Cap d'Any: els pobles blancs, Frigiliana...(03)

• La història comença aquí...

Acabat el dinar ens enfilem muntanya amunt cap a la comarca de l'Axarquia (*) per conèixer i visitar un dels pobles blancs amb més encant de la Costa del sol.

Es tracta del poble de Frigiliana, amb vistes al Mediterrani des del Parc Natural de les Serres d'Almijara, Tejeda i Alhama.

(*) L'Axarquía és una comarca situada a la província de Màlaga, a la comunitat autònoma d'Andalusia. La comarca s'estén tant per la costa com per l'interior, i els seus municipis costaners formen la Costa del Sol Oriental. La seva capital, i ciutat més important, és Vélez-Màlaga i als residents de la comarca se'ls denomina axárquicos. Limita al nord amb la Comarca de Alhama, a l'est amb la comarca Costa Granadina, al sud amb el mar Mediterrani, a l'oest amb Màlaga, i al nord-oest amb la comarca d'Antequera.

Frigiliana és sens dubte un dels pobles blancs de Màlaga amb més encant. Guardonat amb el Ier. Premi Nacional d'Embelliment en 1982. El seu casc històric és Conjunt Històric Artístic des de l'any 2014.

Farem un tomb pels seus carrers estrets i sinuosos amb parets emblanquinades i un sens fi d'escales que ens recorden l'herència morisca que el pas del temps ha deixat al seu casc antic, un dels millor conservats de la província.

 

Abans d'iniciar el recorregut, a peu d'autocar, veiem aquest antic edifici del segle XVI, anomenat "El Ingenio", que actualment és la seu de la fàbrica de mel de canya Nostra Senyora del Carme, l'única a Europa. 

És un dels llocs amb més valor històric i artístic d'aquest poble. Popularment conegut com “el Ingenio”. Part de la maquinària de 1909 usada per a la fabricació de la mel és utilitzada encara avui, com també un dels jocs de calderes alimentades amb fusta.

En el mur blanc que sustenta l'edifici podem veure uns grans plafons de ceràmica amb explicacions sobre els treballs tradicionals que aquí es realitzen com els de la canya de sucre, i el del famós raïm moscatell de Màlaga. 

Veiem un parell d'exemples:

Actualmente a la planta baixa s'aprofiten els espais interiors per a distribuir les necessitats de la producció de la mel de canya. Antigament els usos foren diferents, així, per exemple, la sala a la dreta de l'entrada principal, que avui és un magatzem, abans va ser una capella, en la que, amb autorització del papa Clement X, se celebraven misses des de 1662.

* *

Ara, doncs, un cop situats geogràficament i amb aquest curiós apunt històric, anem a trepitjar els carrers i racons d'aquesta interessant i bella localitat de Frigiliana.

 (bonic pavimet ornamental)

(típic carrer graonat) 

 (un altre carrer graonat)

 (un racó estratègic i camí de sortida)

Un altre pas estret d'accés a dues cases

(racó molt bonic d'accés a una altra casa)

(accés a una altra casa particular)

 Un pas laberíntic com aquest, dóna pas a una petita placeta on veiem un plafó de ceràmica que commemora el fet d'alguna antiga batalla a la zona.

Arribem al centre del poble on trobem la seva església parroquial

Seguim itinerari pels seus carrerons

Racons emblemàtics i guarniments florals arreu

 Una bonica casa amb persianes d'espart típicament tradicionals

 Més exemples de racons típics i decoració

 Acabem l'itinerari amb aquesta bonica posta de sol

Penso que aquesta mostra gràfica us ha pogut donar una bona idea del perquè val la pena fer una visita a Frigiliana, un dels pobles blancs més bonics d'Andalusia i de la Costa del sol.

* * *

Demà, 31 de desembre, darrer dia de l'any 2019, dedicarem el dia a conèixer una mica a fons la ciutat de Màlaga, i preparant-nos amb il·lusió per a fer el canvi d'any al nou 2020.

Però això ho veurem, com sempre, en el proper capítol d'aquesta crònica

• La crònica continuarà aquí...(04)

 

Cap d'Any: Nerja, les coves, i Frigiliana...(02)

• La història comença aquí...

El penúltim dia de l'any el dedicarem a visitar dos pobles emblemàtics de la província de Màlaga, el de Nerja amb les seves famoses coves, i després el poble blanc de Frigiliana, a la comarca de l'Axarquia.

L'autocar ens transporta directament a l'entrada de les coves naturals de Nerja.

Són famoses per la seva grandària. Tenen uns 4.800 metres de recorregut d'una exuberant bellesa formada per capritxoses formes d'estalactites i estalagmites que a nivell arqueològic són d'una gran importància, ja que alberguen restes d'ocupació humana durant més de 30.000 anys, des del Paleolític Superior fins al Neolític.

Algunes persones del grup no van voler fer tot el recorregut ja que és una mica exigent, tant per la llargada com pel desnivell, 

De fet l'itinerari arriba a una certa profunditat en la seva part més central i després té una sortida amb pendent ascendent amb més de 400 graons..!!

(aquesta és la sala del caos, amb columnes caigudes a causa d'un antic terratrèmol)

Val la pena, però, per la varietat de formacions que pots anar veient a mesura que s'avança pels diversos sectors de la gran cavitat, 

 (talment les fulles d'un llibre)

 (impressionants columnes verticals en la seva part més central)

amb sales enormes que poden arribar a algun centenar de metres d'alçada.

He posat unes quantes fotos que poden donar una imatge aproximada de la seva grandesa, que mai serà com la experiència en directe, però s'hi vol aproximar.

(sembla com un cultiu d'algun tipus de xampinyons..., espectacular)

* *

Sortint de les coves ens dirigim cap a Nerja on dinarem.

Tot passejant pels seus carrers veiem algunes cases boniques molt arreglades i amb moltes flors, i tot seguit albirem ja la costa

 

  i ens arribarem fins al famós balcó d'Europa

(aquí un grup de cormorans prenen el sol)

 (panoràmica amb les muntanyes de la costa malaguenya al fons)

En aquest mirador privilegiat aprofitem per a fer algunes fotos i també la foto habitual de tot el grup.

 Tot seguit, camí del restaurant, aprofitem per entrar a l'església del poble

 (l'absis amb el pessebre als peus de l'altar major)

(les típiques imatges processionals de la Verge i el Crist Natzaré)

* * *
Aquí acabà la visita del matí.
A la tarda ens traslladarem fins al Parc Natural de les Serres d'Almijara per a conèixer el poble blanc de Frigiliana.
Però això ho veurem en el proper capítol d'aquesta crònica.

• La crònica continua aquí...(03)