Una llàgrima per Japó...

Cada cop ens arriben més i més imatges de la terrible catàstrofe del Japó, però d'una manera especial ens colpeixen les imatges del dolor.
Del dolor que els supervivents van experimentant a mesura que troben o no els seus éssers estimats.

La societat japonesa està demostrant una enteresa i una qualitat humana extraordinària. Però la magnitud de la tragèdia supera tot l'imaginable.

Les imatges del dolor i les imatges esfereidores de la devastació causada pel tsunami són tant contundents que costa imaginar l'esforç enorme que aquest poble haurà de fer per refer-se del cop.

Però el dia a dia ens dona mostres de la seva qualitat i de la seva generositat. Un poble que per damunt de tot se sent generós amb els seu pròxim i se sent responsable i servidor dels altres, per damunt de l'interès individual.

Quin exemple tant alliçonador veure aquests dies per la televisió com els ministres del govern, fins i tot el primer ministre, s'adrecen a la població vestits amb una granota blava de feina i amb sabatilles esportives, perquè ells són servidors del poble. Estan al seu servei, i la imatge que donen és molt i molt entenedora.

Ens podem imaginar nosaltres els nostres ministres o consellers, vestits amb una granota com si fossin un mecànic o operari de qualsevol industria?... impensable...!!!

Aquesta és una gran lliçó de solidaritat, d'eficàcia i d'humilitat,  que aquests dies estem rebent en directe del poble japonès. A qui volem adreçar la nostra felicitació i la nostra admiració.

Acompanyant-los també dolorosament en el seu dolor, però convençuts que se'n sortiran ben aviat i en poc temps esborraran del mapa els efectes tan devastadors del tsunami.