divendres, 29 d’abril del 2022

La Regió de la PULLA (Puglia) -Avui ens enfilem fins la part més septentrional de la regió, fins l'esperó de la bota d'Itàlia - (04)

  * La història comença aquí...

 Diumenge 10

De bon matí ens enfilem cap al nord des de la nostra localitat de Manfredonia per una carretera sinuosa que voreja la costa i s'enfila pel massís que forma el Parc Nacional del Gargano, una reserva que protegeix el patrimoni de biodiversitat únic a Itàlia, situat als entorns de la costa entre Mattinata i la Testa del Gargano, fins arribar a Vieste, que ocupa el lloc exacte de l'esperó de la "bota" que forma el mapa d'Itàlia.

És un recorregut d'uns 50 kms. aprox., amb unes vistes molt interessants.

Només posar els peus a terra ja comprovem que el temps està força revoltat, en especial pel fort vent i força fred, és una típica tramuntana d'una notable intensitat. Ens hem d'abrigar al màxim amb tot el que portem, que sovint no ens és suficient...

Comencem a caminar pels estrets carrerons del casc antic

(un monument als caiguts)
 

La vista del far a mar obert, ens invita a entrar a l'església per protegir-nos del fort vent. És diumenge de Rams i estan oficiant l'eucaristia dominical. Amb discreció fem algunes fotos de l'interior

(un altar lateral)
(el sostre totalment decorat)

(finestra bellament decorada)

Ens dirigim cap a l'extrem de la ciutat que com una llarga proa s'endinsa dins el mar adriàtic


(l'església vella)
(veiem unes arts de pesca tradicional).

I ara ens traslladem fins a un mirador del casc antic, que mira cap al sud, i enfront tenim la magnífica praia de rocha Gargano de Vieste, amb el famós e insòlit monòlit de nom "Pizzomunno".
* *
Finalment sortim de la ciutat de Vieste i comencem l'ascensió a través del massís del parc nacional del Gargano

a mesura que guanyem altura veiem la localitat de Mattinata i les extensions de plantacions d'oliveres al seu voltant

i després d'una bona pila de revolts arribem a la vista de la localitat de Monte Sant'Angelo

 

El nostre objectiu prioritari és anar a conèixer aquest indret tant famós format per una sèrie d'elements religiosos que completen aquest centre històric-cultural Longobard, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

La façana i porta d'entrada a l'església de sant Pere i a la cova de sant Miquel Arcàngel

Fem una mica d'història:

Il Santuario di San Michele Arcangelo es troba al cor de Monte Sant'Angelo i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el juny de 2011. És un dels santuaris més famosos del món dedicats a l'arcàngel. S'assenta sobre un turó, envoltat pel típic paisatge verd del Gargano

La cova subterrània era probablement un lloc de culte des de la dominació grega. La creació del santuari va tenir lloc entre els segles V i VI dC. a iniciativa del bisbe de Siponto Lorenzo Maiorano, després de tres aparicions de l'Arcàngel. Es va convertir en un santuari nacional dels longobards, i als segles següents va patir atacs sarraïns. Va ser restaurada per l'arquebisbe de Benevent Aione al segle ix. Normands i angevins varen deixar la marca del seu domini i avui està confiada a la Congregació de l'Arcàngel Sant Miquel.

Amb dos nivells, té una façana romànica i un campanar, també coneguda com a torre angevina. La façana està formada per dos grans arcs rematats per una fornícula amb la imatge de Sant Miquel.

Des del vestíbul, s'accedeix a l'escala de 86 esglaons que condueixen a la Gruta Sagrada, lloc de les aparicions de Sant Miquel i el cor del santuari. 

Aquí es pot llegir una inscripció amb les paraules de l'arcàngel, "On s'obre la roca, es perdonaran els pecats dels homes". També es poden veure nombroses inscripcions gravades a la roca, fins i tot amb símbols rúnics, que demostren el pas dels pelegrins des de l'era longobarda.

 
Al cor de la Gruta Sagrada es troba l'estàtua de l'Arcàngel Sant Miquel que va ser tallada en marbre per Andrea Sansovino l'any 1507.

 L'altar barroc del Santíssim Sagrament i el de la Verge Maria s'afegeix el magnífic altar major, dominat per l'estàtua de marbre de l'Arcàngel. 

* *

Les criptes s'han enriquit amb escultures provinents d'excavacions arqueològiques realitzades als voltants. De tal manera que també es va crear com una mena d'oratori supletori, i a més també un petit Museu on els fidels devots van anar dipositant tota mena d'objectes, imatges, ex-vots, etc. En veurem alguns exemples...
 
 
 Aquest és l'aspecte i decoració d'aquest oratori suplementari
I una imatge en bronze de l'arcàngel sant Miquel
 En aquest món subterrani s'ha pogut encabir també un petit Museu, que s'ha col·locat aprofitant parts de l'estructura subterrània que encara ara es pot apreciar
Hi ha algunes peces interessants en el museu com aquesta imatge en pedra de un Crist redemptor, d'un suposat esculptor català del s.XV (sic).

 
I anirem veient alguns altres objectes interessants

                                              Un bell exemple d'ex-vot.
(icona estil bizantí)
(pintura policroma en un diptic)
(una altre icona d'estil ben diferent)
(una icona de gran tendresa)
(una curiosa imatge de l'àngel amb un drac)
(una altra icona maquíssima)
Una funda daurada de l'Archangel Sant Miquel

* * *
En acabar la visita al Museu i sortir a l'exterior, vam tornar a constatar que seguia fent una tramuntana molt violenta, fins a tal punt que costava fins i tot de caminar a contracorrent.
 
Fins arribar a l'autocar vam haver de patir una mica, però la vista clara, transparent i diàfana que teníem al davant, ho compensava...


Una impressionant extensió de camps d'oliveres.
 
Com que el dia, en general, havia estat una mica complicat per horaris, pels problemes amb les carreteres a causa d'una cursa no prevista, per algun edifici que no vam acabar de veure per manca de temps, etc.
El guia que ens acompanya durant tot el viatge, en Roberto Martino (per cert un guia excelent... en parlaré d'ell més endavant) va decidir que ho compensaríem fent una parada abans d'arribar a l'hotel a Manfredonia, visitant una abadia propera, no prevista en el programa. Es va tractar de l'Abadia de Sant Leonardo* (a Manfredonia).

(*)La abadía benedictina de San Leonardo en Lama Volara es una abadía situada en Siponto (Sipontum), dedicada a San Leonardo di Noblac. Se cree que el complejo fue construido a principios del siglo XII o al final del siglo XI. La primera mitad del siglo XIII, puede considerarse el período más próspero para la abadía, después de lo cual comienza un descenso rápido e inexorable, dado sobre todo por la escasez de recursos económicos. En 1261 la abadía pasó a manos de los frailes de la Orden Teutónica, quienes la convirtieron en el centro de su actividad en Puglia, permaneciendo allí hasta la segunda mitad del siglo XV. Además de abandonar el teutón, la administración de la iglesia, ahora considerada Badia, se asigna en commendación a los cardenales de las diócesis locales.

(foto manllevada d'internet)
(porta d'entrada lateral)
(detall de la porta)
(relleu damunt el dintell de la porta)
(interior de la nau)

(un oratori lateral)
(detalls ornamentals de la capçalera de l'absis)

* * *

Fins aquí el que ha donat la jornada d'avui, diumenge 10 d'abril, ha estat una jornada intensa, variada, un xic complicada, però hem vist i aprés moltes coses interessants. És la compensació que trobes en el fet de viatjar. Descobrir noves ciutats, noves tradicions, noves cultures, alguns espais d'art insòlits, i també llocs amb llargues tradicions històriques de fe i de devoció, que sovint ens poden sorprendre, però que val la pena conèixer i respectar... 
 
Per tot això, i com a colofó d'aquesta llarga crònica, us deixo aquí sota transcrit tot allò que hem pogut trobar sobre la tradició històrico/llegendària d'aquest indret d'Itàlia (La Puglia), on la devoció a l'Arcàngel sant Miquel té una presència tant important.

El monte en Italia dónde el ángel san Miguel se apareció cuatro veces. 

En un monte de la provincia italiana de Foggia, Italia, se apareció el ángel san Miguel no solo una vez sino cuatro veces desde el 490 al 1656.

Su primera aparición fue a un rico señor del Gargano llamado Elvio Emanuele. El rico señor, que buscaba a su mejor toro, lo fue a encontrar en una caverna inaccesible. Viendo que era imposible sacar al toro rebelde sacó su arco y su flecha para matarlo. Al lanzar el flechazo, inexplicablemente se invirtió la dirección provocándose él mismo una herida.

Maravillado ante el inexplicable hecho, corrió a contárselo al obispo de Siponto Lorenzo Maiorani. El obispo después de escucharlo convoco tres días de oración y penitencia. Al final de estos tres días San Miguel Arcángel se le apareció en un sueño diciendo: «Yo soy el Arcángel Miguel y estoy siempre en presencia de Dios. La caverna es sagrada para mí, es una elección mía, yo mismo soy su Ángel Custodio. Allí en donde se abre la roca pueden ser perdonados los pecados de los hombres. Lo que aquí se pida en oración, será escuchado. Ve entonces a la montaña y dedica la gruta al culto cristiano».

Dos años después hubo una segunda aparición. En 492, Siponto fue asediada por los barbaros. Fue entonces que el obispo de Siponto obtuvo del enemigo una tregua de tres días durante los cuales se reunió con la gente en oración. Aquí el Arcángel reapareció prometiéndoles la victoria.

Alentados por el mensaje, los sitiados abandonaron la ciudad y comenzaron una furiosa batalla acompañada por una tormenta de arena y granizo que cayó sobre los invasores. Estos, asustados, huyeron. En reconocimiento a la gratitud, toda la población de Siponto subió la montaña en procesión.

En la tercera aparición en el año 493, el obispo Maiorano, por orden del Arcángel y en agradecimiento fue a la caverna para consagrarla junto con los obispos de Puglia después de un ayuno de penitencia. Llegando al lugar el Arcángel se apareció por tercera vez al santo obispo anunciando que la ceremonia de consagración no habría sido necesaria ya que él mismo ya había consagrado la cueva. De esta manera la cueva sagrada permanece hasta hoy como un lugar de culto “no” consagrado por una mano humana y que ha recibido el título de «Basílica Celestial».

En el año 1656 fue la cuarta aparición del Arcángel San Miguel al Arzobispo Alfonso Puccinelli, para liberar a todo el territorio sipontino de una temible peste que los aquejaba.

A partir de ese episodio la ciudad se amplía y se convierte en uno de los lugares más importante del Gargano. Millones de peregrinos y personajes ilustres la visitaron: papas, reyes, jefes de estados y tantos santos; san Anselmo, san Bernardo de Claraval, san Guillermo de Vercelli, san Alfonso de Ligorio, santa Brígida de Suecia, san Francisco de asís (que al no sentirse digno de entrar en la gruta, se quedó a rezar sobre el umbral) y por supuesto Padre Pío dónde vivía muy cerca en san Giovanni Rotondo. San Pío siempre decía a sus fieles devotos que antes de venir a verlo, primero tenían que pasar por el arcángel san Miguel.

Desde 1997 se concede el “Perdón Angélico” a todos los que visitan la Basílica Celestial y que se confiesen y reciban la Santa Comunión obtienen la indulgencia plenaria recitando el Padrenuestro, el Credo y rezando por el Papa.

* *

Fins aquí la història/llegenda, i la importància d'aquest indret en la devoció a l'Arcàngel Sant Miquel 

* * *

Demà visitarem un lloc emblemàtic, el Castel del Monte al matí, i la ciutat de Bari per la tarda, però tot això, com és habitual, ho veurem en un proper capìtol (05).

 + La història continua aquí... (05)

 

 

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin