ser: Qui hi viu ho  sent i qui tasta la seva aigua valora un dels béns centenaris i únics que amaga el poble.
* * *

I per acabar... 
Algunes dades més i comentaris complementaris...


*La pressió del subsòl que l'aigua recorre abans d'arribar a l'aqüífer d'on s'extreu (a uns 70 mtrs. de profunditat), connectat a la serra de la Verdera. li dóna una gran quantitat de minerals, que són fruit d'un viatge de més de trenta anys que s'inicia amb les pluges als turons circumdants del Parc Natural del Cap de Creus. L'aigua llisca a través del subsòl i al seu pas va absorbint minerals com el magnesi, el sodi, el calci, el liti i bicarbonats, responsables de les seves bombolles naturals "d'agulla". Propietats pures que enriqueixen l'aigua de sals minerals i oligoelements necessaris per a l'equilibri del nostre organisme.

Les bombolles carbòniques naturals de Vilajuïga són més fines i més nombroses que les d'una aigua amb diòxid de carboni (CO2) afegit. És per això que aquesta aigua ofereix uns punts subtils de gas que fan que sigui molt delicada en boca i, d'aquí que tingui aquest sabor característic.

Prendre un glop d'Aigua de Vilajuïga és un brindis a la salut i al benestar interior. Això si, sense deixar de gaudir del seu sabor únic. 

 ** L'aigua de Vilajuïga no només és un excel·lent comensal a taula, també és un
gran aliat per la salut, L'any 1903, el prestigiós químic Dr. B.Oliver i Rodés va certificar amb la primera anàlisi de l'aigua els seus beneficis mineromedicinals, amb la qual cosa es va convertir en una aigua de referència per a farmàcies i drogueries de l'època. 
 
** L'aigua amb una raresa màgica:
Només cal tastar-la per descobrir que l'Aigua de Vilajuïga és única al paladar. Les seves propietats organolèptiques la fan única, escassa i singular, una aigua molt apreciada per qui valora el caràcter exclusiu de les coses bones que ens proporciona la natura... 
* *
Aquí acabo la crònica del descobriment d'aquesta aigua i del seu magnífic entorn.
 
* * *

Nota: L'empresari Víctor Grífols va voler col·laborar i invertir per salvar l'empresa (vegeu aquesta nota de l'Ignasi Aragay al diari ARA, 06/07/2021) https://llegim.ara.cat/opinio/aigua-vilajuiga-rafel-nadal-ferran-adria-grifols_129_4044821.html

dissabte, 1 de juliol de 2023

"La Baviera Romàntica" (06) - la ciutat de MUNIC i comiat...

    > la crònica comença aquí...

Després d'esmorzar a l'hotel i fer el corresponent "chek out" ens dirigim a la ciutat de MUNIC, on farem una visita guiada al centre històric, on ressalta la catedral de Nostra Senyora, la Frauenkirche, el mercat de Viktualienmarkt, i el magnífic Ajuntament, on a les 12h. en punt podrem veure l'espectacular carrilló amb les figures que representen una lluita de cavallers, i també unes danses típiques...

Arribem davant de l'Ajuntament, just uns pocs minuts abans de les 12h. estan a punt de tocar les hores i comença a funcionar el original carrilló, a la part alta de la gran torre de 80 mtrs...

Per veure el funcionament del carrilló, heu de clicar (aquí) i ho podreu veure a través d'un video de YouTube...

* *

Acabat l'espectacle del carrilló, ens fixem en la imatge daurada de la verge que presideix la plaça Marienplatz, 

i també ens crida l'atenció el guarniment que hi ha damunt la porta d'accés al pati de l'ajuntament
La figura del monjo que es veu davant de la porta té tot el significat que li dona la història associat al nom de la ciutat "München".

*La paraula Munic significa “ El lloc dels monjos ”. Això és degut a que va ser fundada per monjos benedictins ja fa gairebé 900 anys. La paraula en alemany és München , que es deriva de l'alt alemany antic « Munichen », la qual cosa es tradueix tal com a «el lloc dels monjos».

Després de conèixer aquest apunt històric sobre el nom de la ciutat, comencem a caminar pel centre històric camí de la catedral, la Frauenkirche, tot veient algun edifici interessant...

A l'esquerra uns contraforts de la façana de l'ajuntament...

i a la dreta una de les portes d'entrada a la ciutat. 

 

 

 

 

 

 

Una mica més endavant veiem edificis interessants com aquest de  Bucher


o aquest altre edifici auxiliar de l'ajuntament
Arribem, ara a l'edifici de la Catedral


La torre exterior altíssima, i la nau central aquí a la dreta,

 

 

 

 

 

 

i la imatge daurada de Maria




 

 

 


    aquí una imatge de l'orgue,

 

i una mica més avall, tenim la imatge d'una porta lateral d'estil gòtic...

 

 

 

 

 

Continuem circulant per veure altres edificis interessants, com aquest...

 

 

 

 

Fins que finalment arribem a l'església de Sant Miquel


 

 

 

 

 

 

A la façana hi ha una escultura del sant

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Entrem a visitar l'església que és important perquè a la seva cripta hi ha les tombes de la reialesa de Baviera...

La nau central, el retaule a l'esquerra, i la pintura de sant Miquel


L'orgue magnífic
 
i ara ens disposem a baixar a la Cripta per veure les tombes reials...
La primera la del Rei Ludwig II, de Baviera
i la segona la del germà petit Otto 
* * *
En acabat, anem a dinar tot veient una bonica façana decorada...


I entrem a dinar a la típica cerveseria, Hofbräuhaus am Platzl (veieu) molt plena de gent, amb música en directe i amb molt de xivarri, costava una mica de poder parlar bé amb els companys de taula. L'ambient, pel meu gust, era excessiu..!!




 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La típica cervesa de Baviera i local de Munic, i una mena de porquet amb bigoti penjat del sostre, on darrera podem veure clarament la foto del Rei Lluís II.

També podem admirar aquest antiga bota de cervesa...

Tot plegat força interessant, però gairebé per visitar com a museu o lloc típic, però gens adequat per poder fer un àpat amb tranquil·litat i poder parlar amb els companys..!! 

* * *

 
I després de dinar fem temps tot prenent un cafetó en una terrassa de bar a l'ombra (estàvem a 30º), i aprofitem per fer les darreres fotos de la plaça principal de la ciutat, la Marienplatz...
 
Vista de cantonada i un detall del drac..             Pengem ara les darreres fotos que ens serveixen de comiat de Munic
fins que, a l'hora acordada, ens reunim amb el grup al voltant de la font de la plaça per anar cap a l'autocar que ens portarà fins l'aeroport. 

I en un vol que sortirà cap les 21h. arribarem a Barcelona a mitja nit.
 
* *

Fi del viatge i de l'experiència viscuda durant una setmana a la Baviera romàntica, sota el guiatge i la bona organització, com sempre, de POL Viatges. 

En guardarem un bell i bon record.

* * *

> la crònica del viatge acaba aquí amb aquest sisè i darrer capítol...!!

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin