Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris santuaris. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris santuaris. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 d’abril del 2025

La Moreneta surt en processó per primera vegada el segle XXI

https://abadiamontserrat.cat/la-mare-de-deu-de-montserrat
 La imatge no s'extreia de la basílica des del 1997, el 50è aniversari de l'entronització de la verge, i ara avui 27 d'abril del 2025, es commemora el mil·lenari de Montserrat en aquest dia de la Mare de Déu de Montserrat.

La imatge de la Moreneta ha sortit de "manera excepcional" de l'interior del cambril de la basílica de Santa Maria de Montserrat per primera vegada en el segle XXI. Ho ha fet avui el 27 d'abril amb motiu del Mil·lenari, en la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, i davant de cinc mil fidels. Ha estat un dels moments àlgids de la festa, ja que l'última vegada que la talla romànica va sortir del cambril va ser el 1997 quan es van celebrar els 50 anys de l'entronització de la imatge de la Mare de Déu.

La processó ha començat a les 10:30 h del matí quan el P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat, ha estat l’encarregat de retirar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat del seu tron i l’ha entregat al rector del santuari, el P. Joan Maria Mayol, qui ha baixat la imatge fins a l’entrada del cambril, on el prior i el sotsprior de l’abadia, els G. Jordi Puigdevall i el P. Bernat Juliol respectivament, esperaven per fer-li el relleu. Ells dos han estat els encarregats de portar-la fins a l’altar major de la basílica de Santa Maria, baixant per l’escala del portal Angèlic, on esperaven el turiferari, diaques i tots els membres de la comunitat. En aquest moment, la Imatge de la Mare de Déu s’ha instal·lat al baiard restaurat per l’ocasió, datat del 1916.

En el primer tram de la processó, sortint de la basílica i creuant l’atri, quatre membres de la Schola Cantorum de l’Escolania, han estat els encarregats de portar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. A través de l'atri, sota pal·li (tàlem), i fins arribar a les places.

En el segon tram, han estat els fidels de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes els encarregats d’entrar a les places i passejar la imatge de la Moreneta per entremig de la multitud de fidels, uns cinc mil, que eren allí concentrats

 
Finalment, l’últim relleu abans d’anar cap a l’altar, l’han fet els monjos de la comunitat benedictina de Montserrat.

 Tan bon punt la Mare de Déu ha estat situada a l’estrada preparada per a l’ocasió, juntament amb tota la comunitat benedictina, l’Escolania i la Schola Cantorum, s’ha iniciat la missa conventual d’aquesta solemnitat, presidida pel P. Manel Gasch, abat de Montserrat.

Cal destacar davant el suport, la bonica Rosa d'or, obsequi que el Papa Francesc els va fer a la representació de la comunitat i de l'escolania, quan els va rebre recentment a Roma
Al llarg de la missa hi han participat tots els cors vinculats a l’entorn montserratí: l’Escolania, la Schola Cantorum i la Capella de Música de Montserrat. A més també cal destacar la decoració floral confeccionada per la Federació Catalana de Catifaires, que ha ornamentat la plaça de Santa Maria.

 

Amb motiu del Mil·lenari s'ha instal·lat un altar a la plaça del Monestir on s'ha celebrat l'eucaristia de la Festa amb la presencia de la imatge de la Moreneta. 

 
Un cop finalitzada la missa, abans de desfer el camí d’anada...
... s'han canviat els portadors, ara son membres de l'Schola Cantorum, els encarregats que la imatge de la Mare de Déu arribi fins a l'última de les places per tal que, tots els fidels presents al Santuari, hagin pogut veure la seva imatge original abans de retornar-la al seu tron a l’interior de la Basílica de Santa Maria. 
Avui si que li ha tocat plenament el sol a la Moreneta...!!
 En l’inici de la seva tornada ha estat acompanyada pel cant del Virolai en la veu de l’Escolania, 
cloent així la celebració litúrgica i la processó.
 
