Nova escapada a França: Occitània, dept. de l'Avairon, ciutat de RODÉS, la Vall del riu ÒLT, Sant Cosme, Estanh, Abadia de Conques, Vilafranca de Roergue (01)

Nova escapada a França: Occitània, dept. de l'Avairon, ciutat de RODÉS (la principal del departament), la Vall del riu ÒLT, Sant Cosme d'Olt, Estanh, Abadia de Conques, Vilafranca de Roergue.

Sempre resulta interessant voltar per aquests departaments francesos de l'Occitània. Ho vam fer fa un temps visitant el departament del GERS, ciutat de AUCH, i vam ser a La GASCUNYA, al sud d'Aquitània i fins l'Ariége, juny 2017 (vegeu aquí). 
També al Rosselló i l'AUDE, Béziers, al nov.2016 (aquí).
I també una de molt agradable a la regió del PERIGORD, a la regió de la Aquitània, dept. de la Dordonya, setembre 2013 (vegeu aquí).

Aquesta vegada hem descobert un departament força desconegut per nosaltres i hem pogut gaudir del seu paisatge i en especial de les seves joies amagades, com ara la impressionant Abadia de Conques, d'estil romànic, o la majestuosa Catedral de Notre Dame de Rodés (Rodez), i dos museus molt interessants dels que en parlaré més endavant, entre d'altres.

* * *

La tirada d'autocar de Barcelona a Rodés, és d'uns 460 kms. aprox. passant per Narbona, Besiers, i Millau, per això vam fer un parell de parades tècniques i una tercera per dinar. La primer d'elles, tot just entrar al límit sud del departament de l'Avairon, en occità, (Aveyron, en francès), fou a La Couvertoirade,  

 

Una vila medieval fortificada amb un patrimoni admirablement conservat que està classificada com una de les viles més boniques de França. Té un castell dels templers i unes muralles del segle XV. Realment bonica i interessant.

 

El cementiri de la vila és ple d'esteles funeràries.
 En aquestes, s'inscrivien textos, signes, símbols, i figures, descrivint el perquè de la seva ubicació, i constitueixen importants documents per a arqueòlegs i historiadors, ajudats per especialistes en epigrafia. 

Voltant pels carrerons de la vila trobem aquests racons originals...

També, com que fan una jornada popular hi ha una mostra de jocs tradicionals de fusta molt interessants.

Finalment un parell de detalls ornamentals d'algunes cases

En sortir veiem el detall de l'escala a la muralla que dona accés a la torre.

 Era un dia festiu, diumenge, i en un restaurant proper s'hi cantaven cançons populars i tradicionals

* *

Després de la breu visita, reprenem la marxa per aturar-nos al proper "Aire de Larzac", durant una hora aprox., per dinar. Seguidament, continuem la marxa per l'autopista A75, i al cap d'uns pocs kilòmetres travessem la magnífica e impressionant estructura del "Viaducte de Millau", un prodigi de la enginyeria.

Fem parada obligatòria per acostar-nos al centre d'informació e interpretació que hi ha al costat nord per poder fer algunes fotos i veure un magnífic audiovisual sobre aquesta agosarada construcció.

El Viaducte de Millau (occità: Viaducte de Milhau) és un pont atirantat multicable a l'autopista A-75 (Clarmont d'Alvèrnia - Montpeller) que salva la vall del riu Tarn a prop de la localitat de Millau (Llenguadoc). El viaducte cobreix una distància total de 2464 m mitjançant 6 llums de 342 m i dues més de 204 m (les extremes). 
Fou inaugurat pel president de la República Francesa, Jacques Chirac, el 14 de desembre de 2004, i obert al trànsit dos dies després. Amb la construcció d'aquesta estructura es van batre dos rècords del món:  

1. La segona pila (comptant des de Clarmont d'Alvèrnia) és la pila més alta del món: 334 m.
2. La rasant de la carretera just a sobre del riu Tarn (entre les piles 2 i 3) és la rasant de carretera situada a més altura respecte a terra: 270 m, lleugerament més alta que la del New River Gorge Bridge als Estats Units.

El projecte fou fruit de la col·laboració de diversos enginyers de camins, canals i ports del grup SETRA, dirigits per Michel Virlogeux, que van estudiar, durant anys diverses solucions. 

Les 5 solucions finalistes foren posteriorment depurades paisatgísticament per diverses enginyeries i estudis d'arquitectura, 
i finalment va ser escollida l'opció depurada per l'enginyeria anglesa Ove-Arup i l'estudi d'arquitectura de Norman Foster. 
El projecte constructiu va ser desenvolupat per l'estudi GREISCH, encapçalat per l'enginyer Jean Marie Crémer.  

Una autèntica obra d'art...!!

En el magnífic
audio visual
podem veure fins i tot una forta tempesta en la qual els llamps impacten en algunes de les pilones

Finalment, un cop a l'exterior, aprofito per fer les meves pròpies fotografies d'aquest pont tant espectacular.

La construcció del pont fou a càrrec de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, consorci compost per les empreses Eiffage TP, encarregada dels elements de formigó, Eiffel per als d'acer i Enerpac, encarregada dels suports hidràulics. Gairebé 3000 persones van treballar en la construcció de l'estructura, que va costar 394 milions d'euros i va durar 36 mesos.  

La plantilla present en el lloc durant la construcció fou, de 600 persones en períodes punta.

* * *

Seguim finalment la nostra ruta fins arribar a mitja tarda a RODÉS (Rodez), per instal·lar-nos a l'Hotel du Midi (Logis), al centre de la ciutat, davant mateix de la Catedral de Notre Dame.

(Aquesta era la vista des de la nostra habitació)

El departament del Avairon és un dels vuitanta-tres departaments originals creats el 4 de març de 1790, en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789, durant la Revolució Francesa. Va ser creat a partir de l'antiga província de Roergue. Quan el 1808 fou creat el departament de Tarn i Garona, el departament va perdre l'extrem a l'oest del seu territori.

Avairon es divideix administrativament en tres districtes, 23 cantons, i 285 municipis.

• Districte de Millau, amb cap a la sotsprefectura de Millau.
• Districte de Rodés, amb cap a la prefectura de Rodés.
• Districte de Vilafranca de Roergue, amb cap a la sotsprefectura de Vilafranca de Roergue
•  Rodés (en francès Rodez) és una ciutat i municipi francès situat al departament de l'Avairon a la regió d'Occitània. L'any 2014 tenia 24 088 habitants. La seva aglomeració té 56 000 habitants. És centre de mercats i hi ha fabricació de guants i plàstics. Conserva algunes restes romanes (amfiteatre, aqüeducte) de l'antiga Segodunum, i belles mansions dels segles xv i xvi. La catedral gòtica fou acabada al s.XVI. Fou centre del vescomtat de Rodés.

Aquesta primera nit d'estada a la ciutat, després de sopar, uns quants vam sortir a estirar les cames i ens vam dirigir cap al centre històric per poder veure alguns dels edificis antics que amb la llum artificial encara resulten més bells i interessants.

 (façana sense identificar)

Així acabàrem aquest primer dia de trasllat fins al cor d'Occitània. Estarem tres dies sencers aquí, i ens desplaçarem per la regió per veure, conèixer i admirar els seus tresors amagats.

* *

Demà, 30 de setembre, recorrerem, la vall del riu ÒLT i visitarem les viles de Sant Cosme d'Òlt, el canyon de Bozouls, la població d'Estanh, i finalment la imponent abadia de Santa Fe de Conques, una majestuosa obra d'art d'estil romànic amb un impressionant timpà del judici final amb més de 124 personatges escultòrics del segle XII. 

Però, tot això, com és habitual, ho veurem en el proper capítol d'aquesta crònica.

• La crònica continua aquí...(02)

Castanyada sense castanyes... a França

A nosaltres ens agrada anar sempre una mica a contra corrent, i aquest any, enlloc de celebrar la típica castanyada i les ximpleries del "jalovin", hem anat a la Catalunya del nord a recordar i reviure temps llunyans, i a descobrir alguns dels molts llocs interessants que s'amaguen en els departament del Rosselló i Llenguadoc.

Ha estat en una de les sortides habituals que fem amb el grup d'amics de Pol viatges, aprofitant el passat pont de Tots Sants.

En primer lloc vam aterrar a Céret, la bonica i entranyable vila del Vallespir-Albères, del Departament dels Pyrénées Orientales. No hi havíem tornat des de fa més de 40 anys...!!. Però el poble conserva aquell mateix aire bucòlic i antic, amb els seus plàtans monumentals, extraordinaris. 

Però allò que anàvem a conèixer era el magnífic nou Museu d'art modern, que fou inaugurat el 17 de desembre de 1993.

(Mural d'entrada, obra d'A.Tàpies)

Aquest museu conté una sèrie important d'obres d'art d'artistes tant coneguts com Pablo Picasso, Raoul Dufy, Auguste Herbin, Frank Burty Haviland, Manolo (Hugué), Juan Gris, Andre Masson, Marc Chagall, Henri Matisse, etc.

(dedicat per Picasso pel Museu de Céret)

D'entrada ens pot sorprendre el com i el perquè en aquesta petita localitat del Vallespir, Céret, hi ha acumulada tanta obra d'art i d'artistes tant famosos, i això s'explica per la seva història recent que remunta a principis del segle XX.

El gener de 1910, l'escultor català Manolo Hugué, el pintor Frank Burty Haviland, i el compositor Déodat de Séverac, van decidir instalar-se a Céret.

Entre 1911 i 1913, van convidar els seus amics del barri parisenc de Montmartre, que es trobaven en ple període cubista. 

(els tres arbres, d'Auguste Herbin)

(copa i papers, obra de Juan Gris)

Vindrien Pablo Picasso (1911-1913), Georges Braque (1911), Auguste Herbin (1913), Max Jacob (1913), Juan Gris (1913), Jean Marchand (1912), entre d'altres que també feren estada a Céret. Tots els artistes que anaven a Paris per estudiar i aprendre les tècniques pictòriques, volien experimentar amb la lluminositat dels paisatges del sud de França per la creació de les seves obres. Això explica, en part, la concentració d'artistes que aquí a la zona es va produir.

Alguns d'aquests tornarien a la ciutat després de la Primera Guerra Mundial, com Herbin (1919, 1923), Manolo (de 1919 a 1927), o Juan Gris (1921-1922). També serien acompanyats per nous artistes provinents de Montparnasse, entre ells Pierre Brune, André Masson, Marc Chagall, etc.

(obra de Marc Chagall)

Més endavant, durant la Segona guerra mundial, una tercera onada d'artistes que fugien del fascisme buscaren refugi aquí a la vila de Céret, com Raoul Dufy (1940), Dubuffet (1939), Albert Marquet (1940), i alguns de tot aquest grup d'artistes decidiren instal·lar-se definitivament aquí.

(obra de Raoul Dufy)

Això explica, en part, la confluència d'art que es va concentrar a Céret. 

Per alguns d'aquests artistes, l'etapa Ceretana ha estat un moment fort de creació on van realitzar obres importants, com Picasso, Braque, Herbin i sobretot Soutine, que aquí va realitzar una impressionant sèrie d'obres majors.

(Picasso, Pierre Brune, Araoz, i Eudaldo, a Ceret als anys 50)

Picasso tenia una obsessió amb representar la sardana, i aquí teniu dos exemples. El de l'esquerra al Museu de Céret. El de la dreta a casa meva...

















Però no penseu que tinc un fantàstic original del geni, no, es tracta d'una bella reproducció editada pel Departament de Cultura de la Generalitat, de l'obra que en Picasso va fer i va donar "A l'Abadia de Montserrat, dedicat a l'Abat dom Aureli M. Escarré i a la comunitat de monjos de la Verge de Montserrat, patrona de Catalunya", en la seva visita al monestir el 2.7.59. I jo el tinc, degudament emmarcat, i desde fa molts anys, alegrant les parets del despatx a casa nostra.

Entre 1934 i 1950, la vídua de Michel Aribaud (arxiver de la vila, que havia conegut els artistes i havia adquirit algunes obres) va fer-ne donació de quadres d'Herbin, Gris, Kisling i Manolo.

Pierre Brune i Frank Burty van pensar ràpidament a crear un museu d'art modern per rememorar l'aventura artística de la ciutat. Van contactar amb tots els artistes que hi havien fet estada i havien pintat a Céret. 

Gràcies a Pablo Picasso i a Matisse que donaren algunes de les seves obres, 53 i 14 respectivament, van aconseguir reunir una bona i bella col·lecció, i van poder convèncer l'ajuntament de la vila.

(Natura morta, d'en Picasso)

(retrat de Corina Pere Romeu, una obra de joventut d'en Picasso)

El Museu d'art modern va obrir les seves portes el 18 de juny de 1950, en les sales d'un antic convent del Carme del segle XVII.

La reputació del museu va anar creixent de tal manera que l'any 1980 l'ajuntament decidí ampliar-lo i rehabilitar l'edifici. El president François Mitterrand el va inaugurar, al Boulevard Maréchal Joffre, el 17 de desembre de 1993. (www.musee-ceret.com)

L'any 2008 fou el 40è museu més visitat de França.

* * *

Es va donar la circumstància que el dia de la visita, el passat 30 d'octubre, diumenge, era el darrer dia de l'exposició temporal "Una Arcadia catalana", dedicada als artistes Maillol, Frère, i Pons.

En una volta ràpida per l'exposició temporal, vam poder gaudir d'algunes de les obres d'aquests tres artistes... (vegeu)

 Obres d'Arístides Maillol

(les tres Gràcies)

Obres puntillistes d'en Henri Frère

* * *

Acabada la interessant visita al Museu, 

anem a dinar tot voltant pel casc antic de Céret...

* * *

Després de dinar, ens dirigim al nostre proper objectiu de la tarda. Anem a visitar el Memorial del Camp de Rivesaltes, a pocs kilòmetres al nord en direcció cap a Narbona.

Fa tot just un any que va ser inaugurat i l'exposició que s'hi ha instal·lat mereix molt la pena, ja que ens permet descobrir la història d'aquest campament, força desconeguda, almenys per molts de nosaltres.

Va ser construït el 1940, i per aquí van passar durant dècades els republicans catalans i espanyols que fugiren de la guerra civil, ciutadans francesos d'origen jueu durant el règim de Vichy i l'ocupació nazi, presoners de guerra alemanys a la fi de la Segona Guerra Mundial, els "harkis" algerians (soldats algerians de l'armada francesa), i gitanos. Amb totes les conseqüències que suposa viure en un camp de concentració o de refugiats com els que ara ho pateixen.

(nens espanyols a Rivesaltes, l'any 1941)

(els trasllats al Camp)

(Harki algerià amb el seu fill, any 1963)

(interior de l'exposició amb gran quantitat d'audiovisuals)

(sortida de l'expo subterrània)

(restes dels antics barracons...)

Si voleu una visió més detallada de la història d'aquest immens camp, i de tota la gent que hi va passar i malviure, durant una sèrie d'anys, i en funció dels diferents conflictes bèlics a Europa, podeu consultar aquest (enllaç).

* * *

• La crònica de la sortida continua aquí...