dimecres, 13 de juliol de 2022

La ruta dels "homes valents" - Un itinerari trans-pirinenc històric..!!

Tal com vaig comentar en la meva darrera "crònica" (vegeu aquí), en conèixer la història que ens va explicar en Ricard, el nostre guia, sobre la ruta que feien aquells "homes valents" des les llunyanes valls del pirineu aragonès, del cantó de Panticosa, fins aquestes valls d'Occitània, fins a l'indret anomenat Pont d'Espagne, damunt de la localitat de Cauterets, i que antigament formava part d'una ruta de pastors i de passatges que va permetre el comerç i els intercanvis d'una banda a l'altre dels alts Pirineus, em va obrir la curiositat per esbrinar-ho.

Aquí la sorpresa fou molt gran quan el guia que ens acompanyà tots aquests dies, en Ricard Novell (natural de la Val d'Aran, i gran coneixedor d'aquesta zona d'Occitània), ens va comentar que els pastors i camperols procedents d'Espanya venien del cantó de Panticosa, al Valle de Tena...!!

Em va cridar molt l'atenció (atès els lligams personals i familiars que sempre he tingut amb aquelles terres que conec molt bé, on he viscut algunes temporades curtes d'estiu amb els parents), i que són on va néixer la nissaga de la meva família Sorrosal, pare, avis, oncles, cosins, etc.

Li vaig demanar que com era possible aquesta connexió que semblava tant poc natural des del llunyà Valle de Tena i aquesta regió de Cauterets. I em va aclarir que l'itinerari es feia a través de la Vall i port de Marcadau, que donava accés directe al Pont d'Espagne, damunt de Cauterets. 

La meva sorpresa i interès va ser tal, que vaig decidir comprar el mapa d'aquesta zona de Bigorre (Carte de randonnées, Escala 1:50.000), que és el que portava el nostre guia, per poder resseguir pam a pam aquest itinerari tant interessant i sorprenent..!!
 
* * *

Vaig comentar aleshores, en la meva crònic anterior, que algun dia faria una aportació monogràfica sobre el tema i resseguiríem pas a pas damunt del mapa els camins  per on passaven aquests "homes valents" per tal d'intercanviar bestiar i productes diversos, ja que és realment espectacular per tractar-se d'itineraris d'alta muntanya molt exigents, havent de superar colls o ports a més de 2.500 mts. d'alçada, com el del port du Marcadau (2541 m.)

* *

Avui ha arribat aquell dia, i començarem situant-nos a l'origen de la ruta, on comença aquesta història, el poble de Panticosa. Amb el mapa de la zona de Bigorre, (Escala 1:50.000), obert damunt la taula, podem veure com el poble de Panticosa se situa ben bé al bell mig del Valle de Tena, que comença exactament uns kilòmetres més avall, en un congost presidit per l'ermita de Sta. Elena, en la que se celebren algunes festes populars de la vall, i fins i tot alguns casaments. 

En aquest punt estret, la Vall s'obre del tot esplendorosament i a mesura que anem pujant cap al nord, cap a la frontera amb França, anirem trobant tots el pobles de la vall a banda i banda del riu Gállego, que en els seus extrems inferior i superior forma petits embassaments, el de Búbal (part inferior), i el de Lanuza (part superior). 

Comencem a remuntar les aigües del riu Gállego i el primer poble que trobem a les portes de la Vall i del pantà és el de Búbal. Un pel més amunt, a la dreta, i enfilat un centenar de metres en les vessants de la Peña Blanca (2.556m.), és Hoz de Jaca, (a 1.272m), una mica més amunt i a l'esquerra trobarem Piedrafita de Jaca, (a 1.242m) als peus de la imponent Peña Telera (2.764 m.) que vaig escalar quan era jove -(aquí un enllaç interessant).-sobre la Peña i el seu context-  Seguim pujant, i gairebé a ran d'aigua de l'embassament, a l'esquerra, hi trobem el petit poble de Saqués, (a 1.100m). A unos 500 metres més amunt, i ha un trencall de carretera a l'esquerra que s'enfila fins al poble de Tramacastilla de Tena (a 1.221m) [aquest és el poble d'on prové la meva família Sorrosal, i on jo he passat temporades de la meva joventut convivint amb els oncles i cosins, ajudant en les feines del camp]. Seguint la mateixa carretera i sortint del poble a un kilòmetre trobaríem el poble de Sandiniés (a 1.294m).

Aquí hem quedat una mica apartats del curs del riu Gállego, i hem de tornar a saltar a la dreta per situar-nos altre cop cap al final de l'embassament de Búbal, on hi ha el poble de El Pueyo de Jaca (a 1.091m). En un trencall de carretera, a la dreta, i en un parell de kilòmetres es troba Panticosa (a 1.184m), ben bé al mig de la vall, com hem dit abans.

Però la vall no s'acaba aquí i seguim pujant cap al nord. A uns 3 kms. d'El Pueyo, trobem el poble d'Escarrilla (a 1.189m). Un kilòmetre més amunt trobem la punta inferior de l'embassament de Lanuza, i just a tocar de les aigües, un pel més amunt a la dreta, el poble de Lanuza (a 1.283m), i al final de l'embassament a uns dos kilòmetres més, apareix el poble de Sallent de Gállego (a 1.305m), al peu de la imponent Peña Foratata (2.295m). Probablement el poble més important del Valle de Tena, i camí de sortida cap a França a través del port del Portalet als peus de la impressionant mole del pic le Midi d'Ossau (2.884m). I també des d'aquí és el punt de partida ideal per ascensions importants cap a la zona del llac i refugi del Respumoso i del pic del Balaitous (3.151m.), també assolit a la meva joventut.

* * *

Arribats aquí ja estem ben situats sobre el terreny que trepitgem, però ara hem de seguir l'aventura d'aquells homes valents de la zona de Panticosa que s'atrevien a travessar aquestes imponents muntanyes que els rodejaven de més de 3.000 metres, per poder arribar fins a la zona del Pirineu d'Occitània. (Amb l'ajuda també d'alguns dels mapes de muntanya que tinc de fa anys, [Panticosa-Formigal, Escala 1:25.000] podrem seguir aquest itinerari que segueix un dels famosos GR's que travessen els pirineus, concretament devien seguir una variant del actual GR-11) que és un Sender de Gran Recorregut que travessa en uns 800 kmtrs. tot el Pirineu, des del mar Cantàbric (Cabo de Higuer) al mar Mediterrani (Cap de Creus). 

La primera etapa: era enfilar-se per l'anomenada "garganta del Escalar" per arribar als Banys/Balneari de Panticosa, a 1.640m. amb un desnivell de més de 500 m. des del poble de Panticosa. Avui en dia hi ha una bona carretera asfaltada, però a la seva època devia ser un camí de muntanya ben costerut.

Segona etapa: darrera els edificis del Balneari arrenca el GR-11 que remunta el curs del riu "Caldarés de Baños" i ens porta fins la fantàstica zona dels "Ibones azules" que deixem a l'esquerra, tot passant pel costat del gran llac/embassamenrt de Bachimaña, estem a 2.200/2.300 mts. d'alçada. El marc que ens envolta és incomparable. A l'esquerra hi ha una bona gelera al voltant del conjunt dels pics de l'Infern, un conjunt de 4 pics que tots sobrepassen els 3.000 mts.

Tercera etapa: ara toca encarar un gran desnivell per superar el barranc de la Canal que ens portarà fins una cresta on hi ha el Port du Marcadau (o Puerto de Panticosa) a 2.541 mts. Un cop travessat el port que fa de frontera amb França, entrem al Departement des Hautes Pyrénées, i comença un descens vertiginós en ziga-zaga tot seguint la conca del riu Gave du port du Marcadau, fins arribar al Refugi Wallon o de Marcadau (a 1865 mts.)

La cuarta i última etapa: ens toca transitar des del refugi Wallon, per tot el recorregut del Gave du Marcadau, fins arribar al Pont de Cayan (1630 m.) i seguir encara avall fins el Plateau du Clot, tot passant pel peu del telesilla que puja fins el Lac de Gaube (1.725 mts.), i amb un parell de revolts més de baixada, ja hem arribat al famós Pont d'Espagne, on gaudim de la visió de les cascades del Pas de l'Ours. (veieu l'enllaç en crònica anterior, aquí...)

Aquí acabava l'aventura d'aquests esforçadíssims homes valents de muntanya per arribar des de Panticosa fins aquí, i després, evidentment, haurien de refer tot el camí de tornada. Una autèntica proesa que es feia habitualment ara fa uns cent anys.  

Realment espectacular..!!

* *

Espero que us hagi agradat l'aventura i l'excursió... Jo m'ho he passat molt bé reconstruint aquest itinerari i recordant alguns trams que jo mateix havia fet quan de jove trescava per aquestes muntanyes amb un grup d'amics excursionistes. 

Acabo aquesta crònica posant-vos una darrera foto de l'estimada Penya Telera (2.764 mts.). La vista és presa des del mateix poble de Tramacastilla de Tena.

* * *

 

dilluns, 11 de juliol de 2022

Voltant pels Alts Pirineus d'Occitània... amb un descobriment històric molt interessant..!!

Hem passat cinc dies, del 5 al 9 de juliol, voltant per les terres dels Alts Pirineus d'Occitània. Amb un punt fixe d'estada a LORDA (Lourdes), ens hem anat desplaçant per visitar diferents indrets. El primer dia, dimecres 6, en primer lloc el Circ de Gavarnie (en un dia molt plujós, tempestuós, amb pedra i tot, i molta boira), per sort en un moment oportú es va aixecar la boira i encara vam poder gaudir de l'espectacle imponent de tot el Circ i la gran Cascada de 423 mts. de caiguda.

Encara aquesta mateixa tarda vam tenir temps de conèixer el llac de Lourdes

Un llac excepcional pel seu orígen glacial a tan sols 420 mts. d'alçada
 
El segon dia, dijous 7, ens vam enfilar fins al port o Col du Tourmalet a 2115 m.

 i a continuació després agafem els dos telefèrics, que ens transporten a dalt de l'observatori del Pic du Midi (a 2877 mts)

 amb un dia fantàstic i meravellós, amb certes boires però amb uns paisatges molt bonics. Va ser com flotar damunt dels núvols amb la impressionant passarel·la que hi ha ara instal·lada. 

Vam poder gaudir d'unes panoràmiques excepcionals
L'antena dalt l'observatori del Pic du Midi.
* *
El tercer dia, divendres 8, vam fer la descoberta del parc natural anomenat Pont d'Espagne, damunt de la localitat de Cauterets, una obra que data de 1886 i que antigament formà part d'una ruta de pastors i de passatges que va permetre el comerç d'una banda a l'altre d'aquesta part dels Pirineus.

Aquí la sorpresa fou molt gran quan el guia que ens acompanyà tots aquests dies, en Ricard Novell (natural de la Val d'Aran, i gran coneixedor d'aquesta zona d'Occitània), ens va comentar que els pastors i camperols procedents d'Espanya venien del cantó de Panticosa, al Valle de Tena...!! Això em va cridar molt l'atenció (atès els lligams personals i familiars que sempre he tingut amb aquelles terres que conec molt bé i que són on van néixer la meva família Sorrosal, pare i avis), i li vaig demanar que com era possible aquesta connexió que semblava tant poc natural des del llunyà Valle de Tena i aquesta regió de Cauterets. Em va aclarir que l'itinerari es feia a través de la Vall i port de Marcadau, que donava accés directe al Pont d'Espagne, damunt de Cauterets. 

La meva sorpresa i interès va ser tal, que vaig decidir comprar el mapa d'aquesta zona de Bigorre (Carte de randonnées, Escala 1:50.000), que és el que portava el nostre guia, per poder resseguir pam a pam aquest itinerari tant interessant i sorprenent..!!

Algun dia faré una aportació monogràfica sobre el tema i resseguirem pas a pas damunt del mapa els camins  per on passaven aquests valents homes per tal d'intercanviar productes diversos... És realment espectacular per tractar-se d'itineraris d'alta muntanya, havent de superar colls o ports a més de 2.500 mts. d'alçada.

Després de tota aquesta sorpresa que per si sola ja va justificar per mi l'interès del viatge per aquestes terres, encara vam visitar per la tarda del divendres, les interessants i famoses coves Grottes du Bétharram.

* * 

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per acabar la crònica, destacar encara la visita guiada que el primer dia d'estada a Lourdes per la tarda,  vam fer al centre històric de la ciutat, tot resseguint els llocs on va néixer i va viure la protagonista de tota aquesta història, la nena Bernadette Soubirous

Tot seguit vam fer el recorregut per l'interior de la zona del Santuari. visitant les tres basíliques:

 


Visitem primer l'espectacular moderna i enorme basílica subterrània dedicada al papa Pius X, inaugurada el 1958. Te forme ellipsoïdale, de 201 mts, de llargada per 81 d'amplada i per una alçada al centre de tant sols 10 mts. Cobreix una superfície de 12 000 m2, i pot acollir fins a 25.000 persones 

La basílica va ser consagrada el  , dia de l'Anunciació, pel centenari de les aparicions, pel delegat del papa Monsenyor Angelo Roncalli, futur Joan XXIII. Va ser una obra en formigó armat, concebuda per l'arquitecte Pierre Vago, realitzada per Pierre Pinsard i André Le Donné, amb la col·laboració de l'enginyer Eugène Freyssinet, célebre constructor d'obres d'art amb formigó armat de la primera meitat del segle XX. 