Les dues últimes vegades que la Mare de Déu de Montserrat s’havia tret del seu tron daten del 1947, amb motiu de la seva entronització, i del 1997, quan es van celebrar els cinquanta anys d’aquell fet. Durant l’estona que ha estat exposada a la plaça, la imatge ha estat protegida amb el tàlem que ja es va utilitzar el 1947. 
 
* * 
Finalment ha de retornar a la Basílica per tornar a ser col·locada, de mans dels monjos i del mateix pare Abat Manel Gasch, al seu setial habitual, 
Els monjos encarregats la pujaran fins el cambril per deixar-la en mans del rector del Santuari 
el P. Joan Maria Mayol, 
El pare rector puja al cambril
per deixar la imatge en mans del P.Abat que la col·locarà novament al seu setial...

 i l'acte ha finalitzat amb el cant per part de l'escolania de l'Antífona Mariana Regina Coeli. 
 
(cliqueu l'enllaç al video de youtube per sentir-la)

https://youtu.be/aJIzrVJW9Io

La celebració de la diada, que coincideix amb el mil·lenari de Montserrat, s'ha allargat tot el cap de setmana del 26 i 27 d'abril i ha comptat amb les tradicionals ballades de sardanes, misses i un concert a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Vallès. 

* * *

He volgut fer aquest recull gràfic d'aquest dia tan memorable de la festivitat de la Mare de Deu de Montserrat, la nostra Moreneta 

Hagués volgut publicar-ho ahir mateix, dia de la festa, però no vaig tenir prou temps..., i l'apagada general d'ahir 28, ho va retardar encara més, però avui encara està ben fresc el record d'aquesta diada.

Desitjo que us agradi aquest recull



dimecres, 29 de gener del 2025

Una història de mil anys...!! - Montserrat

Fa un parell de mesos aprox. l'editorial RBA revistas, va editar aquest número especial Mil·lenari, de la revista National Geographic, sobre la història de Montserrat. Tal com consta en la part superior-dreta de la portada, fou una edició de "col·leccionista", que a causa de la notícia que es va donar a TV3, ràpidament es va esgotar...  

Quan jo mateix la vaig voler adquirir en el quiosc del barri, em van dir que s'havia esgotat en poques hores, però que ells n'havien demanat més exemplars a l'editorial, i es van oferir a guardar-me un exemplar si en rebien de nous...

Malgrat això, també vaig connectar directament amb l'editorial RBA, i em van confirmar que es faria una reedició que sortiria a primers d'any. També els vaig deixar emparaulat un número, atès l'especial interès que jo tenia, per la meva especial vinculació amb el monestir, per obtenir-ne un exemplar. 

El resultat de tot plegat va ser que finalment en vaig obtenir dos exemplars, l'un a través del quiosc del barri, i l'altre directament de l'editorial. El segon el vaig regalar a un familiar.  Vet aquí, el per què d'aquest interès...

Tal com diu el P.Bernat Juliol, Comissari del Mil·lenari, en la presentació de la revista: Hi ha instants a la vida en que prenem consciència d'estar davant d'un moment històric. Ara n'és un. Celebrem els primers mil anys de la fundació del nostre monestir de Montserrat. Fou en un llunyà 1025 quan l'abat Oliba va enviar un grup de monjos de Ripoll a fundar un petit monestir dalt d'aquesta muntanya...    Però no ens equivoquem pas. La història de Montserrat no és només la història dels monjos. També hi ha aquella història que els milions de peregrins han anat forjant a redós de la mirada de la Moreneta. Sobretot parlem de totes les persones anònimes que hi han pujat cada dia, i que continuen pujant, amb les seves alegries i les seves tristeses, amb les seves pors i els seus anhels.  Són totes aquestes vides les que han anat construint Montserrat al llarg dels segles.  És per això que la història de Montserrat és també la història de tots i cadascun de nosaltres.

* * * 

  • Fundat l’any 1025, el monestir de Montserrat es va convertir durant l’edat mitjana en el centre espiritual més important de la Corona d’Aragó i va adquirir un gran pes en la política del seu temps. 
  • La Guerra Civil (1936-1939) va deixar a Montserrat una ferida profunda, però l’abadia va superar totes les adversitats i va despertar novament el fervor popular. Va convertir-se en símbol de Catalunya i en emblema d’una espiritualitat renovada

        (Són frases extretes d'aquesta edició de col·leccionista del National Geographic) 

* * *

L'INDEX (amb núm. de pàgs.) de la revista és aquest:

4) Presentació a càrrec del comissari P.Bernat Juliol

10) L'época Medieval - El Poder de la fe

52) L'edat Moderna - Entre el que és Diví i el que és Humà

92) L'edat Contemporània - Un Santuari entre dues guerres

148) Un Nou Mil·leni - Camí cap al futur 

182) Guia pràctica

* *

He volgut fer esment d'aquesta important publicació per si algun dels meus lectors habituals té interès en obtenir un exemplar.

Jo particularment recomanaria la lectura per la quantitat d'informació a nivell històric que proporciona, i també per les bones il·lustracions d'aquesta magnífica edició (192 pàgs.)

* * *


                

    

dijous, 1 de maig del 2014

LOCRI EPIZEFIRI, antiga colònia grega del segle VIIIè (a.C.) - (03)

Avui, dimarts 15 d'abril, visitarem la població de Locri, on hi la famosa àrea arqueològica de Locri Epizefiri .


Fou una antiga colònia grega fundada el segle VIIIè a.C. de gran amplitud i que, encara avui en dia, està en procés d'excavació.

Està situada en una zona prop de la costa al peu de la muntanya on al capdamunt hi ha enclavada la població de Gerace.


Locri ja fou mencionada per Heròdot (historiador)
en 493 a.C. 


Dionís II, expulsat de Siracusa, es va retirar a Locri el 356 a.C., on la seva gent es va apoderar de la ciutadella i es va instal·lar en el poder.

Després d'això hi hagué contínues guerres amb els brucios. La ciutat ja no és mencionada fins a l'arribada de Pirro de Epiro, època en la que Locri, Regio i altres ciutats ja estaven sota la protecció de Roma.
Pirro se'n va apoderar, però quan ell va tornar a marxar, altre cop va ser sotmesa a Roma i així va romandre fins a la Segona Guerra Púnica, quan es va aixecar contra Roma i a favor de Cartago, en 216 a.C., després de la batalla de Cannas.

Al segle 1er. (a.C.), convertida en municipi, va sobreviure com a petit centre de poca importància fins a finals de la antiguitat...

Procopi la menciona encara al segle VIè. i probablement no fou destruïda fins al segle VIIIè o IXè a mans dels pirates sarraïns.

La península italiana al s.IV a.C.
Alguns natius destacables d'aquesta ciutat foren:


  • Jenócrito, poeta
  • Erasipo, poeta
  • Téano, poeta líric
  • Timeo, filòsof pitagòric
  • Equécrates, filòsof pitagòric
  • Acrión, filòsof pitagòric
  • Eunomo, músic
  • Eutimo, atleta

* *


Visitem en primera instància el Museu, on s'han recollit gran quantitat de peces i materials procedent de les excavacions arqueològiques. De particular interés són els milers de pinakes (plaques de terracota), que es van trobar principalment al temple de Persèfone, amb representacions en relleu que figuren escenes referents al culte de la deesa i al món femení.


(pinax de Perséphone i Hades, foto d'internet)
Vegeu també algunes mostres de les peces de ceràmica i de forja exposades en les vitrines del museu...










Sortint del museu anem a reconèixer les restes de la necròpolis, del Temple Jònic de Marasà, i del Santuari de Persèfone.

Les primeres  excavacions arqueològiques de gran importància a Locri foren realitzades a principis del segle XX per Paolo Orsi, qui va explorar la major part de les necròpolis de la ciutat. 
 (restes de mosaic)
Orsi també va explorar, a més, el Santuari dels Dioscurs de Marasà, i el de Zeus prop de la casa Marafioti. 
(foto manllevada d'internet)
Als anys 40, P.E.Arias va treure a la llum el gran teatre de Locri.

El Teatre grecoromà quedava molt lluny i no el vam poder visitar. 

El podem veure aquí en una altra imatge d'internet
El teatre, que en la seva primera fase data del segle IV a.C., aprofita el pendent natural del terreny per formar la càvea, i les grades estan tallades en la roca local que és la tova calcària o travertí.


En la part sudoriental de Locri, prop de la muralla, es troba el Santuari de Marasà, on va aparèixer un temple de finals del segle VIIè. a.C.
En el segon quart del segle Vè. a.C., el temple arcaic fou destruït i substituït per un altre, amb un grandiós perípter jònic (de 6 x 17 columnes) del que només s'han conservat les restes del sòcol i una columna.
 
 (moltes de les columnes d'aquest temple [en total 26] van ser utilitzades per construir el Duomo de Gerace que vam visitar ahir)

A aquest temple pertanyen les estàtues dels Dioscurs, trobades per Orsi, que decoraven el frontó, i que aquesta tarda podrem contemplar quan visitem el nou Museu Nacional d'Arqueologia de la Magna Grècia, a Reggio Calabria, on també hi trobarem els famosos Guerrers de Riace (s.Vè. a.C.).


Els Dioscurs, són els famosos germans bessons Càstor i Pòl·lux
fills de Zeus i Leda

* *
Encara vam tenir temps de desplaçar-nos fins a un edifici proper, una antiga masia actualment anomenada Il Casino Macri, a sota de la qual es van descobrir importants restes arqueològiques...





Aquesta masia vuitcentista està situada enmig dels camps que actualment eren en plena floració primaveral



* * 
Acabada les visites d'aquest matí ens traslladem altre cop a Reggio Calabria per anar a dinar al nostre hotel, l' èHotel, de 4* del que m'agradarà fer un petit comentari crític.
Per ser un hotel catalogat amb 4**** penso que deixava molt que desitjar.

En aquest bonic menjador, 
aquell dia, a l'hora de dinar, van fer curt de macaroni-penne, 
i la meitat del grup vam haver d'esperar com mitja hora llarga per poder tornar a tastar uns macaronis aigualits i fets a corre-cuita (incomprensible per un hotel que sabia que anàvem 50 persones a dinar). També es va acabar el complement d'espinacs que servien amb el segon plat... 
En fi, una petita catàstrofe.

Pel que fa a les habitacions... el primer problema era per obrir amb la targeta electrònica, anar provant i provant, fins que quan ja estaves a punt de desesperar-te o de baixar a recepció, aleshores amb un moviment inesperat, plaf... s'obria la porta. Entraves i deixaves posada la targeta dins la ranura de l'habitació per que s'obrissin els llums, però de tant en tant, plaf... es desconnectava tot i et quedaves a les fosques. Havies de moure una mica la targeta i tornava la connexió i els llums.

Això et permetia adonar-te de seguida de que no hi havia cap mena d'armari...!!! Oh, meravella...!!! L'habitació era enorme, hi havia espai de sobres, però només hi havia un sofà, per cert força deteriorat, i molta paret buida sense cap armari, només quatre penjadors a l'aire i para de comptar.
A més el manteniment del mobiliari força descurat...

Una altra meravella... les persianes de la finestra i del balcó s'accionaven elèctricament, però quan baixaves una, l'altre també baixava...(??). Si les tiraves les dues amunt, ok. Però si aleshores volies baixar una mica la del balcó perquè entrava massa sol, o l'altre, plaf... baixaven les dues i et quedaves a la penombra...!!!

Gran meravella de les 4**** de l' èHotel.
Però això, senyors, és la Calàbria, el sud d'Itàlia...!!

L'únic recomanable era la gran terrassa superior amb una gran vista sobre la costa i sobre l'illa veïna de Sicília, que algun dia ens va permetre veure fins i tot el Volcà l'Etna ben nevat.

(Alguna cosa bona haurien de tenir les 4 estrelletes, no?).


* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin