Ahir al vespre, 23 de novembre,
ens vam tornar a trobar en un sopar els components del
Gran Ordre del Bròquil. Va ser novament una trobada entranyable i molt agradable.
Després de tants anys, 46 en fa aquest any, de la primera experiència en aquell recordat campament dels Castillejos, l’amistat que allà ens va unir ha fet que una vegada més ens tornem a ajuntar al voltant d’una taula per parlar, per riure, per recordar, per enyorar...
Ahir èrem asseguts per rigorós ordre de “charnaque”, en Miquel, en Willy, l’Antoni, el Cristopher, el Lluís, el Paco, el Pepito, el Sorro i el Ferran.
Inevitablement el fet de trobar-nos junts un grup d’amics, pràcticament tots jubilats, o almenys en edat de jubilació, amb ganes de reviure i recordar, i amb ganes de compartir experiències, és un goig que no té preu. Tots constatem que és una sort poder-ho fer, i haver arribat a aquesta etapa amb salut i amb molt bon humor. Malauradament, algú ha quedat ja pel camí, l’enyorat amic Eugeni, i també l'amic Solanes, als qui des d’aquí vull fer un sentit record.
Sempre recordem amb una certa enyorança aquells dos magnífics estius del 1961 i 1962, que vam passar al campament dels Castillejos fent les nostres milícies universitàries. Per aquell qui pugui lleguir aquest escrit en el Bloc, hem de recordar que el nom
“Els Bròquils” amb el que ens identifiquem, va sorgir aquella nit d’estiu del 1961, quan arribàvem a les fosques a Castillejos i per no perdre’ns i arribar més o menys agrupats fins a les tendes que ens havien assignat, vam decidir adoptar una mena de crit de guerra: “bròquil”...!!!
Així en mig de la fosca ens anàvem localitzant i agrupant fins que ens vam reunir tots plegats sota aquella tenda de lona, al costat del “valle de los rácanos” que tantes bones estones i tants bons records ens proporcionaria i ens ha proporcionat.... Imagineu si ens ho vam passar bé, que encara ara, 46 anys després..., sí, sí, 46 anys després, encara ho recordem i encara ens uneix.
Després a la vida cadascú ha seguit el seu camí, però una mena de caliu personal va fer que sorgís una Comissió de festes, l’ànima de la qual diria que té noms i cognoms, és una mena de triumvirat Cristopher-Willy-Pepito, que sempre ens han esperonat i sempre ens han sorprès amb alguna cosa original.
Des de aquí, aprofitant la plataforma que em dóna poder escriure en aquest Bloc, els vull donar les més sinceres gràcies. Penso que gràcies a ells hem pogut anar mantenint aquest caliu i aquesta bona sintonia. Gràcies.
* * * * * *
(la meva intenció era il·lustrar aquest escrit amb algunes fotos de la trobada i alguna de record nostàlgic i històric que he adjuntat)
Ja han arribat les fotos que vam fer aquell dia...
Aquí la darrera a la sortida del sopar en el restaurant més apropiat...
i tots pensant ja en l'any vinent, amb quina nova sorpresa ens meravellarà la comissió organitzadora
