dimecres, 13 de juliol de 2022

La ruta dels "homes valents" - Un itinerari trans-pirinenc històric..!!

Tal com vaig comentar en la meva darrera "crònica" (vegeu aquí), en conèixer la història que ens va explicar en Ricard, el nostre guia, sobre la ruta que feien aquells "homes valents" des les llunyanes valls del pirineu aragonès, del cantó de Panticosa, fins aquestes valls d'Occitània, fins a l'indret anomenat Pont d'Espagne, damunt de la localitat de Cauterets, i que antigament formava part d'una ruta de pastors i de passatges que va permetre el comerç i els intercanvis d'una banda a l'altre dels alts Pirineus, em va obrir la curiositat per esbrinar-ho.

Aquí la sorpresa fou molt gran quan el guia que ens acompanyà tots aquests dies, en Ricard Novell (natural de la Val d'Aran, i gran coneixedor d'aquesta zona d'Occitània), ens va comentar que els pastors i camperols procedents d'Espanya venien del cantó de Panticosa, al Valle de Tena...!!

Em va cridar molt l'atenció (atès els lligams personals i familiars que sempre he tingut amb aquelles terres que conec molt bé, on he viscut algunes temporades curtes d'estiu amb els parents), i que són on va néixer la nissaga de la meva família Sorrosal, pare, avis, oncles, cosins, etc.

Li vaig demanar que com era possible aquesta connexió que semblava tant poc natural des del llunyà Valle de Tena i aquesta regió de Cauterets. I em va aclarir que l'itinerari es feia a través de la Vall i port de Marcadau, que donava accés directe al Pont d'Espagne, damunt de Cauterets. 

La meva sorpresa i interès va ser tal, que vaig decidir comprar el mapa d'aquesta zona de Bigorre (Carte de randonnées, Escala 1:50.000), que és el que portava el nostre guia, per poder resseguir pam a pam aquest itinerari tant interessant i sorprenent..!!
 
* * *

Vaig comentar aleshores, en la meva crònic anterior, que algun dia faria una aportació monogràfica sobre el tema i resseguiríem pas a pas damunt del mapa els camins  per on passaven aquests "homes valents" per tal d'intercanviar bestiar i productes diversos, ja que és realment espectacular per tractar-se d'itineraris d'alta muntanya molt exigents, havent de superar colls o ports a més de 2.500 mts. d'alçada, com el del port du Marcadau (2541 m.)

* *

Avui ha arribat aquell dia, i començarem situant-nos a l'origen de la ruta, on comença aquesta història, el poble de Panticosa. Amb el mapa de la zona de Bigorre, (Escala 1:50.000), obert damunt la taula, podem veure com el poble de Panticosa se situa ben bé al bell mig del Valle de Tena, que comença exactament uns kilòmetres més avall, en un congost presidit per l'ermita de Sta. Elena, en la que se celebren algunes festes populars de la vall, i fins i tot alguns casaments. 

En aquest punt estret, la Vall s'obre del tot esplendorosament i a mesura que anem pujant cap al nord, cap a la frontera amb França, anirem trobant tots el pobles de la vall a banda i banda del riu Gállego, que en els seus extrems inferior i superior forma petits embassaments, el de Búbal (part inferior), i el de Lanuza (part superior). 

Comencem a remuntar les aigües del riu Gállego i el primer poble que trobem a les portes de la Vall i del pantà és el de Búbal. Un pel més amunt, a la dreta, i enfilat un centenar de metres en les vessants de la Peña Blanca (2.556m.), és Hoz de Jaca, (a 1.272m), una mica més amunt i a l'esquerra trobarem Piedrafita de Jaca, (a 1.242m) als peus de la imponent Peña Telera (2.764 m.) que vaig escalar quan era jove -(aquí un enllaç interessant).-sobre la Peña i el seu context-  Seguim pujant, i gairebé a ran d'aigua de l'embassament, a l'esquerra, hi trobem el petit poble de Saqués, (a 1.100m). A unos 500 metres més amunt, i ha un trencall de carretera a l'esquerra que s'enfila fins al poble de Tramacastilla de Tena (a 1.221m) [aquest és el poble d'on prové la meva família Sorrosal, i on jo he passat temporades de la meva joventut convivint amb els oncles i cosins, ajudant en les feines del camp]. Seguint la mateixa carretera i sortint del poble a un kilòmetre trobaríem el poble de Sandiniés (a 1.294m).

Aquí hem quedat una mica apartats del curs del riu Gállego, i hem de tornar a saltar a la dreta per situar-nos altre cop cap al final de l'embassament de Búbal, on hi ha el poble de El Pueyo de Jaca (a 1.091m). En un trencall de carretera, a la dreta, i en un parell de kilòmetres es troba Panticosa (a 1.184m), ben bé al mig de la vall, com hem dit abans.

Però la vall no s'acaba aquí i seguim pujant cap al nord. A uns 3 kms. d'El Pueyo, trobem el poble d'Escarrilla (a 1.189m). Un kilòmetre més amunt trobem la punta inferior de l'embassament de Lanuza, i just a tocar de les aigües, un pel més amunt a la dreta, el poble de Lanuza (a 1.283m), i al final de l'embassament a uns dos kilòmetres més, apareix el poble de Sallent de Gállego (a 1.305m), al peu de la imponent Peña Foratata (2.295m). Probablement el poble més important del Valle de Tena, i camí de sortida cap a França a través del port del Portalet als peus de la impressionant mole del pic le Midi d'Ossau (2.884m). I també des d'aquí és el punt de partida ideal per ascensions importants cap a la zona del llac i refugi del Respumoso i del pic del Balaitous (3.151m.), també assolit a la meva joventut.

* * *

Arribats aquí ja estem ben situats sobre el terreny que trepitgem, però ara hem de seguir l'aventura d'aquells homes valents de la zona de Panticosa que s'atrevien a travessar aquestes imponents muntanyes que els rodejaven de més de 3.000 metres, per poder arribar fins a la zona del Pirineu d'Occitània. (Amb l'ajuda també d'alguns dels mapes de muntanya que tinc de fa anys, [Panticosa-Formigal, Escala 1:25.000] podrem seguir aquest itinerari que segueix un dels famosos GR's que travessen els pirineus, concretament devien seguir una variant del actual GR-11) que és un Sender de Gran Recorregut que travessa en uns 800 kmtrs. tot el Pirineu, des del mar Cantàbric (Cabo de Higuer) al mar Mediterrani (Cap de Creus). 

La primera etapa: era enfilar-se per l'anomenada "garganta del Escalar" per arribar als Banys/Balneari de Panticosa, a 1.640m. amb un desnivell de més de 500 m. des del poble de Panticosa. Avui en dia hi ha una bona carretera asfaltada, però a la seva època devia ser un camí de muntanya ben costerut.

Segona etapa: darrera els edificis del Balneari arrenca el GR-11 que remunta el curs del riu "Caldarés de Baños" i ens porta fins la fantàstica zona dels "Ibones azules" que deixem a l'esquerra, tot passant pel costat del gran llac/embassamenrt de Bachimaña, estem a 2.200/2.300 mts. d'alçada. El marc que ens envolta és incomparable. A l'esquerra hi ha una bona gelera al voltant del conjunt dels pics de l'Infern, un conjunt de 4 pics que tots sobrepassen els 3.000 mts.

Tercera etapa: ara toca encarar un gran desnivell per superar el barranc de la Canal que ens portarà fins una cresta on hi ha el Port du Marcadau (o Puerto de Panticosa) a 2.541 mts. Un cop travessat el port que fa de frontera amb França, entrem al Departement des Hautes Pyrénées, i comença un descens vertiginós en ziga-zaga tot seguint la conca del riu Gave du port du Marcadau, fins arribar al Refugi Wallon o de Marcadau (a 1865 mts.)

La cuarta i última etapa: ens toca transitar des del refugi Wallon, per tot el recorregut del Gave du Marcadau, fins arribar al Pont de Cayan (1630 m.) i seguir encara avall fins el Plateau du Clot, tot passant pel peu del telesilla que puja fins el Lac de Gaube (1.725 mts.), i amb un parell de revolts més de baixada, ja hem arribat al famós Pont d'Espagne, on gaudim de la visió de les cascades del Pas de l'Ours. (veieu l'enllaç en crònica anterior, aquí...)

Aquí acabava l'aventura d'aquests esforçadíssims homes valents de muntanya per arribar des de Panticosa fins aquí, i després, evidentment, haurien de refer tot el camí de tornada. Una autèntica proesa que es feia habitualment ara fa uns cent anys.  

Realment espectacular..!!

* *

Espero que us hagi agradat l'aventura i l'excursió... Jo m'ho he passat molt bé reconstruint aquest itinerari i recordant alguns trams que jo mateix havia fet quan de jove trescava per aquestes muntanyes amb un grup d'amics excursionistes. 

Acabo aquesta crònica posant-vos una darrera foto de l'estimada Penya Telera (2.764 mts.). La vista és presa des del mateix poble de Tramacastilla de Tena.

* * *

 

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin