dilluns, 28 d’abril del 2025

La Moreneta surt en processó per primera vegada el segle XXI

https://abadiamontserrat.cat/la-mare-de-deu-de-montserrat
 La imatge no s'extreia de la basílica des del 1997, el 50è aniversari de l'entronització de la verge, i ara avui 27 d'abril del 2025, es commemora el mil·lenari de Montserrat en aquest dia de la Mare de Déu de Montserrat.

La imatge de la Moreneta ha sortit de "manera excepcional" de l'interior del cambril de la basílica de Santa Maria de Montserrat per primera vegada en el segle XXI. Ho ha fet avui el 27 d'abril amb motiu del Mil·lenari, en la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, i davant de cinc mil fidels. Ha estat un dels moments àlgids de la festa, ja que l'última vegada que la talla romànica va sortir del cambril va ser el 1997 quan es van celebrar els 50 anys de l'entronització de la imatge de la Mare de Déu.

La processó ha començat a les 10:30 h del matí quan el P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat, ha estat l’encarregat de retirar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat del seu tron i l’ha entregat al rector del santuari, el P. Joan Maria Mayol, qui ha baixat la imatge fins a l’entrada del cambril, on el prior i el sotsprior de l’abadia, els G. Jordi Puigdevall i el P. Bernat Juliol respectivament, esperaven per fer-li el relleu. Ells dos han estat els encarregats de portar-la fins a l’altar major de la basílica de Santa Maria, baixant per l’escala del portal Angèlic, on esperaven el turiferari, diaques i tots els membres de la comunitat. En aquest moment, la Imatge de la Mare de Déu s’ha instal·lat al baiard restaurat per l’ocasió, datat del 1916.

En el primer tram de la processó, sortint de la basílica i creuant l’atri, quatre membres de la Schola Cantorum de l’Escolania, han estat els encarregats de portar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. A través de l'atri, sota pal·li (tàlem), i fins arribar a les places.

En el segon tram, han estat els fidels de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes els encarregats d’entrar a les places i passejar la imatge de la Moreneta per entremig de la multitud de fidels, uns cinc mil, que eren allí concentrats

 
Finalment, l’últim relleu abans d’anar cap a l’altar, l’han fet els monjos de la comunitat benedictina de Montserrat.

 Tan bon punt la Mare de Déu ha estat situada a l’estrada preparada per a l’ocasió, juntament amb tota la comunitat benedictina, l’Escolania i la Schola Cantorum, s’ha iniciat la missa conventual d’aquesta solemnitat, presidida pel P. Manel Gasch, abat de Montserrat.

Cal destacar davant el suport, la bonica Rosa d'or, obsequi que el Papa Francesc els va fer a la representació de la comunitat i de l'escolania, quan els va rebre recentment a Roma
Al llarg de la missa hi han participat tots els cors vinculats a l’entorn montserratí: l’Escolania, la Schola Cantorum i la Capella de Música de Montserrat. A més també cal destacar la decoració floral confeccionada per la Federació Catalana de Catifaires, que ha ornamentat la plaça de Santa Maria.

 

Amb motiu del Mil·lenari s'ha instal·lat un altar a la plaça del Monestir on s'ha celebrat l'eucaristia de la Festa amb la presencia de la imatge de la Moreneta. 

 
Un cop finalitzada la missa, abans de desfer el camí d’anada...
... s'han canviat els portadors, ara son membres de l'Schola Cantorum, els encarregats que la imatge de la Mare de Déu arribi fins a l'última de les places per tal que, tots els fidels presents al Santuari, hagin pogut veure la seva imatge original abans de retornar-la al seu tron a l’interior de la Basílica de Santa Maria. 
Avui si que li ha tocat plenament el sol a la Moreneta...!!
 En l’inici de la seva tornada ha estat acompanyada pel cant del Virolai en la veu de l’Escolania, 
cloent així la celebració litúrgica i la processó.
 
Les dues últimes vegades que la Mare de Déu de Montserrat s’havia tret del seu tron daten del 1947, amb motiu de la seva entronització, i del 1997, quan es van celebrar els cinquanta anys d’aquell fet. Durant l’estona que ha estat exposada a la plaça, la imatge ha estat protegida amb el tàlem que ja es va utilitzar el 1947. 
 
* * 
Finalment ha de retornar a la Basílica per tornar a ser col·locada, de mans dels monjos i del mateix pare Abat Manel Gasch, al seu setial habitual, 
Els monjos encarregats la pujaran fins el cambril per deixar-la en mans del rector del Santuari 
el P. Joan Maria Mayol, 
El pare rector puja al cambril
per deixar la imatge en mans del P.Abat que la col·locarà novament al seu setial...

 i l'acte ha finalitzat amb el cant per part de l'escolania de l'Antífona Mariana Regina Coeli. 
 
(cliqueu l'enllaç al video de youtube per sentir-la)

https://youtu.be/aJIzrVJW9Io

La celebració de la diada, que coincideix amb el mil·lenari de Montserrat, s'ha allargat tot el cap de setmana del 26 i 27 d'abril i ha comptat amb les tradicionals ballades de sardanes, misses i un concert a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Vallès. 

* * *

He volgut fer aquest recull gràfic d'aquest dia tan memorable de la festivitat de la Mare de Deu de Montserrat, la nostra Moreneta 

Hagués volgut publicar-ho ahir mateix, dia de la festa, però no vaig tenir prou temps..., i l'apagada general d'ahir 28, ho va retardar encara més, però avui encara està ben fresc el record d'aquesta diada.

Desitjo que us agradi aquest recull



dissabte, 26 d’abril del 2025

El Funeral del Papa FRANCESC - In Memoriam

Hem pogut seguir per TV3 televisió la Missa de difunts i tota la cerimònia de l'enterrament del Papa Francesc. He aconseguit alguns imatges a través del mòbil que us ofereixo...


La situació ordenada de cardenals, clergues, autoritats i públic
(la gentada immensa)
(el trasllat a dins la Basílica)

la porta d'entrada
 
I un cop dins, es va col·locar el fèretre en un vehicle especial per fer el recorregut fins a l'església de   Sta. Maria la Major, on el Papa Francesc va voler ser enterrat
La façana de Sta. Maria la Major
davant la porta de Sta. Maria
els portadors inclinen el fèretre per tal que el puguin veure tots els indigents, pobres, sense sostre i immigrants, estimats del Papa Francesc, que l'esperaven aquí. 
Gravat al peu de la creu es pot llegir el símbol de la companyia de Jesús IHS.
 
la nau de Santa Maria buida
l'entrada del fèretre
i en primer lloc l'encaren davant la capella de Sta. Maria, 
(lloc on el Papa Francesc venia sovint a resar i a dipositar un ram de flors)
i ara, finalment, el duen cap al lloc concret de l'enterrament.
ja que es farà en la més estricte intimitat...
 En aquesta església de Sta.Maria la Major descansarà el cos del Papa Francesc en compliment de les seves últimes voluntats.

* * *

Descansi en pau, l'estimat Papa Francesc...!! 

Que els àngels et portin al Paradís, 
que a la teva arribada et rebin els màrtirs
i et condueixin a la ciutat santa de Jerusalem.
El cor del àngels et rebi i amb Llàtzer, ell que fou pobre, 
tinguis el repós etern...
 

In Paradisum deducant te Angeli...  

(cliqueu a sobre per escoltar el cant gregorià -salteu la publicitat)

* * *

 

dilluns, 21 d’abril del 2025

Un homenatge al Papa Francesc – “In Memoriam”

 

El Papa Francesc ens ha deixat avui 21 d'abril, dilluns de la Pasqua de resurrecció...

Descansi en pau..!!

* * * 

El cristianisme perd un home de bondat i de pau, intel·ligent i coratjós, que va saber entendre els desafiaments de l'Església en el món que s'endevina. Descansa en pau, Papa Francesc (C.Puigdemont)

El papa Francesc ha mort aquest dilluns a les 7:35 h. a la seva residència de la Casa Santa Marta. El papa, que ha mort als 88 anys, deixa enrere 11 anys de pontificat reformador, en que ha intentat lluitar contra els abusos sexuals a l'Església. Progressista en l'àmbit social i ortodox en l'àmbit sexual, en especial en la relació amb les dones i els homosexuals amb l'Església.

Els últims mesos del papa han estat marcats pels problemes de salut, sobretot afeccions respiratòries. Malgrat tot, aquest diumenge el papa va aparèixer a la benedicció "urbi et orbi", després de la missa del Diumenge de Resurrecció. (de la nota del 3/24.cat)

dijous, 3 d’abril del 2025

Cap de setmana a l'Empordà, a la recerca del seu patrimoni, i experimentant la violència de la tramuntana (02)

 La història comença aquí

Tal com deia en el capítol anterior, després de les visites del matí a les esglésies de Sant Julià de Boada i de Sant Esteve de Peratallada (veieu aquí), a la tarda ens vam desplaçar fins al nucli de Canapost per descobrir i conèixer l'original església de Sant Esteve de Canapost, que té la particularitat de compartir dues naus amb estils diferents, i també alguns frescos del s.XII, i uns interessants sepulcres d'època medieval...


Sembla que el temple havia estat dedicat a sant Clet o Cletus (el tercer papa -al peu de l'escultura es veu la tiara papal-), que ja és esmentat l'any 1019. A mitjans del s.XIII va passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Peratallada, condició que actualment encara manté.

Es tracta, en realitat de dos temples de planta rectangular que comuniquen per dins, un de més arcaic, preromànic del segle IX o X al costat sud, i un altre de romànic del segle XI al costat nord. Ambdues naus estan capçades a l'est per sengles absis.

La nau preromànica està encapçalada per un absis trapezial i transsepte elevat, sobre el que s'hi sustenta en part la torre del. campanar. L'absis està il·luminat pel centre per una finestra esqueixada i destaca per ser un dels pocs de la seva època que ha conservat a la cornisa un fris decorat geomètricament amb relleus romboidals.

Al peu de l'absis un conjunt de sepultures antropomorfes
(detall del fris amb figures geomètriques)

A l'interior hi ha aquesta altar amb una volta de canó feta amb pedruscall barrejat amb morter.

 La nau romànica té l'absis semicircular amb una finestra d'una esqueixada, i és ornamentada amb arcuacions cegues que es recolzen sobre mènsules llises. 

                                         i l'altar interior es correspon amb aquest

La nau més antiga te dues portes. La primitiva, al costat de migdia, és adovellada i amb dos arcs de mig punt en gradació. En aquest mur s'hi poden observar filades d'opus-spicatum a la dreta. La porta de ponent es va obrir en època barroca.

 
L'element més notable del conjunt és el campanar inacabat. Es va aixecar al segle XII amb estil llombard. El segon pis, emmarcant unes finestres de mig punt, és ornamentat per unes arcuacions cegues amb mènsules esculpides i un fris de dents de serra.

A l'interior de la nau preromànica es conserven restes de decoració mural en molt mal estat... (veiem uns exemples)

  
s'endevina una entrada de Jesús a Jerusalem cap al s.XII

Aquí una escena del sant sopar, que els experts situen al s.XV                    

(Aquestes pintures van ser elaborades a base de colors terra, fets amb la combinació de minerals d'òxid de ferro i calç)

Encara unes imatges de l'interior del temple

       
Aquest banc, com ens comentà el guia, era perquè la gent gran o amb dificultats motores, poguessin seure, ja que tal com es feia en les comunitats primitives, tothom estava dret durant les celebracions litúrgiques. Pràctica que també es dona en les llargues celebracions de les comunitats ortodoxes.

 
També una rosassa es va començar a construir en època gòtica, però no es va poder acabar, segurament per manca de pressupost, i les peces es poden observar actualment al terra darrera l'absis, al costat de les sepultures antropomorfes de l'època medieval.

* *

Una mica d'història: el lloc de Caneposto és citat en un document de l'any 901. Segons consta a la seva acta fundacional del 1019 la Canònica de la Seu de Girona posseïa un alou intra terminos parrochiae de Canapost. L'any 1064 aquesta església sembla que havia estat dedicada, o havia tingut culte a sant Clet o Cletus (el tercer papa). 

                                                     El retaule gòtic que aquí reproduïm,  

és una obra pictòrica sobre fusta de l'anònim Mestre de Canapost, de la segona meitat del segle XV, dedicat a la Mare de Déu de la Llet, es guardava en aquesta església fins que després de la guerra fou traslladat al avui Museu d'Art de Girona. És una obra d'influència francesa, o d'un autor d'origen francès, dins de l'estil proper a Jean Fouquet.

Destaca per la seva originalitat, en l'angle superior dret del retaule, una escena que a tot el nostre grup ens va cridar l'atenció per insòlita, i fins i tot divertida, ja que es veu la Mare de Déu llençant un raig de llet directament a la boca de sant Clet que és agenollat al davant d'ella. 

Fou objecte de comentaris i també gairebé tothom va voler emportar-se aquesta curiosa imatge de record.




 

 

Acabem la nostra visita de la tarda de diumenge 29, a aquesta interessant església de Canapost, a cavall dels segles IX i XI, i mentre tornem cap a l'hotel gaudim d'aquesta bonica posta de sol...

* * *

L'endemà diumenge 30, teníem previst d'arribar-nos fins a la Junquera per pujar a visitar el Fort de Bellaguarda, situat en un puig entre el coll del Pertús i el Coll de Panissars. Es un coll de la Serra de l'Albera, a 325 m. d'altura que comunica les comarques del Vallespir i l'Alt Empordà, en els termes municipals del Pertús i de la Jonquera, sota el turó on s'alça el Castell de Bellaguarda. 

Aquí es troba aquesta fita fronterera. N'hi ha d'altres semblants al llarg de la linia divisòria.

Per aquest coll passava des de l'Antiguitat el camí de Barcelona a Perpinyà, que posteriorment fou desplaçat al Coll del Pertús.

 Aquest coll és cèlebre per la batalla del coll de Panissars que hi va tenir lloc els dies 30 de setembre i 1 d'octubre del 1285, durant la Croada contra la Corona    d'Aragó,

El dia era radiant però bufava una tramuntana força notable. Amb tot vam iniciar la pujada per una estreta carretera plena de revolts fins arribar al peu del Fort. La gran sorpresa va ser que en sortir de l'autocar el vent de tramuntana era fortíssim, tant que gairebé t'empenyia i et podia tirar per terra. (nivell 9/10 -equivalent a 100/120 kmts/hora-) 

El dia era fabulós, la vista del Canigó espectacular, com podeu veure en la imatge.

I davant aquest fet, i malgrat el vent, vam arribar amb penes i treballs fins al peu de l'entrada del Fort, 
Però, en intentar pujar per la gran rampa i/o escala que puja a la part superior, un parell de persones del grup, amb un cop de vent, van rodolar per terra... Cal destacar que la impressió que donava la rampa no era gaire recomanable, amb aquestes fustes mig trencades al davant, i veient que a l'esquerra faltaven alguns trossos de barana.
 
Això ens va espantar a tots i vam decidir fer marxa enrere. Tots cap a l'autocar amb la cua entre cames... Només van pujar els dos guies del grup pel compromís adquirit que teníem amb el guarda del Fort, que normalment és tancat al públic, i que ja ens esperava a dalt. Així hem pogut recollir alguna imatge.
Pont d'accés per damunt del fossar

Façana del Fort
                                                                                
Pati interior   

La sala del pou d'aigua
Dimensió del pou amb 5,85m de diàmetre i 62m profund
 
* * *

Però la caminada que havíem de fer d'un km. per arribar al Coll de Panissars, per veure les ruïnes del monestir-hospital benedictí medieval, Priorat de Santa Maria de Panissars, on es troben les restes arqueològiques dels Trofeus de Pompeu i del Pas de la Via Domícia, va ser impossible de realitzar-la a causa de la violència desfermada pels cops de vent de la fortíssima tramuntana.

**M'he vist, doncs, forçat a buscar la informació de tots els indrets que volíem visitar i documentar, a traves dels mitjans que ens proporciona la xarxa, i d'aquesta manera facilitar els enllaços corresponents per poder completar-la.

* * *

Com a suplement a l'excursió frustrada, la guia que ens acompanyava, Maria Teresa Genís, que era d'Agullana ens va suggerir de visitar el seu poble i descobrir també el seu patrimoni...

Ens dirigim, per tant, fins el poble per anar a prendre un cafè al local "La Concordia", i després farem un passeig per conèixer una mica més l'indret, la seva església i alguns locals modernistes. Aprofitem per fer-nos la foto del grup, i tot seguit anirem fins la plaça Major per veure l'església dedicada a Sta. Maria.

(imatge de Sta.Maria d'Agullana)               

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(un original Crist de bronze molt gran)

 Finalment vam donar la volta a tot l'edifici per veure l'absis i la façana frontal amb el triple campanar


 


I acabàrem el passeig, camí de l'autocar, veient el bonic edifici modernista de la Casa Estela

   

 
* * *
 
Anem a dinar a un restaurant de Cantallops, en un bonic emplaçament 
 
I en acabar, ben dinats, agafem l'autocar que ens espera a la porta, amb una magnífica vista al fons, de la muntanya del Montgrí, damunt de Torroella.

       Carretera i manta, una mica de migdiada, i cap a Barcelona falta gent...!!

* * *

Aqui acaba definitivament aquesta crònica d'un cap de setmana voltant pel Baix i l'Alt Empordà, a la recerca dels seus tresors i paisatges...

Espero i desitjo que malgrat els entrebancs i les inclemències del temps us hagi agradat i interessat el reportatge.

 

 
 

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin