Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris toros. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris toros. Mostrar tots els missatges

dijous, 29 de juliol del 2010

Les senyories del TC ara estaran més distretes...

Ses magnífiques i exquisides senyories poden estar ben tranquiles i contentes, perquè a partir d'ara estaran més distretes ja que tindran el doble de corrides per anar a fumar puros a la Maestranza i contemplar com torturen els pobres animals.

Com que tindran tanta feina a veure mes corrides, potser fins i tot se'ls allargarà encara més la feina i en lloc de trigar 4 anys a dictar una sentència, ara en poden trigar vuit.

Estaria bé, però, que tant ells -pobrets, sempre tant ocupats- com tots els defensors de la anomenada "fiesta" taurina, tinguessin uns minuts per escoltar el professor i científic Jordi Wagensberg, com demostrava en la comissió parlamentària, el dolor que poden arribar a patir els pobres animals durant tot el salvatge procès de la corrida...

El científic Wagensberg, va mostrar tot l'arsenal necesari per matar el toro, i els efectes dolorosos que tenen sobre l'animal els instruments de la tortura: la divisa, la pulla, la banderilla, el estoque i la puntilla final per clavar-li en el bulb raquídeo i acabar així definitivament amb l'animal. 
Sencillament una autèntica salvatjada...

Si us plau senyors, facin l'esforç d'escoltar amb atenció l'argumentació del professor Wagensberg, de la qual vull destacar dues frases:

1) No és admisible un espectacle que es basi o que requereixi el sofriment d'un ésser viu, i en particular les corrides de toros

2) La idea d'abolir espectacles que requereixin el sufriment d'un animal, està en alguna cosa que existeix, com és el nostre progrés moral. 

Veieu i escolteu el parlament de Jorge Wagensenberg:



* * *















Potser calen més imatges com aquestes per seguir justificant que això és un art...?










* * *

P.D. i per cert, el mister Rajoy i sus 'mariachis', potser que abans de bordar i amenaçar amb iniciatives antidemocràtiques, parlin amb el seu company i diputat del PP de Canaries, que ha felicitat el Parlament català per la supressió de les corrides. Doncs, pel que sembla, no tenen ni memòria i no s'enrecorden que va ser aquest diputat el promotor de l'abolició de la fiesta en aquelles illes... Olé Torero...!!

dijous, 29 d’abril del 2010

L'Estatut català es cou a la plaça de toros...!!! i olé...


Tres personatges -no m'atreveixo a dir senyors- de la casta més castissa i rància i casposa de les espanyes profundes, compartint "burladero" diumenge passat en una corrida de toros a la plaça de La Maestranza de Sevilla.

Els tres magistrats, als que els agrada la sang i la brutalitat dels toros i fumar puros -si senyor, qui te duros fuma puros- son, segons fonts diverses, claus per tirar endavant la sentència sobre l'Estatut catalá, que es preveu encara més restrictiva que l'anterior proposta. (enllaç al Pais)

Algú pot arribar a admetre o a creure, que el futur de tot un poble, el nostre, pot dependre de la decisió d'aquests tres personatges (???) -poseu l'adjectiu qualificatiu que creieu més oportú- el que jo estic pensant és massa fort perquè aparegui en públic-

És inadmisible, intolerable, maquiavèlic, kafkià, ... ja que segons les darreres filtracions, pensen carregar-se no solament el tema nacionalitat, que ves, encara que ells ho diguin nosaltres continuarem sent una NACIÓ en majúscules, sinó també el tema del català... (?)... Això sols, senyors, ja és una clara incitació a la REVOLTA, també en majúscules.

Després, que des del govern, ni Zapatero, ni de la Vega, ens vinguin a predicar amb cara seriosa i gairebé com a enfadats, que hem d'acatar la sentència que dictin aquests impresentables magistrats caducats... I també, que després ningú s'escandalitzi perquè a Catalunya cada dia més va creixent el sentiment independentista...

L'encaix de Catalunya amb Espanya sempre ha estat difícil, però sòn ells precisament els que ens ho posen difícil. Oi que no ens estimen?... doncs, oblideu-nos, deixeu-nos en pau, ja ens arreglarem solets, no us necessitem per res...

Au, vinga, com deia el poeta: Adéu, Espanya...!!! (Joan Maragall, “Oda a Espanya”, 1898).

* * *

dimarts, 5 de juny del 2007

El Bierzo, la Maragateria... i la història

Gràcies als viatges culturals de Mundo Senior (Imserso), acabem d’arribar de fer una breu visita a les terres de Castella i Lleó.

Hem fet una immersió històrica important, un té la impressió que en qualsevol cantonada d’aquelles contrades li apareixerà algún Rei catòlic, o Doña Juana la loca, o Doña Urraca... mireu com resonen sinó noms com Arèvalo, Medina del Campo, Tordesillas, Toro, Zamora, Benavente, Astorga, León,...

Hem recorregut molts kilòmetres per aquells “páramos” els paramos de Castella. Aquí poso alguns noms de pobles: Roperuelos del Páramo, Moscas del Páramo, Cazanuecos, Grisela, Bustillo, Val de fuentes... tots del Páramo.

Però hem vist coses molt maques, molt interessants, no sols per la història que porten al damunt, sinó també pel patrimoni que representen.

Hem circulat per la Ruta de la Plata (de l'època romana), hem vist romànic del millor, preciós, a Lleó, a Zamora i Toro... Vegeu unes mostres.

- A León



La façana de la catedral de Lleó











Una preciositat romànica (sepultura) dins la catedral de Lleó

La Casa de los Botines, obra de Gaudí

Detall del Sant Jordi a la façana de la Casa de los Botines, obra d'en Gaudí

Porta d'entrada de la Col·legiata de Sant Isidor, el tresor del romànic a la ciutat de Lleó

Detall del dintell de la porta del perdó

...però, la joia de la corona del romànic a Lleó la trobem al magnífic Panteó reial, considerat com la capella Sixtina de l'art romànic, que conserva aquestes meravelloses pintures del 1063, que es mantenen amb tot el seu esplendor sense haver estat mai restaurades.



Però també a Lleó trobem aquesta moderna obra arquitectònica que serveix com a seu del MUSAC, el Museu d'art contemporani, que ha guanyat el recent premi "Mies van der Rohe" d'arquitectura.


- A Zamora, la ciutat museu del romànic

La magnífica catedral amb el seu cimbori tan especial d'estil orientalitzant

El robust campanar romànic

La porta sud o "Porta del bisbe", una de les mostres més belles de decoració romànica

L'església de la Magdalena, en la que sobresurt aquesta portalada considerada una de les més riques en ornamentació de tot el romànic de Zamora

Església de Sant Ciprià (interior)

Sant Ciprià (detall)

Sant Joan de la Porta nova

Santiago del Burgo

Santa Maria la nova

- I finalment a Toro



... a Toro hem pogut visitar aquesta gran col·legiata que també té un cimbori molt espectacular...








Un detall de la porta d'entrada

El detall del cimbori...


I aquí una altra joia de la corona.

El Portal de la Glòria, un dels pocs portals romànics totalment policromat que encara es conserven al mon, atès que va estar ocult durant centenars d'anys per un altar superposat al damunt. Una preciositat...!!!







I Zamora, a part del seu magnífic romànic, també és coneguda com la ciutat de les cigonyes...

* * * * * * * * * *

Hem vist natura, esplèndida en aquesta època de l’any, hem visitat el llac d’origen glacial més gran d’Espanya, el llac de Sanabria, com unes tres vegades el de Banyoles...

i els poblets de la zona, la Puebla de Sanabria i el seu castell, Molezuela, Folgoso i Pedroso de la Carballeda, Trefacio, Rabanillo, etc.

i després, per acabar el dia, vam visitar Astorga per conèixer la seva catedral i el Palau Episcopal obra de Gaudí.

La façana i la magnífica porta d'entrada de la Catedral

El Palau Episcopal d'Astorga, obra genial de Gaudí

* * * * * * * * * *

I també hem retrocedit al segle I-II d.C. per admirar la ingeniosa tècnica dels romans per extreure l’or de les entranyes de les muntanyes del Bierzo lleonés. Autèntica meravella tecnològica que podem encara admirar a les Médulas.

Restes de la muntanya que encara queden...

després que els romans apliquessin la tècnica anomenada "ruina montium" que consistia a foradar la muntanya amb unes galeries ...

que després inundaven de sobte amb l'aigua acumulada en grans dipòsits
al cim de la muntanya.

Després vam conèixer alguns poblets de la zona del Bierzo: Carucedo, Borenes, Mombuey, Benbibre, Lagarejos, Hermisende...

* * * * * * * * * *

Finalment em viscut de ple les festes ancestrals de Benavente on erem allotjats. Vam coincidir amb la seva festa major, de l' 1 al 6 de juny, les Festes del "Toro enmaromado", primitives, si, ancestrals, també, i molt allunyades de la nostra sensibilitat, però fortament arraigades en la tradició castellana... Veieu els cartells, parlen per si sols...

La corda que lliga el cap del toro és la maroma...

La "Torre del Caracol", és l'única cosa que queda encara de l'antic castell de Benavente,
ara convertit en Parador Nacional

* * * * * * * * * *

Voltant per aquestes terres un té la sensació que s’ha traslladat a una altra època i a una altre país, veient la successió de noms curiosos, alguns d’ells fins i tot imversemblants, de llocs i pobles escampats tot al llarg de l’ampla geografia Castellano-Lleonesa. Aquí us poso alguns exemples per que en tingueu un tastet i disfruteu...

Rosinos de la Requejada,

Rodrigatos de la Obispalia,

Pozal de las Gallinas,

Santa Cruz de los Cuénagos,

Moraleja de las Panaderas,

Calzadilla de los Hermanillos,

Terradillos de los Templarios,

Cerezinos del Carrizal,

Faramontanos de Tábara,

Barrillos de las Arrimadas,

Urones de Castroponce,

Castrillo de los Polvazares,

Zapardiel de la Cañada,

i cinquanta mil pobles més amb el nom de Quintanilla de...

i que consti que nos us estic aixecant la camisa. Són noms reals de pobles autèntics, això sí, escampats per la extensa geografia castellano-lleonesa.

Desitjo que hàgiu disfrutat de la crònica del viatge a terres de Castella.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin