Avui, gràcies als descobriments i les acurades informacions d'un bon amic nostre G.G., qui molt sovint comparteix les seves descobertes a la xarxa a través de Facebook, ens hem arribat fins a Pedralbes per visitar aquest recomanat indret singular:
Es tracta del conjunt anomenat Santuari de Santa Maria de Montserrat de
Pedralbes, actualment coneguda com a Església parroquial de Santa Maria
Reina, es troba al barri de Pedralbes,
al districte de Les Corts de Barcelona.
El conjunt va
ser projectat per l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, qui va dissenyar
una àmplia zona de jardins que complementen un grup d'edificis d'estil neorenaixentista
florentí, amb una forta influència brunelleschiana, de Filippo Brunelleschi.
El conjunt
està integrat per una església en forma de creu llatina flanquejada
per dos claustres i amb un campanar adossat al presbiteri.
El jardí,
poblat de pins, xiprés, i palmeres, acull una gran escalinata de pedra amb parterre
central que mena vers el cim del turó, rematat per la façana monumental del
monestir.
Fou
construïda entre 1922 i 1936, com una
filial del Monestir de Montserrat —inicialment es va
anomenar Església de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes— És una obra
protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Abans de continuar amb la descripció
del conjunt, veiem una mica d’Història:
El conjunt va ser construït a partir de
1920 amb la finalitat d'establir a Barcelona un monestir benedictí filial del
de Montserrat. La construcció va ser finançada per l'industrial sabadellenc Josep Nicolau d'Olzina,
qui, segons sembla, proposà el disseny neorenaixentista, reflex del
classicisme noucentista del seu temps. Aquell monestir benedictí
rebria les despulles d'Olzina després de la seva mort l'any 1925. Les obres del
monestir es paralitzaren en esclatar la Guerra Civil, quan Rubió i Tudurí hagué
d'exiliar-se.
Les obres foren represes l'any 1950, quan Raimon Duran i Reynals es feu càrrec del
projecte i Josep Obiols fou contractat per realitzar les pintures que decoren
el pòrtic. L'any 1964 passà a mans de l'Arquebisbat de Barcelona, que el
convertí en Parròquia de Santa Maria Reina.
.. /…
i ara seguim
Els murs
exteriors, es mostren íntegrament revestits amb un aplacat de marbre blanc, gris
i rosat, seguint la tradició florentina. La façana principal orientada al jardí
està dividida en tres cossos: el central, que conté el pòrtic de l'església; i
els dos laterals, que contenen els dos claustres annexos.
Aquests
cossos laterals presenten una façana inspirada en l'Ospedale degli Innocenti,
construit a Florència per Brunelleschi. Com aquella façana, la present
s'articula a partir de diafanes galeries de columnes toscanes que sostenen arcs
de mig punt ornats amb medallons als carcanyols. Aquestes façanes queden
rematades per un cornisament
que recull la teulada a doble vessant que cobreix les
galeries dels claustres.
Pel que podem arribar a llegir al rètol d'informació dels serveis i horaris de la parròquia, aquí es deuen celebrar molts casaments, ja que observem la informació amb els dies setmanals i les hores en les que es poden celebrar aquestes cerimònies.
El lloc és especialment agradable i condicionat per la cerimònia, en el marc d'aquest bonic claustre a l'aire lliure. De ben segur que se'n celebren molts...* *
El cos
central de la façana, corresponent a l'atri, es dissenyà seguint els models que
Leon Battista Alberti havia proposat per a l'església de Sant Andreu
de Màntua, és a dir, com un arc de triomf coronat per un frontó triangular. Així, dues parelles de
semicolumnes corínties i, amunt, dues parelles de pilastres del
mateix ordre, emmarquen un gran arc
de mig punt motllurat i sostingut per dues parelles més de pilastres
corínties amb els fusts estriats. El fris de l'entaulament
conté la inscripció "ALMAE MONTIS SERRATI DEIPARAE SACRVM"
i tot queda rematat per un frontó triangular amb un medalló en relleu de la
Verge i el Nen.
El gran arc
central dona accés, com s'ha dit, a l'atri de l'església, un ric espai cobert
per una volta de canó amb llunetes sostinguda per pilastres
corínties de pedra i murs ornats a quarterons de marbre de colors. El més
destacat d'aquest espai és la decoració mural que cobreix la volta, realitzada
per Josep Obiols. La volta presenta el Crismó
envoltat de garlandes de flors, mentre la lluneta central
presenta una monumental Assumpció de la Verge envoltada d'àngels i querubins
en un jardí exòtic.
Les llunetes
laterals mostren, darrere d'un parapet, les imatges de Santa Eulàlia i de Sant Jordi,
patrons de Barcelona i de Catalunya.
L'accés a l'església es realitza per una porta
amb una llinda de
marbre gris coronada per un fris triangular i un fris amb la inscripció "El
noble i il·lvstre pròcer català en Josep Nicolav de Olzina i de Ferret disposà
l'edificació d'aqvesta església i la llegà per al cvlte de la Verge de
Montserrat, patrona de Catalvnya, llivrant-se a l'Arqvebisbat de Barcelona el
dia 22-VII-1964".
L'església té
planta de creu llatina i una sola nau coberta amb volta de canó, interrompuda per
una cúpula
sobre el creuer i finalitzada en un absis poligonal. Els
murs i les voltes es presenten revestits amb morter blanc, mentre que els
elements portants (pilars, arcs i entaulaments) estan acabats en pedra grisa.
Les pilastres que sostenen els arcs faixons mostren un capitell
corinti i un fust
estriat clàssic.
Al
presbiteri, l'altar major queda protegit per un gran baldaquí daurat sostingut
per quatre columnes corínties de marbre negre. La cúpula del creuer, en forma
de mitja taronja, reposa sobre petxines ornades amb medallons i s'inspira
directament de la Capella Pazzi que Brunelleschi construí a la
basílica de Santa Croce de Florència. Tanmateix, la seva aparença
exterior s'inspira del Baptisteri de Sant Joan de Florència, construcció
alt-medieval coberta per un cimbori tancat amb teulada de vuit vertents i coronat per una
estreta llanterna de marbre blanc.
Just en el lateral esquerre del presbiteri, al costat de l'alar major hi llueix una imatge de la Mare de Déu de Montserrat revestida de blanc.
Adossat a l'absis de l'església, hi ha el campanar del
convent, una edificació de planta quadrada i tres cossos de dimensió decreixent
coronats per una piràmide que s'inspira molt lliurement del Campanile de la
catedral de Venècia. * * *
(tota la informació sobre les característiques técnico-constructives de l'edifici, han estat tretes d'internet)
Per acabar vull tornar a agrair al nostre amic la informació que ens va proporcionar sobre aquest lloc tant singular, i certament tant desconegut per nosaltres, malgrat haver passat potser centenars de vegades per davant des de l'Avinguda d'Esplugues cercant una de les sortides de la ciutat...
* * *
Una visita certament recomanable per a qui tingui interès a descobrir un lloc singular de Barcelona. L'accés al conjunt es fa des d'una porta lateral, al carrer Miret i Sans, 36.
(aquí al cim dels Gourgs Blancs -3129m.- 