Després les altres dues, la inferior circular, amb uns magnífics mosaics de més de 100 anys, tot al voltant de la nau, anomenada basílica inferior o Basílica de la Immaculada Concepció

 
Consagrada l'any 1901, se l'anomena «basílica inferior» per distingir-la de les basíliques designades, respectivament, «superior» Basílica de Nostra Senyora del Rosari , aquesta...
La vista del castell dels ducs de Bigorre des del davant de la basílica superior
 
i la "subterrània» (la basílica de Sant Pius X), són les tres parts del complex del santuari de Lorda, el centre de peregrinació més important dels Alts Pirineus i de França després de les aparicions.

La construcció va ser iniciada pel Pare Dominique Peyramale, capellà de Lorda en el moment de les aparicions de la Verge Maria a Bernadette Soubirous

* *

Per acabar anem a veure la zona de la cova, la gruta de Massabielle, on hi ha la representació de la Verge de Lourdes, a la vora del riu Gave de Pau, on es concentren gran quantitat de peregrins per resar i adorar la imatge.


El "fenomen" de Lourdes es manté ben viu i amb molta intensitat, i sorprèn veure la quantitat de gent, devots, peregrins i malalts diversos, que cada dia de l'any, i a hores concretes del dia, omplen l'esplanada del Santuari amb càntics, processons, i litúrgies diverses. 

Qualsevol interpretació pot ser motiu de debat, però és una realitat palpable i ben viva de la fe i la creença de molta gent que es va mantenint i es manté al llarg del temps... i com a tal fenomen s'ha de respectar..!!

* * *

A tall d'exemple, reprodueixo aquí a l'atzar, una dels milers de plaques que hi ha a les parets de la basílica superior, una mena de Ex-vots que els fidels han anat aportant en acció de gràcies pels favors o "miracles" aconseguits...

Aquí podem llegir ben clarament que aquesta persona Caroline Esserteau, manifesta el seu "etern reconeixement" a la Verge de Lourdes, ja que va "guérie subitement" a Lourdes el 2 de juilol dels 1873...

* * *

Aquest ha estat un breu resum del que ha donat de si l'estada de cinc dies per la zona Occitana dels Alts Pirineus de França al voltant de Lorda (Lourdes) .

dilluns, 27 de juny de 2022

L'Aiguille du Midi (3842 mts.) -una experiència muntanyenca inoblidable-

 Com us deia en el meu darrer "post", de les diverses visites que vam fer per la regió de la Savoia, la "Joia de la corona" fou l'anada a Chamonix, per agafar el telefèric i enfilar-nos fins l'Aiguille du Midi, a 3.842 mts. d'alçada, amb la visió fantàstica del massís del Mont-Blanc de 4.810 mts. davant els ulls. 

L'objectiu inicial és aquest, agafar el telefèric que en pocs minuts ens fa pujar dels 1000 mtrs, a més de 3800 mtrs.

El primer i el segon telefèric ens acosten amb rapidesa a l'objectiu final que tenim davant els ulls, que sembla inabastable...
Mentre la cabina puja a bon ritme gaudim del panorama que se'ns presenta a banda i banda...




Fins arribar al destí, el mirador de l'Aiguille du Midi

De sobte, ens apareix aquesta primera imatge fantàstica del massís del Mont-Blanc, amb tota la seva esplendor..!!

El cim a 4810 mts. (encara mil metres damunt nostre) porta un petit capell blanc de núvol, i just un xic davant, un pic negre és l'anomenat Mont Maudit (4465m), i el promontori més a l'esquerra és el Mont-Blanc du Tacul (4248m), 

 
Arribats aquí dalt teníem un panorama tant extens i tant grandiós que no sabies ben bé a on mirar. Per això vaig començar a fer un parell de filmacions a banda i banda, per després anar concretant altres pics i altres panorames a dreta i esquerra...


Veiem aquí com la llengua de la glacera s'exten fins arribar a tocar gairebé la població de Chamonix, 2800 mts. més avall al fons de la imatge.


Per aquest altre costat destaca el conjunt de crestes de les Grand Jorasses, i altres cims...

En aquesta panoràmica podem veure a l'esquerra, les crestes de l'Aiguille Verte (4122m), i al fons destaca amb força el pic de la Dent blanche (4367m).

En aquesta altre veiem les Grandes Jorasses (4208m), i la Dent du Geant (4013m).

* *

No ens cansarem de veure panorames durant les dues hores que estarem aquí dalt, a 2º de temperatura, però afortunadament amb molt poc vent, tan sols una mica de brisa suau. Un dia immillorable per gaudir de la muntanya, en especial als qui ens agrada i que tota la vida hem gaudit de poder assolir fites d'aquest tipus (encara que sigui amb telefèric), ja que als 81 anys i escaig... què més es pot desitjar...!!


Podem observar, no sense admiració i una certa enveja sana, que hi ha muntanyencs que s'atreveixen a fer l'ascensió a peu per tal d'assolir algun d'aquests cims i agulles.

 

 
Anem a gaudir ara, en silenci i sense paraules, d'algunes panoràmiques més, força sensacionals...

gran amplitud de focus...
El Mont-Blanc intenta amagar-se discretament sota aquest barret blanc.
més valents, pujant o baixant...
La immensitat per damunt dels 4000 mts.
 
* *
Tanta bellesa ens està produint una mena de síndrome de Stendhal...  
(La síndrome de Stendhal, s'ha convertit en un referent de la reacció emocional davant de l'acumulació de tanta bellesa i l'exuberància del plaer artístic).
 
Ha arribat doncs, malauradament, l'hora de baixar, d'abandonar tota aquesta bellesa i tornar a la terra, aterrar de nou a Chamonix.
anem baixant amb el telefèric de nou cap a Chamonix.
Allà baix, Chamonix ens espera a més de 30º.

* * *
Donem per acabada, ara sí, una de les  experiències més boniques, i desitjades de feia anys. Com a colofó de l'estada a la Savoia, ha estat "la joia de la corona".
 
En guardarem sempre més un molt bon record, per això he volgut fer aquest "apunt" monogràfic que romandrà penjat a internet, per poder-ho revisar tantes vegades com es vulgui, i fins que Déu vulgui...!!

* * *
Informacions complementàries:
 
1) L'Aiguille du Midi:  
Al cim de l' Aiguille hi ha una plataforma de visualització panoràmica, una cafeteria i una botiga de regals. Fins i tot a l'estiu, les temperatures a les zones obertes poden arribar a -10 °C, i els visitants necessiten roba d'abrigar i protecció contra la llum del sol. A causa del perill, els turistes no tenen permès deixar les instal·lacions del visitant a la cimera del Midi. No obstant això, els muntanyencs i els esquiadors poden travessar un túnel per arribar a la cresta estreta i molt exposada que condueix a la glacera de més avall.

Durant els mesos d'estiu, el telefèric de la Vallée Blanche fa el trajecte des de l'Aiguille du Midi a Pointe Helbronner (3.462 metres) al costat italià del massís del Mont Blanc. Pointe Helbronner és servida per un altre telefèric, Skyway Monte Bianco, a Entrèves, a prop de la ciutat italiana de Courmayeur a la Vall d'Aosta. Això fa possible viatjar "per aire" de Chamonix (França) a Courmayeur (Itàlia); una ruta que normalment es fa per la carretera que travessa el túnel del Mont Blanc

2) Chamonix:  És un municipi francès, pertanyent al departament de l'Alta Savoia i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. Està situat als peus de la muntanya del Mont Blanc. Comparteix amb la vall d'Aosta el cim del Mont Blanc, el més alt de la Unió Europea (4.810 m). La comuna de Chamonix-Mont-Blanc consta de 16 poblacions (villages o hameaux): Le Tour, Montroc, Le Planet, Argentière, Les Chosalets, Le Lavancher, Les Tines, Les Bois, Les-Praz-de-Chamonix, Chamonix-Mont-Blanc, Les Pècles, Les Mouilles, Les Barrats, Les Pélerins, Les Gaillands i Les Bossons.

Chamonix entrà a la història l'any 1091 quan el comte Aymon I feu donació de la vall a l'abat benedictí de Saint-Michel de la Cluse, al Piemont. Formà part dels Estats de Savoia i no passà a ser territori francès fins a la Revolució, el 1792. La pertinença a França se sancionà definitivament pel tractat de Torí de 1860. La comuna prengué el nom de Chamonix-Mont-Blanc el 21 de novembre de 1921. Acollí els Jocs Olímpics d'hivern en l'any 1924. Té un clima de muntanya. Al cim del Mont Blanc la temperatura pot davallar fins -40 °C i el vent pot arribar a 150 km/hora, les condicions meteorològiques poden canviar ràpidament. L'any 2006 la ciutat de Chamonix va tenir una temperatura mitjana al mes de gener de -2,4 °C i al juliol de +19 °C.

 * * * * * *


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin