Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Marina Alta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Marina Alta. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de maig del 2013

Tornant a la Marina Alta per gaudir del paisatge... (03)

L'endemà (29 d'abril) de l'intent frustrat d'ahir per la pluja, d'anar a explorar el terreny, vam tornar a sortir en direcció a la població d'Altea, situada a tan sols 11 km. de Calp. 

El dia tampoc és que fos una meravella, però almenys no plovia...

Amb les serres de Bernia al nord i la serra d'Aitana al sud. 

El poble és conegut com un focus de referència cultural i punt de trobada d'artistes de tot el món.

Això es nota de manera molt especial a dalt de tot, en el seu nucli antic, de cases blanques i carrers molt costeruts, ple de tallers d'artesans, locals de trobada, petits restaurants...




















que condueixen fins dalt on hi ha l'església de la Virgen del Consuelo, amb la cúpula del cimbori coberta amb la típica ceràmica blava del país.


Voltem una estona pel casc antic i gaudim de les bones vistes que ens proporciona l'emplaçament.

Cap al nord veiem la costa amb el Penyal d'Ifac al fons
i cap al sud veiem la costa i el poble com ha anat creixent al peu del turó...
i a la llunyania no podem més que esgarrifar-nos veient com treuen el cap les "monstruoses torres" d'apartaments de la propera Benidorm


Abandonem el casc antic per rependre la nostra ruta per la comarca, no sense acabar de gaudir de la bellesa ben reconeguda d'aquesta població...


La baixada vertiginosa ens retorna a la part baixa on havíem deixat el cotxe...
* *
La segona parada la farem al poble de Polop, tot passant de llarg de La Nucia, a 7 kms. d'Altea, i amb pocs punts d'interès. Polop és a tant sols 1 km. d'aquí, i ens atrauen dues coses d'aquest indret, per un costat veure la seva famosa font de 221 brocs, un per cada població de la província d'Alacant... realment espectacular. 




 


I per l'altre comprovar com tots els camps de conreu al voltant del poble són plens d'arbres fruiters, concretament de nesprers.

Sembla que tota la zona i fins al poble proper de Callosa d'En Sarrià, està considerada com la millor zona de la comarca on es cultiven aquests fruits que tenen, fins i tot, denominació d'origen. Els vam tastar i en podem donar fe... són realment exquisits.

* *
Després de prendre un cafè, seguim la ruta vers el proper poble Callosa d'En Sarrià,
molt més important que l'anterior, però no ens aturarem dins el seu casc urbà, sinó que el nostre objectiu és anar a conèixer les anomenades Fonts de l'Algar.

Es un lloc realment espectacular, encara que potser una mica massa urbanitzat de cara al turisme, ja que a més d'un càmping, hi ha zones habilitades per al bany, un passeig per la vora del riu, aquesta vegada amb zones una mica inundades per les pluges recents, un àrea de picnic, etc.

despres de les abundants pluges, el riu anava esplendorós...
 
el toll blau...
 
la petita presa a mig recorregut...

el toll de la figuera camí de la presa...

el salt de la presa...



Com que el dia tornava a amenaçar pluja no vam trobar gaire gent i vam poder gaudir de l'espectacle d'aquesta natura exhuberant, encara que una mica massa domesticada, però malgrat això cal reconèixer que té la seva bellesa particular. Ho podreu apreciar millor en les fotos i en els videos que adjunto...



* *
La tercera etapa del dia ens portarà fins a la propera població de Guadalest, a 12 kms. de Callosa, on visitarem el seu castell, enclavat dalt d'una penya
Per la seva espectacularitat va ser declarat conjunt històric-artístic
Des del castell es domina una extensa vall amb el seu embassament al peu, i envoltat per les diverses serres de la comarca





Realment espectacular l'indret del Castell de Guadalest...

Prop del migdia, vam seure en una plaça ombrejada del centre del poble per menjar alguna cosa i donàrem per acabada la ruta per aquesta vall tant interessant...

Si haguéssim continuat amunt, endintsant-nos en el territori per una carretera ben plena de revolts haguéssim passat per les localitats de Benimantell, Confrides, Benasau, i Benilloba (noms tots ells que ens recorden els seus orígens àrabs), i finalment haguéssim arribat a les importants poblacions o bé de Cocentaina, o a la mateixa ciutat d'Alcoi. 

Però això ho deixarem per a una altra ocasió en que tornem per aquestes terres...
De retorn cap a Calp ho vam fer per una carretera secundària que de manera més directa ens portà fins a la barriada d'Altea la Vella i finalment a Calp. Fi de la jornada.
* *
Demà tenim intenció de visitar una altra zona més al nord de la Marina Alta, anirem si el temps ho permet, cap a Xaló, Alcalalí, Parcent, Murla, Orba, Benidoleig, Beniarbeig, Ondara, i Dénia,... i veurem com acaba el dia...!!! 

  • La crònica continuarà aquí... (04)

divendres, 10 de maig del 2013

Explorant la Marina Alta, malgrat la tempesta... (02)

Després d'haver conegut ahir inicialment els topans del lloc on érem, avui teníem la intenció de començar a conèixer la comarca de la Marina Alta.

El temporal de pluja que ens acompanya aquests dies sembla que no té massa ganes d'amainar, però aquest matí ha sortit gris i no plou, per això decidim provar sort i amb el cotxe iniciar la nostra ruta prevista.

L'objectiu és anar cap a Benissa i després cap a l'interior per conèixer la Vall del Pop que és la que origina el riu Xaló o Gorgos. Sortim de Calp per la carretera nacional N-332 en direcció a València, fins arribar, a uns 10 kms., a la població de Benissa que combina els atractius del seu centre històric amb platges i penya-segats que formaran el futur Passeig marítim ecològic.

Com que plou força, aparquem pel centre amb certes dificultats, ja que trobem que avui, 28 d'abril, celebren la seva festa patronal i molts carrers estan mig tallats. 

Ens acostem el més possible al centre per visitar l'església parroquial de la Puríssima Xiqueta, d'estil neogòtic, més coneguda com la Catedral de la Marina.
















El nom tant original li ve de la tradició que trobem explicada en un dels retaules de l'església, aquest aquí a la dreta... on ens explica, si no ho arribeu a llegir, el següent:

"Corria l'any de gràcia 1624. Dos misteriosos peregrins imploraven a la porta de Joan Vives (potser era el fondista?) per reparar forces. La recompensa no es va fer esperar. A l'endemà va veure com marxaven els seus hostes deixant-li un retaule de la Immaculada Concepció de Maria"... 

Fins aquí la llegenda, i no sabem qui eren els misteriosos peregrins, potser dos àngels...??

El retaule és el que actualment es venera a l'altar major de l'església, i com que és de dimensions força reduïdes, d'aquí li ve el sobrenom de "xiqueta".
El veieu a dalt de tot en una custòdia enmig dels dos àngels...











L'any 1929 es va inaugurar aquest gran temple, com podeu veure en la placa blava commemorativa 

i el 25 d'abril de 1954, van coronar la imatge com a patrona de la localitat.

Dins el temple hi havia molta activitat, ja que estaven guarnint amb flors la imatge que a la tarda sortiria del temple en processó pels carrers del poble, si el temps ho permetia...

* *
No sabem com va anar la processó per la tarda, però si que sabem que sortint de la visita al temple el temporal d'aigua i vent cada cop era més fort i intens, per la qual cosa vam creure que el més prudent i sensat seria retornar a l'hotel enlloc de llençar-nos a fer kilòmetres per les carreteres interiors enmig del diluvi que estava caient.

Llarg diumenge de pluja, que aprofitem per a fer una bona migdiada, per llegir i descansar. Fins que cap a darrera hora de la tarda, la tempesta va anar allunyant-se i desde el balcó del nostre apartament vam poder contemplar aquest bonic panorama amb un incipient arc de sant Martí.


Demà, si el temps ho permet, tenim intenció de visitar una altra zona del país, anirem cap a Altea, Polop, Callosa d'en Sarrià, i el Castell de Guadalest. 

* * *

dissabte, 4 de maig del 2013

CALP, Penyal d'Ifac, La Marina Alta, Alacant, la natura preciosa i l'urbanisme desbocat...!!! (01)


Hem passat uns dies per terres alacantines, concretament a CALP, aprofitant una de les ofertes de Mundo Senior, i ens hi hem traslladat amb el nostre vehicle, la qual cosa ens ha permès voltar per la zona i conèixer millor l'indret i alguns dels seus racons más amagats i desconeguts. Una mica allò que a mi m'agrada sempre dir, el país més profund, més autèntic...

Hem residit a CALP, davant per davant de l'imponent Penyal d'Ifac i la platja de la Fossa. 


El meu objectiu, més endavant, seria escalar aquesta roca imponent de 332 m. d'alçària.

Ja n'erem conscients de les barbaritats que a tota la costa mediterrània s'han arribat a fer a nivell de construccions, de cases aparellades, de macro-hotels, d'edificis altíssims i la majoria lletgíssims, etc. etc. i la realitat supera la ficció.

És una gran llàstima el país que ara tenim. La natura és esplèndida, les planes vora el mar plenes de tarongers o nesprers, o vinyes fins i tot, i al darrera les magnífiques serres de muntanyes que l'envolten, com la serra de Mariola, o de la Font Roja, o del Montgó al cap de Sant Antoni, prop de Dénia, també la serra de Bernia i la serra d'Aitana, tot forma un conjunt harmònic que queda molt malmés per la gran quantitat d'edificis d'apartaments i hotels que s'amunteguen caòticament i descontroladament a prop de la costa, o enfilant-se també muntanya amunt...




Malgrat això, hem volgut veure la part positiva d'aquestes terres que visitàvem per primer cop. I per això, encara que el temps plujós no ens va acompanyar gaire, sobretot al principi, hem volgut patejar-nos algunes zones d'interior de la Marina Alta i conèixer pobles i viles certament interessants... Ho explicaré en capítols següents.


(Paratge natural de Les Salines)

Després de les pluges del dia anterior, el primer matí amb bon temps el dedicàrem a conèixer el topants més propers del poble de Calp, i anàrem a caminar per la zona del passeig davant les platges de Cantal Roig, cala Morelló i la platja de l'Arenal-Bol. 



L'espectacle del Penyal envoltat per les boires era d'allò més fotogènic...

 
 I seguirem un sender voramar (o camí de ronda) per davant de les urbanitzacions de Borumbot i la Manzanera, tot contemplant la costa al nostres peus

  fins arribar a les famoses cases de Ricard Bofill.


Tot seguit vam entrar a la població per la part més alta corresponent al seu casc antic, fins al centre neuràlgic, on vam seure a reposar una estona...

lluita de moros i cristians davant d'aquest portal

 Tot seguit anàrem a veure el mercat setmanal atapeït de gent i d'estrangers comprant sabatilles a 2 €, rellotges a 5 €, i calçotets i sostenidors a 1 €...!!


El temps es tornava altre cop tempestuós i vam fugir cap a l'hotel d'on no vam poder sortir fins a darrera hora de la tarda quan un raig de sol ens avisava que s'havia acabat la tempesta.


 retol totalment innecessari, oi?

 * * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin