diumenge, 2 de juny del 2024

Un Tastet de Costa Daurada... un any després

 Feia molt de temps que volíem tornar a trepitjar les platges de la Costa daurada, la darrera vegada que ho vam fer va ser al setembre del 2023, i fou a Coma-ruga, vam fer estada en un hotel que era just al damunt del conegut "Riuet" d'aigües amb una alta concentració de sals clorurades sòdiques que surt de l'interior de la població i arriba a la platja.  

L’aigua neix en una surgència de roques calcàries del massís de Bonastre i descendeix a força profunditat per les falles que delimiten la fossa tectònica del Penedès, fins a arribar a Coma-ruga, on brolla espontàniament a la superfície. (vegeu: https://www.elvendrellturisme.com/natura-i-salut/estany-i-riuet-de-coma-ruga)

Aquell cop l'hotel no ens va acabar de convèncer, i per això ara hem volgut tornar. Ho hem fet en una curta estada de 4 dies, en un hotel del Grup 4R, però aquesta vegada  ens hem aturat una mica abans, hem volgut explorar la fantàstica platja de Sant Salvador, que tal com em comenta l'amic Joan de la coral Espígol (que hi té residència a la zona), és un dels tres barris marítims d'el Vendrell (Sant Salvador, Coma-Ruga, i El Francàs).

Vam aconseguir una habitació amb vistes directes a la gran platja, 

 que ens permeté gaudir de l'espectacle de la natura, en especial del mar Mediterrani i del seu aspecte canviant en funció dels vents i de la nuvolositat. 

Podrem veure la sensació del brogit de les onades en un petit video que vaig poder captar a peu de platja, també es veu al fons l'edifici blanc de l'hotel, on en el tercer pis teníem l'habitació amb una vista esplèndida, i surten un moment alguns nois preparant les piragües i s'entrenaven amb les pales per entrar a l'aigua...

Van ser uns pocs dies de relax, de sol i platja, i una breu banyada al mar ja que l'aigua encara era força fresca, i també llargues passejades pel passeig amunt i avall, des d'el museu Pau Casals, a l'esquerra, fins al "Riuet" de Coma-ruga a la dreta. 

Les estones d'estada a la platja van ser distretes per diversos factors... el principal perquè a mig matí arribaven unes grans colles de nois joves provinents de l'alberg Xanascat de la Generalitat (vegeu: https://xanascat.gencat.cat/ca/albergs/albergs/coma-ruga-xanascat

que amb les seves piragües i plataformes organitzaven un rebombori força notable i distret per als pocs banyistes que érem allà prenent el sol, i no tant el bany, ja que l'aigua encara era bastant freda..., la feinada dels monitors o monitora era per aconseguir que tots pugessin a las piragües 

Un altre aspecte curiós e inesperat amb que ens vam trobar va ser que aquests dies s'estan portant a terme uns treballs de regeneració de platges, que consisteix en que amb una flota d'uns grans camions van transportant sorra des d'una muntanya que hi ha a prop de Coma-ruga, fins molt més al nord... no sabem exactament fins a on anaven..., però el flux dels camions era constant, amunt i avall... era realment impressionant veure arribar aquells enormes camions Volvo que passaven tant a prop nostre.

això comportava que com que circulaven a ran de mar,  havien deixat unes grans roderes a la sorra, just un parell de metres abans d'arribar a la platja, que dificultava molt l'accés, ja que era com una petita gimcana haver de baixar i pujar per aquells solcs enormes de les roderes que havien deixat les rodes, també enormes, dels camions

(en veurem algunes fotos més)

Han estat dies força distrets... el sol espectacle del mar amb el seu moviment constant i canviant, el brogit que feien les onades, els soroll somort de la corrua de camions circulant constantment amunt i avall, de les 8 de matí fins les 5 de la tarda, la cridòria i xiscles dels nois pre-adolescents amb les seves piragües, etc.... ha estat un "coctel" realment variat i curiós. 

Una mostra de l'estat del mar, una tarda del 30 de maig a 2/4 de 8 del vespre... que podem contemplar des de la terrassa de l'habitació de l'hotel. Per gaudir i per relaxar-nos realment.

Com a resum d'aquests dies unes quantes imatges més a mode de "galeria"... 

Gran platja de Sant Salvador
contrast a la platja amb parapents i camions...

nens entrant a les piragües
un anar i venir dels camions
fort contrast entre el treball i el plaer...
aspecte d'una visió tropical...
escultura al·legòrica a Pau Casals
entrada al Museu Pau Casals
el jardí del museu
escultura del jove Apol·lo

una part de l'edifici
Bust de Marià Fortuny
escultura amb finestral
Una altre escultura d'en Clarà

* * *

Fins aquí el que ha donat de si l'estada de quatre dies per les platges del Vendrell, a la Cosa Daurada.

* *

Desitjo que us hagi agradat, i fins la propera...!!

 



 

 

dilluns, 6 de maig del 2024

"In Memoriam" de la nostra cosina Pilar. Una gran pèrdua familiar...

"In memoriam" de l'estimada cosina Pilar Val

 Ahir diumenge 5 de maig, vam acomiadar la nostre estimada Pilar.

Després d'una intervenció i una complicada recuperació, el dijous dia 2, el seu cor es va aturar de sobte d'una manera inesperada. Va ser un cop fort per tots nosaltres, la seva família més propera.

És un sentiment profund de dolor que ens costarà d'assumir a tots.

Reprodueixo aquí un breu fragment de les paraules que li va dedicar el meu nebot Albert Sorrosal en la cerimònia de comiat... 

<La Pilar ens deixa un buit immens, però també grans records inesborrables a tots, ja
que ens hem sentit privilegiats de compartir la seva vida. Avui ja és a la casa del Pare,
on descansa en pau i de ben segur ens espera amb un somriure als llavis. Pilar,
t’estimem i ja t’enyorem!>

* * *

Descansa en pau, estimada Pilar...!! 

Que els àngels et portin al Paradís, 
que a la teva arribada et rebin els màrtirs
i et condueixin a la ciutat santa de Jerusalem.
El cor del àngels et rebi i amb Llàtzer, ell que fou pobre, 
tinguis el repós etern... 
 

 

 

dimarts, 16 de gener del 2024

Cap d'any per Andalusia - dies 1 i 2 del 2024 - (05)

La història comença aquí

Ens desvetllem el primer dia de l'Any Nou 2024, som a Còrdova, aquests dies anteriors hem estat voltant per la comarca de Los Pedroches, i avui dedicarem el dia a la ciutat visitant en primer lloc la famosíssima i històrica Mezquita-Catedral de Córdoba.

* La Mezquita és Monument Nacional des de 1882. Fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1984, i en juny de 2014 es va elevar la qualificació a Bien de Valor Universal Excepcional, reconeixent que l'ús religiós del temple ha assegurat la preservació del monument.

Tenim una guia contactada, la Carmen, amb molt sentit de l'humor, que a l'hora prevista ens portarà fins a la porta d'accés per entrar a gaudir d'aquest monument històric. Ho farem a través del Pati dels tarongers, que té, en una de les seves cantonades, la porta del control d'accés a l'interior.

Un cop sóm a l'interior, la primera imatge, a cop d'ull, ja ens deixen força impressionats... 

(amb varietat d'estils)

 La primitiva Mezquita dels Omeyas va ser construïda damunt de la ja existent Basílica visigoda de San Vicente, (de mitjans del segle VI). Fou el califa Abderramán I, qui la va fer construir (786-788). La planta primitiva presenta 11 naus perpendiculars al mur de qibla*(Mur d'una  mezquita que està orientat cap a la Meca. Però a diferència dels altres oratoris musulmans, aquí el mur no està orientat a l'est, sinó que ho està cap al sud).

(Mezquita fundacional)

El període de prosperitat viscut sota el govern d'Abderramán II, condiciona la primera ampliació (833-848). Es prolonga la sala d'oració amb 8 naus en sentit sud.

Més tard, en l'any 951, el califa Abderramán III, emprendrà la construcció d'un nou alminar (minaret o torre), que va assolir una alçada de 40 metres, i que va inspirar els minarets de Sevilla i de Marrakech. i que a la llarga serà l'origen de la Torre campanario actual.

El califat Omeya continuà amb el seu esplendor polític, social i cultural, que va portar la ciutat a substituir a Damasc com a referent. Aleshores Alhaken II realitza la segona ampliació (962-966) la més creativa de totes. S'afegeixen 12 nous trams cap al sud. 

El recinte agafa una planta més allargada que tendeix a subratllar el mihrab*(En las mezquitas, nicho u hornacina que señala el sitio adonde han de mirar quienes oran). 

(espectacular l'avantsala del Mihrab)

 i la maqsura* (Se trata de un espacio acotado frente al mihrab. Estaba reservado para que en él el califa y sus acompañantes rezaran los viernes. Suele contar con una decoración diferenciada del resto del templo).

                                    (sostre de la maqsura)

(arquitectura especial)

* *

La última de les ampliacions (991), es correspon amb la demostració de poder de Almanzor (Como canciller del Califato de Córdoba y hayib o chambelán del débil califa Hisham II, Almanzor fue el gobernante "de facto" de la Iberia Islámica).  

En aquesta fase el conjunt és engrandit cap a l'est amb la incorporació de 8 naus noves. El resultat final és un espai rectangular caracteritzat per la proporció.

Des de la conquesta de Còrdova en 1236, la Aljama (barri on vivia la comunitat musulmana), fou consagrada al culte catòlic. En 1489 comencen obres d'adaptació al nou culte amb la construcció d'una Capella Major. Un cop finalitzat el Creuer, per Juan de Ochoa, en 1607, aquest espai passarà a anomenar-se Capilla de Villaviciosa.














(presbiteri frontal i la cúpula del Creuer)

(l'orgue magnífic)

Anteriorment, va ser el Bisbe Alonso Manrique qui mana construir el Creuer (1523-1606). Un procés constructiu iniciat per Hernan Ruiz I que, de manera imaginativa, integrarà les naus califals amb el creuer, com a naus laterals. A la seva mort intervindran altres arquitectes com el seu fill Hernan Ruiz II i Juan de Ochoa.

Des de l'exterior, la fàbrica del Creuer confereix al conjunt una imatge de verticalitat que contrasta amb l'horitzontalitat de la Mezquita.

* * *

La Mezquita-Catedral de Córdoba es uno de los monumentos más singulares del mundo, testigo de la alianza milenaria entre el arte y la fe.

"La arquitectura islámica, con ecos helenísticos, romanos y bizantinos, se funde con la cristiana en una de sus expresiones más bellas. En su interior, entre un impresionante bosque de columnas, arcos y cúpulas, nos sorprenden espléndidas obras de arte que testimonian las huellas del paso de los siglos".

Com a exemple, veiem algunes obres d'art de la Capella de Santa Teresa

Ocupando la antigua muralla de Qibla se encuentra la capilla del cardenal Salazar, fundada bajo la invocación de Santa Teresa. Francisco Hurtado Izquierdo fue el encargado de construir un espacio que reflejara la madurez del barroco. Para ello, diseñó un espacio octogonal cubierto por una cúpula cuyo tambor está perforado por las ventanas. Por primera vez el arquitecto también incluye una amplia decoración a base de yesería, que repite el motivo de las hojas de acanthus. 

La capilla está presidida por el retablo que alberga la magnífica escultura de Santa Teresa de Ávila, realizada por José de Mora. El mismo escultor fue el responsable de crear la serie de santos que aparecen entre los arcos de la capilla.

Lo más destacable la custodia procesional del Corpus Christi, autoría de Enrique de Arfe



 

(Un magnífic Crist d'ivori)

 Desde un punto de vista iconográfico, responde al modelo que se popularizó en Córdoba desde mediados del siglo XVII, y que le muestra como peregrino. San Rafael aparece en una pose andante mientras sostiene un bastón en su mano derecha. A este artículo se suman otros que aparecen en la nube bajo sus pies. Un ejemplo es el pescado, en clara referencia a su protección y trabajo curativo. 

* * * 

 

Quienes admiraron la belleza de la que fué gran mezquita omeya de Occidente, supieron preservarla. Hoy, la Mezquita-Catedral de Córdoba, muestra al mundo la grandeza de su historia, que comienza en un basílica visigoda, se desborda en el esplendor califal, y culmina con el arte del Gótico, del Renacimiento y del Barroco.

Usted no contempla una preciosa reliquia del pasado, ni se encuentra en un museo más. Entra a un lugar sagrado abierto al mundo entero. Todo el conjunto monumental de la antigua Mezquita fué consagrado como Catedral de Santa Maria en el año 1146 (Dedicación como templo católico), y de forma definitiva en el 1236 (Segunda Dedicación). En este bello y grandioso templo, desde entonces y sin faltar un solo dia, el Cabildo celebra la Santa Liturgia para la comunidad cristiana.

Al conocer la belleza singular de la Mezquita-Catedral, habrá comprobado que és un edificio vivo, que ha sido transformado por hombres de culturas y religiones distintas a lo largo de la historia.

* * 

Per a més informació, us deixo aquí l'enllaç amb la web oficial: https://mezquita-catedraldecordoba.es/en/descubre-el-monumento/la-historia

Torre campanario: 

Tras la conquista cristiana, el antiguo alminar de la Aljama queda reconvertido en campanario. Su aprovechamiento se sucede hasta el año 1589, cuando un terremoto afecta a su estructura y se decide la edificación de una nueva torre que envuelve parte de los vestigios califales.

La nueva torre catedralicia es realizada según el proyecto de Hernán Ruiz III, que llegó a concluir el cuerpo de campanas. Posteriormente, se suceden las intervenciones de Juan Sequero de Matilla, arquitecto que añade el cuerpo del reloj, y de Gaspar de la Peña, autor de la linterna sobre la que se asienta la figura de San Rafael, obra de Pedro de la Paz y Bernabé Gómez del Río. 

Per a més informació, podeu veure el vídeo: https://youtu.be/RJKhiPnh22w?feature=shared

 Finalment, uns apunts sobre...         La Capilla Real

La Catedral de Córdoba también se muestra como un espacio de proyección para la religiosidad y el poder de la monarquía española. De este modo, Enrique II de Trastámara decide construir esta capilla en 1371, con la finalidad de acoger los panteones de su padre Alfonso XI y su abuelo Fernando IV, finalmente trasladados a la Real Colegiata de San Hipólito en 1736.

La Capilla Real, hoy no visitable, se configura como un recinto de planta cuadrangular.

La solución formulada en su cubierta también resulta interesante, al optar por una bóveda que cruza cuatro arcos con otros cuatro de disposición diagonal. La totalidad de estos elementos aparecen decorados mediante mocárabes de yeso que contribuyen a la densidad decorativa del espacio.

Tampoco podemos olvidar que la repercusión de esta construcción mudéjar trasciende los propios límites del edificio. Y es que su concepción llega a ejercer una clara influencia en la arquitectura de la nobleza cordobesa de la época, convirtiéndose así en el nuevo referente estilístico de los palacios y capillas de las élites locales.

* * * * * * * * * *

No voldria allargar més aquesta crònica, i solament comentar per acabar, que el matí del dia 2, vam sortir de l'hotel per circular altre cop pel barri jueu (Juderia), i després de saludar a en Maimònides,

En la ciudad de Córdoba, capital de Al-Andalus, el 30 de marzo de 1135 nació Maimónides (en griego, 'hijo de Maimón'). Filósofo, teólogo y médico, RaMBaM (acrónimo de sus iniciales en hebreo, Rabí Moshé ben Maimón) es considerado la figura más prominente del judaismo durante el período medieval.

 i a en Manolete, ...

Manuel Laureano Rodríguez Sánchez, más conocido como Manolete (Córdoba, 4 de julio de 1917-Linares, 29 de agosto de 1947), fue uno de los grandes toreros de la historia de la tauromaquia de España en la década de 1940.12​ Murió en el Hospital de San José y San Raimundo de Linares. Tras la profunda cornada mortal que le asestó el Miura Islero en la plaza de toros de Linares, se convirtió en un mito de la España de la posguerra. 

 ... ens vam dirigir a visitar el magnífic Nou Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova

 
Vegeu (aquí) - Trobareu molta més informació sobre el museu de la que jo us pogués donar.

* *

 Sortint del Museu, vam dinar en un petit restaurant de la "Juderia", i després cap a l'hotel, on, a l'hora acordada, ens recollí l'autocar per portar-nos a l'estació de l'AVE, i després de 4 hores de viatge, vam arribar a Barcelona.


* * *

Ara sí que acaba aquí definitivament aquesta història i aquesta crònica*. 

 *Moltes gràcies a tots els lectors que heu tingut les ganes i la paciència de seguir-me..!!

 Una abraçada..!!

 

 


dissabte, 13 de gener del 2024

Cap d'any per Andalusia - (04) - el dia 31 - fi d'any 2023

La història comença aquí

 Comença el darrer dia de l'any amb una boira intensa. Teníem previst de fer una passejada amb un carruatge de cavalls pels paratges de la Devesa del Parc Natural de CARDEÑA I MONTORO, tot gaudint veient els animals en el seu hàbitat, enmig de frondosos boscos d'alzines.

Malgrat que el temps era força fred (5º) i emboirat, vam decidir fer la passejada. 

-dos cavalls gaudint de la llibertat-
-la devesa super emboirada-
-els cavalls ens contemplen-
-el llarg camí sense horitzó-
-un altre espectador atent al nostre pas-

En acabar la passejada l'autocar ens esperava al final del trajecte per seguir la nostra ruta camí de la visita següent. Ens encaminem a trobar l'edifici de l'Almazara anomenada Pago las Monjas, ubicada en el municipi de Montoro des del 1754.
l'accés al Cortijo
el pati davanter a l'edifici
el mural de ceràmica de les monges que donà nom al Pago
* *
Ens va rebre el propietari Javier Prieto, titular de la Societat Aceites Prieto Reina, SL [www.pagolasmonjas.com] -de fet són dos germans responsables de tot el negoci-.
Allà vam fer una breu passejada pels terrenys dels olivars, i després una visita completa amb explicacions detallades, a les instal·lacions industrials on transporten les olives, les premsen, tracten el producte i elaboren uns olis de gran qualitat. És admirable com aquests dos germans, amb unes ajudes puntuals, porten endavant aquesta empresa Almazara, productora d'olis de gran qualitat.
 
No solament això, sinó que també vam fer un tastet d'olis, amb petits gotets anàrem tastant diferents tipus d'olis i experimentant les diferents sensacions tant olfactives com gustatives. 
La joia dels seus olis va ser aquest que es diu: "Nevadillo NEGRO Temprano" (Aceite de oliva virgen extra) -la esencia de nuestra sierra-
 
Aquesta família ens va acollir amb molt d'afecte i simpatia en el seu magnífic edifici o Cortijo, que la "matriarca" de la família va heretar, conservar, i li donà el nom.
* * *
Acabada la interessant visita vam anar a dinar en un restaurant davant mateix del poble de Montoro
-la foto la fem des del finestral del restaurant-
 
En acabar el dinar, ens trobem amb un guia local que ens acompanyarà a caminar una estona pel nucli antic del poble de Montoro. 

Ens aturem a la plaça major davant l'Església-Parròquia de san Bartolomé
al costat esquerra de l'edifici hi ha una porta lateral d'estil plateresc
Veiem alguns detalls interessants, com els dos sants que presideixen la porta d'entrada, 

San Bartolomé -esquerra- lligant amb una cadena a la diablilla, representa la tradició i la llegenda popular de la ciutat, que "el mal anda suelto" i reparteix estirades de cabell a petits i grans... 
 
I Sant Jaume Apòstol, protector de la ciutat      -a la dreta-
 


 
 



 
Dalt de tot, presidint la portalada, aquesta bonica imatge de la Mare de Déu amb el nen Jesús.

També veiem altres edificis interessants, com aquesta casa medieval

Aquest edifici de les "casas capitulares" on es compartien interessos d'agrupacions diverses

*  *

La tarda arribava ja a l'hora crepuscular i era el moment d'acabar la visita a la població de Montoro, agafar l'autocar, i posar rumb directe a Còrdova, fins a l'hotel on hauríem de celebrar el sopar de fi d'any, i menjar els grans de raïm al ritme de les típiques 12 campanades.

* * * 

Demà, quan ens despertem serà Any Nou, el dia 1 de gener del 2024.

I el projecte serà en primer lloc, visitar la famosa Mesquita, i després patejar-nos una bona estona tot el barri de la Juderia. A la tarda descansar una estona en el nostre super hotel, i al capvespres sortir a caminar una mica pel barri jueu acompanyats del guia que ens farà descobrir llocs amagats...

Però tot això, com és habitual, ho veurem en el proper capítol (05) d'aquesta crònica. 

 

 



 


 I en acabar ens traslladarem a Còrdova per celebrar el fi d'any 



LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin