Amb aquesta magnífica imatge vull inaugurar les aportacions al meu Blog, d'aquest nou any 2022, on esperem i desitgem que la variant Òmicron de la pandèmia no ens l'espatlli de nou, i ens permeti anar sortint d'aquest atzucac en el que estem tots immersos. Salut i cuidem-nos...
Bon Any Nou a tothom..!!
* * *
Mandra, tristor, pandèmia, desànim, vacunes, mascaretes, etc. etc.
Tot són paraules que no animen, que no són un cant de joia ni d'alegria, més aviat són paraules que invoquen o reflecteixen un estat d'ànim més aviat baix.
Des del passat mes de juliol de 2021, que no havia fet cap aportació al meu Blog, la darrera fou amb motiu de fer un apunt "In Memoriam" per la mort d'un estimat amic, en Ramon V. (aquí). No gaire mesos abans, al novembre de 2020, un altre apunt semblant per la mort d'un altre amic estimat, l'Albert C. (aquí).
I al març del 2020, un altre, en Wenceslau..., i al gener del 2019, un altre, en Josep S., i al juny i l'octubre del 2018, dos més, en Pere J., i en Pep B.; i per si fos poc al març del 2016, la mort del meu germà..!!
Tots ells amics estimats de joventut, companys entranyables de molts anys, altres de feina, o de mili compartida, etc. i els familiars més propers.
Guardem, doncs, tots els records ben vius dels que ja no hi són, i cada cop que els recordem els fem ben presents en el nostre cor i en la nostra vida.
* * *
He començat a redactar aquest nou post al blog amb els ànims una mica per terra, com podeu comprovar. Tots aquests records i la situació actual, amb la pandèmia encara ben viva, amb la necessitat de viure sempre enganxats a una mascareta, amb la precaució de no interactuar massa amb gent en llocs tancats, a començar tímidament a fer alguna trobada amb amics, o intentar anar a algun cine o teatre, sempre amb una mica de recança pensant si fem bé o no, si som massa imprudents encara, si reprenem algun dinar amb amics tots vacunats i tots emmascarats..!!
El passat dia 9 d'aquest novembre em vaig vacunar de la tercera dosi de Pfizer, ahir després de superar el bloqueig de la web de La meva salut, ens vam poder baixar el famós Certificat Covid digital de la EU. A partir d'ara, i de cara a les festes de Nadal que són a la porta, veurem què ens depara el destí...
D'entrada, a mi mateix, d'aquí just un mes (avui és dia 26/11), el proper 26, sant Esteve, serà el meu 81è aniversari..!!
Crec que, malgrat el to baix del començament, després de tot el que he exposat, no puc per més que donar gràcies a Déu de poder haver arribat fins aquí sense haver patit cap entrebanc, ni jo ni ningú de la meva família. Crec que això ha estat fruit de la sort, i també de que hem mirat de ser prudents, entre tots ens hem ajudat a ser-ho, i volem mirar el futur amb una mica més d'optimisme.
Jo mateix m'estic embalant ara aquí pel sol fet d'escriure quatre paraules per donar continuïtat a aquest meu blog que vaig començar un gloriós 25 de febrer de 2007 (aquí), al proper febrer farà ja 15 anys..!!
Em faig el bon propòsit de treure'm fora la mandra i procurar no tornar a deixar buit de contingut aquest Blog durant tant de temps, 4 mesos de silenci que ha fet que tots els que em segueixen habitualment potser hagin pogut pensar el pitjor.. Hi ha, però, un culpable de tot això, i són les xarxes socials... Si, si, abans quan tenia alguna novetat per un viatge, sortida per exposició, per teatre, per cinema, per qualsevol cosa destacable, era motiu per a fer un post, ara amb un simple Instagram ens quedem satisfets i sempre pendents dels famosos Like's. Instagram, Facebook, Twitter, Telegram, etc. etc.
Estem massa distrets amb aquestes eines que ens dispersen la ment i no conviden a centrar-se, a reflexionar, a pensar en exposar alguna cosa interessant que haguem viscut o compartit, i amb un bon redactat fer-ho entenedor i participatiu.
Crec que acabo ja, amb una mica més d'ànims dels que he començat, i intentaré no tornar a fer un salt de 4 mesos d'absència, fins la propera aportació en aquest Blog que tant me l'estimo..!!
I per acabar, una foto de muntanya, sempre inspiradora del nostre esperit muntanyenc que m'ha acompanyat tota la vida, a mi i a la majoria dels meus estimats amics..!!
* * *
Avui, gràcies als descobriments i les acurades informacions d'un bon amic nostre G.G., qui molt sovint comparteix les seves descobertes a la xarxa a través de Facebook, ens hem arribat fins a Pedralbes per visitar aquest recomanat indret singular:
Es tracta del conjunt anomenat Santuari de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes, actualment coneguda com a Església parroquial de Santa Maria Reina, es troba al barri de Pedralbes, al districte de Les Corts de Barcelona.
El conjunt va ser projectat per l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, qui va dissenyar una àmplia zona de jardins que complementen un grup d'edificis d'estil neorenaixentista florentí, amb una forta influència brunelleschiana, de Filippo Brunelleschi.
El conjunt està integrat per una església en forma de creu llatina flanquejada per dos claustres i amb un campanar adossat al presbiteri.
El jardí, poblat de pins, xiprés, i palmeres, acull una gran escalinata de pedra amb parterre central que mena vers el cim del turó, rematat per la façana monumental del monestir.
Fou construïda entre 1922 i 1936, com una filial del Monestir de Montserrat —inicialment es va anomenar Església de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes— És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Abans de continuar amb la descripció del conjunt, veiem una mica d’Història:
El conjunt va ser construït a partir de 1920 amb la finalitat d'establir a Barcelona un monestir benedictí filial del de Montserrat. La construcció va ser finançada per l'industrial sabadellenc Josep Nicolau d'Olzina, qui, segons sembla, proposà el disseny neorenaixentista, reflex del classicisme noucentista del seu temps. Aquell monestir benedictí rebria les despulles d'Olzina després de la seva mort l'any 1925. Les obres del monestir es paralitzaren en esclatar la Guerra Civil, quan Rubió i Tudurí hagué d'exiliar-se.
Les obres foren represes l'any 1950, quan Raimon Duran i Reynals es feu càrrec del projecte i Josep Obiols fou contractat per realitzar les pintures que decoren el pòrtic. L'any 1964 passà a mans de l'Arquebisbat de Barcelona, que el convertí en Parròquia de Santa Maria Reina.
.. /… i ara seguim
Els murs exteriors, es mostren íntegrament revestits amb un aplacat de marbre blanc, gris i rosat, seguint la tradició florentina. La façana principal orientada al jardí està dividida en tres cossos: el central, que conté el pòrtic de l'església; i els dos laterals, que contenen els dos claustres annexos.
* *
El cos central de la façana, corresponent a l'atri, es dissenyà seguint els models que Leon Battista Alberti havia proposat per a l'església de Sant Andreu de Màntua, és a dir, com un arc de triomf coronat per un frontó triangular. Així, dues parelles de semicolumnes corínties i, amunt, dues parelles de pilastres del mateix ordre, emmarquen un gran arc de mig punt motllurat i sostingut per dues parelles més de pilastres corínties amb els fusts estriats. El fris de l'entaulament conté la inscripció "ALMAE MONTIS SERRATI DEIPARAE SACRVM" i tot queda rematat per un frontó triangular amb un medalló en relleu de la Verge i el Nen.
El gran arc central dona accés, com s'ha dit, a l'atri de l'església, un ric espai cobert per una volta de canó amb llunetes sostinguda per pilastres corínties de pedra i murs ornats a quarterons de marbre de colors. El més destacat d'aquest espai és la decoració mural que cobreix la volta, realitzada per Josep Obiols. La volta presenta el Crismó envoltat de garlandes de flors, mentre la lluneta central presenta una monumental Assumpció de la Verge envoltada d'àngels i querubins en un jardí exòtic.
Les llunetes laterals mostren, darrere d'un parapet, les imatges de Santa Eulàlia i de Sant Jordi, patrons de Barcelona i de Catalunya.
L'accés a l'església es realitza per una porta amb una llinda de marbre gris coronada per un fris triangular i un fris amb la inscripció "El noble i il·lvstre pròcer català en Josep Nicolav de Olzina i de Ferret disposà l'edificació d'aqvesta església i la llegà per al cvlte de la Verge de Montserrat, patrona de Catalvnya, llivrant-se a l'Arqvebisbat de Barcelona el dia 22-VII-1964".
Al presbiteri, l'altar major queda protegit per un gran baldaquí daurat sostingut per quatre columnes corínties de marbre negre. La cúpula del creuer, en forma de mitja taronja, reposa sobre petxines ornades amb medallons i s'inspira directament de la Capella Pazzi que Brunelleschi construí a la basílica de Santa Croce de Florència. Tanmateix, la seva aparença exterior s'inspira del Baptisteri de Sant Joan de Florència, construcció alt-medieval coberta per un cimbori tancat amb teulada de vuit vertents i coronat per una estreta llanterna de marbre blanc.
* * *
(tota la informació sobre les característiques técnico-constructives de l'edifici, han estat tretes d'internet)
Per acabar vull tornar a agrair al nostre amic la informació que ens va proporcionar sobre aquest lloc tant singular, i certament tant desconegut per nosaltres, malgrat haver passat potser centenars de vegades per davant des de l'Avinguda d'Esplugues cercant una de les sortides de la ciutat...
* * *
Una visita certament recomanable per a qui tingui interès a descobrir un lloc singular de Barcelona. L'accés al conjunt es fa des d'una porta lateral, al carrer Miret i Sans, 36.
Un matí de dissabte calurós, quan a les 11h. del matí el termòmetre ja marca els 30 graus, no convida gaire a sortir, però la salud recomana no quedar-se tot el dia assegut i decidim sortir a voltar pel barri, això sí, caminarem per l'ombra...
Fem un itinerari diferent al d'altres dies i ens endinsem pel carrers i carrerons del barri de Gràcia i anem a parar a una de les seves places emblemàtiques, la de la Revolució.
Hem aprofitat una tauleta buida en una de les terrasses per seure una estona a l'ombra i badar una mica mentre ens refrescàvem amb un gelat de festuc i contemplàvem el paisatge urbà que ens envoltava i que ens oferia l'espectacle d'aquest magnífic exemplar de xicrandra.
La xicranda (‘Jacaranda mimosifolia’) és un arbre autòcton de països com Bolívia, el Brasil o l’Argentina. El clima suau de Barcelona i del litoral català és força idoni per a aquesta espècie, especialment sensible a les glaçades de l’interior i el nord del país.
Cal destacar que es tracta d’un arbre força modest al llarg de l’any, d’alçària mitjana -a l’entorn dels 10 metres- però que crida, i molt, l’atenció entre finals de maig i principis de juny per la seva floració, molt espectacular.
Les flors, en forma campanes de color lilós, es caracteritzen per ser força grosses i molt nombroses. Apareixen justament abans que apareguin les fulles, cauen a terra amb celeritat i encatifen carrers i voreres. Tenen l’inconvenient de ser especialment enganxoses, un fet a tenir molt en compte si hem d’estacionar el nostre vehicle sota d’algun exemplar.
Les flors fan 5 cm de llarg i estan agrupades en panícula. Són molt vistoses i cobreixen l'arbre de masses abundants de color violeta clar.
Les fulles de la xicranda tenen un comportament un xic estrany, ja que a Barcelona solen aguantar damunt l’arbre el pic de l’hivern i acaben caient a finals d’aquesta estació o principis de primavera, una mica a la inversa de la majoria d’arbres. Es tracta de fulles compostes i d’aspecte similar al de les mimoses o les falgueres.
La fusta de la xicranda és molt valorada i cal destacar que totes les parts d’aquest arbre són tòxiques, per bé que també és una espècie amb moltes propietats medicinals. L'extracte de fulles de xicranda sembla tenir propietats contra determinats bacteris.
De xicrandes en trobem exemplars repartits per tota la ciutat, bé de forma isolada o en petits grups. Cal destacar, per la seva bellesa i antiguitat, l’exemplar nascut l’any 1904 catalogat per l’Ajuntament de Barcelona que viu al carrer d’Alfons XII, a tocar del carrer dels Madrazo.
També hi ha exemplars especialment fotogènics la Sagrada Família o a l’avinguda de les Drassanes. A banda, en podem trobar a la plaça del Nord (Gràcia), a la plaça de Lesseps, al carrer de Guipúscoa, a la rambla de Prim, als carrer dels Ferrers, de Darnius o de Jules Verne, a l’avinguda de Pedralbes, a la via Augusta (a prop de General Mitre), o a la plaça de les Glòries i de Letamendi, entre d’altres.
També se’n poden localitzar als parcs de Montjuïc, la Pegaso i Diagonal Mar o als Jardins del Clot de la Mel, entre d’altres.
* * *
Ha estat un passeig profitós i instructiu..!!
En un matí assoleiat del dilluns de la "Pasqua granada", em decideixo a escriure alguna cosa en aquest meu bloc que ha patit una sequera important de gairebé tres mesos sense piular...!!
La política no donava gaires alegries per fer comentaris, més aviat el contrari, la paràlisi després de les eleccions del 14 de febrer feien témer el pitjor... Afortunadament, a la fi es va desencallar, i avui al vespre hi haurà la presa de possessió del nou president de la Generalitat en la persona d'en Pere Aragonès. Que tingui tot l'encert i tot l'ajut dels Déus per tirar endavant una legislatura en la que pot passar de tot... Ho anirem veient a poc a poc.
Però tampoc era la política la causa de la meva sequera, també era la inactivitat causada pel confinament i per la impossibilitat de moure's i de sortir del nucli residencial, etc. etc.
Finalment han arribat les vacunes. Som persones de risc i ja estem vacunats amb les dues dosis. Un pas més cap a la normalitat..!!
A poc a poc s'obren horitzons d'esperança, i hom ja comença a fer plans de futur, amb permís de com es comporti la salut de cadascú, ja que els controls periòdics no s'aturen, i sempre queda la possibilitat o la sorpresa de que en un d'aquests controls, a una persona de 80 anys, et poden trobar un nap o una col... ai las !!!
Tot aquest preàmbul ha servit per enfocar el tema que avui volia tractar, com llegiu en el títol d'aquesta entrada: la Xarxa sempre ens pot donar sorpreses i curiositats. I així ha estat aquests darrers dies.
Qui més qui menys, molts dels lectors teniu i tenim diverses activitats a la xarxa, que si Telegram, Whatsapp, Twitter, Facebook, Instagram, etc. I un dia, com m'ha passat a mi recentment, un usuari d'Instagram et diu que et vol seguir... I tu en veure el seu nom sospites que alguna relació familiar pot tenir amb tu mateix. Li dius que d'acord, i després, com fem tots, intentes esbrinar amb més detall de qui es tracta, i descobreixes que és un parent llunyà, fill d'un cosí germà. Ah caram..!! Mai havies tingut contacte directe amb aquesta persona, sabies de la seva existència pel contacte esporàdic amb el teu cosí germà, però ara aquesta persona molt aficionada a la bona fotografia, t'havia contactat a través d'Instagram.
Em va semblar oportú enviar-li un petit missatge per privat, i a partir d'aquí hem iniciat una correspondència força fluida..!! Tenim arrels comunes en un petit i bonic poble del Pirineu aragonès, situat al peu d'aquestes impressionants muntanyes...
Ja podeu imaginar que d'aquí també ha sorgit una altre contacte i correspondència fluida parlant de les mútues coneixences, i més quan ella em comenta que va conèixer tots els meus cosins germans que jo tenia al poble, malauradament a hores d'ara tots ells traspassats (a.c.s.), i també a tots els seus fills que actualment viuen al poble.
* * *
Ja veieu que la tant sovint criticada Xarxa, també té sorpreses i coses positives, que en un moment donat et poden fer descobrir amistats i/o relacions antigues que mai abans havies imaginat que podia arribar a succeir...
Això promet, en seguirem parlant..!!
* 24 de maig, matí de Pasqua granada 2021
La casa conserva el mobiliari original i
les seves col·leccions: de pintura, escultura, mascarons de proa,
ceràmica, reclams publicitaris...
Cases Singulars organitzem visites els dijous i dissabtes
Aquest matí ens hi hem arribat per conèixer-la..!!
Cases Singulars és un projecte que vol explicar la història del nostre país a través de les cases dels protagonistes d’aquesta història. I a través d’aquestes cases coneixerem com era la societat, com vivien, al fet que es dedicaven els seus propietaris, qui les va construir, que van representar aquestes cases en el context urbà de la ciutat… I amb les petites històries d’aquestes cases anirem construint la història d’un període transcendental en la història del nostre país, moment de gran transformació del país. Història que va començar en el temps de la Revolució Francesa i que es caracteritza pel canvi social d’un món rural i agrari en un món urbà i industrial, amb les convulsions socials que aquest canvi va generar i que ens explica d’on venim per projectar-nos en el futur.
Us ofereixo a continuació algunes imatges de les col·leccions diverses que conté aquesta casa Rocamora, realment soprenents...
Manuel Rocamora sortia sovint a pintar al jardí, que arribava fins al carrer Pàdua. Durant l'època de l'alcalde Porcioles, Rocamora va donar part del jardí per a poder construir la Ronda General Mitre, perdent així un dels accessos.
Des de molt jove es va aficionar pel col·leccionisme, iniciant-se amb
la ceràmica. El fet que la seva mare guardés una peça d’indumentària de
cada temporada va facilitar que la seva passió es centrés en el
col·leccionisme d’indumentària.
Va reunir més de 4.000 peces
d’indumentària entre vestits, sabates, mitges, guants… que va acabar
donant a la ciutat de Barcelona creant així el Museu d’Indumentària
Col·lecció Rocamora, ubicat al Palau del Marquès de Llió del carrer
Montcada. Va viatjar per Espanya, Europa i part d’Amèrica comprant peces a col·leccionistes privats, antiquaris i subhastes.Manuel Rocamora pertanyia a una família de l’alta burgesia
catalana. El seu pare, Marcos Rocamora, va heretar la indústria familiar
de producció d’espelmes de sèu i sabons, d’on va sorgir la fortuna
familiar. la seva mare, Ana Vidal, el va introduir en el món de l’art i
el col·leccionisme, fent que l’acompanyés als museus, guardant una peça
de la seva indumentària de cada temporada, o sufragant les excavacions
arqueològiques de Sitges i Eivissa. La família era assídua al Gran
Teatre del Liceu, i estiuejaven a Calella de Palafrugell i Begur.
Dedicava gran part del seu temps a llegir i escriure. A la biblioteca es conserva una important col.lecció de llibres de moda i volums de legislació espanyola relatives a vestits i teixits. També es pot veure el mòbil original fet per Pablo Picasso per la taverna dels ``4 Gats``.
Al saló, Manuel Rocamora rebia les visites. Tenia una visita a diari, i sempre vinculada al món cultural i intel·lectual que li fascinava. Actualment es manté pràcticament igual que com el tenia en vida. Podem veure part de la seva col.lecció de mascarons de proa, i obres de Modest Urgell, Ramon Martí Alsina...
A la dècada dels 90 del segle XIX s’inicia un moviment renovador i
modern que irromp amb força als ambients barcelonins, és el Modernisme.
Els artistes capdavanters seran Ramón Casas (1866-1932) i Santiago
Rusiñol (1861-1931). Havien estat a París i havien fet les seves
primeres obres.
Quan Casas torna a Barcelona la seva creativitat pictòrica anirà més enllà, destacant també la seva faceta d’il·lustrador, cartellista i dibuixant. Amb Miquel Utrillo i Santiago Rusiñol destacarà com un animador de la vida cultural catalana, finançant així l’obertura de “Els 4 Gats” (1897) regit per Pere Romeu, o creant el 1898 la revista modernista “Pel i Ploma”, on donarà sortida a la seva obra de dibuixant.
(dibuixos original d'Opisso) i també (una col·laboració de Picasso)
(Manuel Rocamora, dibuixat per Ramon Casas)
La seva afició a col·leccionar coses diverses el portà a recollir objectes tant originals com aquests
I també acumulà una gran varietat de figures d'autòmates, i nines de diversos estils...
* * *
Una visita certament recomanable.
