Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris il Sacromonte di Orta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris il Sacromonte di Orta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 6 d’agost del 2018

El Sacromonte di Orta...(05)

 * * *
El Monte Sacro di San Francesco o Sacro Monte di Orta es un santuari italià ubicat en Orta San Giulio, Província de Novara, en el Piamont. Es un dels nou Sacri Monti del Piamont i de la Llombardía inclosos en la lista del Patrimoni Mundial de la Unesco desde 2003.

L'entitat «Riserva naturale speciale del Sacro Monte di Orta» té el seu domicili en Via Sacro Monte, 28016 Orta San Giulio (NO).
Aquest Sacromonte (Monte sacro), es troba dalt el cim d'un promontori al costat del llac, a uns 400 mtrs. sobre el nivell del mar. Aquest turó va ser escollit probablement per la seva meravellosa posició paisatgística i per l'esplèndida vista panoràmica damunt el llac d'Orta i de l'illa de San Giulio amb el seu convent i basílica.

Les vint capelles que s'han de recórrer en un itinerari en forma d'espiral, narren la vida de sant Francesc com a imitador de Crist, des del seu naixement fins a la seva canonització. Aquí podem veure el plànol amb la numeració de les 20 capelles
(En aquestes dues fotografies manllevades d'internet podeu apreciar una mica 
com és la distribució dels edificis per entremig del bosc...)
En cada capella hi ha representat un moment significatiu de la vida del sant, amb bellíssims frescos i escultures de terracota.

 














Sant Francesc, per humilitat, es fa conduir nu pels carrers d'Assis... (capella XIII).
(Malauradament en l'actualitat les escultures estan una mica deixades i deteriorades i caldria un "restauro" a fons). 

Tot el recorregut de les capelles està immers dins d'una rica vegetació per guiar el peregrí en el seu itinerari sagrat, i alhora permetre-li moments de descans i de recolliment a l'ombra de la vegetació i gaudint d'unes belles vistes sobre el llac.
(recorregut ombrívol)
 (pintura mural a l'exterior de la capella II)

En 1980 la Regió del Piemont va reconèixer la important relació que unia les capelles amb el recorregut de la devoció i l'ambient natural, i va decidir protegir-lo i conservar-lo, i a l'hora donar valor al patrimoni històric, religiós i forestal del Sacromonte di Orta.

La construcció de les capelles que se situen en un itinerari en espiral, es perllongà durant més d'un segle, això fa d'aquest recorregut una bona ocasió per poder contemplar diferents estils arquitectònics: des del Renaixement tardà al Barroc de mitjans del segle XVII, i al rococó dels edificis realitzats entre els segles XVII i XVIII.

La decoració interna, rica en estàtues i frescos que representen la vida de sant Francesc, es caracteritza pel realisme de las figures.
(la nascita di sant Francesco, per Cristoforo Prestinari)
 
Per aquestes obras passaren grans artistes com Cristoforo Prestinari, Dionigi Bussola, los Fiammenghini, els germans Righi  i molts d'altres.
Nosaltres ho vam trobar una mica descurat i la majoria de capelles tancades, només un parell o tres ens van permetre veure el seu interior. També és veritat que potser vam arribar un pel tard i per l'horari algunes ja eren inaccessibles...

Al final, el circuit devocional acaba amb l'església de San Nicolau, edifici proto-romànic completament remodelat en el segle XVII a imitació de la Basílica Inferior d'Assís, que situada dalt de tot del turó, amb unes magnífiques vistes sobre el llac d'Orta, clou el recorregut de les 20 capelles.
Es un indret realment curiós de conèixer, però, malgrat el seu valor artístic, tens una mica la impressió que estàs submergit en un ambient pietós a la italiana de temps passats...

Si voleu molta més informació sobre aquest indret tant particular podeu obrir aquest enllaç: htmlhttp://www.orta.net/sacromonte/intro_es.html

* *

 El trenino ens espera per a retornar-nos al parking i agafar l'autobús de retorn cap al nostre punt de partida, la villa d'Arona
 Abans, però, passem a veure la gran i monumental escultura del patró sant Carles Borromeo, fill d'aquesta localitat on va néixer el 2 d'octubre de 1538.























L'anomenat afectuosament "Sancarlone", tanta és la devoció pel sant en aquestes contrades, que fins i tot el nostre autocar portava la imatge del sant serigrafiada al darrera...

  Arribem a destí, al nostre hotel, a la vora del Lago Maggiore.

* * *
Fi del llarg itinerari per avui. Demà ens esperen noves experiències, anirem a recórrer diversos indrets de la riba del preciós llac de Como.
Això ho veurem, com sempre, en la meva propera crònica

diumenge, 5 d’agost del 2018

Villa Taranto a Pallanza, Orta di San Giulio i el Sacro Monte di Orta...(04)

Avui 13 de juny, quart dia de la nostra estada aquí, surt un dia gris i plujós i ens dirigim cap al nord una mica més amunt de Stresa, fins a la vila de Pallanza, sempre a la riba del Llac Maggiore.

Aquí el nostre objectiu és conèixer l'espectacular i meravellós jardí botànic de Villa Taranto, ubicat en una antiga vila dels Saboia, on gaudirem d'un espectacle visual ple de colors i aromes i de la gran varietat de plantes, flors, arbres, i arbustos de tota mena.

Iniciem el recorregut tot admirant les primeres varietats de plantes exòtiques ben desconegudes per nosaltres...

 Aquí entrem en un sector on hi ha una gran quantitat d'aquest arbust que són diverses varietats de l'Acer palmatum
Acer palmatum, anomenat també Auró japonès (com també en el cas de l'Acer japonicum), en japonès: irohamomiji, イロハモミジ, o momiji, 紅葉) és una espècie d'auró i és planta nativa del Japó, Corea, Xina, Mongòlia oriental i sud-est de Rússia. Hi ha molts cultius diferents i es cultiven a tot el món com a planta ornamental especialment per les seves atractives fulles. 
Aquest auró es cultiva al Japó des de fa segles i també en zones de clima temperat de tot el món. El primer espècimens va arribar a Anglaterra l'any 1820.
El botànic Carl Peter Thunberg va viatjar al Japó a finals del segle xviii. Va ser ell qui li donà el nom específic de palmatum per la forma de palmell de la mà de les seves fulles.
Des de fa segles es fan servir com a bonsai.
Prefereix un sòl ben drenat i no se'ls ha d'adobar en excés, moltes de les seves varietats poden créixer en contenidors.

Seguim l'itinerari per dins els parc observant i admirant la gran varietat de plantes que tenim a l'abast...















Fins que arribem a una mena d'hivernacle on hi ha uns espectaculars nenúfars gegants

 Diuen en les explicacions que podem llegir, que poden aguantar el pes d'una persona damunt aquestes fulles enormes...
Seguim la ruta fins que arribem a una petita capella dedicada a sant Antoni, precisament avui que era el mateix dia de la festivitat del sant, 13 de juny, on podem admirar uns bonics vitralls tots ells amb motius florals
 
 Anem pujant cap a la part més elevada del jardí
i arribem al davant del petit palauet

Ben a prop d'aquí trobarem una altre jardí ben peculiar, el jardí dels lotus amb les seves flors espectaculars


i on, a més, podrem comprovar la gran qualitat d'impermeabilitat de la fulla del lotus, fibra amb la qual es fan teixits tècnics impermeables com ara els de tipus Gore-tex

Ho podem experimentar amb la petita pel·lícula que vaig fer...
Un cop arribats a la part més alta de la zona, tenim una bona visió d'aquesta part elevada del jardí amb l'espectacle dels cims nevats dels alps suïssos.
A partir d'aquest punt i mirador, iniciem la baixada cap a la sortida del parc,




















allà ens espera l'autocar per portar-nos a descobrir un altre dels llacs menys conegut de la regió, el llac d'Orta. 

A la seva riba, i a la població d'Orta San Giulio, dinarem...

* *
Per situar-nos, ens dirigim a aquesta petita península dins el llac d'Orta, on es concentra la població d'Orta, el Sacro Monte di sant Francesco (que visitarem a la tarda), i al davant mateix la petita Isola di San Giulio amb la Basílica romànica i el convent.

Des de l'aparcament l'aproximació al poble es fa per mitjà d'un trenino
 L'arribada és força espectacular i ja veiem l'Isola san Giulio al davant amb la Basílica.
També les primeres cases antigues de la població, bellament decorades
i algun carreró típic...
i ens situem a la plaça Major
Dinem a un restaurant típic del centre, i a la tarda farem un petit recorregut pels carrerons estrets de l'encantadora vila d'Orta San Giulio, on veurem cases i places d'una bellesa molt pintoresca...

Iniciem el passeig a la plaça major on hi ha la Casa de la vila tota decorada i amb l'escut de la ciutat














I ens comencem a perdre per alguns carrerons de la vila tot admirant petits detalls singulars...
 Veiem unes quantes especialitats locals

 El campanar romànic de la Basílica a l'Isola di San Giulio...
Un darrer carreró estret que travessa tota la població...

Desemboquem ara en un jardí interior que disposa d'un bell mirador sobre el llac i la riba del davant, on hi ha el Santuari de la Madonna del Sasso
 
 Aquí podem veure el Santuari de la Madonna del Sasso, gràcies al teleobjectiu
 Podeu veure un vídeo espectacular sobre aquest indret força desconegut, 

Tal com deia el pintor i poeta, des d'aquest emplaçament...
"Orta è per me il piu bel posto del mondo"

Potser un pel exagerat, però en tot cas, "si non e vero e ben trovato" 

 Marxem definitivament d'Orta San Giulio per anar a conèixer
 il Sacromonte di Orta

* * *
Però per no fer-me massa pesat, això ho veurem en la propera crònica, ja que es tracta d'un tema certament peculiar i especial, i val la pena comentar-ho amb més calma... 

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin