- La història comença aquí...
Mostar va prendre el nom del Pont Vell (o Stari most) i de les torres dels costats, "els guardians del pont" (originalment mostari), que van ser reconstruïdes després de la seva destrucció durant la guerra de Bòsnia, i han estat declarades Patrimoni de la Humanitat.
La seva història més recent és aquesta: Amb la dissolució de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, Bòsnia es va fer independent (1991). El 18 de novembre de 1991, la Unió Democràtica Croata, majoritària a Hercegovina, va proclamar la República Croata d'Herzeg-Bosna com entitat separada cultural i política amb autoritat a tot el territori d'Hercegovina. Durant 18 mesos Mostar fou el teatre de la guerra.
La ciutat va quedar dividida en dues parts: a l'oest els croats i a l'est l'exèrcit de la república de Bòsnia, i el pont Stari Most va quedar destruït. Els serbis (formalment per l'exèrcit federal iugoslau) la van bombardejar des del 3 d'abril de 1992, i van establir el control sobre gran part de la ciutat, però el 12 de juny de 1992 el Consell de Defensa Croata va poder rebutjar als serbis que van respondre amb el bombardeig per artilleria: el monestir franciscà, la catedral catòlica, el palau del bisbe amb una biblioteca amb 50.000 llibres, la mesquita Karadžoz-bey i altres 13, i molts altres edificis van ser total o parcialment destruïts. Fou una sanguinària guerra civil que va deixar uns 200.000 morts i més de tres milions de persones desplaçades de les seves llars.
A meitat de juny de 1992 el Consell de Defensa Croata va demolir la Catedral ortodoxa sèrbia (Saborna Crkva) i el monestir ortodox Žitomislić i més tard la catedral de la Santíssima Trinitat i l'església del Naixement de la Santíssima Mare de Deu.
La guerra a Bòsnia va durar de 1992 a 1995. Finalment va intervenir la comunitat internacional per imposar els anomenats Acords de Dayton que van reconèixer la república croata d'Hercegovina com una de les dues entitats dins de la República de Bòsnia-Hercegovina.
En el seu control (i en part en la seva restauració) va participar un destacament de l'exèrcit espanyol formant part de la missió de pau de la ONU. Tot i que van pagar un alt preu en vides humanes, com veurem després en el monument erigit a la seva memòria al centre de la ciutat.
* *
Amb tot aquest terrible bagatge històric a l'esquena i amb la sensació que estem trepitjant un terreny molt fràgil, amb moltes experiències doloroses encara ben vives i a flor de pell, comencem la nostra visita al casc antic de Mostar.
Al peu del convent dels Franciscans ens esperava el guia, en Josep, un jove de tan sols 23 anys que parlava un castellà gairebé perfecte, ja que ens va comentar que l'havia aprés fent classes amb els soldats espanyols destacats aquí...
La primera cosa que ens sorpren és veure al costat del convent una enorme església en construcció amb un campanar de més de 100 metres d'alt, potser el més alt de tota la ciutat i que es veu de tot arreu.
Ens comentava en Josep, en relació amb això, que encara aquí s'està produint una mena de lluita o competència soterrada entre les comunitats catòliques, ortodoxes i musulmanes, per veure qui aixeca campanars més alts, qui planta més creus, o qui fa més mesquites...
Tensions encara acumulades per la cruenta guerra, però ara momentàniament soterrades.
Com no podia ser d'altra manera, el primer destí és anar a creuar el famós pont de Mostar, que fou bombardejat el dia 9 de novembre de 1993, durant la guerra. Així es va enderrocar el símbol de la convivència entre cultures de la que la ciutat havia estat sempre un bon exemple.
Amb la col·laboració de la Unesco i d'altres organitzacions de rescat del Patrimoni de la Humanitat, es va poder refer el pont, i el dia 23 de juliol de 2004 es va poder reinaugurar l'antic pont que cinc segles enrera havia estat construït pels arquitectes turcs.
Aquest pont, per tant, constitueix un element molt important de la reconciliació nacional en aquesta república de Bosnia i Hercegovina, on conviuen, a una banda i l'altre del pont, els Serbis de religió ortodoxa, els Croates de religió catòlica, i els Bosniacos (sic) de religió musulmana.
Travessant aquest històric i simbòlic pont, sento com una mena de pessigolles extranyes a l'estòmac, pensant en el seu simbolisme i en tota la història que porta acumulada en les seves antigues pedres, les que queden del pont antic. I trobes ple sentit a una inscripció que hi ha al final del carrer, en una d'aquelles pedres, que diu això: don't forget...
El carrer que hi ha a banda i banda del pont és ple de comerços on la gent del país intenta guanyar-se la vida venent tota mena d'objectes, souvenirs, artesanies, petites joies, i fins i tot casquets de bales..., sí, sí, de les moltes bales que segurament van poder recollir del terra mateix.
S'ha de refer la vida i oblidar els horrors de la guerra, no se'ls veu contents, però sí conformats i esperançats, el turisme comença a arribar i el circular de gent amunt i avall els garanteix un bri de normalitat.
Així sembla aparentar-ho aquest home que per l'aspecte no podem endevinar a quina de les tres comunitats pertany...
Quan ja portem una estona circulant per aquest carrer principal comencem a gaudir de la vista de la població, del seu pont i del riu Neretva que el travessa...
I com no podia ser d'una altra manera ens volem emportar un record del pont,
encara que mentalment el meu cervell estigui ara revivint aquells moments difícils, i gairebé sembla que encara senti ressonar el soroll de les bales i de les bombes espetegant ben a prop nostre...
Tot això ho vam viure aquesta tarda tot just arribats a Mostar.
L'endemà vam dedicar el dia a un parell d'activitats diferents, una eucaristia al matí, una visita al Santuari marià de Medugorje, dinar i visita al poblat típic croata Etno-herzeg, una mena de eco-museu.
Però això ho veurem més endavant.
Segueixo centrat en Mostar, on vam tornar la tarda següent, aquest cop jo i la Marta sols, vam tornar a passejar pel casc antic, vam tornar a veure les botiguetes, vam fer una petita compra pensant que d'alguna manera així els ajudàvem, vam voler visitar una mesquita però era tancada,
i finalment tornant per la part moderna de la ciutat, també amb evidents rastres del conflicte,
vam anar a visitar el monument memorial commemoratiu a les forces espanyoles que van deixar la vida en aquest lloc, 23 en total, situat a la plaça d'España.
vam anar a visitar el monument memorial commemoratiu a les forces espanyoles que van deixar la vida en aquest lloc, 23 en total, situat a la plaça d'España.
I vam continuar veient senyals evidents de la guerra en alguns edificis malmesos de la ciutat
Ha estat una experiència i unes vivències inoblidables...
* * *
Actualment Bosnia i Hercegovina és un país que es dirigeix cap a la seva unificació administrativa, encara que amb grans inestabilitats provocades pels ultra-nacionalistes serbobosnios. Es tracta d'un trencaclosques territorial amb diversos cossos policials, poders judicials separats i distintes assemblees on els partits nacionalistes de cada una de les comunitats étniques segueixen conservant el poder, obstaculitzant el seu accés a la Unió europea.
Entre frequents tensions, s'intenta encara aplicar els Acords de Dayton, que proposen una república federal amb una regió autònoma per a cada nacionalitat i amb una presència tripartita...
El futur d'aquesta regió és força incert, ja que les diferències ètniques, aplacades durant segles, poden tornar a explotar en qualsevol moment amb força violència.
Déu no ho vulgui...!!!
* *
Actualment Bosnia i Hercegovina és un país que es dirigeix cap a la seva unificació administrativa, encara que amb grans inestabilitats provocades pels ultra-nacionalistes serbobosnios. Es tracta d'un trencaclosques territorial amb diversos cossos policials, poders judicials separats i distintes assemblees on els partits nacionalistes de cada una de les comunitats étniques segueixen conservant el poder, obstaculitzant el seu accés a la Unió europea.
Entre frequents tensions, s'intenta encara aplicar els Acords de Dayton, que proposen una república federal amb una regió autònoma per a cada nacionalitat i amb una presència tripartita...
El futur d'aquesta regió és força incert, ja que les diferències ètniques, aplacades durant segles, poden tornar a explotar en qualsevol moment amb força violència.
Déu no ho vulgui...!!!
* *
Demà retornarem cap a Croàcia, a Dubrovnik altre cop, però amb un destí encara pendent, Montenegro
- La història continua aquí... (09)
