Una de les obres més originals de la literatura japonesa, que il·lumina les profundes contradiccions de l'ésser humà amb un estil impecable i hilarant... (525 pàgs) * * *
Els qui em conegueu ja ho sabeu, però als que no dir-vos que sempre he estat un enamorat dels gats. Un ésser fascinant, intel·ligent i misteriós... i molt entranyable si has tingut la sort d'haver conviscut uns anys amb ell a casa. Com nosaltres que vam tenir una gateta, la "Mixa" (aquí a l'esquerra) durant 16 anys.
La meva passió pels gats m'ha portat a tenir col·leccions de segells de gats, i també una bona col·lecció de petits gats de ceràmica...
* * *
Però tota aquesta digressió serveix per a dir-vos que he gaudit molt amb la lectura d'aquest llibre "Soc un gat" de Natsume Sôseki.
No tinc per costum fer cròniques o comentaris dels llibres que vaig llegint aquí en el meu Blog, com si fa habitualment la meva dona M. (Vegeu aquí - Todoreh) , però en aquest cas, tenint en compte el volum d'aquesta història (525 pàgs.), m'ha semblat oportú donar la notícia per si algú altre s'anima a entrar en aquest món misteriós, sorprenent i fins i tot divertit de la vida d'aquest felí sense nom... No us deixarà indiferents..!!
Els meus darrers dos llibres llegits i que he anat intercalant amb la lectura de "Soc un gat", han estat aquests: Salvador Alsius – Veni, vidi, vixi. Memòries d’infància i joventut // i Antoni Gelonch – Com som els catalans. Reflexions sobre les formes de la vida catalana actual. (Molt recomanables també...)
* * *
