Ciutat de NIÇA: Museu Marc CHAGALL - ABADIA DE LERINS (Illa de Sant Honorat) - Ciutat de CANES - VALLAURIS - ANTÍBOL (ANTIBES) - FUNDACIÓ MAEGHT - SANT PAU DE VENÇA -VENÇA (VENCE).
- - - - - - - - - - - - -
Hem estat quatre dies instal·lats a la ciutat de Niça, en un cèntric hotel de la cadena Mercure, i ens hem dedicat a voltar i a conèixer la ciutat i altres destinacions properes...
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco. És la capital del departament dels Alps Marítims i del Comtat de Niça (o País Niçard), alhora que una de les ciutats més importants d'Occitània. Mes de 400.000 habitants, anomenats niçards.
A Niça s'hi parla encara la variant de l'occità anomenada niçard, si bé la llengua originària ha estat substituïda majoritàriament pel francès. El topònim occità s'escriu com en català, Niça, que segons la pronúncia estàndard és [nísɔ]; localment en diuen [nísa] i ho acostumen a escriure també amb l'antiga grafia mistralenca Nissa. El nom oficial francès és Nice, i en italià en diuen Nizza. Totes aquestes formes deriven del grec Nikea (del nom de la deessa Nike), a través del llatí Nicaea.
La primera cosa que ens va cridar l'atenció i ens va sorprendre fou que, com que no havíem estat mai a la zona, imaginàvem que Niça era encara una idíl·lica ciutat de vacances vora el mar amb xalets bonics i alguns hotels fantàstics...!! Peró la realitat ens va mostrar que Niça és una gran ciutat amb una vida intensa, molt de tràfic amunt i avall en hores punta, amb una gran extensió de superfície edificada, com correspon al seu número d'habitants.
Això si, cal destacar el magnífic Passeig dels Anglesos*, que voreja la costa de la Badia dels Àngels (Mar Mediterrani), de la ciutat de Niça, amb kilòmetres de platja i amb edificis molt bonics i interessants d'estils diversos, des de modernistes i Art-deco, fins a arquitectures super modernes, en especial alguns hotels tenen edificis molt importants i destacats, tant per la seva arquitectura com per la grandària, com per exemple el clàssic Hotel Negresco, o el moderníssim Hotel Sheraton.
(*) Res no iguala la grandesa d'aquest passeig. El seu nom prové de l'important nombre de famílies aristocràtiques angleses que cap a la meitat del segle XVIII passaven l'hivern a Niça. Un destí tant popular que una de les històries d'Agatha Christie té lloc dins d'un tren de luxe [le Train Bleu], que circulava entre Calais i Nice, i que utilitzaven principalment els viatgers britànics per arribar a la Côte d'Azur.
També a NIÇA vam trobar la petjada de molts artistes:
- Museus: de Marc Chagall, d'Henri Matisse, d'Art Modern i d'Art Contemporani, de Belles Arts, d'Arts Asiàtiques, d'Art Naïf.
- El Cours Saleya i el mercat de flors.
- Els carrerons de la Vella Niça i el patrimoni barroc.
- El turó del castell.
- La Promedade (passeig dels Anglesos).
- Palaus i mansions de la Belle Époque.
- Circ de Cimiez i el jardí del Monastère.
- Catedral russa de sant Nicolau
* * *
Durant els quatre dies d'estada a la zona vam visitar el dilluns 17, en primer lloc, el Museu Nacional de Marc Chagall, inaugurat l'any 1973, construït per l'arquitecte francès André Herman.
Abraham rebent els tres àngels
Aquí una vista exterior del museu...
La resta d'imatges de temàtiques bíbliques i religioses, també mereixen un tractament específic al qual dedicaré un altre post monogràfic a part més endavant...
I a la tarda vam fer una visita al centre històric de la ciutat de Niça.
El cap quadrat...
* * *
El dimarts 18, anem fins a la ciutat de CANES per agafar una embarcació que en un breu recorregut d'uns 20 minuts ens durà fins a l'Illa de Sant Honorat, i allí visitarem l'Abadia de Lérins, un monestir cistercenc, amb vida monàstica activa, construït al voltant del 1073. En aquesta illa hi ha hagut comunitat monàstica des del segle 5è.
Actualment la comunitat, entre altres activitats, també conreen vinyes i produeixen vi i licor. (a l'hora de l'àpat vam tastar un vi blanc excel·lent, el Sant Pere).
* * *
A la tarda vam fer una passejada pel centre històric de la ciutat de Canes, la capital mundial del cinema, del luxe i del glamur..., una de les estacions balneàries més importants de França. El Boulevard du Midi, i el passeig de la Croisette, són els més populars.
Els grans hotels...
Nosaltres vam trobar la ciutat com un petit "caos" a causa de la celebració d'una Convenció de productors de cinema d'entreteniment, el mipcom.
La famosa catifa vermella...Com a cosa curiosa i anecdòtica, tot al voltant del Casino, a terra, hi ha les empremtes de les mans de diversos artistes i directors de cine. Veiem alguns exemples...
Marxem de la ciutat de Canes donant un cop d'ull a la seva platja.
* * *
El dimecres 19, anem fins a VALLAURIS, poble terrisser per excel·lència, on farem la visita a l'antic Castell Prioral, actual seu del Museu Nacional Pablo Picasso, on hi té una important col·lecció de peces de ceràmica, a part d'altres obres de diferents artistes, i on podrem admirar el gran MURAL de la GUERRA i la PAU, que Picasso va pintar a la capella romànica del mateix recinte del Castell. Una autèntica meravella..!!
El tema de la decoració d'aquesta capella i els motius pels quals Picasso va decidir fer-la, són tant singulars que mereixen una explicació més ampla, per això faré una aportació monogràfica a part, en una nova propera entrada al meu Blog.En el mateix edifici conviuen tres museus diferents: el National Picasso,
el Magnelli de pintura contemporània,
i el Museu de la ceràmica.
Picasso va ser declarat ciutadà d'honor de Vallauris.
Al costat dret, l'escultura de Picasso amb la cabra, al mig de la plaça major del poble de Vallauris.
També són destacables i originals les pintures d'Alberto Magnelli
.jpeg)
.jpeg)
* * *
A la tarda ens arribarem al pintoresc poble marítim d'ANTÍBOL (ANTIBES), per fer la visita al Castell Grimaldi, majestuosa casa fortificada d'estil provençal, que actualment és la seu del Museu Picasso.
Aquí Picasso hi va fer llargues estades i va treballar en algunes de les seves obres, aprofitant la lluminositat que gaudia des d'aquest edifici davant el mar...
Faune groc i blau
Faune de color verd
Faune descabellat -despentinat-
* * *
L'experiència immersiva en aquest Museu Picasso ha estat molt interessant, i en sortir anem a fer un tomb per la ciutat d'Antibes...
La plaça major d'Antibes
detall
La platja d'Antibes
I finalment ens arribem fins al moll per admirar la magnífica escultura de Plensa, "figura mirant el mar".
* * *
El dijous 20, darrer dia de la nostra estada per aquestes terres, tenim previst visitar la famosa Fundació MAEGHT en primer lloc, situada al terme de Sant Pau de Vençà (Vence), i a la tarda fer un passeig per aquesta encantadora població, poblada d'artistes i de petites galeries d'art.
El nostre guia, ens va preparar una sorpresa inesperada, i ens portà directament a conèixer la Chapelle du Rosaire, concebuda i relitzada per Henri MATISSE, com a compensació al fet que el museu de Matisse de Niça era tancat per reformes.
MATISSE conceb el projecte de construir una capella per les germanes dominiques de Vence, en reconeixement de la cura proporcionada per la Germana Soeur Jacques-Marie, que li va fer d'infermera. Ajudat també pels frares dominicans, amb el jove arquitecte frère Rayssiguier, realitza una obra completa, en la qual i durant quatre anys, Matisse es dedica de manera total i a tots nivells: arquitectura, grans dissenys sobre peces de ceràmica, vitralls, escultura, mobiliari, i fins i tots vestimenta litúrgica, casulles i estoles de conjunt (com veurem més endavant).Aquí el mestre fent gairebé d'orfebre, arreglant la creu que presidirà l'altar de la capella.
Segons les pròpies paraules de Matisse, la seva capella és:
"La realització completa de tota una vida de treball".
El vitrall principal
Dibuix paret lateral amb la Mare-de-Déu i l'infant
Dibuix simbòlic del Via-Crucis, en la paret del fons de la capella
Vista exterior jardí i terrassa
Veiem també algunes mostres dels dissenys de Matisse per les casulles i estoles
* * *
Acabada aquesta interessant visita i descoberta, ens dirigim ara directament cap a la Fundació MAEGHT, ubicada aquí mateix...
És una de les principals institucions culturals del món, fundada per Aimé i Marguerite Maeght, una parella visionària d'editors i marxants d'art.
L'edifici és obra de l'arquitecte català Josep Lluís Sert que va voler crear un lloc on l'art, la natura i l'arquitectura es barregessin en harmonia.
En aquest indret podrem gaudir, entre moltes altres obres d'artistes diferents, del Pati dedicat a Alberto Giacometti, amb un conjunt excepcional d'escultures d'aquest artista suís, del Laberint de Joan Miró, un jardí d'escultures capritxoses, mosaics, i murals monumentals de Marc Chagall, etc. I al final de la visita veurem també la petita capella de Sant Bernard, on hi ha un magnífic Crist romànic d'origen català...
Aquest personatge de Joan Miró, 1970 - ens dona la benvinguda al recinte de la Fundació
I també aquest altre mini personatge
Passem tot seguit a l'interio de l'edifici i anem al pati dedicat a les escultures d'en Alberto Giacometti
I seguim la visita caminant per l'original Laberint de Joan Miró...
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
