La història comença aquí
Tal com deia en el capítol anterior, després de les visites del matí a les esglésies de Sant Julià de Boada i de Sant Esteve de Peratallada (veieu aquí), a la tarda ens vam desplaçar fins al nucli de Canapost per descobrir i conèixer l'original església de Sant Esteve de Canapost, que té
la particularitat de compartir dues naus amb estils diferents, i també alguns
frescos del s.XII, i uns interessants sepulcres d'època medieval...
Sembla que el temple havia estat dedicat a sant Clet o Cletus (el tercer papa -al peu de l'escultura es veu la tiara papal-), que ja és esmentat l'any 1019. A mitjans del s.XIII va passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Peratallada, condició que actualment encara manté.Es tracta, en realitat de dos temples de planta rectangular que comuniquen per dins, un de més arcaic, preromànic del segle IX o X al costat sud, i un altre de romànic del segle XI al costat nord. Ambdues naus estan capçades a l'est per sengles absis.
La nau preromànica està encapçalada per un absis trapezial i transsepte elevat, sobre el que s'hi sustenta en part la torre del. campanar. L'absis està il·luminat pel centre per una finestra esqueixada i destaca per ser un dels pocs de la seva època que ha conservat a la cornisa un fris decorat geomètricament amb relleus romboidals.
 |
| Al peu de l'absis un conjunt de sepultures antropomorfes |
 |
| (detall del fris amb figures geomètriques) |
A l'interior hi ha aquesta altar amb una volta de canó feta amb pedruscall barrejat amb morter.
La nau romànica té l'absis semicircular amb una finestra d'una esqueixada, i és ornamentada amb arcuacions cegues que es recolzen sobre mènsules llises.
i l'altar interior es correspon amb aquest
La nau més antiga te dues portes. La primitiva, al costat de migdia, és adovellada i amb dos arcs de mig punt en gradació. En aquest mur s'hi poden observar filades d'opus-spicatum a la dreta. La porta de ponent es va obrir en època barroca.
L'element més notable del conjunt és el campanar inacabat. Es va aixecar al segle XII amb estil llombard. El segon pis, emmarcant unes finestres de mig punt, és ornamentat per unes arcuacions cegues amb mènsules esculpides i un fris de dents de serra.
A l'interior de la nau preromànica es conserven restes de decoració mural en molt mal estat... (veiem uns exemples)
 | |
| s'endevina una entrada de Jesús a Jerusalem cap al s.XII |
 |
| Aquí una escena del sant sopar, que els experts situen al s.XV | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |
(Aquestes pintures van ser elaborades a base de colors terra, fets amb la combinació de minerals d'òxid de ferro i calç)
Encara unes imatges de l'interior del temple
 |
| Aquest banc, com ens comentà el guia, era perquè la gent gran o amb dificultats motores, poguessin seure, ja que tal com es feia en les comunitats primitives, tothom estava dret durant les celebracions litúrgiques. Pràctica que també es dona en les llargues celebracions de les comunitats ortodoxes. |
També una rosassa es va començar a construir en època gòtica, però no es va poder acabar, segurament per manca de pressupost, i les peces es poden observar actualment al terra darrera l'absis, al costat de les sepultures antropomorfes de l'època medieval.
* *
Una mica d'història: el lloc de Caneposto és citat en un document de l'any 901. Segons consta a la seva acta fundacional del 1019 la Canònica de la Seu de Girona posseïa un alou intra terminos parrochiae de Canapost. L'any 1064 aquesta església sembla que havia estat dedicada, o havia tingut culte a sant Clet o Cletus (el tercer papa).
El retaule gòtic que aquí reproduïm,
és una obra pictòrica sobre fusta de l'anònim Mestre de Canapost, de la segona meitat del segle XV, dedicat a la Mare de Déu de la Llet, es guardava en aquesta església fins que després de la guerra fou traslladat al avui Museu d'Art de Girona. És una obra d'influència francesa, o d'un autor d'origen francès, dins de l'estil proper a Jean Fouquet.Destaca per la seva originalitat, en l'angle superior dret del retaule, una escena que a tot el nostre grup ens va cridar l'atenció per insòlita, i fins i tot divertida, ja que es veu la Mare de Déu llençant un raig de llet directament a la boca de sant Clet que és agenollat al davant d'ella.
Fou objecte de comentaris i també gairebé tothom va voler emportar-se aquesta curiosa imatge de record.
Acabem la nostra visita de la tarda de diumenge 29, a aquesta interessant església de Canapost, a cavall dels segles IX i XI, i mentre tornem cap a l'hotel gaudim d'aquesta bonica posta de sol...
* * *
L'endemà diumenge 30, teníem previst d'arribar-nos fins a la Junquera per pujar a visitar el Fort de Bellaguarda, situat en un puig entre el coll del Pertús i el Coll de Panissars. Es un coll de la Serra de l'Albera, a 325 m. d'altura que comunica les comarques del Vallespir i l'Alt Empordà, en els termes municipals del Pertús i de la Jonquera, sota el turó on s'alça el Castell de Bellaguarda.
Aquí es troba aquesta fita fronterera. N'hi ha d'altres semblants al llarg de la linia divisòria.
Per aquest coll passava des de l'Antiguitat el camí de Barcelona a Perpinyà, que posteriorment fou desplaçat al Coll del Pertús.
Aquest coll és cèlebre per la batalla del coll de Panissars que hi va tenir lloc els dies 30 de setembre i 1 d'octubre del 1285, durant la Croada contra la Corona d'Aragó,
El
dia era radiant però bufava una tramuntana força notable. Amb tot vam
iniciar la pujada per una estreta carretera plena de revolts fins
arribar al peu del Fort. La
gran sorpresa va ser que en sortir de l'autocar el vent de tramuntana
era fortíssim, tant que gairebé t'empenyia i et podia tirar per terra. (nivell 9/10 -equivalent a 100/120 kmts/hora-)
El dia era fabulós, la vista del Canigó espectacular, com podeu veure en la imatge.
I davant aquest fet, i malgrat el vent, vam arribar amb penes i treballs fins al peu de l'entrada del Fort, Però, en intentar pujar per la gran rampa i/o escala que puja a la part superior, un parell de persones del grup, amb un cop de vent, van rodolar per terra... Cal destacar que la impressió que donava la rampa no era gaire recomanable, amb aquestes fustes mig trencades al davant, i veient que a l'esquerra faltaven alguns trossos de barana.
Això ens va espantar a tots i vam decidir fer marxa enrere. Tots cap a l'autocar amb la cua entre cames... Només van pujar els dos guies del grup pel compromís adquirit que teníem amb el guarda del Fort, que normalment és tancat al públic, i que ja ens esperava a dalt. Així hem pogut recollir alguna imatge.
 |
| Pont d'accés per damunt del fossar |
 |
| Façana del Fort |
 |
| Pati interior | | | |
 |
| La sala del pou d'aigua |
 |
| Dimensió del pou amb 5,85m de diàmetre i 62m profund |
* * *
Però la caminada que havíem de fer d'un km. per arribar al Coll de Panissars, per veure les ruïnes del monestir-hospital benedictí medieval, Priorat de Santa Maria de Panissars, on es troben les restes arqueològiques dels Trofeus de Pompeu i del Pas de la Via Domícia, va ser impossible de realitzar-la a causa de la violència desfermada pels cops de vent de la fortíssima tramuntana.
**M'he vist, doncs, forçat a buscar la informació de tots els indrets que volíem visitar i documentar, a traves dels mitjans que ens proporciona la xarxa, i d'aquesta manera facilitar els enllaços corresponents per poder completar-la.
* * *
Com a suplement a l'excursió frustrada, la guia que ens acompanyava, Maria Teresa Genís, que era d'Agullana ens va suggerir de visitar el seu poble i descobrir també el seu patrimoni...Ens dirigim, per tant, fins el poble per anar a prendre un cafè al local "La Concordia", i després farem un passeig per conèixer una mica més l'indret, la seva església i alguns locals modernistes. Aprofitem per fer-nos la foto del grup, i tot seguit anirem fins la plaça Major per veure l'església dedicada a Sta. Maria.
 |
| (imatge de Sta.Maria d'Agullana) | | | | | | | | | | | | | | | |
 |
| (un original Crist de bronze molt gran) |
Finalment vam donar la volta a tot l'edifici per veure l'absis i la façana frontal amb el triple campanar
I acabàrem el passeig, camí de l'autocar, veient el bonic edifici modernista de la Casa Estela
* * *
Anem a dinar a un restaurant de Cantallops, en un bonic emplaçament
I en acabar, ben dinats, agafem l'autocar que ens espera a la porta, amb una magnífica vista al fons, de la muntanya del Montgrí, damunt de Torroella.
Carretera i manta, una mica de migdiada, i cap a Barcelona falta gent...!!
* * *
Aqui acaba definitivament aquesta crònica d'un cap de setmana voltant pel Baix i l'Alt Empordà, a la recerca dels seus tresors i paisatges...
Espero i desitjo que malgrat els entrebancs i les inclemències del temps us hagi agradat i interessat el reportatge.
_(Large).jpg)
