Temps de Cireres - La Vall del Jerte (03)

- La història comença aquí...

Per fi arribàvem a la famosa Vall del Jerte, la vall dels cirerers en flor.

Feia temps que teníem aquest objectiu, i les nostres anteriors visites al nord i al sud de la vall ens havien obert encara més les expectatives.

A tot el grup dels que anàvem en aquest viatge ens havia agafat ja com una síndrome del cirerer florit...!!

Val a dir que és força extraordinari poder veure i passejar per una vall on un milió de cirerers ofereixen aquest espectacle en plena floració...!!!

Alguns cirerers estan més avançats que d'altres, però els que estan en plena floració ofereixen un espectacle inigualable...


Com que tampoc es tracta de posar centenars de fotos, aquí sota adjunto un slide d'un àlbum de Picasa on podreu veure una seqüència d'algunes de les moltes fotos que l'espectacle convidava a fer..., desitjo que en gaudiu



Si veieu alguna foto personal és perque aquell dia era 27 de març, i coincidia amb l'aniversari de la Marta. Va ser com una manera original de celebrar-ho en plena natura enmig d'aquell espectacle gens habitual, que inspirava alegria i goig de viure. I el bon dia que feia acompanyava plenament.

* * *
Parlem una mica propiament de la vall. És una vall relativament petita. Quatre pobles són els que la colonitzen. Començant pel sud, el primer és Navaconcejo, li segueix Cabezuela del Valle, després Jerte, el que li dona el nom i la fama, i l'últim Tornavacas, al peu del port de muntanya del mateix nom i que comunica la part alta de la vall amb la província d'Ávila, per on va arribar l'emperador Carlos I, per retirar-se al Monasterio de Yuste on va morir.
A uns 30 kms. del port trobem Barco de Àvila, on vam fer estada en el nostre darrer viatge a Àvila i Salamanca, el gener d'aquest mateix any.

La Vall del Jerte es troba entre dues cadenes de muntanyes: la Sierra de Tormantos al surest i els montes de Traslasierra al noroest, on es troba el punt més elevat de la regió, el Calvitero, de 2410m. d'alçada. Aquestes dues serres pertanyen al Sistema Central i constitueixen els seus límits naturals.
Te una longitut aproximada d'uns 70 km, des del port de Tornavacas fins a la desembocadura del rio Jerte, que es produeix a les Vegas del Alagón.

Vam acabar la ruta per la vall aturant-nos a Cabezuela del Valle, per visitar el Museo de la Cereza, tot contemplant l'arquitectura popular del poble.

El museu és senzill però molt ben muntat, on s'explica didacticament tot el procés del cultiu i recollida, les varietats, les característiques i problemes principals d'aquest tipus de cultiu, etc., i la creació l'any 2002 de la denominació d'origen "Cereza del Jerte".

* * *

- la història continua i acaba aquí... (04)

Temps de Cireres - La Vall del Jerte - Extremadura (00)

Feia temps que n'havíem sentit a parlar de la Vall del Jerte i de l'espectacle dels seus cirerers en flor així que arribava la primavera. Era un destí que ens semblava llunyà, però ves per on, amb motiu dels dos darrers viatges que vam fer per aquella zona, l'un a Extremadura, arribant fins a Plasencia (gener 2008), i l'altre a la comunitat de Castella i LLeó, fent estada a Barco de Àvila (gener 2009), vam tocar els dos extrems d'aquesta petita i amagada vall de l'extrem nord d'Extremadura.

El Club Català de Viatges va organitzar aquesta sortida per visitar la vall a finals de març i ens hi vam apuntar.

La primera cosa que vull destacar és que aquella impressió que sempre havíem tingut de que Extremadura era una regió pobre i deixada de la mà de Déu, ara ha canviat per complet. I tampoc la de que era una regió semi-desèrtica. La zona que ja coneixíem, des de Mèrida cap amunt, i les que ara hem visitat, en especial les valls del nord, de la Vera, del Jerte, i de l'Ambroz, desmenteixen totalment el mite sobre l'Extremadura seca i pobre. Són unes valls fantàstiques amb una vegetació exhuberant i talment podria semblar que ets a una vall pirinenca, per la varietat botànica i per l'aigua abundant.

Feta aquesta puntualització, anem a parlar una mica de l'itinerari i de les coses interessants que hem pogut descobrir en aquest nostre nou viatge cap a terres tan llunyanes i desconegudes per nosaltres.

El viatge es va fer en autocar, i la primera parada la vam fer a Calatayud i per tradició vam anar a dinar a l'Hostal-Meson de la Dolores, molt recomanable.

Després va venir la part més pesada del viatge, arribar a la perifèria de Madrid i donar tota la volta per l'entramat d'autovies i cinturons perifèrics de la capital (-i és aquí on t'agafen tota mena de mals pensaments veient el desplegament de força i d'inversió que s'ha fet a Madrid i comparant-lo amb la misèria que tenim a Catalunya, ...però ara es tracta de parlar de les coses maques d'un viatge i no de posar-se de mala lluna per les males arts dels polítics d'aquest país-).

Tot això encara es va agreujar una mica més amb l'avaria que vam tenir en l'autocar per una fallada de la connexió del turbo, que per dues o tres vegades ens va fer aturar, fins que finalment amb un invent del Manel, company de viatge i tot un manetes, ho va poder solventar reciclant una brida que va aguantar tota la resta del viatge, i també reconèixer des d'aquí la professionalitat i entrega del xofer, l'Andreu, que amb cos i ànima es va embrutar les mans i la roba per solventar l'avaria.
Això va fer que arribéssim al nostre destí de pernoctació del primer dia força tard, però sans iestalvis. Era a Talavera de la Reina.

➢ la història continua aquí...(01)

Esclat dels cirerers a la Vall del Jerte

Ahir vam tornar de la vall del Jerte.

Ha estat una experiència molt gratificant, certament extraordinària, ja que a prop d'un milió de cirerers esclaten pràcticament al mateix temps i donen a la vall un aspecte magnífic, exultant de primavera amb la blancor de les seves flors.

Els que em llegiu habitualment recordareu que el mes de gener de 2008, vam visitar Extremadura i vam arribar fins a la ciutat de Plasencia (vegeu aquí), on molt a prop d'allí comença la vall del Jerte. La casualitat va fer que a través de Mundo Senior, ara fa tot just dos mesos, vam fer la ruta d'Àvila i Salamanca, i ens vam allotjar a la localitat de Barco de Àvila, que està tot just a uns 30 kms. de la capçalera de la mateixa vall del Jerte (vegeu aquí).

Així doncs, ara sí, hem pogut anar a conèixer i trepitjar la vall famosa per el seu cultiu extensiu de les cireres que en aquests dues primeres setmanes de primavera es vesteix de blanc intens quan tot just la neu de les muntanyes del voltant encara s'està retirant.

És tanta l'expectació que hi ha per veure aquest fenòmen de la naturalesa que molta gent es desplaça fins aquesta petita vall per contemplar-lo.

Vegeu com descriuen la situació els organitzadors de la Marxa senderista per la vall... "Marcha senderista del cerezo en flor":

En el Valle del Jerte al llegar la primavera, la naturaleza se viste de blanco para recibir los luminosos rayos del sol y los vientos calurosos que anuncian los tiempos de placer y fecundidad, traje blanco de novia hecho a fuerza de corazones y manos humanas que tiene su máxima expresión en la recogida del fruto . La Cereza es la culminación de esta unión cósmica en primavera.

* * *
Aquesta petita crònica és una pinzellada del que aniré penjant en dies posteriors..., la crònica del darrer viatge a terres d'Extremadura per veure aquesta petita meravella de la Vall del Jerte, i que ens ha portat a veure també llocs i pobles ben interessants, com el Monestir de Yuste, on va morir Carles I, la Garganta de la Olla, el poble de Cuacos de Yuste, la ciutat de Plasencia, la vall de l'Ambroz i el poble d'Hervàs, el Parc natural de Montfragüe, i finalment tota la vall del Jerte fins a la seva capçalera, el port de Tornavacas (1275 m.). La tornada la vam fer pernoctant a Segovia i aprofitant el matí del darrer dia per visitar la ciutat amb el seu magnífic patrimoni monumental, l'aqueducte, la Catedral i l'Alcázar.

I encara aquest darrer viatge ha tingut un plus afegit..., hem pogut coneixer gent molt maca, extraordinària, tant com a persones que com a companys de viatge..., en parlaré més endavant.

* * *

- enllaç amb l'inici de la crònica...