dimecres, 10 de juliol del 2024

La Val d'Aran i la magnífica vall de l'Artiga de Lin (02)

El diumenge 7, les previsions del temps eren una mica més optimistes, per això ens encaminem cap a Vilaller i a través del tunel de Viella, ens plantem al bell mig de Viella, on trobarem al nostre company Ricard Novell, gran coneixedor d'aquesta regió, que ens farà de guia.

Allà ens esperaven uns vehicles especials que ens duran fins a la Val de l'Artiga de Lin, on es troben Es Uelhs deth Joeu. 

Enfilem la carretera enmig del bosc i després d'uns pocs kms. fem una primera parada en una clariana on en Ricard en fa les primeres explicacions i, a través d'un petit camí en sentit descendent, ens apropem fins un replà i mirador per contemplar l'espectacle de l'aigua que brolla entremig del bosc (veieu)                                

Es tracta d'una espectacular cascada d'aigua provinent de la glacera del pic d'Aneto que desapareix caient al forau d'Aigualluts i que, després de recórrer quatre kmts. des de la vall de Benasc per sota terra, apareix amb força al bell mig del bosc d'aquest espai natural d'excepcional bellesa.

Allà mateix, davant aquest espectacle, i refrescats pel polsim d'aigua procedent de la cascada que hi havia a l'ambient, vam aprofitar per fer-nos la clàssica foto de Grup de cada sortida, que veurem al final d'aquesta crònica.

Vam retornar als vehicles per acabar de pujar fins al replà on hi ha el refugi de l'Artiga de Lin, ben bé al peu del anomenat coll de Toro, on s'obre el bosc i el paisatge és extraordinari.

 

 

 

 

 

 

 

A partir d'aquest punt vam iniciar una curta caminada/passeig acompanyats de les explicacions d'en Ricard Novell sobre diferents aspectes, tant de la natura, com de la vegetació, arbres, flors ocells i animals diversos.

Aquí veiem les típiques ortigues i altres flors medicinals
 
 
En Ricard ens comenta les característiques del Picot negre
 
Seguim caminant en aquest dia esplèndid... 
 
 La natura està exuberant, i a la dreta de la imatge veiem uns exemplars de la rosa silvestre o "rosa canina", l'anomenat "escaramujo"... aquesta planta té una gran relació amb el nostre cognom familiar (veieu aquí)   
 Seguim caminant fins a retornar al lloc on vam aparcar els vehicles tot-terreny que ens portaran de baixada, però abans encara farem una parada a mig camí per veure i tastar l'aigua de la font...

* * *

En definitiva, com que per sort vam tenir bon temps amb sol i bona temperatura, malgrat algunes boires, vam poder gaudir d'una jornada molt agradable.


Amb la foto pel record...
 

Finalment, de tornada, dinàrem a un hotel de Viella, i tot seguit l'autocar, i de retorn cap a casa. El retorn fou una mica cansat pels més de 300 kms. de l'itinerari fins a Barcelona.

*** Fi de la crònica..!!

* * *

 

 



Dies de natura, de Romànic, de sol, pluja i tempestes..!! (01)

El darrer cap de setmana del 5 al 7 de juliol, hem anat a gaudir de la natura, del romànic, i d'algun xàfec i alguna tempesta considerable, tot això amanit amb les boires i les estones amb sol.

Hem viatjat com fem habitualment amb una colla d'amics coneguts i sota el guiatge sempre impecable de POL Viatges.

Sortírem divendres a les 15h. en direcció a Boí, tot passant per Balaguer, Alfarràs, Benavarri, Pont de Suert, i en arribar a Boí, ens hostatgem a l'Hotel Fondevila on estarem fins diumenge al matí, que saltarem cap a la Val d'Aran.

Després de sopar, alguns vam sortir a estirar les cames i gaudir de la fresca tot acostant-nos al poble, i davant nostre ja vam començar a gaudir del romànic en versió nocturna...

(Sant Joan de Boí)

* *

L'endemà dissabte 6, comencem l'activitat tot visitant les esglésies romàniques. 

En primer lloc la magnífica de Sant Climent de Taüll

(Sant Climent de Taüll) 
(interior tal com està actualment)
 
(el Pantocrator tal com es veu ara)
(imatge de la Mare de Déu al costat dels apòstols)
(la ma de Déu, en la primera arquivolta)
(l'Anyell de Déu, o Agnus Dei, es refereix a Jesucrist) en la segona arquivolta 
 
I aquesta és la sorprenent imatge que ara ens ofereix el mapping que intenta reconstruir la imatge original primitiva.
 
En sortir a l'exterior gaudim encara de la visió del bonic absis i la torre campanar
* * *
Al costat de la carretera hi ha un panell que vol representar "l'ull" del Pantocrator
Té l'originalitat que l'obra està feta amb una multitud d'ous repintats...
L'artista és una dona Oksana Mas d'origen ukrainès 
* * *
Ens dirigim a continuació a fer un petit passeig per estirar cames i contemplar el paisatge, i ens encaminem fins a trobar l'Ermita de sant Quirc, situada a prop, en l'indret anomenat del Pla de l'ermita...
 

Des d'aquest indret s'albira perfectament el bonic campanar del poble veí d'Erill la Vall
La visita a l'església de Sta. Maria de Taüll no es va poder fer perquè estava tancada per reformes
Agafem, doncs, l'autocar per fer la darrera visita del matí tornant a Boí.
Sant Joan de Boí,
que conserva algunes pintures restaurades...
com aquesta imatge de la lapidació de sant Esteve
o aquesta altre imatge d'un element del bestiari en forma d'un curiós elefant amb banyes..!!
* * *
S'acaba aquest matí de dissabte i retornem a l'hotel per dinar.
 
A la tarda tenim previst dues noves visites, primer l'església de Sant Eulàlia d'Erill la Vall, i després arribar-nos fins al Balneari de Caldes de Boí on també visitarem el santuari de la Mare de Déu de Caldes.

La tarda es presentava força plujosa, malgrat tot vam decidir fer les visites... 
 
De l'església d'Erill, a part de la seva porxada única, cal destacar les figures de l'espectacular davallament, els originals de les quals són conservades entre el MNAC i el Museu Episcopal de Vic.
 
amb el detall de les tres figures centrals
En sortir a l'exterior, enmig del xàfec que estava caient, encara vam tenir l'humor de fer la foto de la bonica torre campanar d'Erill.
 
I com teníem previst, tornem a l'autocar per pujar fins al capdamunt de la vall on es troba el Balneari de Caldes de Boí, situat a 1.470 mts. d'altitud, a la riba del riu Noguera de Tor, on conflueix amb el barranc de Sallente, sota el pic de Comaloforno (3.030m). 
 
Allí podrem visitar el Santuari de la Mare de Déu de Caldes, que es bastí al costat de les antigues termes romanes..., i podrem gaudir de la bellesa de la natura i de les més de trenta fonts que brollen a temperatures dels 4º als 56ºC, i que posseeixen propietats terapèutiques i minero-medicinals. (tot això amb permís de la pluja que no parava de caure...)
 
El porxo
d'entrada a
l'antic edifici del
Balneari, i sota els porxos trobarem l'accés al Santuari
 
 
 
 
 
La primera visió de la nau i del presbiteri que
se'ns ofereix a l'entrar, i un detall del cambril amb la verge (a l'esquerra)
        
                
Finalment unes quantes imatges que complementen la informació (*)
 
 (pintura lateral del presbiteri)
(vista de la nau des del cor)
Acabem amb aquesta vista dels jardins i del passeig on hi ha les fonts termals, que malauradament no vam poder gaudir gaire a causa de la insistent pluja...
 
* *
De camí de retorn cap a Boí, un cop dins l'hotel, vam poder constatar que continuava plovent a "bots i barrals"
* * *
 
(*) Nota informativa: a través de la plantilla del programa del Blogger, que és la que permet treballar amb les fotos i/o vídeos que vaig introduint en la crònica, a vegades es fa difícil situar-les a diferents nivells, mides, i posicions, dins l'espai de treball. Això explica el per què a vegades queden espais vuits que semblen innecessaris...
 
Dit això, només queda afegir que demà tenim previst anar a la Val d'Aran, on ens trobarem amb el nostre amic i conegut Ricard Novell, guia de natura i gran coneixedor de tota la vall, que ens acompanyarà durant el dia en l'escapada que farem per visitar i gaudir de la bellesa de la vall de l'Artiga de Lin. 
 
Però tot això ho veurem com sempre en el proper i segon capítol d'aquesta crònica (veieu aquí...) 
 
* * *
 


 

 

 




 
 


 


 

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin